.


Són Notícia:

LLIGA CATALANA
CAMPIONATS PER EDATS TERRITORIALS
CHAMPIONS SHOWDOWN SAINT LOUIS
OPEN AEROFLOT MOSCÚ


dimarts, 19 de febrer de 2019

Lliga Catalana ronda 6; Escola d'Escacs de Barcelona i Mollet líders. Champions Showdown de Saint Louis. Open Aeroflot

LLIGA  CATALANA   2019








Divisió d'Honor grup 1

Classificació després 5 rondes

Mollet                             5 punts
Colon Sabadell Chessy    4 punts
Foment Martinenc           2'5 punts
Gerunda                         2'5 punts
Sant Andreu                    2 punts
Escola Salou                    2 punts
Lleida                              1 punt
Figueres                          1 punt


Ronda 6

Lleida  -  Figueres
Foment Martinenc  -  Colon Sabadell Chessy
Gerunda  -  Mollet
Sant Andreu  -  Escola Salou


Divisió d'Honor grup 1

Classificació després 5 rondes

Escola d'Escacs de Barcelona               5 punts
Barberà                                               4'5 punts
Sant Josep de Badalona                      3'5 punts
Barcelona                                           3 punts
Tres Peons                                         1'5 punts
Cerdanyola Vallès                                1 punt
Andorra                                              1 punt
Olot                                                    0'5 punt


Ronda 6

Andorra  -  Cerdanyola Vallès
Tres Peons  -  Olot
Barcelona  -  Escola d'Escacs de Barcelona
Barberà  -  Sant Josep de Badalona


CHAMPIONS  SHOWDOWN  SAINT  LOUIS






Nakamura  -  Duda
Caruana  -  Harikrishna
Wesley So  -  David Navara
Leiner Domínguez  -  Veselin Topalov



OPEN  AEROFLOT  MOSCÚ









PROGRAMA  XARXA  DE   MAT





EL  BLOG  RECOMANA


Article sobre Tarrasch a Ajedrez 12.





ANUNCI  DEL  BLOG






dissabte, 2 de febrer de 2019

Lliga Catalana rondes 3,4 i 5. Mollet i Escola d'Escacs de Barcelona lideren la Lliga










Divisió d'Honor Grup 1

Classificació després 5 rondes

Mollet                             5 punts.
Colon Sabadell Chessy    4 punts.
Foment Martinenc           2'5 punt.
Gerunda                          2'5 punt.
Sant Andreu                    2 punts
Escola Salou                     2 punts.
Lleida                              1 punt.
Figueres                          1 punt.


Ronda 5

Sant Andreu  -  Lleida                       8  -  2
Escola Salou  -  Gerunda                    7  -  3
Mollet  -  Foment Martinenc                6  -  4
Colon Sabadell Chessy  -  Figueres     6'5  -  3'5

Ronda 4

Lleida  -  Colon Sabadell Chessy     3   -  7
Figueres  -  Mollet                           3'5  -  6'5
Foment Martinenc  -  Escola Salou     6'5  -  3'5
Gerunda  -  Sant Andreu                    5'5  -  4'5

Ronda 3

Gerunda  -  Lleida                           6'5  -  3'5
Sant Andreu  -  Foment Martinenc    2'5  -  7'5
Escola Salou  -  Figueres                   7  -  3
Mollet  -  Colon Sabadell Chessy      5'5  -  4'5


Divisió d'Honor Grup 2

Classificació després 5 rondes

Escola d'Escacs de Barcelona    5 punts.
Barberà                             4'5 punts.
Sant Josep de Badalona    3'5 punt.
Barcelona                        3 punts.
Tres Peons                      1'5 punts.
Cerdanyola Vallès              1 punts.
Andorra                            1 punts.
Olot                                 0'5 punt.


Ronda 5

Barberà  -  Andorra                         6  -  4
Sant Josep de Badalona  -  Barcelona    5'5  -  4'5
Escola d'Escacs de Barcelona  -  Tres Peons    8  -  2
Olot  -  Cerdanyola Vallès                   2  -  8


Ronda 4

Andorra  -  Olot                6'5  -  3'5              
Cerdanyola Vallès  -  Escola d'Escacs de Barcelona   2'5  -  7'5
Tres Peons  -  Sant Josep de Badalona      4  -  6
Barcelona  -  Barberà                           5  -  5

Ronda 3

Barcelona  -  Andorra            6  -  4
Barberà   -  Tres Peons         8'5  -  1'5
Sant Josep de Badalona  -  Cerdanyola Vallès    6  -  4
Escola d'Escacs de Barcelona  -  Olot          9  -  1



PROGRAMA  XARXA  DE  MAT


Programa amb convidats Fran Fernandez Aguilar, Jose Manuel López i Andrea Stella.





Programa amb convidats Herminio Herraiz i David Vigo.




Programa amb convidats Francisco Pizarro i Gabriel Beaskoa.






EL  BLOG   RECOMANA


Article a Europe Echecs sobre la retirada de Kramnik.




Les obertures favorites dels millors del món a The Zugzwang Blog.





Recull premsa Gener 2019 elaborat per Cooltura Escacs.



Nou logo dissenyat per Laura Capellades.


divendres, 1 de febrer de 2019

Scachs d'amor. Facilitat pel programa Cooltura Escacs


Nou logo del programa dissenyat per Laura Capellades.


Scachs d’amor

No existeix un consens general sobre els orígens dels escacs. Els xinesos els reclamen com a propis, a partir d’un joc molt, però que molt antic. En el llibre “L’escola Xinesa dels EscacsLiu Wenzhe conclou que “el Go modern, el Xiang-Qi i els escacs provenen del joc blanc-i-negre que existia fa uns 7.000 anys”. 7.000 anys! La variant dels escacs més popular a la Xina és el Xiang-Qi, que veiem a continuació:


Potser la teoria més coneguda sobre l’origen dels escacs és la que usa la llegenda de Sissa, i situa l’origen dels escacs a la Índia, com a derivada del Xaturanga. Aquesta llegenda explica com, un senyor anònim, va presentar el joc dels escacs al Braman Rai Bhalit  Aquesta llegenda agrada particularment als més petits, i serveix per ensenyar un concepte matemàtic com la progressió exponencial. Un exercici pels alumnes i exemple d’escacs educatius, que els servirà per familiaritzar-se amb eines ofimàtiques com les fulles de càlcul, és que calculin el nombre final ells mateixos (https://es.wikipedia.org/wiki/Leyenda_de_Sisa).


Malgrat la incertesa de l’origen dels escacs, el que sí que està bastant clar és que els escacs moderns, tal i com els coneixem i juguem avui en dia, nasqueren als països catalans a les acaballes del segle XV. Es considera que l’any 1495, un senyor que es deia Francesch Vicent va publicar el primer tractat teòric d’escacs moderns, que era un llibre que es titulava: “Llibre dels jochs partitis dels scachs en nombre de 100”. Abans, però ja feia anys que a la península ibèrica els escacs eren ben presents. Per exemple, es considera que Alfons X “el savi” va encarregar, a la segona meitat del segle XIII, un llibre de 98 pàgines amb 150 il·lustracions en color que es titularia: “Jocs diversos d’escacs, daus, i taules amb les seves explicacions, ordenats per mandat del Rei N’Alfons el Savi”.


A la bibliografia trobareu un excel·lent anàlisi de Laura Fernández Fernández, del Departament d’Història de l’Art (història de l’art! Oblidem-nos de comunicar els escacs només com a esport!) de la Universitat Complutense de Madrid en la que s’analitza aquest llibre encarregat per Alfons X d’on extraiem les següents paraules, transcrites literalment del llibre:
Alegrias hi ha otras sin las que deximos en las leyes ante desta, que fueron falladas para tomar home conorte en los cuidados et en los pesares quando los hobiese: et estas son oir cantares et sones de estrumentos, jugar axedrez ó tablas, ó otros juegos semejantes destos: eso mesmo decimos de las hestorias et de los romances, et de los otros libros que fablan de aquellas cosas de que los homes reciben alegria et placer

Ens havíem quedat en el llibre de Francesch Vicent (1495), però és que uns vint anys abans, cap el 1475, es va publicar un document en el que ja apareixien els nous noms i moviments de les peces, fins a deixar-los tal com els coneixem avui en dia. Hi ha una pel·lícula documental La dama dels escacs” (https://www.youtube.com/watch?v=aVJZKE-PKm0) en la que es narra aquell moment històric, poc explotat des de les nostres institucions. És un detall que bé comenta el periodista especialitzat en escacs, Leontxo Garcia, (https://es.chessbase.com/post/largometraje-documental-la-dama-del-ajedrez), en la presentació del documental “La dama dels escacs” a la cineteca de Madrid: https://www.youtube.com/watch?v=-drxiBeGpvA. Compartim la visió d’en Leontxo quan diu que, si l’origen dels escacs modern formés part de l’herència històrica i cultural de qualsevol país, seria un fet que el propi país guardaria com un tresor, i tots els seus ciutadans bé que ho sabrien. Aquí, en canvi, passa sense pena ni glòria.


Des del Cooltura Escacs volem contribuir a la difusió de totes les curiositats històriques i culturals relacionades amb els escacs. Per això preparem aquestes “fitxes” per cada programa, per tal de tenir un bon recull de tots els elements possibles, suficients i necessaris per desenvolupar un gran projecte d’escacs a la ciutat de Barcelona, bé en forma de museu, o d’exposició permanent o d’alguna cosa per l’estil. Tenim fitxes sobre com els escacs han aparegut a la publicitat, sobre com cineastes, pintors, músics i altres artistes han fet servir els escacs, sobre les relacions entre els escacs i les matemàtiques i moltes temes més.
Tornem a la qüestió. Aquest primer document dels escacs moderns, datat el 1475, és ni més ni menys que una poesia! Una poesia estructurada en 64 estrofes de 9 versos cadascuna, formats per un quartet, un tercet i un dístic. A més de ser una poesia colossal per tot el que implica fer 576 versos!, la bellesa no s’acaba aquí, sinó que la poesia és la narració d’una partida! La primera partida jugada amb les noves normes! A la última estrofa, la número 64 (no podia ser d’una altra manera), correspon al moviment número 21 de les peces blanques, amb el que es dóna escac i mat! 576 versos de poesia en la que la pròpia poesia és una partida d’escacs, la primera amb unes normes que més de cinc-cents anys després encara usem! Al·lucinant!


Insistim: 64 estrofes, de 9 versos cadascuna, fan un total de 576 versos, que narren una partida de principi a fi! Com es nota que no tenien ni televisió, ni sèries ni pel·lícules en aquella època! Algú ha provat mai de fer una poesia? 576 versos en estrofes de 9, que seguint-les pots reproduir una partida, és una de les obres d’arts més bestials de la història, no només de la història dels escacs.
És doblement bell perquè ens demostra que els escacs, en els seus orígens, van esdevenir una manifestació artística. Encaixa plenament amb l’objectiu del programa i de tots aquests exemples que estem col·leccionant. Així que, quan algú ens torni a preguntar: “què són els escacs?”, podrem contestar que els escacs moderns, com a mínim en els seus inicis, van ser un camp de proves i experimentació per l’art perquè està acceptada la classificació de les arts que situa la poesia com a cinquena art, juntament amb la literatura i la prosa.
La partida que es representa en el poema és la següent:
 1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Dd8 4.Ac4 Cf6 5.Cf3 Ag4 6.h3 Axf3 7.Dxf3 e6 8.Dxb7 Cbd7 9.Cb5 Tc8 10.Cxa7 Cb6 11.Cxc8 Cxc8 12.d4 Cd6 13.Ab5+ Cxb5 14.Dxb5+ Cd7 15.d5 exd5 16.Ae3 Ad6 17.Td1 Df6 18.Txd5 Dg6 19.Af4 Axf4 20.Dxd7+ Rf8 21.Dd8++
Aquí la podeu seguir: http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1259987, amb diagrama i tot. És, per tant, la primera partida de la història en la que s’empren les regles modernes dels escacs. Segurament no fou una partida realment jugada sinó inventada per a que el poema de 64 estrofes hi encaixés.
La comentem una mica per sobre: una escandinava amb Dama d8. Suposem que emocionats per les noves possibilitats de la dama, això de treure-la a passejar els deuria agradar. Segueixen desenvolupant peces amb normalitat, un treu un alfil, l’altre un cavall, l’un un cavall i l’altre li clava aquest cavall d’f3 amb el seu alfil. Aleshores el blanc li pregunta a l’alfil de g4, amb el peó a h3, que què vol fer. L’alfil pren el cavall i surt la dama blanca a passejar també, apuntant a b7. Que el negre se’l deixa. Fa un e6 ben dubtós, aleshores la dama fa tota la diagonal, segurament per mostrar totes les seves capacitats, fins a prendre a b7 amenaçant la torre d’a8. El negre la defensa apartant el seu cavall, però la posició ja és desesperada en dos torns cau el peó d’a7 també, la qualitat ... El blanc aconsegueix molt material i poc més tard li fa mat.
En el poema es redefineixen algunes de les normes que fins aleshores s’utilitzaven: es redefineix la mobilitat de l’alfil i la coronació del peó, que s’il·lustra amb el següent vers: “tot peó porta la vara de mariscal a la motxilla”. També es registre la jugada de l’enroc, i esbossa les regles modernes com, per exemple: “La ley que deu primer esser admesa, es, en tal joch, que la pessa toquada, ab fermetat, sens debat ni contesa, per cascu, cert, haggua d’esser jugada”. És un català antic, però s’entén perfectament. Les lleis les va anunciant en Fenollar, que fa un repàs de tot el que ja se sabia, i incorpora les noves normes com, per exemple, quan diu, sobre la Dama: “que vagie axi com tots, sinó Cavall (...) Donchs, puix que diu que mes val e mes tira, per tot lo camp pot mol be passegar se, mas torçre no, per temor ni per ira. Quant mes se veu la libertat altiva, mes tembre deu de caure may cativa”.
Aquest és el “naixement” de la dama en detriment de l’alferes, que només podia moure una casella en diagonal a cada torn. Aquest canvi, va donar-se a conèixer com a “nou escacs” o “escacs de la dama”. Es considera que el canvi de moviment i de nom va ser inspirat pel poder d’Isabel la Catòlica, que es proclamà reina de Castella el 13 de desembre de 1474. Es creu que els escacs es van adaptar a l’auge del poder d’Isabel la Catòlica, amb la voluntat de continuar sent un reflex de la societat. Amb el canvi de nom i de moviment de la peça, es volia il·lustrar la influència de la nova reina en la vida social, política i militar, passant a ser la peça més poderosa dels escacs.
El poema es titula “Scachs d’amor”, i fou escrit per Franci de Castellví, Narcís de Vinyoles, i Mossen Fenollar. Es van fer servir els escacs com a al·legoria de l’amor, i, dins el poema, les peces personifiquen conceptes estètics i morals i, depenent del bàndol, tenen diferents significats.
Per exemple:
·         El rei és la raó (blanques: “prenent Raho per Rey sense preheminencia”) i l’honor (negres: “lo seu Rey, seguint d’amor ystoria, fon la Honor ab vida perillosa”)
·         La dama és la voluntat (blanques: “la voluntat per Reyna’b gran potencia”) i la bellesa (negres: “Dama pres Bellea graciosa”)
·         Els alfils són els pensaments (blanques: “los Pensaments per sos Orfils contemple”) i les mirades (negres: “Orfils, esguards de vista delitosa”)
·         Els cavalls són els senyors (blanques: “Cavalls, Lahors ab dolá eloqüència”) i els desdenys (negres: “cavalls, desdenys en paga meritoria”)
·         Les torres són els desitjos (blanques: “Rochs son Desigs que’ncenen la membria”) i les vergonyes (negres: “volgué per Roch Vergonya cautelosa”)
·         Els peons els serveis (blanques: “Peons, serveys pugnant per la vitorià”) i les cortesies (negres: “per fels Peons prengue les Cortesias armats, guarnits de mil parençarvas”)
El poema fou descobert el 1905 per un sacerdot, Ignasi Casanovas, a la Capella Real del Palau de Barcelona. Des del Cooltura Escacs creiem que és un tresor que el primer document dels escacs moderns sigui una poesia, que sigui en català, i esperem que tard o d’hora se li atorgui el reconeixement que mereix.

La pregunta del dia Ens envies els teus versos d’escacs, o els teus versos preferits d’escacs?
Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com

Bibliografia



Hobra intitulada scachs d’amor feta per don Franci de Castelvi e Narcis de Vinyoles e mossen Fenollar

“Scachs d’Amor”

Castellvi (Març / Mart)
Trobant se Març ab Venus en un temple,
ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia,
ordi hun joch de scachs, ab nou exemple:
prenent Raho per Rey sens preheminencia;
la Voluntat per Reyna ’b gran potencia;
los Pensaments per sos Orfils contemple;
Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia;
Rochs son Desigs que ’nçenen la membria;
Peons, Serveys pugnant per la victoria.

Vinyoles (Venus)
Per exercir Venus la sua gloria,
volgue per Roch Vergonya cautelosa;
Cavalls, Desdenys en paga meritoria;
Orfils, Esguarts de vista delitosa;
per Dama pres Bellea graciosa;
y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria,
fon la Honor ab vida perillosa;
per fels Peons prengue les Cortesias,
armats, guarnits de mil parençaryas.

Fenollar (Mercuri)
Mercuri, prest en sos modos y vias,
pinta·l taulell de sorts clares y escures:
y fon lo Temps, partit per nits y dies,
un quadre fent les primeres clausures;
lo qual per creu parti ’n quatre natures
de temps divers; y apres, seguint ses guies,
de quada part feu quatre ’guals figures;
e, dividint sots tal pacte la resta,
un sis y hun quart suma tota la llesta.

Castellvi
(Lo Peo del Rey va en la quarta casa)

Lo camp partit y tota la gent presta,
lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella,
mogue tantost a tota se requesta,
prenent Amor per nom en sa querela;
e tramete ves lo camp de la bella
lo pus valent Peo de la conquesta:
lo qual tira dos passos devers ella.
Movent aquest lo Rey, Raho descobre,
e lo cami de Voluntat se obre.

Vinyoles
(Lo Peo de la Dama a la quarta casa)

Dama gentil, ab animo no pobre,
portant de vert bandera de sperança,
per nom cridant: «Gloria, gloria cobre
la mia gent ab benaventurança!»
Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança,
avant passa, perque Bellea obre,
en joch d’amor, la primera parança.
Prenent hun gest humil per sa defesa,
lo cor feri d’amorosa scomesa.

Fenollar
(Diu que lo tocat se hagia de jugar)

La ley que deu primer esser admesa,
es, en tal joch, que la pessa toquada,
ab fermetat, sens debat ni contesa,
per cascu, cert, hagia d’esser jugada.
Cau en rao: car pensa ’namorada,
havent elet, liberta ni sospesa
restar no deu, mes del tot subjugada.
E per ço·s diu: «Ardiment y follia
en cascun fet, puys fet es, fet se sia!»

Castellvi
(Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama)

Lo bon Servey, rebut ab Cortesia,
prengue de nou, esforç, per acceptar la,
fent se senyor del lloch hon la cullia,
sens pus pensar si podra ’nujar la;
perque lo grat que·l força tant [a] amar la,
a desigiar tal gloria·l movia
tostemps seguint amor, fins a trobar la.
L’emprenedor, per eixir ab la sua,
no·s deu parar per nengun plech ni rua.

Vinyoles
(La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu)

Perque·l renom de Bellea rellua,
vent que·l Servey gustava Cortesies,
ab gran rigor ixque de casa sua
per castigar tant folles fantasies.
E, no curant de moltes lloçanies,
mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua,
mata·l Peo que feya valenties.
Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga
perque la fi del que fa no·l reprenga.

Fenollar
(Diu que lo pres una volta se hagie de pendre)

La ley [següent], que·ls dos volem comprenga,
es que la gent presa, resta cativa;
per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga
la Voluntat, pus es senyora ’ltiva.
Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva,
resta pus bax, perqui lo joch aprenga;
puix que de grat enteniment cativa.
Si lo Voler Reho no vol complaure,
es molt degut catiu que·l vejam caure.

Castellvi
(Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama)

La Voluntat, desigiosa de plaure,
en quant pogues a la Dama eleta
deslibera devers aquella traure
sa gran Lleor ab lengua molt perfeta.
E fon avis de persona discreta
pensar tostemps servir y no desplaure
la que del cor senyora ’vem ja feta:
foll es aquell que gose fer ultragie
contra qui es tengut de vassallatgie.

Vinyoles
(La Dama se’n torna a son loch)

Per ben guardar la torra d’omenatgie
torna [en] son loch la graciosa Dama;
que·l Cavaller, majorment de paratgie,
voler no deu taquar honesta fama.
L’anemorat,quant passio l’inflama,
no vulla dar als bens d’onor dampnatgie;
e, si u vol fer, fogint se romp la trama.
Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla,
crent ser exut, dos vegades se mulla.

Fenollar
 (Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella)

Lo terç decret vol que cascu·s reculla
en son castell o conquistada casa,
y perdra la yames puga ni vulla;
ans den morir tenint en ma l’espasa.
Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa,
que força may no li tol la despulla;
senyora es que tots los senys arrasa.
Puys, sens lo grat, voler may se conquista,
no·s pot mudar fins que lo grat desista

Castellvi
 (L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna)

Raho, trobant pus aspre que l’arista
la Dama que molt humil estimava,
restant en si de tal engan molt trista,
vent que Laors y Serveys desdenyava,
per lo valer que molt la convidava,
son Pensament, que sospyrant aquista,
fin[s] al quart grau per espia ’nvyava.
Qui vol saltar en alt per a llevar se,
primer cove algun poch abaxar se.

Vinyolas
(Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey)

La Honestat de qui sol arrear se
Bellea gran, si vol esser divina,
lo seu Desdeny trames, sens oblidar se,
per a tallar del Pensament la mina.
Que si aquell de la virtut declina
y no volgues per si may limitar se,
Defensio d’onor lo contramina.
Tostemps lo foch crema per sa natura,
mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura.


Fenollar
 (Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa)

L’altre decret que molt lo joch apura,
es que los Reys a la casa terçera,
lo primert tret, sens fer pus desmesura,
salten liberts en qualsevol manera;
mostrant que tart devem per la costera
dexar lo pla o la via segura:
tal exemplar en tot d’aquells s’espera.
Per ço cascu, quant los limits traspassa,
erra, mas poch, si no s’i torva massa.


Castellvi
(Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil)

L’enamorat, mirant que no li passa
l’ergull [e] enug a la gentil senyora,
hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa;
la qual, de grat, li fon gran valedora:
Son Dolç Parlar, que la gent anamora,
li tramate, sens pendre longa spassa,
per arribar a la que·l mon adora.
O, quant nos val, ab tot que poch nos costa,
aquell dolç so de la Llahor composta!

Vinyoles
 (Juga l’Orfil de la Dama quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall)

Amarch convit cubert de dolça crosta,
es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua,
y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta
al falç enguan que sots aquell s’amagua.
Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga,
hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta,
que li guareix de sos Desdenys la plaga,
poden los Hulls mirar lo invisible
y turmentar l’esperit impassible.


Fenollar
 (Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no pugna pendre)

Perque los Reys, ab poder invensible,
mes de raho no puguan mans estendre,
es decretat que, fent lo salt possible,
no puguen may ferir escach, ni pendre;
mostrant al mon que ’n punir o rependre
deuen merçe masclar ab l’irascible,
y no fer tant quant basten a compendre;
car, si son grans ab ales de potencia,
majors seran, usant de gran clemencia.


Castellvi
(Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil)

Vist lo Mirar de tant bella parençia,
lo bon Desigx que sots Raho milita,
trames tantost, ab molta reverencia,
lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita.
L’afeccio, que va ’n los hulls escrita,
desperta·l cor, per la conveniencia
de l’amador, on ver’amor habita.
Conformitat es la cosa pus çerta
qu’entre·ls amats les amistats conçerta.


Vinyoles
(L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey)

Perque Lahor los esperits desperta
y fa placar Bellea ’b cara francha,
ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta,
Lahor prengue, en qui sperança tancha;
a denotar que a l’amant no mancha,
en negun temps, la fi d’amor offerta,
si de lahors la font nuncha s’estancha.
Que los legots fan dama tan contenta,
que·l descontent content se representa.


Fenollar
(Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses)

Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta
valer tan gran, sobre·ls altres no salten,
mas, per camins segurs de sobreventa,
vagen tostemps on lladres may asalten.
Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten,
deixant atras qui·ls pot donar empenta,
sy·s guarden mal, a si y al poble falten.
Natura vol los membres ser defenssa
del dan del cap, on tots reben offenssa.

Castellvi
(La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna)

Ab resplendor que gran amor compensa,
los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren
l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa,
molt humilment Voluntat convidaren·
E tal esforç, mostrant se, li donaren,
que pres tantost, per paga y per compensa,
los Rays del Sol que tant la penetraren.
Esteles son los hulls ab que naveguen
los marines que ’n esta mar se neguen.

Vinyoles
Lo Rey juga hun punt lo seu Peo

Perque·ls amants pus clarament coneguen
la Honestat ab quin tento comporta
lo Pensament, del qual aquells se seguen,
ab joch cortes los defença la porta,
movent lo Peu hun sol pas per escorta;
los enemichs ses esquadres despleguen
d’aquelles vent ja la sperança morta.
Discrecio cortesament ordena
quant lo voler follament desordena.

Fenollar
(Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera)

Es altre ley, en nombre de vuytena,
que·l Rey valent, retrahent sa persona,
no puga may, pus es d’onor la mena,
fer lo dit salt honrant l’alta corona;
mes, pas a pas, que millor se condona,
per son cami torne sens por ni pena,
ab gravitat que tals princeps corona.
Car molt mes val una discreta fuyta
que caure pres per destemprada cuyta.

Castellvi
La Reyna pren de Cavall de Dama Peo

Mas l’apetit de l’amorosa fruyta
mogue axi la Voluntat exhemte,
qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta
d’un Cortesa que desdenyar intempte.
Y majorment perqu’era de la ’mpremta
de qui la te en foch d’amor ja cuyta:
Bellea gran, que los pus savis temta.
Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama,
tothom se guart, que lo veri·s derrama.

Vinyoles
Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama

Bellea, vent que Voluntat s’inflama
contra·l Desdeny prenent sa Cortesia
y manaçant la Vergonyosa Fama,
per deffensar, ab gracia·s movia;
y, ab son Cavall saltant, se offeria
a batallar contra·l camp de la Dama,
que ab esforç Vergonya combatia;
Exemple ’s cert que may seguex desastre
al qui be sab d’aquell trobar lo rastre.

Fenollar
(Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus)

Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre:
que·l Rey tractat no sia com la [resta];
si contr’aquell se feya ’lgun empastre,
o si·l perill de l’enemich l’asesta,
avisau lo, que no·l fira ballesta;
axi u dispon en lo cel aquell astre
que l’a dotat de real sobrevesta.
Lo nom de Rey als enemichs aterra:
dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra.

Castellvi
Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de l’altra Dama

Rompuda ja de tot entr’ells la guerra,
la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida,
mana venir, corrent y serra,
hun Cavaller en aquella partida,
per conquistar, ab sa gent pus unida,
dels enemichs la Cortesa Desferra,
que stava mal en lo camp repartida.
Qui en l’asalt als primes no contrasta,
sy als darrers vol contrastar, no y basta.

Vinyoles
Juga Roch de Dama en la casa de l’Orfil seu

Vergonya·s l’or on Bellea s’encasta:
per ço·s posa prop d’ella en l’atallaya,
abandonant, pus veu que Laguot guasta,
l’Estil Cortes, que ya d’espant s’esmaya.
Car Honestat, qui be no l’atallaya,
reb lesio en la presona casta,
dexant entrar Legots dyntra la naya.
Be sta la por a l’oçell qu’es en vela,
puix que·l defen de caere dins la tela.

Fenollar
(Diu que·l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir)

Puix avisat lo Rey es sens cautela,
vol altre ley que·s cobre o que·s mogua;
en animos, l’anemich no recela:
menyspreu d’aquell no vulla que li noga.
Per ço, prudent, lo pas al perill cloga,
que·l gran leo vengut de la mustela
vem cascun jorn, si be vist real toga.
Tots som eguals, en mort y en naxença:
per ço egual deu esser la temença.

Castellvi
Cavall de Reyna pren lo Peo de Roch de Dama

Vist com se mou Vergonya [a] fer valença
a la Honor, Cortesia y Bellea,
lo Cavaller, ab bona continença,
sens pus reçel entra en la pelea,
rompent aquell Paves de qua s’arrea,
Temor de fer desonesta fallença,
qu’es passio de qui la Dama·s prea.
Lo vençedor, vençent, guarda com fira,
car sovint venç, lo vençut, quant se gira.

Vinyoles
Cavall de Dama juga a tres graus de la sua linea

Quant mes no pot, ab un Ultragie mira,
guarda y deffen Bellea lo seu Moble,
y si los seus Laor mou o regira,
ella s’esta ferma, constant, ymmoble.
Donchs, si lo tot es [a] la part pus noble,
y semblara que for[a] el carrer tira
lo seu Desdeny, segons juhi de poble,
diu lo discret, quant veu fer cosa estrema:
«Be sab que fa lo qui sa casa crema».

Fenollar
(Diu que cascu deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu)

Raho deu ser [entegra] y no sema
y per a tots en tot molt rahonable;
per ço ’n lo joch quiscu juch ab sa tema:
la hu primer, so que li par loable;
l’altre apres respongue lanç notable;
cascu son colp, que fir, sper o tema,
vagien eguals ab tanda concordable.
Algu no pens, gua[n]yant, passar la ralla,
car orde·s vol servar en la batalla.

Castellvi
Lo Cavall pren lo Roch de Dama

Lo Cavaller, rompent del tot la tralla,
Vergony’ abat y acosta·s a l’insigne
Bellea tant, que, ab goig y rialla,
en lo vert prat morir vol com lo signe.
E si el mor content, de mort indigne,
la Voluntat no deu moure baralla,
pus el Cavall es fet anyell benigne.
Tots jorns se veu morir en esta sgrima:
donchs, mal d’amor no·s tingua ’n pocha stima.


Vinyoles
Cavall de Dama pren Cavall de Reyna

Havent perdut Vergonya, qu’es la çima
de Honestat, refragant com lo lliri,
y llima fort que tota viltat llima,
Ultratge·s mou, mes cremant que cautiri,
contra·l Llegot, donant li tal martiri,
que·l falç amarch ab son turment aprima,
y del suc dolç fa hun suau colliri.
Deffendre·s deu Bellea y ser avara,
car tant val mes, quant mes nos costa cara.

Fenollar
(Diu que no·s juga llanç falç, so es Cavall per Roch, etc.)

Mes se pacta, si be dit no·s encara,
que lo poder hu de l’altre no prenga;
per ço cascu pese son dret ab tara;
mes del que pot lo seu peu no estenga,
mas jugue just, perque l’ull no·l reprenga
del mirador, car gran carrech prepara
qui son Cavall per Roch vol que s’empenga.
Lo capella no deu voler la pompa,
ni·l cavaller res que honor corrompa.

Castellvi
Lo Peo de la Reyna va a la quarta casa

Romput l’estol, perque millor se rrompa,
lo vençedor los seus tostemps esforça
ab crits, ab so de animosa trompa,
crexent en ells l’ardiment y la força.
Voluntat, vent Bellea anar a l’orça,
present li fa, perque·l joch no ’nterrompa,
d’un nou Servey que l’amistat refforça.
Lo joch d’amor se deu jugar ab manya,
e qui forçat lo vol guanyar, no·l guanya.

Vinyoles
Cavall de Dama va a tres de la matexa Dama

La Reyna, vent que tan mal acompanya
la Voluntat lo Servey que li dexa,
hun gran Desdeny trames, ab vista stranya,
per ultrajar la çelada que veya,
e, majorment, perque pensava y creya
foragitar, ab ell, l’altre companya
del Pensament o del Voler que·n feya.
Quant l’anemich fengex que s’abandona,
fugiu tambe, que l’art ab l’art se dona.

Fenollar
(Diu que·l Peo no puga passar sens batalla)

Edicte bell anadint, se pregona
que lo Peo, contra·l Peo si juga,
deu batallar persona per presona,
e, altrament, passar de llarch no puga.
Mas, si aquell s’esta ’b lanca fexuga,
que pas avant, pus l’altre l’abandona,
e prengue sforç, que ’n millor port lo duga.
Los cavallers per la honor s’aturen,
mas los vilans per força s’aseguren.

Castellvi
Orfil de Rey, a quatre cases del Cavall de l’altre Dama, dona sus al Rey

Los Pensaments, que renyen y murmuren
vent desigiar la Voluntat y obres,
importunant la Honestat, conjuren
per no restar desfavorits y pobres,
aquestos son los mestres y manobres
que tots los mals y contraris apuren,
y de la lum d’amor son canalobres.
Qui vol cuytar, avolotat, la cassa,
o res no pren, o cau, o s’enbarassa.

Vinyoles
Cavall de Dama pren Orfil de Rey, a quatre de la Sua linea

L’Ultrajos Gest, vent que·l Penser menasçe
la Honestat, forçant la fort que·s leve,
deslibera voler morir en plaça,
ans que d’Onor mal Pensament s’ençeve;
donant raho que, tostemps que se lleve
algun falç crim, remoure no la faça,
puix veritat de culpa la relleve.
Diu lo refrany: «Qui sa lo dit se lliga,
puix mal no te, sanament lo deslliga».

Fenollar
(Rey ab Rey no puxen combatre)

Servar se deu un’altre ley antiga:
que Rey ab Rey james puguen combatre,
mas cascu d’ells entre los seus estigue,
perque los caps no deuen may debatre.
Dels altres es lo ferir y·l rebatre;
d’ells l’ordonar; que·l Rey, manant que stiga
los seus, ab qui fals enemichs abatre.
Acte ’s servil, no de reals petjades,
com. a moltons jugar Reys a toçades.

Castellvi
La Reyna pren lo Cavall de la Dama, que stava a quatre del matex, y dona sus

La Voluntat, vist que tantes vegades
cruel Desdeny cruelment la guareja,
per a tallar les sues encontrades,
ab gran menyspreu lo condamna y bandeja,
e la Honor stretament festeja,
requirint la, sens moltes embaxades,
que·s vulla dar a qui tant la sedeja.
De tot se deu aydar lo qui vol cloure:
parlar, obrar, tronar, lampar y ploure.

Vinyoles
Lo Rey se cobre del Cavall, a dos punts de Dama

L’autoritat real nunque·s deu moure,
sino per cas molt gran y necessari:
axi Honor se deslibera encloure,
Desdenyant molt l’intent de l’adversari.
De tal servir aquest es lo salari,
car lo Cortes Estil poria noure
en tal trespas, y ser li molt contrari.
En joch estret, la cortesia cessa
la gravitat y pompa, en la pressa.

Fenollar
(Diu lo mat offegat)

Si, asetjat per mala sort revessa,
lo Rey sera, y tota sa poxança
ensemps ab ell, volem, per ley expressa,
que muyra trist, pus no spera bonança;
car la real corona y ordonança
presupon molt la libertat excessa,
e, si la pert, pert tota sa sperança.
La dignitat a l’anima ’s unida,
e la honor viu molt mes que la vida.

Castellvi
Juga lo Peo de la Reyna a quatre punts de l’altre Reyna

Perque tostemps Bellea fos servida,
lo bon Voler, no curant de l’Ultragie,
mana passar ab amor infinida
lo seu Servey, qu’es hun gracios patge.
Lo qual, donant de grat tot avantagie,
ab gest humil Cortesia convida
que prenga d’ell la vida per pontagie.
Humilitat aleuja, purga y placa
dos cors ensemps de molt diversa taca.

Vinyoles
Lo Peo del Rey, a quatre punts de la sua o pren lo Peo de l’altre Dama

Lo Cortesa que te la bossa flacha,
lo donatiu en nengun temps rebuja,
o, si u ha fet, tostemps lo cor li’n racha
per l’apetit, qu’es sech y vol la pluja.
Y axi, tantost lo pren, que no li fuja,
per fer castell de sa xica barracha;
mas quant li fall, mes agrament s’anuja.
Qui pren, cove que ’n lo tornar ell pense,
car, forçant grat, es força que u compense.

Fenollar
(Diu lo mat robat)

Si·l Rey no te ya pus gent que·l defense,
e sos vassalls haura tan mal defesos,
done·s llavors, pus fortune dispense
que reste sol, los seus essent ja presos;
que Reys sens gent, per Reys no son admesos;
mas bon confort ab virtut recompense
los fats cruels que·ls han tant fort compresos.
Al Rey y als seus deu tostemps la fortuna,
en mal y be, a tots esser comuna.

Castellvi
L’Orfil de Dama juga a tres cases de Rey

Per ajustar tot son esforç en una,
la Voluntat son Pensament preposa
devant Raho, no fent stima ’lguna
de res perdut, Serveys ni altre cosa;
dexant lo test y fundant se ’n la glosa,
sol per servir aquella, sola una,
que la Honor a presa per esposa.
Si bon voler imagie d’amor pinta,
vida ni mort james no la despinta.

Vinyoles
L’Orfil de Rey juga a tres cases de la Dama

La Dama diu, cantant ab veu distincta:
«Vetla, Honor!» mirant fasen la guarda
los Hulls; legint d’amor vermella tinta
desperts vallant, que l’ora par ja tarda,
talleyan se, car ialayant se guarde
Bellea gran, seny[i]nt se de tal cinta,
que puga star segura ’n la reguarde.
Aquest combat se venç de tal manera,
que·l vençedor fuig i·l vençut spera.

Fenollar
(Lo mat comu)

Altre decret corroborant advera
que, si lo Rey no te on se retraga,
ni qui·l cobris, e l’anamich prospera
tant, que·l pora ferir de mortal plaga,
morint aquell, dara son cors per paga,
y·l poble seu caura, sense bandera,
en servitut, puix vida l’afalaga:
que ’n los perills de la batalla ’marga
mes defen l’ull que no cobre l’adarga.

Castellvi
Juga lo Roch del Rey en la casa de la Dama

Vist que tant fort la Bellea s’adarga,
privacio, movent l’apetit, causa
que lo Desig exint se desembarga
[e] pren lo loch de Voluntat per pausa.
Voler l’empeny, mas delit es la causa
final d’aquell, y si la fi s’allarga,
la su’ardor may cessa ny may pausa.
Tot moviment se mou, d’algun defecte
fins arribar al desijat conspecte.

Vinyoles
La Dama a tres juga de Orfil de Rey

Principiant Desig en son effecte,
vengue al loch on Voluntat solia
liberta star, perque per cami recte
tirar pogues on la Bellea·l guia;
la qual, ab lum de gracia·s metia
en lo terç grau del Delitos Aspecte
de la Honor, que ’n p[e]rill concistia.
Bellea deu de virtuts esmaltar se,
si en lo mon de tots vol adorar se.

Fenollar
(Diu que la Reyna vagie axi com tots, sino Cavall)

Mas nostre joch de nou vol enremar se
de stil novell e strany a qui be·l mira,
prenent lo pom, lo ceptr’e la cadira.
car, sobretot, la Reyna fa honrar se.
Donchs, puix que diu que mes val e mes tira,
per tot lo camp pot mol be passegar se,
mas torçre no, per temor ni per ira.
Quant mes se veu la libertat altiva,
mes tembre deu de caure may cativa.

Castellvi
Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama

Mirant que ja la Dama no s’esquiva,
lo bon Desig de Cortesia·s çeva,
ten inflamat de un’ardor tan viva,
que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva;
car [de] treball esperança·l relleva,
qu’es hun delit que les forçes aviva,
de llegea ffi fent Voluntat hereva.
Lo foch d’amor vol molt verda la lenya:
si secha es, quan mes s’ensen, mes renya.

Vinyoles
Juga la Dama a tres de Cavall del seu Rey

Portant esforç Bellea per ensenya
per castigar los Serveys enganosos,
mes se davant lo Desdeny que desdenya:
pert lo d’Onor los grats cubdiciosos,
car los combats d’amor, quan graciosos
tiren los colps, qual sera de penya
que prest no do als actes delitosos?
Mes val hun no de la persona casta
que quant lo si del vici donar basta.

Fenollar
(Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama)

Y si·ls antichs, per aucmentar la casta,
sens altre sguart de ley ni de justicia,
de baixa sanch y de vilana pasta
consenten fer mil Reynes per malicia,
dien les leys d’amorosa malicia,
que·l dyamant en For pus fi s’encasta,
y en hun encast relluu ab gran claricia.
L’amant e fel sol d’una s’anamora;
l’ingrat infel les ydoles adora.

Castellvi
Juga Orfil de Reyna a quatre punts de l’Orfil del seu Rey

La Voluntat, que·ls Dolços Hulls honora
y·l delicat mirar, mirant, postilla,
son Pensament remunta y anemora
en dret d’aquells hon viv’amor centilla,
e, per l’ardor que pren y trau, destilla
liquor dels seus, que·l cor se n’entrenyora
ab los reports, que ’n lo seu cap vacilla.
Amor es un que per los hulls s’enllaça,
mas, si s’estreny, la par[t] y·l tot man[a]ça.

Vinyoles
L’Orfil del Rey pren l’Orfil de la Reyna a quatre de la linea d’Orfil del Rey

Lo Pensament, que·l Dolç Esguart acaça,
en contr’aquell metent se ’n so de brega,
fon pres y mort, perque pus mal no faça
ni faça fer a la Voluntat cega;
que tant s’empeny quant ansia la ’nsega,
que·ls bens d’Onor enfrasca y embarasça,
y·ls espirits lavant li [lo] offega.
Honor viu tant quant Voluntat comporta;
de bens y mals sols ella es la porta.

Fenollar
(Que les Reynes no·s puguen pendre la una ab l’altre)

Puix nostre stil tot lo poder transporta
dels Reys amant[s] a les Reynes amades,
com entre Reys ferir se no·s comporta,
seran tanbe les Reynes atrevades;
mas puguen ser dels altres guerrejades,
y pendre les, si no porten escorta:
sols en aço romanen limitades.
Per ço diu be la ley de nostre escola
que no den may la Dama restar sola.

Castellvi
La Reyna pren lo Cavall de Dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey

Lo bon Valer gens no·s desaconsola
del Pensament despes en tal article,
mas, ab esforç del Desig, tria y yola
contra·l Desdeny qu’es d’Onestat menicle;
lo qual, lançant pus clara que·l vericle
la veu, tantost que s’espanta y tremola
de veure·l Grat ya dins son episticle.
Perfeccio de la fi pren la forma;
per ço l’amor del be que vol s’informa.

Vinyoles
Lo Rey se aparta en la casa del seu Orfil

La Honestat ab tals paraules forma
sa gran clamor, cridant: «O, Venus alta!
Puix ta virtud la mia no refforma
y·l teu socors en aquest punt me falta,
lo meu poder Valer lo desesmalta;
y vist que·l teu ab mi ya no·s conforma,
fugint quant pot la mia Virtut salta».
Si tals espants als Reys prou no convenen,
son naturals, y·l seu esser sostenen.

Fenollar
(Si·s pert la Reyna, que sia perdut lo joch)

Mercuri diu que ja, puix tant comprenen
les Reynes tals, que ’n tot poden y manen,
si per mal cars, los enemichs les prenen,
que los estols s’abaten y s’aplanen;
donchs, guarden se gosant no les enganen,
car per temor si elles no·s defenen
ab son esforç, no filen ni debanen.
Vergonya y por virtut son en la dama;
en l’om empaixs, contraris a gran fama.

Castellvi
Mat de Dama en casa de l’altra Dama

Lo princep Març que nostre cor inflama,
per triumfar de tan alta conquesta,
pres la Honor que sobre tota res clama,
offerint la al bon Valer molt presta;
lo qual, pujant en lo gran que li presta
la Bella Flor, ab amorosa flama
lo Fruyt d’Amor sacrifica ’b gran festa.
En lluna sta lo punt d’aquest eclipsi,
e qui l’enten, enten l’Apocalipsi.


Bibliografia