Són Notícia:

LLOBREGAT OPEN CHESS
LONDON CHESS CLASSIC
MEMORIAL GARCIA ILUNDAIN
FESTIVAL BENIDORM
CAMPIONATS INDIVIDUALS TERRITORIALS CATALUNYA

dimecres, 4 de desembre de 2019

Llobregat Open Chess; inclou simultànies originals. London Chess Classic


LLOBREGAT  OPEN  CHESS








El Prat Llobregat



Simultànies originals





















Fotografies Ana Bonals



MEMORIAL  GARCIA  ILUNDAIN

CAMPIONAT CATALUNYA ESCACS ACTIUS D'EDATS







OBERT  MEMORIAL  GARCIA  ILUNDAIN







LONDON  CHESS  CLASSIC








Participants


Magnus Carlsen

Ding Liren

Levon Aronian

Vachier Lagrave



London


FESTIVAL BENIDORM

COPA  D'ESPAÑA











PROGRAMA  XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Toni Ayza i Joan Xancó.







EL  BLOG   RECOMANA



Article a Chess.com sobre els escacs al Segle XIX






Guanyadors i perdedors del Tata Steel Chess India. Article a chess24







ANUNCIS DEL  BLOG


ACTIU  NADAL  SABADELL




ACTIU  D'HIVERN  SANT  BOI



Dissabte 4 de Gener





Bases





dimarts, 3 de desembre de 2019

Peces d'escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Peces d’escacs

Ens llevem amb la notícia de que han trobat, a Jordània, unes roques tallades que podrien ser unes peces d’escacs de fa 1300 anys. Podrien ser les peces d’escacs més antigues. La notícia és d’una revista científica estatunidenca, la “ScienceNews”. La presumpta peça d’escacs, excavada a Humayma, població que formava part d’una de les rutes comercials més grans, està datada en algun any entre el 680 i el 749 després de Crist.


No és la única notícia relacionada amb peces d’escacs que ens trobem últimament: l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural publicava un tweet sobre uns tallers que estan realitzant per aprendre a crear models en 3D, per les impressores en 3D, d’objectes museístics i arqueològics. Què tenen a veure aquests tallers amb els escacs? Doncs que una de les col·leccions que s’està intentant digitalitzar és la de les peces d’escacs d’Àger, que es poden trobar al Museu de Lleida.


Segons la fitxa descriptiva del Museu de Lleida, aquestes peces pertanyien a l’Arnau Mir de Tost, noble i militar del comtat d’Urgell al segle XI, i eren considerades un objecte de luxe, pel tipus de material, un cristall de roca.

Aquestes peces d’Àger no són les úniques en les que la digitalització 3D s’hi ha fixat. Fa uns mesos, ni més ni menys que el BritishMuseum va fer el mateix amb un dels conjunts de peces més famosos que existeix, el de la Illa de Lewis. A la seva pàgina web podreu veure les peces des de tots els angles possibles. A més, és molt important el fet de digitalitzar aquestes peces en 3D, perquè la fabricació 3D permetria que qualsevol persona arreu del món, tenint accés al model, es podria imprimir els seus propis conjunts de peces.


Quanta història concentrada en aquestes col·leccions! I quanta història per escriure del no res. Aquesta mateixa setmana, un campió mundial, el Gran mestre Vladimir Kramnik proposava, en un article a Chess.com, començar a jugar sense enrocs. De fet, a l’article comenta que està treballant amb Alphazero una nova teoria d’obertures amb la condició de que no es pugui enrocar, i assegura que els resultats superen totes les expectatives. En paraules del propi Kramnik: “La meva voluntat és descobrir una variant dels escacs que torni a posar sobre la taula les partides decisives, amb el potencial i l’excitació que això generaria, al mateix temps que conservant el plaer ascètic”


Aquesta variant dels escacs, de prohibir l’enroc, que proposa en Kramnik, no és la única variant que existeix, ni molt menys! Sabíeu que existeixen més de 2.000 variants del joc d’escacs? En aquest article de la viquipèdia es pot trobar una bona col·lecció.

I aquí és on podem seguir el nostre anàlisi de les peces d’escacs. En diverses d’aquestes variants dels escacs, apareixen noves peces en joc.

Per exemple, i una de les més recents és el Drac del Gran Mestre i vuit vegades campió d’Espanya Miguel Illescas. El Drac és una peça que, no només es comercialitza, sinó que ja té una aplicació pròpia amb la que es pot jugar!


El Drac es mou com un alfil i un cavall. No és la única peça inventada que es mou d’aquesta manera. Per exemple, als “escacs del nou mil·lenni” que vam sortejar a l’últim programa de l’anterior temporada, el “Jaque al Mago”, ja hi havia una peça que es movia com un alfil i un cavall. Es tracta del “Caballero”, que sembla sortida de la pel·lícula “Desafiament total.


Podeu veure l’entrevista a l’inventor de Jaque al Magoaquí. El Cavaller no és la única peça nova que podem trobar a Jaque al Mago. També podem trobar l’arquer, que es mouria com el rei, excepte que no pot retrocedir, i, sobretot, podem trobar a la peça que dona nom al joc, el Mag, que es mou com una dama i un cavall, sent la peça més poderosa de totes.

Aquestes combinacions de dama i cavall, i alfil i cavall són les més fàcils d’imaginar per a un escaquista. De fet, fa anys el Gran Mestre Yasser Seirawan es va inventar el SeirawanChess, en la que introduïa dues peces noves: l’Elefant (que es mou com una torre i un cavall), i el Falcó (que es mou com un alfil i un cavall).


L’Elefant i el Falcó també es comercialitzen. De fet, en aquest enllaç a la botiga House of Stauton, es veu que formen part del MusketeerChess, una variant dels escacs en els que s’introdueixen diverses peces noves com: el lleopard, l’arquebisbe, el cànon, canceller, el drac o l’amazona, l’unicorn, el falcó, l’elefant, la fortalesa i l’aranya.


I aquí en veiem algunes sobre el tauler d’escacs:


Una altra peça innovadora, i bastant activa últimament a les xarxes socials, és la Girafa. El GiraffeChess introdueix la Girafa des d’un inici, ampliant el tauler d’escacs amb quatre noves caselles, que serien les d0, e0, d9 i e9, on es col·locarien les girafes.


La Girafa salta una mica més que el cavall (3 caselles per la mateixa fila o columna, i 1 canviant de fila o columna). De fet, la Federació Internacional de “GiraffeChess” ja ha anunciat el primer campionat mundial dels escacs girafa, que es disputarà a l’agost de 2020.

En aquestes 2.000 variants dels escacs que existeixen hi ha ben bé de tot, però si parlem de peces d’escacs, l’anàlisi el podríem fer extensible a aquelles persones que “són una peça”, és a dir; les que no tenen remei. Podríem fer varies categories, com aquelles persones que malgrat portar tota la vida jugant campionats, no progressen mai en el seu nivell de joc. O aquelles persones que sempre, sempre, sempre són els protagonistes dels moments més tensos dels campionats. O aquell altre tipus de persona a la que no és aconsellable deixar-li la cartera, etcètera.

La pregunta del diaSi fóssiu una peça d’escacs, real o inventada, quina us agradaria ser, i perquè?
Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com


Bibliografia




dimarts, 26 de novembre de 2019

Art urbà i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Art urbà i escacs

Feina feta. Primera actuació en una festa major superada. Ens acomiadem de la gent de la taula de mediació del Raval i ens dirigim a la terrassa del Tres Tombs. L’Albert se’ns afegirà després.

Hi ha una certa satisfacció, i més després del matí d’avui, en el que hem constatat, un cop més, que els escacs poden ser una bona eina de cohesió social. En aquest cas concret, a més, una eina de cohesió intergeneracional. Però, juntament a aquesta satisfacció, els dubtes sempre hi són i irremeiablement tornem a patir una crisi existencial sobre la nova temporada de Cooltura Escacs, si és que la hi ha d’haver, mentre buidem les ampolles: que si hauríem d’innovar una mica cada any, que si val la pensa seguir, que si ens queden uns quants projectes pendents, com les Caissa Cards, etc.

Entre aquests laberints d’indecisió apareix l’Albert, desbordant entusiasme i agraint-nos la participació a la Festa Major. “Gràcies a tu, perquè nosaltres en el fons no hem fet res”. L’incorporem a la conversa i li expliquem que la idea principal, quan vam agafar el Cooltura Escacs, era la de no perdre un canal de difusió i comunicació dels escacs. A lo que l’Albert, seriós, després de pensar-hi durant vint segons ens va dir: “no serà... que no només no heu permès que es perdés un canal de difusió i comunicació, sinó que, tal i com l’heu reorientat, n’heu, o n’hem guanyat un?”.

Ja està. Dard emmetzinat i el dipòsit de combustible ple per seguir, com a mínim, una temporada més. Com ens ha ensabonat, i com ens agrada sentir reconeguda la nostra feina. S’ha de protegir la filosofia i s’ha de seguir.

Seguim buidant ampolles una estona i, ja, a mitja tarda, ens aixequem i ens acomiadem. De camí al ferrocarril vaig amagant-me del sol abrasador pels carrers cada cop més estrets del Raval. Plens de grafits, tots ells. I, malgrat el maltractament al que he sotmès la meva ment en les últimes hores, aconsegueixo pensar: “aquí hi ha un nou article”.

Escacs i art urbà. Art urbà com aquell que utilitza la ciutat, o l’espai públic en general, com a escenari. Art urbà efímer, amb actuacions teatrals, música en directe o performance varies amb components reivindicatius; o art urbà més sòlid. Més físic. Com els grafits.

Beneïda connexió a internet que em permet fer una cerca ràpida i el primer que trobo és el duel per excel·lència. El duel etern entre el bé i el mal. A la ciutat de Barcelona. Art urbà efímer representat per les mítiques estàtues humanes.


Somric perquè aquestes estàtues humanes que simbolitzen l’eterna lluita entre el bé i el mal, em recorda, i molt, a un regal que em va fer la Laura Capellades en l’època de Columna Oberta. Era una de les col·laboradores més fidels. Agraïment profund a la Laura Capellades, per la seva simpatia i per haver-nos actualitzat també el logotip del programa! La podeu seguir a: https://capepinta.blogspot.com/


Segueixo la cerca, ara assegut a un banc de la rambla del raval. I tot i que no necessitin presentació, s’ha de donar quelcom al lector. Que llegeixin i, com a mínim, pugui aprendre alguna cosa. Podríem definir els grafits com a missatges escrits o il·lustrats, o una barreja d’ambdues tipologies, que normalment són fets amb pintura en esprai, sobre un mur, façana, paret, etc. N’hi ha de tot tipus; des d’actes vandàlics a autèntiques obres d’art. L’Exemple paradigmàtic dels grafits són els fets per un artista que es fa dir “Banksy”, que fa obres d’art amb missatges clarament polítics:


Penso que, de la mateixa manera que en l’article sobre els escacs al cubisme dèiem que el fet de que museus de diferents ciutats tinguessin quadres amb temàtiques d’escacs, les agermanava; podríem entendre el mateix amb les ciutats que tenen grafits. Ciutats agermanades a través d’una temàtica comuna en el seu art urbà.

I, en aquest sentit, seguim a Barcelona. Grafit amb un clar component polític. És més una reivindicació al lliure pensament i a la discussió del sistema, que una obra pròpiament d’escacs. Però la imatgeria dels escacs serveix d’inspiració a artistes de tot tipus: sobre el tauler d’escacs es dirimeix una lluita entre el que és natural i saludable i el que és artificial i contaminant:


La política i els escacs. O la imatgeria dels escacs en la metàfora política és quelcom molt habitual. No trobo la ciutat en la que va ser pintat el següent grafit, només espero que no ens haguem de veure en la tessitura de que Putin faci d’àrbitre entre Trump i Kim Jong-Un:


Salto de grafit en grafit. Quins elements en comú em permeten teixir la història? El mur. En el següent grafit veiem a Bobby Fischer, l’11è campió del món i un dels màxims revolucionaris del món dels escacs. La figura de Bobby Fischer sempre tindrà un component polític, doncs va aparèixer en mig de la Guerra Freda per discutir l’hegemonia intel·lectual a la Unió Soviètica:


Tornem a les ciutats. A una de les grans capitals europees; Londres, s’hi pot trobar un grafit enorme, que aprofita tota la paret d’un edifici. És bonic aquest simi pensant, però sento certa tristor al pensar que aquest tipus d’art pot desaparèixer en qualsevol moment, si una nova pintada substitueix l’anterior:


Què bonica la metàfora d’aquest grafit: no som més que micos jugant a un joc que mai podrem comprendre del tot. Seguim al Regne Unit. A Cardiff ens trobem un altre grafit immens, que ocupa tot el lateral d’un edifici. En ell veiem dos senyors d’edat avançada jugant una partida d’escacs en la que les peces cobren vida. Així doncs, veiem a personetes movent-se pel tauler d’escacs i no puc deixar de pensar en uns versos que em tenen el cor robat. De Jorge Luis Borges: “¿Qué Dios detrás de dios la trama empieza, de polvo y tiempo y sueño y agonía?”. Es pot sintetitzar més els problemes de recurrència? Quin és l’origen de tot plegat? Perquè estem aquí, i fem el que fem?


Del Regne Unit a l’Uruguai. A Montevideo s’està jugant una altra partida en la que hi ha molt més que una partida d’escacs en joc. No podia faltar l’altre gra metàfora:La Mort no juga als daus ni al parxís, sinó que juga a escacs. Igual que la gran pel·lícula “El setè segell”:


Com li passava al ximpanzé d’abans, capficat, també hi ha grafits que il·lustren el que buscava Marcel Duchampa les seves obres, el moment d’embadaliment o abstracció màxima, quan l’escaquista es perd per l’infinit món de possibilitats. A Quito hi ha una noia en aquest estat:


Hi ha molts més exemples d’aquest tipus. Ens anem ara a Carolina del Nord. A Asheville. Un mural enorme en el que hi ha dues persones jugant una partida d’escacs:


Em fa especialment gràcia aquest grafit d’Asheville perquè il·lustra el presumible destí de tota aquella persona que es vulgui dedicar professionalment als escacs; sota un pont. La professió de competició és per molt poqueta gent.

De sobte una pilota em xoca a les cames i em torna a la realitat d’un dissabte tarda a la rambla del raval. Miro la pilota, miro el nen. Se la passo i penso que la pilota és bastant nova. Que tot és nou en aquesta societat que prefereix llençar i comprar a reutilitzar. Miro al meu voltant i, absolutament tot, són comerços de tota mena. S’hi està bé aquí, però hauria d’anar tirant. Abans faig una última cerca per avui: la dels grafits comercials. En aquests casos, un comerç encarrega a un artista que li faci un grafit a la seva façana, per tal d’atraure les mirades i millorar la seva imatge. Veig que elclub d’escacs de Melbourne, per exemple, té quasi totes les peces pintades a la seva façana:


I penso si no hi haurà cap club d’escacs a Barcelona que hagi fet el mateix. Així tanco el cercle on l’havia començat, a Barcelona. Efectivament, el Club d’Escacs Torrenegraté unes simpàtiques peces a la seva façana, al carrer València 410, on, no podia ser d’una altra manera, hi ha la peça que dóna nom al club:

La pregunta del dia Dona’ns un exemple d’art en el que apareguin els escacs

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com