Enigmescs
Festa major. En Jordi Seguí en
particular i Castellbisbal en general ens esperen. Però primer, passem per
caixa. Una paella i una edició de Chesstonic a casa del seu inventor que, al
seu torn, és l’inventor de les Caissa Cards. Una ment recta gràcies a lo
retorçada que està. Parleu-li de les partides de Korobov, Rapport i YiWei a en
Jordi Seguí, i comprendreu que els escacs són més que un joc, un esport, un art
o una ciència. Són quelcom que ens toca ben a dins i que ho capgira tot.
Els Enigmescs, cedits pel club d’escacs
Peona i Peó, són una col·lecció d’enigmes, o jocs d’enginy, relacionats amb els
escacs. Els vaig crear en col·laboració amb el famós escriptor i ludolingüista
Màrius Serra en motiu de la festa major del Guinardó de 2018, amb l’objectiu de
fer una activitat paral·lela al II Actiu Internacional d’Escacs del Guinardó. Ens
els va editar un dissenyador gràfic del coworking de retorn social Sinèrgics.
Una història que s’ha de conèixer, aquesta de Sinèrgics.
Va ser una gran festa major, i el
campionat va gaudir de diverses activitats paral·leles, com un taller per
aprendre a jugar a les pròpies Caissa Cards, o un taller de Shogi, els escacs
japonesos. En Màrius Serra inclús va improvisar un pregó que va ser escoltat
per centenars de persones, doncs hi havia algunes colles castelleres a la
plaça, i alguns comerços havien tret el seu estoc al carrer.
Els Enigmescs no ajuden al seu
transport. Són 7 plafons DINA-1 que costen de dur en transport públic. Però la
vida és això: tornar quan et donen, i donar sense esperar res a canvi. Amb en
Jordi Seguí s’ha establert un vincle que s’ha de cuidar.
Així que, de camí a Castellbisbal, en
els tres quarts d’hora de tren, repassem cadascun dels Enigmescs amb en Roger.
Primer de tot, riem dels objectius que ens vam inventar en el seu moment:
“Els Enigmescs estan pensats per estimular l’apropament
de la ciutadania al món dels escacs, a través d’enigmes de tota mena, en els
que, de manera majoritària, no és necessari tenir coneixements tècnics del joc
dels escacs, més enllà de, en alguns, saber moure les peces.
Amb els diferents jocs d’enginy, que tant poden ser
lingüístics, lògics, matemàtics, etc., el que es pretén és estimular la
participació i la creativitat de la ciutadania, tot mostrant les incomptables
possibilitats que ofereixen els escacs”.
Però per molt que riem, no deixa de
ser cert. Fem les coses per donar-les a conèixer. Per oferir alternatives. El
primer Enigmesc és reciclat de la secció que vaig portar al Xarxa de Mat. Pobre
Víctor Collell, que insistia i insistia en que anés al programa, i només m’hi
apropava un cop l’any. Ara, amb el temps i amb el programa propi, em sento com
en Jordi Évole quan, de col·laborador amb l’Andreu Buenafuente va passar a
portar el seu programa. La secció que feia al Xarxa de Mat es basava en la
mateixa idea amb la que hem encarat el Cooltura Escacs: “Coses que es poden fer
amb els escacs més enllà de jugar a escacs”. I volia que el propi nom de la
secció fos un exemple de la filosofia de la mateixa, així que em vaig inventar
una sèrie de frases palindròmiques. En aquest primer Enigmesc es demana quina
és la frase que no encaixa amb la resta:
El segon Enigmesc és un exemple d’un
joc que s’anomena Escacs detectius.
En aquest tipus de joc hi ha un tauler d’escacs, i hi ha unes lletres i uns
números que ocupen sengles caselles. Cada lletra representa una peça, i els
números indiquen els cops que la casella en qüestió està amenaçada. És un
exercici a l’abast de qualsevol persona que sàpiga com es diuen i mouen les
peces. I passa el mateix que amb les composicions d’escacs; quan només admeten
una única solució és quan són més bells. La idea de mostrar que existeixen
aquestes tipus de jocs és permetre a la gent conèixer-los, i animar-la a
crear-ne els propis. La capacitat creadora és el que diferencia els escacs de
qualsevol altre expressió cultural i artística des del punt de vista de la
persona usuària. Qui va a veure una obra de teatre, o una pel·lícula al cinema,
és mer espectador mentre que qui va a disputar un campionat d’escacs és qui genera
el contingut. I, amb aquests exemples, volem demostrar que hi ha infinitat de
maneres de generar contingut i posar a provar l’enginy de cadascú.
El tercer i quart Enigmescs són una
picada d’ullet a en Màrius Serra i la que, en aquells moments, era la seva
última novel·la: La novel·la de Sant Jordi. Tota la novel·la és un exercici de
meta-realitat en la que l’autor escriu sobre l’autor que escriu sobre les coses
que li passen i que es converteixen en realitat en aquest segon pla en el que
l’autor de ficció està escrivint. És a dir, hi ha tres nivells: en Màrius Serra
de carn i ós que escriu que en Màrius Serra està escrivint una novel·la en la
que les coses que hi passen, li ocorren realment. Enmig d’aquest anar i venir
entre els tres plans de realitat hi ha dos jocs: un que ja existeix, i un que
es va inventar un amic seu expressament per aquesta novel·la. Són l’Eleusis i
l’Ego respectivament.
Es pot trobar informació sobre
l’Eleusis per internet, a la viquipèdia mateix. Però l’Ego és un joc
expressament creat per l’Oriol Comas i Coma per La novel·la de Sant Jordi. La novel·la de Sant Jordi situa l’acció
en el dia de Sant Jordi. Una de les activitats que organitza el departament
d’ensenyament és la gimcana de l’Ego, en la que grups d’estudiants de
secundària han de trobar a l’escriptor amb més Ego del dia de Sant Jordi, en
base a un formulari en el que, per exemple, es valora si en els primers cinc
segons de la conversa per a la firma dels exemplars ja ha parlat del seu
llibre, o si parla de si mateix en tercera persona, entre d’altres.
Venia com a anell al dit un joc
d’aquestes característiques perquè és ben sabut que els escaquistes amb molt
ELO acostumen a tenir també molt EGO:
Arribem a Castellbisbal sense poder
acabar la posada en comú dels Enigmesc, ni com encararem la performance.
Coincidim en que trobem a faltar la Berta i en que aquestes actuacions a les
festes majors haurien d’estar remunerades. Que surti del pressupost municipal.
Com a mínim a la de Vallvidrera, que serà en dues setmanes, sí que hi ha
destinada una petita partida pressupostària. Que no és pels guanys
crematístics, sinó per posar en valor la dinamització de l’espai. Hores
dedicades i estima posada en fer entenedors i divertits els escacs en les seves
múltiples vessants.
Ens espera en Jordi Seguí a l’estació,
carreguem el maleter i anem cap a casa seva a fer el que havíem vingut a fer, i
pel que ens reunim quan ens reunim: la sobretaula. Fa honor al títol
d’especialista en paelles. L’aire de Castellbisbal és diferent al de Barcelona,
i hom es pregunta perquè ens entestem a viure tots encaixonats en blocs de
pisos que estiguin prop de la feina. Barcelona ciutat t’expulsa d’ella mateixa,
però hi ha aquesta meravellosa Barcelona metropolitana que t’acull i t’ofereix
moltes possibilitats.
Parlem de tot, i ens aturem a la
versió feminista de les Caissa Cards. Encara ens queden uns quants permisos per
aconseguir, però que bonic serà veure jugadores i artistes de la talla de la
Jennifer Shahade, la Juga Di Prima o l’Anaïs Nin transformades en un recurs
educatiu i lúdic. És difícil aconseguir els permisos de les jugadores xineses i
les georgianes, dos dels països que més promocionen que les dones puguin i
vulguin jugar a escacs.
Fem el darrer repàs dels Enigmescs, ja
sota els efectes del Chesstonic. El cinquè Enigmesc és un exemple del que es
coneix com a Escacs retrospectius. Si
abans posàvem un d’escacs detectius, ara un d’escacs retrospectius. Per
saber-ne més hi ha dos llibre meravellosos del mateix autor, en
RaymondSmullyan, que són: “Juegos y problemes de ajedrez para SherlockHolmes” i
“Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia”.
Els Escacs retrospectius sí que són
per ments retorçades, però poques coses donen més satisfacció que resoldre’n o
compondre’n un. Com diria el meu amic Juan David: “nuncadisfrutétantovestido”.
Queden 2 Enigmescs que repassem al
cotxe de camí a la plaça principal del poble. El sisè, un regal que ens va fer en
Màrius Serra. Li vam dir que aquesta col·lecció d’enigmes era pel Club d’escacs
Peona i Peó, i va alçar la vista cap al cel, com alguns escaquistes quan
calculen variants, i va dir: “tinc un jeroglífic... Oi que el caminar d’un
colom es diu peonar?”.
La idea original era tancar la primera
tirada d’Enigmescs amb aquest sisè, però ens vam treure un darrer de la màniga,
en base als Enigmàrius. El problema és que hi ha un error en una de les
descripcions. Diu en Roger que no ha de ser cap problema això, i que podem
jugar a que la gent detecti també l’error. Però si ja era quasi impossible
endevinar la resposta, com per trobar a més a més l’error!
Ja fent la instal·lació a la plaça, no
vull oblidar-me d’ensenyar-li a en Jordi Seguí que els Enigmescs han conegut
gent important. No només en Màrius Serra va col·laborar en la seva confecció,
sinó que el prestigiós periodista d’escacs, Leontxo García, i la Gran Mestre
Femenina Ana Matnadze també els van conèixer, en una visita que el primer va
fer al club i que després es va plasmar en un excel·lent reportatge sobre els
escacs educatius al regne d’Espanya. Com d’anacrònic que arriba a sonar això:
regne d’Espanya.
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada