Són Notícia:

GRAND PRIX HAMBURG - DUDA - GRISCHUK
CAMPIONAT ESPAÑA INDIVIDUAL
SUPERBET RAPID AND BLITZ - LEVON ARONIAN
CAMPIONATS INDIVIDUALS TERRITORIALS CATALUNYA

dijous, 14 de novembre de 2019

Campionat d'España Individual. Final Grand Prix Fide Hamburg


CAMPIONAT  D'ESPAÑA  INDIVIDUAL



Web de la FEDA

Resultats i classificació

Directe amb chess24



Marbella



GRAND  PRIX  FIDE  HAMBURG








Final

Duda  -  Grischuk




CAMPIONATS  INDIVIDUALS  TERRITORIALS   DE  CATALUNYA



Web FCDE

Chess Results Territorial Barcelona

Locals de joc Barcelona

Chess Results Girona

Chess Results Lleida

Chess Results Tarragona




PROGRAMA   XARXA  DE  MAT


Programa amb convidats Néstor Pellicer i Marcelo Panelo.

Video del programa

Tots els programes Xarxa de Mat





EL  BLOG  RECOMANA



10 anys del Blog Escacs i Escacs

Enllaç de l'article



Segon article a Chess.com sobre Reshevsky.






ANUNCI  DEL  BLOG

TORNEIG  SOLIDARI  MARATÓ  TV3  AL  CASINET  HOSTAFRANCS


- Diumenge 15 desembre.









Foto any 2018

Escacs i Matemàtiques. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs i Matemàtiques



Una imatge val més que mil paraules, però ens en reservem una: GRÀCIES! En majúscules. Cridant. Per haver-nos acompanyat durant tota la temporada i per haver omplert l’estudi el darrer dia. I quina companyia: inventors de jocs, de recursos educatius, voluntaris a hospitals i a barris amb conflictes socioculturals, artistes i locutors professionals de ràdio entre d’altres. Moltíssimes gràcies a tots i totes!

Escric aquestes línies l’endemà del darrer programa i, malgrat tot, malgrat l’eufòria, les mostres d’afecte i la satisfacció, hi ha un soroll que em persegueix des de l’inici de la temporada. És pels articles que hem anat publicant sobre la relació entre els escacs i altres expressions artístiques i culturals. Creiem que aquests articles són una bona eina per atraure a més gent al món dels escacs. No per a que sàpiguen jugar més o menys, sinó per a que pensin en escacs. I per començar a pensar en escacs, aquests t’han de picar la curiositat. Aquest fibló emmetzinat que activa el motor que tota persona té a dins. Amb els més de mil anys d’història documentada que tenen els escacs, existeixen anècdotes per donar i per vendre.

Però hi ha un article que se’ns ha resistit. Un article obligatori que no sé ni per on començar. I no perquè no hi hagi pensat ni perquè no sigui evident. És probablement el primer article que hauríem d’haver fet. Un article del que hauríem d’haver-ne fet tres entregues com a mínim!I no en vam fer cap. En cap cap cap que no n’haguem fet cap!...

Per on començar la relació d’escacs i matemàtiques?

La dificultat rau en la primera definició. I parlant de matemàtiques, té tot el sentit del món que la definició sigui exacta. Així doncs; la pregunta “què entenem per escacs, i què entenem per matemàtiques?” m’ha paralitzat durant tots aquests mesos.

Però s’ha de fer l’esforç. Per l’audiència. Per tota aquesta companyia i suport: “Escacs i matemàtiques”.

Després de donar-hi moltes voltes: que si les matemàtiques no són ni sumes ni restes, que si són un llenguatge universal, que si les matemàtiques són el que fan els matemàtics, que si els escacs no són només competició... Arribo a la conclusió de que la millor manera de començar la sèrie d’articles sobre escacs i matemàtiques és en base a aquesta frase: “Fer matemàtiques a través dels escacs”. Sigui el que sigui fer matemàtiques i sigui el que sigui a través dels escacs.

La idea seràservir-nos dels escacs, en el sentit més ampli possible, per jugar a fer matemàtiques.

Un cop tens la premissa inicial, després sempre és més fàcil. Només cal començar per l’inici. I l’inici, en el cas dels escacs, sempre és el tauler nu. El tauler sense peces. Només el tauler. Al que Marcel Duchamp, sempre tornem a Marcel Duchamp, va homenatjar.Duchamp veié clar que només amb la imatge del tauler ja s’evoquen mons inabastables i possibilitats infinites, i l’any 1965 exposava un tauler d’escacs sota el títol: “Hommage à Caissa”.


Un tauler. 64 caselles però no només 64 quadrats. N’hi ha molts més que 64. És la primera pregunta que sempre he fet als meus alumnes. I la primera tasca que els encomano, per la qual els dono tot l’any per resoldre-la:“Quants quadrats hi ha en un tauler d’escacs?”.

Sense pistes, ningú veu més enllà del que és evident, i aquesta és una enorme ensenyança per la vida en general: veure més enllà del que és evident. Pensar fora de la capsa. Tot l’alumnat es queda al número 64, que respon a que el tauler és quadrat i el formen 8 files i 8 columnes. No veuen que el propi tauler d’escacs és un quadrat 8x8. Ni veuen que hi ha quatre quadrats 7x7. Ni que hi ha 9 quadrats 6x6. I, seguint així ja hem resolt l’exercici:

Mesura dels quadrats
# Quadrats
8x8
1
7x7
4
6x6
9
5x5
16
4x4
25
3x3
36
2x2
49
1x1
64
Total
204

Resoldre això és part del joc. Trobar la fórmula matemàtica, o distreure’s amb les relacions que existeixen entre els números, ja és aprofundir més o menys. En general, agrada bastant adonar-se’n que la progressió és en base als quadrats dels números naturals: hi ha un quadrat (ú elevat al quadrat) que mesura 8x8; hi ha quatre quadrats (dos elevat al quadrat) que mesuren 7x7; hi ha nou quadrats (tres elevat al quadrat) que mesuren 6x6; i així successivament. També agrada bastant constatar que la diferència de quadrats consecutius d’1 a 0; de 4 a 1; de 9 a 4; etc. és igual als números senars consecutius: 1; 3; 5; etc.

I això són les matemàtiques: trobar patrons i relacions entre abstraccions de la ment. Com els escacs: patrons de mats, relacions de les peces amb les que es poden fer, etc.

El joc de fer matemàtiquesamb el tauler no s’acaba aquí. La llegenda de Sissaés el segon exercici que poso als meus alumnes.


Com a llegenda se’ns permet explicar-la a la nostra manera. Que cadascú se la faci seva i l’expliqui com millor li convingui és importantíssim perquè la creació d’atmosferes és essencial. Tal com passa amb la màgia: “el 75% de l’efecte màgic rau en la presentació, en la creació de l’atmosfera”, parafrasejant a en Vicente Canuto.

La llegenda de Sissa ens permet jugar amb el creixement exponencial: un gra de blat per la primera casella del tauler; el doble per la segona; el doble del doble per la tercera; i així successivament fins arribar a la casella número 64. L’acumulació de grans de blat és estratosfèrica i permet visualitzar la gran diferència entre una progressió aritmètica o una exponencial.

Per fer-ho, podem plantejar l’exercici imaginatiu d’anar a la Lluna caminant:

Imaginem que dues persones volen anar a la Lluna. I que aquestes persones tenen maneres diferents de caminar: una camina amb una progressió aritmètica, és a dir,per cada passa que fa avança un metre; i l’altra avança amb una progressió exponencial, és a dir, per cada passa que fa dobla la distància que recorre, també començant amb un metre amb la primera passa.

Si la Lluna està aproximadament a 380.000 quilòmetres de la Terra; és a dir: 380.000.000.000 metres, la persona que camina geomètricament, a la passa número 39, ja estaria a mig camí de tornada de la Lluna, havent recorregut un total de quasi 550.000.000.000 metres! Amb només 39 passes! Mentrestant, la persona que camina aritmèticament només hauria recorregut 39 metres, i no es trobaria encara ni a la meitat dels edificis més alts de Barcelona, que són la torre Mapfre i l’hotel Arts, que fan 154 metres d’alçada!

Són magnituds i relacions que maregen i que no sé si acabo de comprendre del tot. Però jugar a fer matemàtiques amb els elements dels escacs és això. I si en lloc d’un exponent 2, parlem d’un exponent 3? O si en lloc de tenir un tauler de 8x8, en tinguéssim un de 15x15, o de 1000x1000?En el següent enllaç podreu seguir veient més exemples de les possibilitats que ofereix el tauler d’escacs a l’hora de fer matemàtiques.

Patrons i relacions. Entre peces i entitats abstractes. Escacs i matemàtiques. Una altra relació entre ambdós mons, i és una relació que sempre podrem investigar, siguin quins siguin els mons que analitzem, són les persones. Veiem que fixar-nos en les persones encaixa amb el que està tant de moda últimament de “posar les persones al centre”.

Per biaix ideològic el primer nom que em surt és el d’Adolf Anderssen, l’autor de la immortal i la sempre viva. Va estudiar matemàtiques i filosofia, i la seva professió era la de professor de matemàtiques d’institut. Adolf Anderssen està considerat campió oficiós del món d’escacs perquè mentre ell vivia, no existia la prova oficial de campionat del món. El primer campionat oficial pel títol de campió mundial fou el 1886, 7 anys després de la seva mort. Però sí que hi ha diversos campions mundials d’escacs que estudiaren matemàtiques; l’Emmanuel Lasker i en Max Euwe en són dos exemples.

No obstant, com que a aquests ja els coneixem, crec que és més interessant centrar l’atenció en algú de l’altre banda. Buscar un nom propi de les matemàtiques que hagi fet alguna aportació, o s’hagi distret amb els escacs. El primer que em surt, novament accentuant el biaix ideològic és el de RaymondSmullyan, un autèntic home del renaixement que ha excel·lit en els escacs retrospectius amb la publicació de dos llibres preciosos: “Jocs i problemes d’escacs per a en SherlockHolmes” i “Jocs d’escacs i els misteriosos cavallers d’Aràbia”. Els escacs retrospectius són una branca dels escacs en la que només cal saber el moviment de les peces i les regles bàsiques del joc. La resta és lògica.

Però en un anàlisi seriós entre les relacions dels escacs i les matemàtiques en base a les persones que van unir els dos mons no pot deixar de mencionar a Leonard Euler.Que qui és Euler? Euler és EL matemàtic del segle XVIII. Prolífic en tots els camps de la matemàtica, d’ell diria un altre gegant com Laplace el següent: “llegeixin a Euler, llegeixen a Euler, ell és el mestre de tots nosaltres”.

La seva aportació als escacs fou al respecte d’oferir una solució al problema del cavall, problema que segons el doctor en matemàtiques RazvanIagar, ofereix ni més ni menys que 19.591.828.170.979.904 solucions possibles! Bé, aquest número impronunciable són solucions al recorregut obert. Pel recorregut tancat “només” hi ha 13.267.364.410.532 solucions possibles.

El problema del cavall consisteix en fer que el cavall passi per totes i cadascuna de les caselles del tauler, sense repetir-ne cap. Hi ha moltes solucions, però la que va donar Euler tenia la particularitat de que el camí del cavall dibuixava un quadrat màgic. És a dir, si numerem les caselles per les que passa el cavall per ordre, des de la 1 a la 64, la suma de les xifres de cada fila i de cada columna dóna el mateix resultat! Veiem com queda gràcies a un article de la pàgina web TxikiXake.


Números impronunciables i sentiment de que aquesta primera aproximació no compleix amb cap criteri de perspectiva de gènere. Costa trobar referents, però que costi no hauria de ser mai una excusa. En qualsevol cas, puc donar per acabada la primera aproximació de les relacions entre els escacs i les matemàtiques, convençut de que no serà la última.

La pregunta del diaBlablablablablablablabla

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com


Bibliografia



dilluns, 4 de novembre de 2019

Grand Prix Fide Hamburg. Levon Aronian guanya el Superbet Rapid and Blitz


GRAND PRIX  FIDE  HAMBURG







Final

Duda  -  Grischuk


Semifinals

Vachier Lagrave  -  Grischuk
Duda  -  Dubov



Participants

Vachier Lagrave      
Ian Neomniachtchi
Teimour Radjabov
Alexander Grischuk
Yu Yangyi
Nikita Vitiugov
Jan Krzistzof Duda
Hikaru Nakamura
Veselin Topalov
Pentala Harikrishna
Radoslaw Wojtascek
Wei Yi
Peter Svidler
David Navara
Dmitry Jakovenko
Daniil Dubov



Hamburg



SUPERBET  RAPID  AND  BLITZ








Classificació final

1) Levon Aronian    11 punts
2) Sergey Karjakin    11 punts
3) Viswanathan Anand    8 punts



Participants

Fabiano Caruana
Levon Aronian
Anish Giri
Wesley So
Shakiryiar Mamedyarov
Viswanthan Anand
Sergey Karjakin
Vladislav Artemiev
Le Quand Liem
Anton Korobov



Bucarest




CAMPIONATS  INDIVIDUALS  TERRITORIALS  CATALUNYA









PROGRAMA  XARXA  DE  MAT


Programa amb convidats Frederic Corrigüelas i Roberto Villa. Telefònicament Joan Antoni Pérez.








EL  BLOG  RECOMANA



Crònica a Chess.com de la Final Fischer Random; amb la victòria de Wesley So sobre Carlsen.





Butlletins FCDE