.


Són Notícia:

LLIGA CATALANA
CAMPIONATS PER EDATS TERRITORIALS
CHAMPIONS SHOWDOWN SAINT LOUIS
OPEN AEROFLOT MOSCÚ


divendres, 1 de febrer de 2019

Especial Stanley Kubrick a Cooltura Escacs



Facilitat per Cooltura Escacs


Escacs i celebritats

Avui toca el torn a un grandíssim director de cinema, que, a l’hora, era un autèntic aficionat als escacs


Stanley Kubrick
Era ben coneguda la seva afició als escacs. De fet, en les exposicions que es fan sobre la seva persona i el seu cinema, sempre s’exposa el seu joc d’escacs:


Parlem d’Stanley Kubrick (1928 – 1999), un dels directors de cinema més importants del segle XX. Les seves pel·lícules han estat nominades diverses vegades als premis Óscar, però ell, a títol individual, només va guanyar-ne un, el 1968, pel disseny dels efectes especials en la pel·lícula “2001: A Space Odyssey”. Pel·lícula de culte. Altres èxits de crítica van ser “A Clockwork Orange”, “Barry Lyndon”, “The Shining” o “Full Metal Jacket”.

La força i la tècnica de Kubrick inspiraria a tota una generació de cineastes com Martin Scorsese, Steven Spielberg, James Cameron, Woody Allen, Ridley Scott, etc. Inclús Orson Welles, 12 anys més gran que Kubrick, diria d’ell que: “Entre els que jo anomenaria ‘La generació jove’, Kubrick em sembla un gegant”. Va ser, sense cap mena de dubte, tot un referent dins del món del cinema.

A la fitxa de la wikipedia es menciona diverses vegades que la seva afició als escacs podria haver contribuït a la seva “frialdad profesional como director y el perfeccionismo que siempre se le ha atribuido”. Quan se l’acusava de perfeccionisme, ell responia que: “els periodistes usen la paraula perfeccionisme per agredir-me i em sembla injusta. Si hom intenta fer quelcom, procura que resulti el millor possible. Mai malbarato ni el meu temps ni els meus diners, sinó que miro de fer bé les coses”.

A continuació, farem un petit repàs, per ordre cronològic, d’algunes de les aparicions dels escacs en les seves pel·lícules.

El 1956 va estrenar la pel·lícula “The Killing”, que va d’un atracament a un hipòdrom, amb el qual els atracadors es volen embutxacar dos milions de dòlars. En el moment del robatori, no tot surt com s’esperava, i el grup d’atracadors, que són gent normal, amb feines normals i sense antecedents, té dificultats per gestionar la situació. En aquesta pel·lícula, Kubrick promociona els escacs a través de “L’acadèmia dels escacs i les dames”:

Veiem l’escena https://www.youtube.com/watch?v=V5Rzh8XjzHI en la que apareix la veu en off dient: “tres dies després a les 10;:15 d’un matí de dimarts, Johnny Clay comença la preparació del final del seu pla”. És un llenguatge, sense cap mena de dubte, escaquístic: el protagonista última el final de la preparació del seu pla. Això, dit en el moment just en el que entra a l’acadèmia. Pla, preparació i final, conceptes íntimament lligats als escacs.

L’escena comença amb el protagonista entrant a l’acadèmia, buscant un amic a qui fer-li una proposta al marge de la llei. Com a curiositat, es veu que aquest amic era veritablement un amic de Kubrick georgià amb el que jugava a escacs. Bé, en la pel·lícula l’amic està esbroncant a un parell de senyors que juguen una partida d’escacs, i un d’ells s’enfada i li diu que “no es pot jugar amb tot aquest soroll”. El soroll és el típic: “però què fas, no veus que hauries d’haver mogut el cavall, fent la descoberta i blablabla”. Molt habitual entre les partides amistoses, on tothom hi diu la seva. És inconfusible l’accent soviètic, que potser l’exagera pel simbolisme general de l’escena.

Quan es troben, el protagonista i aquest amic, tenen una conversa pràcticament filosòfica, en la que l’amic fa bo l’ideal soviètic quan diu amb el seu fort accent: “la individualitat és un monstre que cal ser estrangulat al bressol perquè els demés se sentin còmodes”. També es nota l’amor pels escacs, quan ell, escaquista, parla d’art: “El gàngster i l’artista són iguals als ulls del Mestre [Déu], son admirats pels seus semblants però sempre existeix algú que fa alguna cosa perquè siguin destruïts en bé dels demés”. Després, sembla que Kubrick posi en boca seva el que devia sentir quan esperava els contractes al parc: “sempre estic per aquí perdent el temps amb els escacs. No sé què faria sense un lloc com aquest”. Més endavant comentem aquesta anècdota del parc.

Vuit anys més tard, al 1964, a la pel·lícula Doctor Strangelove els escacs són ben vius. La pel·lícula és una comèdia d’humor negre d’espies en plena Guerra Freda, amb amenaces de bombes atòmiques i demés. Tot molt bèl·lic. Els escacs van estar més presents en el set de rodatge, que en la pròpia pel·lícula, deixant-nos una imatge divertidíssima d’una partida deixada a mitges entre Stanley Kubrick i un dels protagonistes, George C. Scott:


Era molt habitual trobar-los jugant una partida. Del mateix rodatge, però no sabem si la mateixa partida que abans, trobem la següent fotografia:


Hem trobat aquest vídeo https://www.youtube.com/watch?v=AEbqFUR6v8M en el que el protagonista s’inspira en el Doctor Strangelove, i va al parc al jugar a escacs. En la descripció del vídeo s’explica que el pare de qui penja el vídeo, i un amic, fan aquesta performance enmig del parc, en la que es reuneix molta gent, curiosos, com sempre, per mirar i comentar, i deixen el millor pel final. Lo típic de, doncs si no us agrada m’enduc el joc i us quedeu sense.

Quatre anys més tard, Kubrick faria la pel·lícula per la que guanyaria l’Òscar, el clàssic de la ciència ficció 2001: A Space Odyssey”. La pel·lícula és una aventura de dues hores i mitja que travessa el temps i l’espai, i en la que un grup d’astronautes intenta esbrinar l’origen de les senyals d’un estrany monòlit, que sembla que sigui extraterrestre. La tripulació viatja en la nau espacial Discovery 1, que és monitoritzada per un supercomputador d’última generació anomenat HAL 9000 (com a curiositat, HAL són les lletres immediatament anteriors a l’abecedari d’IBM, en una clara picada d’ullet a la gran empresa d’informàtica). Dins de la Discovery 1, no hi ha masses més activitats que menjar, dormir i jugar a escacs:


Seguint a “2001: A Space Odyssey”, al final de la pel·lícula, hi ha una escena en una habitació, que bé es podria anomenar, l’habitació dels escacs, doncs és una habitació que fa 8x8, com el tauler d’escacs:


En una altra de les seves pel·lícules més aclamades, “The Shining” (1980), era habitual veure a Kubrick jugar amb un dels actors, Tony Burton en els descansos. Es veu en Tony Burton li confessaria a un dels biògrafs de Kubrick, que ell, al principi, només tenia un contracte per una setmana perquè només havia d’aparèixer en un parell d’escenes menors però que es va quedar sis setmanes en total perquè es passaven el dia jugant a escacs. A la wikipedia es pot trobar el fragment de l’entrevista:
“... Stanley era un jugador més fort que jo, però jo era lo suficientment fort com per donar-li lluita, cosa de la que gaudia. El vaig guanyar a la primera o segona partida que vam jugar, cosa que no es tornaria a repetir. Però eren lluites igualades. Això li encantava i crec que érem els dos únics que jugàvem a un nivell similar”.
Hi ha moltíssimes més referències de Kubrick i els escacs. Seva és la frase, dita en una entrevista: “en relació a les pel·lícules, els escacs són més útils en la prevenció d’errors, que no pas en la inspiració d’idees. Les idees sorgeixen espontàniament, i la disciplina que es necessita per avaluar-les i posar-les en pràctica tendeix a ser la veritable feina”. Aquesta entrevista va ser feta per la revista Playboy, el setembre de 1968. Imagineu-vos lo aficionat que has de ser als escacs, per parlar d’ells quan t’estan preguntant per la teva professió!


Però és que l’any anterior ja va ser entrevistat per Jeremy Bernstein, per publicar una peça al “The New Yorker” sobre les pel·lícules de Kubrick. En el transcurs de l’entrevista van sorgir els escacs, i es va conèixer una bona anècdota: Es veu que Kubrick jugava al Marshall Chess Club, el mateix club on va jugar Bobby Fischer. I es veu que el Marshall Chess Club està molt a prop del Parc de Washington Square, a Nova York, on el propi Kubrick admet que, depenent de la temporada, s’hi arribava a estar fins a dotze hores al dia!

Feia uns 20 dollars a la setmana jugant a escacs. Diu que: “Quan estava esperant que les coses passessin, ja saps, quan esperava que em donessin una resposta, que podria trigar mesos, moltes vegades anava al parc, cap allà les dotze del migdia i m’hi estava, tranquil·lament, fins a mitjanit. Podia estar-m’hi dotze hores al dia, amb pauses per menjar. Durant el dia, intentava agafar una taula que estigués a l’ombra, i per la nit anava a buscar les taules que estaven a la llum”.  En el següent enllaç, se sent al propi Kubrick explicar aquesta anècdota, entre els minuts 1:44 i 2:14. https://www.youtube.com/watch?time_continue=143&v=ohFIPUV4NCQ

A la mateixa entrevista que comentàvem abans, per la revista Playboy, va dir una frase que també forma part dels típic recopilatoris de frases dites per personatges cèlebres; va dir que: “A més de moltes altres virtuts, el que els escacs t’ensenyen és a controlar l’excitació inicial quan veus quelcom que té bona pinta. T’ensenya a pensar abans d’actuar, i de pensar amb la mateixa objectivitat quan estàs en problemes”.

Amb tot això, no ens sembla que sigui casualitat el fet de que li hagin dedicat una novel·la, i que a la portada de la mateixa hi apareguin els escacs. Una novel·la que es presenta amb una quantes preguntes retòriques, de les bones. El vídeo promocional és una joia, (https://www.youtube.com/watch?time_continue=58&v=6sBTtIXEqXg), perquè hi ha música de violins violenta, i aquestes preguntes tipus novel·les com “El codi Da Vinci”: “Què passaria si l’Stanley Kubrick hagués deixat quelcom més que els seus films llegendaris?”, “Què passaria si hi hagués un joc amagat en les seves pel·lícules, amb un premi que podria canviar el decurs de la història?”, “La novel·la que canviarà la teva manera de mirar les pel·lícules, per sempre!”. 


Altres imatges




La pregunta del dia I a vosaltres, quina pel·lícula de Kubrick us agrada més?
Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com


Bibliografia