Són Notícia:

CAMPIONAT ESPAÑA PER EDATS - PAU MULET - ALEX VILLA - ISAAC HERMAN - ROGER BERNADO
CAMPIONATS ONLINE
MAGNUS CARLSEN TOUR
FESTIVAL BIENNE - WOJTASCEK
CHESS 24 LEGENDS - MAGNUS CARLSEN

dimarts, 14 de juliol de 2020

Campionats España Per Edats; el català Àlex Villa campió d'España sub 10. Wojtascek primer al Festival Bienne. Carlsen guanya el Chess 24 Legends


CAMPIONATS  ESPAÑA  PER  EDATS   2020





Salobreña


CATEGORIA  SUB  16





CATEGORIA  SUB  14




Fotos FEDA


Classificació final

1) Diego Vergara        Asturias       7'5 punts
2) Roger Bernado       Catalunya     7 punts      SCC Sabadell
3) Diego Macias        Valencia         7 punts

Podi Femení

1) Arami Lobo           Catalunya      CE Llinars
2) Claudia Hernandez    Andalucia
3) Claudia Ruiz         Murcia



CATEGORIA  SUB  12





Classificació final

1) Javier Habans       Navarra              8 punts
2) Julio Centeno       Madrid               7'5 punts
3) Juan Alberto Gomez   Andalucia     6'5 punts

Els catalans Nico Aleksayan i Daniel Salinas 5è i 6è respectivament.


Podi femeni

1) Cristina Sureda     Balears
2) Elena Rodríguez    Murcia
3) Adriana Iribas       Navarra



CATEGORIA  SUB 10

Informació a Info 64

Directe amb chess 24



Classificació final

1) Àlex Villa      Catalunya    8'5 punts   CE Montornés
2) Jaime Rey      Madrid         8 punts
3) Isaac Herman   Catalunya   7 punts    CE Sabadell Chessy

Podi femení

1) Laura Herrero      Andalucia
2) Martina Lazaro    Catalunya   
3) Laia Garcia          Catalunya



CATEGORIA SUB  8



Informació a Info 64

Directe chess 24




Classificació final

1) Alvaro Torres       Madrid      8 punts
2) Raul Burriel          Navarra      6'5 punts
3) Pau Mulet             Catalunya     6 punts       CE Mollet

4) Jordi Linares          Catalunya      6 punts

Joan Villa     Catalunya tercer classificat sub 7

Podi Femení

1) Esther Ruiz       Madrid
2) Laura Garcia      Madrid
3) Laura Dieguez    Galicia



FESTIVAL  BIENNE



Web Oficial

Directe amb chess 24

Directe Streaming

Crònica Europe Echecs


Classificació final

1) Radoslaw Wojtascek
2) Pentala Harikrishna
3) Michael Adams


Participants

Pentala Harikrishna         India

Radoslav Wojtascek         Polonia

David Anton                      España

Michael Adams                 Inglaterra

Salem Saleh                      Kuwait

Romain Edouard               França

Arkadij Naiditsch             Azerbajan

Noel Studer                      Suïssa

Vincent  Keymer              Alemania



MAGNUS  CARLSEN  TOUR





Directe chess 24


Magnus Carlsen   -  Ling Diren
Nakamura  -  Dubov




CHESS  24 LEGENDS



Directe amb chess 24

Web Oficial

Crònica final chess 24


1) Magnus Carlsen
2) Ian Nepomniachtchi


Participants

Magnus Carlsen
Boris Gelfand
Peter Svidler
Peter Leko
Vladimir Kramnik
Ian Nepomnachtchi
Vasyl Ivanchuk
Viswanathan Anand
Anish Giri
Ding Liren




EL  BLOG  RECOMANA



Article sobre el Torneig Internacional de Lleida del 1963. Per Joaquim Travesset Barba publicat a Ajedrez 365.

Enllaç de l'article





diumenge, 21 de juny de 2020

Escacs a les Arts. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs a les arts

Acabem una altra temporada. Serà ja la darrera? No puc deixar de preguntar-me si algú collirà el relleu si ho deixem estar.

Hem fet 45 programes entre les dues temporades, de gener de 2019 a juny de 2020. Hem il·lustrat amb exemples concrets que els escacs han dotat de contingut tota expressió artística i cultural al llarg de la història. Ens hem fixat poc en el propi joc que és, en el fons, el perquè de tot plegat. Si diem que els escacs són un art, no és per com apareixen a altres representacions artístiques. És per les possibilitats, per l’esperit creador de cada partida o de cada composició. Per com ens interpel·len als sentits i a les emocions les partides pròpies i alienes.

Ara bé, si el cinema és el setè art, quins són els sis anteriors? I el vuitè i el novè? I els escacs, en podrien ser un?

Una ràpida cerca a la viquipèdia ens ensenya que la classificació francesa de les arts és l’hegemònica. És la que situa el cinema com a setè art. Setè art... I si la cançó “El setè cel” d’en Jaume Sisa fos una metàfora d’aquests set arts que hem de conèixer? La sento de nou:

“Història certa, dels set arts, set paradisos màgics i encantats. Història certa dels set arts, set nius de pau de glòria i de felicitat”.

Tot i que li haurem de sumar la vuitena art, que són les arts mediàtiques, incloent ràdio, televisió i fotografia; la novena art, que són els còmics; i la desena, que són els videojocs.

Segueixo cantant la cançó mentalment I si poguéssim donar una mostra de les relacions entre els escacs i totes les arts?

“El primer art és inventat: el primer gran inventat de la terrestritat...” I és l’arquitectura. Curiós, no m’ho hagués imaginat mai. Les noves fornades d’arquitectessabran que són els, i les, representants del primer art? L’arquitectura: “l’art i la tècnica de projectar, dissenyar i construir edificis, modificant l’hàbitat humà i estudiant l’estètica, el bon ús i la funció dels espais, ja siguin arquitectònics com urbans”. Costa, però hem trobat una relació entre escacs i l’arquitectura: el 2015 els arquitectes de Novoebureau van transformar els disset mil metres quadrats d’una antiga fàbrica de llet en la seu del campionat del món, amb una estètica molt influenciada pels escacs.


M’agrada pensar, però, que cada partida és com una peça d’arquitectura. La materialització d’unes idees en quelcom concret i tangible. Com els edificis, les partides d’escacs no són sinó la construcció de la realitat que l’escaquista viu en aquell moment; la construcció d’unes formes, d’unes fortificacions i d’uns camins pels quals transitaran les teves peces.

Seguim amb aquest cant, que des dels escacs s’homenatja a totes les arts:

“El segon art, imaginat: en una nit d’estiu a la vora del mar...” L’escultura com a segona art. Quan arribaran les arts a les que estem més acostumats, com la pintura, la música o el cinema? El cinema ja ho sé, al setè. L’escultura és l’art de donar forma al fang, tallar pedra, fusta o altres materials. Podríem considerar que totes les peces d’escacs són petites escultures en si mateixes. N’hi ha que són autèntiques obres d’art.

Però al pensar en formes de pedres em venen al cap els cementiris. En Roger ja va parlar-ne d’un al programa, en el que hi ha tomba d’Alekhine, amb un tauler d’escacs.


I, com no, enemistats en vida havien de competir també en la mort. José Raúl Capablanca també té una escultura a la seva tomba, la d’una peça d’escacs: la dama blanca, que s’alça impertèrrita i estoica, com l’estil de joc de qui resguarda. No us perdeu l’excel·lent sèrie d’articles sobre l’enemistat d’aquests dos monstres del tauler que hi ha a la revista cultural Jot Down.

“El tercer art, dins un mirall reflecteix les imatges d’un món ignorat...” El tercer art és la pintura! Ara apareix, i ja en vam parlar extensament, com a mínim, d’una corrent pictòrica: el cubisme. La relació entre pintura i escacs és infinita. De l’article que vam fer ens quedem amb el concepte “La taula infinita”, aquella taula plena de vicis i hores en la que les relacions personals es posen a prova, enfortint-se o destruint-se segons la força i la naturalesa dels vincles als que s’uneixen les persones. Però sortim del cubisme per trobar més pintura i escacs, com la següent obra, “El joc d’escacs” de la pintora SofonisbaAnguissola, que data, ni més ni menys, de mitjans del segle XVI:


Quasi cinc-cents anys ja, d’aquesta obra d’art. Perquè totes ho són, aquí, d’obres d’art.

I la cançó no s’atura: “I el quart art és irreal: com un oasi verd en un desert estrany; com un oasi verd en un desert estrany...”. Nova vella coneguda. Una de les primeres que et ve al cap quan parles d’art i la que està servint de fil conductor de totes les altres: la música. En propi Roger, amb la seva banda Tu No Existes, podria ser la pinzellada entre escacs i música. Però ens agrada anar una mica més enllà. Ja hem parlat també de François-André DanicanPhilidor, de Madonna o de Bob Dylan. La música, l’art de les muses; l’art d’organitzar sensiblement i lògica una combinació coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l’harmonia i el ritme. Ens quedem amb un exemple que enllaça amb la propera art. La cançó de JeffersonAirplane: “White Rabbit”, en la que es fa referència als escacs i a Alicia al país de les meravelles.

“One pill makes you larger, and one pill makes you small
And the ones that mother gives you, don't do anything at all
Go ask Alice, when she's ten feet tall
And if you go chasing rabbits, and you know you're going to fall
Tell 'em a hookah-smoking caterpillar has given you the call
And call Alice, when she was just small
When the men on the chessboard get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom, and your mind is moving low
Go ask Alice, I think she'll know
When logic and proportion have fallen sloppy dead
And the white knight is talking back wards
And there d queen's off with her head
Remember what the dor mouse said
Feed your head, feed your head”

“Del cinquè art res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest art tan amagat...” I aquest art és la literatura i totes les seves formes. Una d’elles, la poesia, de la que hi ha diversos exemples d’artistes escrivint als escacs, dedicant-li els versos a Caissa, com qui dedica les entregues durant les partides. I d’aquesta infinitat de mons creats ens en quedem un que porta un infinit per recursivitat. Els darrers versos del poema de Jorge Luis Borges:

“Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza
de polvo y tiempo y sueño y agonia?”

Només queden dos cels a la cançó d’en Jaume Sisa que els agrupa en un mateix vers: “I el sisè art està copiat, de l’art setè que s’ha engendrat dins del teu cap...”

En la nostra versió, el sisè art són les arts escèniques, que inclou el teatre i la dansa. Encara tenim el record ben present de l’adaptació de “La novel·la d’escacs”, per part de l’Iván Morales en la que en Jordi Bosch interpretava tots els papers de l’obra en una hora i mitja monumental. L’adaptació es va dir “La partida d’escacs”, i es va estrenar al Teatre Romea el 2018.



I arribem per fi al setè art; el cinema. Recuperant l’article d’escacs al cinema, ens quedaríem amb el gran clàssic d’un dels cineastes de més prestigi, l’Ingmar Bergman i el seu, encaixant amb el número de l’art: “El setè segell”. La partida per excel·lència: la partida amb La Mort. Però com que no ens volem repetir, ens quedem amb un curtmetratge de, atenció, l’any 1903, anomenat “A chess dispute”.


Ara tocaria inventar-nos uns versos per encabir els altres tres arts que apareixen a la classificació francesa de les arts, però no m’atreveixo a seguir una obra mestra com “El setè cel”.

El vuitè art són les arts mediàtiques en les que s’inclou la ràdio, la televisió i la fotografia. Quedaria malament posar-nos com a exemple, però és el que hem estat intentant fent durant tot aquest temps. Que cada programa fos una petita contribució al coneixement lliure sobre com els escacs han aparegut i han donat contingut a altres expressions artístiques i culturals. Donarem un altre exemple, de la fotografia. Una fotografia icònica perquè dóna inici a una bona col·lecció de fotografies d’escacs. Parlem de la fotografia que il·lustra la portada del llibre d’en David Llada, “TheThinkers”, un autèntic homenatge a l’art del pensament:


El novè art és el còmic, del que també vam fer un article en el seu moment. Històries de detectius, malfactors i herois. Ens quedem amb el que per nosaltres ha passat a ser el malfactor per excel·lència: “TheChessmen of Death”:


Acabem amb el desè art, l’art dels videojocs. No són les partides en línia una mena de videojoc? I qui no recorda el ChessMaster, joc que va saltar de l’ordinador a les videoconsoles?


Ens fa gràcia un altre exemple de com els escacs apareixen als videojocs. És el cas d’un dels jocs de la saga MonkeyIsland, en la que el protagonista es troba amb uns pirates jugadors d’escacs:


Jugadors d’escacs pirates. Segur que a en David Vivancos se li podria acudir un conte curt relacionat amb això.

Bé, aquesta ha estat una petita mostra del que hem estat fent aquest temps. Recopilar informació i compartir-la, per, entre tots i totes, demostrar com d’atraients i fascinants són els escacs, i veure com artistes de tota mena els han fet servir al llarg de la història.

Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta aventura.


Bibliografia




dissabte, 13 de juny de 2020

L'Atac del Porc. Facilitat per Cooltura Escacs



Atac Porc (I)

Fa temps que parlem de l’Atac Porc. Abans coneguda com a Obertura Independentista, i futurament coneguda com Variant del Senglar, o del Garrí. Estem buscant nom encara. Hem publicat alguns exemples a les xarxes socials en els últims mesos. Per citar-ne alguns:


Fa anys que només jugo això per internet. Tant amb blanques com amb negres (sí, també es pot fer amb negres. De fet, l’Atac Porc amb blanques neix de la següent pregunta: si aquesta obertura que faig amb negres em funciona, perquè no fer-la amb les blanques, amb un temps de més i millors perspectives, pel simple fet de ser blanques?). Amb el compte de Cooltura Escacs de Chess24, creat el 2019, només he jugat l’Atac Porc. Per tant, tinc una base de dades de més de mil partides amb aquesta idea d’obertura amb la que vaig arribar als 2680 d’ELO a Chess24, vencent a diversos Mestres Internacionals. Amb això vull dir que, tot i que pugui no ser un sistema massa bo a nivell tècnic, és un sistema vàlid per a competir a tres minuts. I aquesta és la clau. L’Atac Porc no té cap més pretensió que la de fer passar una bones partides a ritmes ràpids.

Aquest sistema d’obertura es basa en les següents premisses:

·      -   A partides ràpides el jugador de negres no vol problemes i, per tant, vol enrocar-se (generalment en curt) aviat

·       -   Per a enrocar-se aviat, consolidarà un centre, traurà peces menors i s’enrocarà en com a màxim 5-6-7 jugades

·       -  Si les blanques no passen de la quarta fila, les negres no veuran perill imminent, i satisfaran els 2 punts anteriors

Aquestes són les tres primeres premisses, i sobre les que es construeix el sistema d’obertura. La posició base de les peces blanques és la següent:


No obstant, en una bona mostra de partides ens podem trobar que haguem hagut de fer també la jugada X. a3, per evitar el salt de cavall a b4, si les negres treuen el cavall de b8 per c6 (importantíssim fer a3 contra Cavall c6).


Les primeres tres jugades quasi sempre seran les mateixes: 1. Cf3 2. e3 3. c4, i aquestes dues jugades de peons, e3 i c4, marcaran l’estructura bàsica de la posició, i en la gran majoria de casos s’haurà de mantenir el peó de c4 amb una re-captura amb el de b3, i el peó d’e3 amb una re-captura dels peons de d2 o d’f2. Normalment serà amb aquest últim, per tal d’obrir també la columna f i sumar una autopista a l’atac. Això de re-capturar amb peons és molt important, perquè els peons de c4 i d’e3 tenen sengles funcions de vital importància: retarden el desenvolupament de les negres i provoquen dues coses:

·      -  al no poder posar peces ni a d5 ni a d4, hauran de perdre alguns temps per tal d’aconseguir-ho (temps que les blanques usaran per llençar-se a l’atac)

·          -   si no perden aquests temps per satisfer el punt anterior, hauran de fer altres jugades, que debilitaran la seva estructura

En general, la quarta jugada, si te la permeten fer, haurà de ser 4. Cc3 per estar preparat per saltar si t’avancen un peó a d4, amenaçant-te’l. Si no has tret el cavall per c3 abans de que et facin d4, res del que ve a continuació es pot aprofitar perquè la partida pren altres camins, totalment diferents.

Un cop el cavall surt a c3 tindrà dues opcions a mig termini:

·              -  Anar al flanc de rei ja sigui per e2-g3 o per d1-f2. Per exemple:



·            - Ser sacrificat a d5 pel bé d’una descoberta mortal, o d’una desviació de les defenses de les negres. Per exemple:


Aquesta posició, en la que blanques i negres han fet 9 jugades, i en la que ara és el torn de les blanques, s’ha donat en 7 ocasions en el compte de Cooltura Escacs de Chess24, des de 2019, davant de rivals amb un ELO de 2403 de mitjana. Les blanques han guanyat les 7 partides. Aquí les negres s’acaben de deixar el peó de d5, perquè no el podran re-capturar amb el cavall després de 10.cxd5 cxd5 11.Nxd5, perquè es deixarien mat a h7.

Tornem a donar un cop d’ull a l’estructura bàsica:


Veiem que a part de les 4 primeres jugades ja comentades, en aquesta posició “ideal” també s’han jugat les jugades b3, Ab2 i Dc2. L’ordre d’aquestes jugades, en la majoria dels casos, no és massa important, però, com dèiem, no es pot fer sota cap concepte la jugada Dc2 si les negres han jugat prèviament Cc6. Si les negres han jugat prèviament Cc6, les blanques hauran de jugar a3 abans de posar la Dama a c2.

A partir d’aquí, veiem què permet la posició de les blanques, i imaginem que les negres s’han enrocat en curt i que tenen el rei a g8:


Veiem que l’alfil de b2 està situat a la gran diagonal i, per tant, té acció directa sobre g7 i h8. La dama a c2 pot anar a h7. El cavall, saltant a g5 recolzat amb el peó d’h4 si fa falta també està apuntant a h7. Si el cavall és capturat a g5 i les blanques re-capturen amb el peó d’h4, alliberen la columna per la torre, que es suma a l’atac d’h7 i h8.

A més, l’alfil de caselles blanques pot posar-se a d3 en una jugada, d’es d’on apuntaria també a h7, i l’enroc llarg sempre és una opció que permet a la torre d’a1 anar a la columna g, sinó a la h, des d’on apuntaria també a l’enroc curt de les negres:


I, com titularia el seu llibre en Bent Larsen; “totes les peces ataquen”.

Són molts detalls, dels quals les negres comencen a veure’n la dimensió real un cop ja s’han enrocat i sembla massa tard. Sembla és la paraula. Evidentment, existeixen defenses, però recordem que, quan tot això passi, serem a una partida a tres minuts, i que defensar-se és molt més complicat que atacar. A més, si juguem sovint l’Atac Porc, estarem molt més acostumats i acostumades a aquestes posicions que no pas qui porti les peces negres.

En aquest escenari de múltiples possibilitats d’atac, és normal que les negres s’equivoquin i permetin atacs decisius.

El següent diagrama (vegeu l’estructura de peons a2-b3-c4-d2-e3 (els del flanc de rei han servit per obrir línies)) és la posició final d’una partida jugada el 9 de març de 2020, davant d’un 2.555 d’ELO a Chess24:


Un jugador de 2555 ELO a Chess24 no és un mal jugador. Segurament no sigui un Mestre, però no és mal jugador. La posició final il·lustra bé diversos aspectes:

·           -   A les blanques no els hi queden peons al flanc de rei (això és perquè avancen fins a dalt de tot i s’estavellen contra les defenses negres, o s’entreguen pel camí per obrir línies)

·              -  A les blanques els hi falta la dama (Us costarà jugar l’Atac Porc si sou molt materialistes)

·            -  A les blanques només li queden 3 peces i les 3 tenen una funció pel mat, en canvi les negres tenen una dama a d8 i una torre a a8 que no han mogut en tota la partida, i una torre a f8 que només s’ha mogut quan s’ha enrocat (això il·lustra la diferència quan una persona té un pla concret, o un sistema com l’Atac Porc, vers una persona que “se’l troba al damunt”)

El que més m’agrada de l’Atac Porc, però, és que ha convençut a amics a jugar-lo. M’il·lusiona molt rebre les seves partides i veure que els funciona.




dissabte, 6 de juny de 2020

Matx Amics del Xarxa de Mat vs Amics del Cooltura Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Amics del Xarxa de Mat vs Amics del Cooltura Escacs


Diumenge 31 de maig de 2020, de 18 a 19 hores es va jugar el primer matx amistós “amics del Xarxa de Mat” vs “amics del Cooltura Escacs”. Una activitat que fa olor a final de temporada. I qui sap si d’etapa. La plataforma escollida va ser Lichess, plataforma per excel·lència per organitzar campionats durant el confinament.

Ens vam esprémer les neurones per fer una bona promoció, i estem molt contents dels vídeos que ens van sortir. No us els perdeu:


Al final vam ser 69 escaquistes, 35 pel Xarxa de Mat i 34 pel Cooltura Escacs. En Víctor i l’Enric ens van guanyar, tant en poder de convocatòria com en mitjana d’ELO (2055 vs 1921), a part  del matx en sí mateix (381 a 293). Enhorabona! Per la classificació final es van tenir en compte els 20 jugadors amb més punts de cada equip, quedant de la següent manera:


Vegem els 10 primers jugadors:


El Mestre Fide Reikoda va ser qui més punts va fer en tot el torneig, amb vuit victòries, dues taules i només una derrota. De totes maneres, la millor performance la va fer Rose Stone (2593), que va acabar imbatuda, sent l’única jugadora que no va perdre cap partida (si exceptuem el cas d’en Ruliyo GM, que va guanyar la única que va jugar).


El nostre primer jugador, en Puro Corazon va guanyar 9 partides, empatar 1 i perdre 3. El que més ens va sorprendre, però, va ser el seu repertori d’obertura. En més d’una partida el vam poder veure fent servir el gambit Halloween! Una obertura en la que a la jugada 4 les blanques entreguen una peça per un peó!


No obstant, el gambit Halloween no és lo més inversemblant que vam veure diumenge. En Roger va aconseguir una posició de taules per continu davant d’un reputat Mestre Català, però al no encertar amb els escacs, se li va escapolir:


Un altre dels elements de la jornada va ser el xat, en el que vam poder veure de tot. Fins i tot, prediccions que es complirien, però només parcialment:





Bon torneig de Neurobyte, que quedaria desè de la general.

Una altra cosa que em va il·lusionar del torneig és veure com l’Atac Porc gaudeix de la suficient confiança com per ser jugat per altres jugadors. Veiem la posició que aconsegueixen les blanques en una de les partides del matx:


El proper article serà una introducció a “l’Atac Porc”, antigament coneguda com “obertura independentista”, i futurament coneguda com “Variant del Senglar”, o del garrí. Estem en busca de nom encara. La idea és tant bàsica com creure que les negres, a ràpides, lo únic que volen és treure peces i enrocar-se en curt aviat. Tenint això present, les blanques fan jugades aparentment inofensives però que, de cop i volta, permeten que totes les peces blanques estiguin apuntant cap a l’enroc curt, i és aleshores quan es llencen els peons del flanc de rei, t’enroques llarg i poses les torres a g i h, si no és que les dobles a h:


Us deixo algunes partides de l’Atac Porc d’exemple:


Ja per acabar, vegem unes quantes posicions, extretes de les partides del matx, a mode d’exercicis de tàctica:

1.       Blanques juguen i fan mat en 2 moviments


2.       Negres juguen i queden en clar avantatge


3.       Blanques juguen i fan mat en una jugada


4.       Blanques juguen i fan mat en dues jugades


5.       Blanques juguen i fan mat en dues jugades


6.       Blanques juguen i queden en clar avantatge


7.       Blanques juguen i queden en clar avantatge


8.       Blanques juguen i fan mat en 3 jugades


9.       Negres juguen i fan mat en 3 jugades