Són Notícia:

TATA STEEL. WIJK AAN ZEE
LLIGA CATALANA
COPA CATALANA - BARBERÀ - BANYOLES - LLEIDA - REUS DEPORTIU
MUNDIAL FEMENÍ

dimarts, 26 de novembre de 2019

Art urbà i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Art urbà i escacs

Feina feta. Primera actuació en una festa major superada. Ens acomiadem de la gent de la taula de mediació del Raval i ens dirigim a la terrassa del Tres Tombs. L’Albert se’ns afegirà després.

Hi ha una certa satisfacció, i més després del matí d’avui, en el que hem constatat, un cop més, que els escacs poden ser una bona eina de cohesió social. En aquest cas concret, a més, una eina de cohesió intergeneracional. Però, juntament a aquesta satisfacció, els dubtes sempre hi són i irremeiablement tornem a patir una crisi existencial sobre la nova temporada de Cooltura Escacs, si és que la hi ha d’haver, mentre buidem les ampolles: que si hauríem d’innovar una mica cada any, que si val la pensa seguir, que si ens queden uns quants projectes pendents, com les Caissa Cards, etc.

Entre aquests laberints d’indecisió apareix l’Albert, desbordant entusiasme i agraint-nos la participació a la Festa Major. “Gràcies a tu, perquè nosaltres en el fons no hem fet res”. L’incorporem a la conversa i li expliquem que la idea principal, quan vam agafar el Cooltura Escacs, era la de no perdre un canal de difusió i comunicació dels escacs. A lo que l’Albert, seriós, després de pensar-hi durant vint segons ens va dir: “no serà... que no només no heu permès que es perdés un canal de difusió i comunicació, sinó que, tal i com l’heu reorientat, n’heu, o n’hem guanyat un?”.

Ja està. Dard emmetzinat i el dipòsit de combustible ple per seguir, com a mínim, una temporada més. Com ens ha ensabonat, i com ens agrada sentir reconeguda la nostra feina. S’ha de protegir la filosofia i s’ha de seguir.

Seguim buidant ampolles una estona i, ja, a mitja tarda, ens aixequem i ens acomiadem. De camí al ferrocarril vaig amagant-me del sol abrasador pels carrers cada cop més estrets del Raval. Plens de grafits, tots ells. I, malgrat el maltractament al que he sotmès la meva ment en les últimes hores, aconsegueixo pensar: “aquí hi ha un nou article”.

Escacs i art urbà. Art urbà com aquell que utilitza la ciutat, o l’espai públic en general, com a escenari. Art urbà efímer, amb actuacions teatrals, música en directe o performance varies amb components reivindicatius; o art urbà més sòlid. Més físic. Com els grafits.

Beneïda connexió a internet que em permet fer una cerca ràpida i el primer que trobo és el duel per excel·lència. El duel etern entre el bé i el mal. A la ciutat de Barcelona. Art urbà efímer representat per les mítiques estàtues humanes.


Somric perquè aquestes estàtues humanes que simbolitzen l’eterna lluita entre el bé i el mal, em recorda, i molt, a un regal que em va fer la Laura Capellades en l’època de Columna Oberta. Era una de les col·laboradores més fidels. Agraïment profund a la Laura Capellades, per la seva simpatia i per haver-nos actualitzat també el logotip del programa! La podeu seguir a: https://capepinta.blogspot.com/


Segueixo la cerca, ara assegut a un banc de la rambla del raval. I tot i que no necessitin presentació, s’ha de donar quelcom al lector. Que llegeixin i, com a mínim, pugui aprendre alguna cosa. Podríem definir els grafits com a missatges escrits o il·lustrats, o una barreja d’ambdues tipologies, que normalment són fets amb pintura en esprai, sobre un mur, façana, paret, etc. N’hi ha de tot tipus; des d’actes vandàlics a autèntiques obres d’art. L’Exemple paradigmàtic dels grafits són els fets per un artista que es fa dir “Banksy”, que fa obres d’art amb missatges clarament polítics:


Penso que, de la mateixa manera que en l’article sobre els escacs al cubisme dèiem que el fet de que museus de diferents ciutats tinguessin quadres amb temàtiques d’escacs, les agermanava; podríem entendre el mateix amb les ciutats que tenen grafits. Ciutats agermanades a través d’una temàtica comuna en el seu art urbà.

I, en aquest sentit, seguim a Barcelona. Grafit amb un clar component polític. És més una reivindicació al lliure pensament i a la discussió del sistema, que una obra pròpiament d’escacs. Però la imatgeria dels escacs serveix d’inspiració a artistes de tot tipus: sobre el tauler d’escacs es dirimeix una lluita entre el que és natural i saludable i el que és artificial i contaminant:


La política i els escacs. O la imatgeria dels escacs en la metàfora política és quelcom molt habitual. No trobo la ciutat en la que va ser pintat el següent grafit, només espero que no ens haguem de veure en la tessitura de que Putin faci d’àrbitre entre Trump i Kim Jong-Un:


Salto de grafit en grafit. Quins elements en comú em permeten teixir la història? El mur. En el següent grafit veiem a Bobby Fischer, l’11è campió del món i un dels màxims revolucionaris del món dels escacs. La figura de Bobby Fischer sempre tindrà un component polític, doncs va aparèixer en mig de la Guerra Freda per discutir l’hegemonia intel·lectual a la Unió Soviètica:


Tornem a les ciutats. A una de les grans capitals europees; Londres, s’hi pot trobar un grafit enorme, que aprofita tota la paret d’un edifici. És bonic aquest simi pensant, però sento certa tristor al pensar que aquest tipus d’art pot desaparèixer en qualsevol moment, si una nova pintada substitueix l’anterior:


Què bonica la metàfora d’aquest grafit: no som més que micos jugant a un joc que mai podrem comprendre del tot. Seguim al Regne Unit. A Cardiff ens trobem un altre grafit immens, que ocupa tot el lateral d’un edifici. En ell veiem dos senyors d’edat avançada jugant una partida d’escacs en la que les peces cobren vida. Així doncs, veiem a personetes movent-se pel tauler d’escacs i no puc deixar de pensar en uns versos que em tenen el cor robat. De Jorge Luis Borges: “¿Qué Dios detrás de dios la trama empieza, de polvo y tiempo y sueño y agonía?”. Es pot sintetitzar més els problemes de recurrència? Quin és l’origen de tot plegat? Perquè estem aquí, i fem el que fem?


Del Regne Unit a l’Uruguai. A Montevideo s’està jugant una altra partida en la que hi ha molt més que una partida d’escacs en joc. No podia faltar l’altre gra metàfora:La Mort no juga als daus ni al parxís, sinó que juga a escacs. Igual que la gran pel·lícula “El setè segell”:


Com li passava al ximpanzé d’abans, capficat, també hi ha grafits que il·lustren el que buscava Marcel Duchampa les seves obres, el moment d’embadaliment o abstracció màxima, quan l’escaquista es perd per l’infinit món de possibilitats. A Quito hi ha una noia en aquest estat:


Hi ha molts més exemples d’aquest tipus. Ens anem ara a Carolina del Nord. A Asheville. Un mural enorme en el que hi ha dues persones jugant una partida d’escacs:


Em fa especialment gràcia aquest grafit d’Asheville perquè il·lustra el presumible destí de tota aquella persona que es vulgui dedicar professionalment als escacs; sota un pont. La professió de competició és per molt poqueta gent.

De sobte una pilota em xoca a les cames i em torna a la realitat d’un dissabte tarda a la rambla del raval. Miro la pilota, miro el nen. Se la passo i penso que la pilota és bastant nova. Que tot és nou en aquesta societat que prefereix llençar i comprar a reutilitzar. Miro al meu voltant i, absolutament tot, són comerços de tota mena. S’hi està bé aquí, però hauria d’anar tirant. Abans faig una última cerca per avui: la dels grafits comercials. En aquests casos, un comerç encarrega a un artista que li faci un grafit a la seva façana, per tal d’atraure les mirades i millorar la seva imatge. Veig que elclub d’escacs de Melbourne, per exemple, té quasi totes les peces pintades a la seva façana:


I penso si no hi haurà cap club d’escacs a Barcelona que hagi fet el mateix. Així tanco el cercle on l’havia començat, a Barcelona. Efectivament, el Club d’Escacs Torrenegraté unes simpàtiques peces a la seva façana, al carrer València 410, on, no podia ser d’una altra manera, hi ha la peça que dóna nom al club:

La pregunta del dia Dona’ns un exemple d’art en el que apareguin els escacs

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com



dijous, 21 de novembre de 2019

Alexei Shirov guanya el Campionat España Individual. Magnus Carlsen primer al Tata Steel Chess India Rapid and Blitz


CAMPIONAT  ESPAÑA  INDIVIDUAL






Classificació final

1) Alexei Shirov     7 punts
Paco Vallejo            7 punts
Ivan Salgado           7 punts
David Anton           7 punts
Jaime Santos           7 punts
Manuel Pérez Candelario   7 punts
Jose Carlos Ibarra         7 punts


Sabrina Vega campiona femenina



Marbella



TATA  STEEL  CHESS  INDIA  RAPID  AND  BLITZ








Magnus Carlsen guanyador del torneig. Seguit de Hikaru Nakamura.



Participants

Magnus Carlsen

Ding Liren

Hikaru Nakamura

Wesley So

Levon Aronian

Ian Nepomniachtchi

Viswanathan Anand

Anish Giri

Vidit Gujrathi

Pentala Harikrhisna




CAMPIONATS  INDIVIDUALS   TERRITORIALS  DE  CATALUNYA












PROGRAMA  XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Jose Manuel López i Guillem Mut.








EL  BLOG  RECOMANA



Partida Minic - Planinc 1975. Comentada a Chess.com





9 conclussions del Superbet Rapid and Blitz. Article a Chess 24.





ANUNCI  DEL  BLOG

TORNEIG  SOLIDARI  MARATÓ  TV3  AL  CASINET  HOSTAFRANCS


- Diumenge 15 Desembre.









Foto any 2018

dimarts, 19 de novembre de 2019

Escacs socials. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs socials




Dissabte 13 de juliol és una altra data que anotarem al calendari d’efemèrides del programa. Dic programa per entendre’ns, però des de l’inici teníem clar que aquesta nova etapa de Cooltura Escacs havia de ser quelcom més que un programa de ràdio d’escacs.

Ens agrada dir que és més que un programa per tota la feina fora de l’estudi: la presència diària a les xarxes socials, el contacte amb les empreses proveïdores dels premis i l’haver aconseguit tancar conferències a centres cívics de cara la tardor són alguns exemples de que no només anem a l’estudi. També ens agrada dir que és més que escacs perquè elements com la selecció de les temàtiques pels articles, la selecció de notícies i el llenguatge inclusiu fan que, més que un programa d’escacs, sigui un programa de desenvolupament social i econòmic basat en els escacs. Abans social que econòmic. El matís de la diferència és important.

I per això ens agrada tant que la primera participació de Cooltura Escacs en Festes Majors d’estiu sigui al Raval, amb la taula de mediació i l’incansable Albert López. L’Albert López, qui també hauria d’haver vingut a l’estudi el dia que vam trucar a la Fundació Catalana de Síndrome de Down. Tot un exemple.

Allà, a la Plaça Folch i Torras coneixem també a l’Associació Net Raval, una associació que fomenta valors cívics i de convivència al barri. Em comenta en Lluís, el contacte de l’associació, que es troben amb molts problemes de delinqüència i incivisme. Tenim una mostra d’aquest incivisme al costat d’on s’han posat les taules de la dinamització d’escacs. Com cada nit, es fa servir la paret de l’institut Milà i Fontanals com a urinari públic, i la ferum a pixum és intensa. Quasi insuportable.Per sort veiem als serveis de neteja de l’Ajuntament i els cridem per a que ho resolguin a cop de manguera.

En qualsevol cas, anem al que ens interessa. Aquesta associació també té un projecte de cohesió social a través dels escacs. Cada dimecres per la tarda es disputa un matx intergeneracional al mig de la plaça en la que els nens i nenes de les escoles del barri juguen amb els avis i àvies del casal de gent gran. Ens expliquen com els llaços van més enllà de la partida d’escacs, i de que un cop, un nen va preguntar el perquè de que la senyora gran amb qui sempre jugava no s’hagués presentat a la partida setmanal. Ningú no ho sabia, així que s’hi van posar en contacte i van descobrir que feia un parell de dies d’ençà quela senyora va caure i no podia sortir de casa. En saber això, el nen es va oferir a anar a casa la senyora per a poder seguir el seu matx particular. La partida, però, és el de menys. És important que hi hagi aquests mecanismes, i es creïn aquests vincles personals. Un dels problemes més grans de la gent gran és la solitud, i aquesta senyora portava dos dies sense poder sortir de casa.
Es veu que l’Associació Net Raval també fa servir els escacs pels matins d’entre setmana per donar una alternativa d’oci a joves que, generalment, tenen algun problema de drogodependència i que estan aturats, per tal de que trobin en els escacs un espai de relació sà i saludable.

Amb tot això, em pregunto què podria fer el programa per a aquest tipus d’iniciatives. Són les que compten, les que transformen el territori i a les persones. Penso en que caldria fer visibles totes aquestes iniciatives;posar-les en valor. Penso, per exemple, en el voluntariat que feia a l’hospital de Sant Joan de Déu amb l’Antoni Pous, o el que fa ell a l’hospital de Mollet. Hauríem de fer un mapa on es registressin totes aquestes iniciatives, i hi hauria d’haver una bossa de voluntariat.


He quedat amb en Roger a la Plaça Folch i Torras una estona abans de l’inici de l’actuació, per a que ens doni temps d’anar a esmorzar i començar a dissenyar la nova temporada de Cooltura Escacs. En ella, l’espai pels escacs socials haurà de ser més central.

-Saps la Lorca? Diu que està interessada en tot el material que hem anat recopilant pels articles, i que si fóssim capaços de novel·lar-ho una mica, ens ho publicaria. Pensa que ella té un ull per aquestes coses bestial. Es redactora en cap de la seva editorial perquè veu oportunitats on no les veu ningú més-. La Lorca és una amiga d’en Roger, editora en cap d’una editorial mitjana. És, en última instància, qui decideix quines obres es publiquen. Seria una passa de gegant pel Cooltura Escacs. Però, com deia Kubrick, els escacs t’ensenyen a contenir l’emoció inicial al veure el que penses que pot ser una bona jugada.

-Òndia Roger, això seria ideal... Hahaha, només hauríem de novel·lar-ho una mica, eh? Posar ingredients d’intriga? D’amor? Gelosia? Ho aguantaríem com a grup? Seria ideal tensar la realitat, jugar amb la ficció i la realitat. Però no sé si m’atreviria a posar els noms reals, a fer volar la imaginació...-

-No et preocupis. Podríem mirar d’anar-ho fent sobre la marxa. Si el contingut ja el tenim! Amb la currada que ens vam fotre l’any passat!- Ho torna a fer. Es creurà les seves pròpies mentides? Perquè diu “ens vam fotre”, quan tots els articles i connexions les vaig fer jo?- A més, jo fa temps que tinc un parell d’idees per una novel·la. Sobre El Turc, i que en veritat fos una màquina, i que la persona que estava dins fos l’esquer per passar desapercebuts i anar millorant poc a poc la màquina, i rastrejar fins els nostres dies una societat secreta que fa anys que domina la intel·ligència artificial. Bé, ja ho veuríem. Novel·la per entregues, xaval! Com en el seu moment en Dostoievski!-.


dijous, 14 de novembre de 2019

Campionat d'España Individual. Grischuk guanya el Grand Prix Fide Hamburg


CAMPIONAT  D'ESPAÑA  INDIVIDUAL



Web de la FEDA

Resultats i classificació

Directe amb chess24



Marbella



GRAND  PRIX  FIDE  HAMBURG








Grischuk guanyador del torneig.



Final

Duda  -  Grischuk




CAMPIONATS  INDIVIDUALS  TERRITORIALS   DE  CATALUNYA



Web FCDE

Chess Results Territorial Barcelona

Locals de joc Barcelona

Chess Results Girona

Chess Results Lleida

Chess Results Tarragona




PROGRAMA   XARXA  DE  MAT


Programa amb convidats Néstor Pellicer i Marcelo Panelo.

Video del programa

Podcast del programa

Tots els programes Xarxa de Mat





EL  BLOG  RECOMANA



10 anys del Blog Escacs i Escacs

Enllaç de l'article



Segon article a Chess.com sobre Reshevsky.






ANUNCI  DEL  BLOG

TORNEIG  SOLIDARI  MARATÓ  TV3  AL  CASINET  HOSTAFRANCS


- Diumenge 15 desembre.









Foto any 2018

Escacs i Matemàtiques. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs i Matemàtiques



Una imatge val més que mil paraules, però ens en reservem una: GRÀCIES! En majúscules. Cridant. Per haver-nos acompanyat durant tota la temporada i per haver omplert l’estudi el darrer dia. I quina companyia: inventors de jocs, de recursos educatius, voluntaris a hospitals i a barris amb conflictes socioculturals, artistes i locutors professionals de ràdio entre d’altres. Moltíssimes gràcies a tots i totes!

Escric aquestes línies l’endemà del darrer programa i, malgrat tot, malgrat l’eufòria, les mostres d’afecte i la satisfacció, hi ha un soroll que em persegueix des de l’inici de la temporada. És pels articles que hem anat publicant sobre la relació entre els escacs i altres expressions artístiques i culturals. Creiem que aquests articles són una bona eina per atraure a més gent al món dels escacs. No per a que sàpiguen jugar més o menys, sinó per a que pensin en escacs. I per començar a pensar en escacs, aquests t’han de picar la curiositat. Aquest fibló emmetzinat que activa el motor que tota persona té a dins. Amb els més de mil anys d’història documentada que tenen els escacs, existeixen anècdotes per donar i per vendre.

Però hi ha un article que se’ns ha resistit. Un article obligatori que no sé ni per on començar. I no perquè no hi hagi pensat ni perquè no sigui evident. És probablement el primer article que hauríem d’haver fet. Un article del que hauríem d’haver-ne fet tres entregues com a mínim!I no en vam fer cap. En cap cap cap que no n’haguem fet cap!...

Per on començar la relació d’escacs i matemàtiques?

La dificultat rau en la primera definició. I parlant de matemàtiques, té tot el sentit del món que la definició sigui exacta. Així doncs; la pregunta “què entenem per escacs, i què entenem per matemàtiques?” m’ha paralitzat durant tots aquests mesos.

Però s’ha de fer l’esforç. Per l’audiència. Per tota aquesta companyia i suport: “Escacs i matemàtiques”.

Després de donar-hi moltes voltes: que si les matemàtiques no són ni sumes ni restes, que si són un llenguatge universal, que si les matemàtiques són el que fan els matemàtics, que si els escacs no són només competició... Arribo a la conclusió de que la millor manera de començar la sèrie d’articles sobre escacs i matemàtiques és en base a aquesta frase: “Fer matemàtiques a través dels escacs”. Sigui el que sigui fer matemàtiques i sigui el que sigui a través dels escacs.

La idea seràservir-nos dels escacs, en el sentit més ampli possible, per jugar a fer matemàtiques.

Un cop tens la premissa inicial, després sempre és més fàcil. Només cal començar per l’inici. I l’inici, en el cas dels escacs, sempre és el tauler nu. El tauler sense peces. Només el tauler. Al que Marcel Duchamp, sempre tornem a Marcel Duchamp, va homenatjar.Duchamp veié clar que només amb la imatge del tauler ja s’evoquen mons inabastables i possibilitats infinites, i l’any 1965 exposava un tauler d’escacs sota el títol: “Hommage à Caissa”.


Un tauler. 64 caselles però no només 64 quadrats. N’hi ha molts més que 64. És la primera pregunta que sempre he fet als meus alumnes. I la primera tasca que els encomano, per la qual els dono tot l’any per resoldre-la:“Quants quadrats hi ha en un tauler d’escacs?”.

Sense pistes, ningú veu més enllà del que és evident, i aquesta és una enorme ensenyança per la vida en general: veure més enllà del que és evident. Pensar fora de la capsa. Tot l’alumnat es queda al número 64, que respon a que el tauler és quadrat i el formen 8 files i 8 columnes. No veuen que el propi tauler d’escacs és un quadrat 8x8. Ni veuen que hi ha quatre quadrats 7x7. Ni que hi ha 9 quadrats 6x6. I, seguint així ja hem resolt l’exercici:

Mesura dels quadrats
# Quadrats
8x8
1
7x7
4
6x6
9
5x5
16
4x4
25
3x3
36
2x2
49
1x1
64
Total
204

Resoldre això és part del joc. Trobar la fórmula matemàtica, o distreure’s amb les relacions que existeixen entre els números, ja és aprofundir més o menys. En general, agrada bastant adonar-se’n que la progressió és en base als quadrats dels números naturals: hi ha un quadrat (ú elevat al quadrat) que mesura 8x8; hi ha quatre quadrats (dos elevat al quadrat) que mesuren 7x7; hi ha nou quadrats (tres elevat al quadrat) que mesuren 6x6; i així successivament. També agrada bastant constatar que la diferència de quadrats consecutius d’1 a 0; de 4 a 1; de 9 a 4; etc. és igual als números senars consecutius: 1; 3; 5; etc.

I això són les matemàtiques: trobar patrons i relacions entre abstraccions de la ment. Com els escacs: patrons de mats, relacions de les peces amb les que es poden fer, etc.

El joc de fer matemàtiquesamb el tauler no s’acaba aquí. La llegenda de Sissaés el segon exercici que poso als meus alumnes.


Com a llegenda se’ns permet explicar-la a la nostra manera. Que cadascú se la faci seva i l’expliqui com millor li convingui és importantíssim perquè la creació d’atmosferes és essencial. Tal com passa amb la màgia: “el 75% de l’efecte màgic rau en la presentació, en la creació de l’atmosfera”, parafrasejant a en Vicente Canuto.

La llegenda de Sissa ens permet jugar amb el creixement exponencial: un gra de blat per la primera casella del tauler; el doble per la segona; el doble del doble per la tercera; i així successivament fins arribar a la casella número 64. L’acumulació de grans de blat és estratosfèrica i permet visualitzar la gran diferència entre una progressió aritmètica o una exponencial.

Per fer-ho, podem plantejar l’exercici imaginatiu d’anar a la Lluna caminant:

Imaginem que dues persones volen anar a la Lluna. I que aquestes persones tenen maneres diferents de caminar: una camina amb una progressió aritmètica, és a dir,per cada passa que fa avança un metre; i l’altra avança amb una progressió exponencial, és a dir, per cada passa que fa dobla la distància que recorre, també començant amb un metre amb la primera passa.

Si la Lluna està aproximadament a 380.000 quilòmetres de la Terra; és a dir: 380.000.000.000 metres, la persona que camina geomètricament, a la passa número 39, ja estaria a mig camí de tornada de la Lluna, havent recorregut un total de quasi 550.000.000.000 metres! Amb només 39 passes! Mentrestant, la persona que camina aritmèticament només hauria recorregut 39 metres, i no es trobaria encara ni a la meitat dels edificis més alts de Barcelona, que són la torre Mapfre i l’hotel Arts, que fan 154 metres d’alçada!

Són magnituds i relacions que maregen i que no sé si acabo de comprendre del tot. Però jugar a fer matemàtiques amb els elements dels escacs és això. I si en lloc d’un exponent 2, parlem d’un exponent 3? O si en lloc de tenir un tauler de 8x8, en tinguéssim un de 15x15, o de 1000x1000?En el següent enllaç podreu seguir veient més exemples de les possibilitats que ofereix el tauler d’escacs a l’hora de fer matemàtiques.

Patrons i relacions. Entre peces i entitats abstractes. Escacs i matemàtiques. Una altra relació entre ambdós mons, i és una relació que sempre podrem investigar, siguin quins siguin els mons que analitzem, són les persones. Veiem que fixar-nos en les persones encaixa amb el que està tant de moda últimament de “posar les persones al centre”.

Per biaix ideològic el primer nom que em surt és el d’Adolf Anderssen, l’autor de la immortal i la sempre viva. Va estudiar matemàtiques i filosofia, i la seva professió era la de professor de matemàtiques d’institut. Adolf Anderssen està considerat campió oficiós del món d’escacs perquè mentre ell vivia, no existia la prova oficial de campionat del món. El primer campionat oficial pel títol de campió mundial fou el 1886, 7 anys després de la seva mort. Però sí que hi ha diversos campions mundials d’escacs que estudiaren matemàtiques; l’Emmanuel Lasker i en Max Euwe en són dos exemples.

No obstant, com que a aquests ja els coneixem, crec que és més interessant centrar l’atenció en algú de l’altre banda. Buscar un nom propi de les matemàtiques que hagi fet alguna aportació, o s’hagi distret amb els escacs. El primer que em surt, novament accentuant el biaix ideològic és el de RaymondSmullyan, un autèntic home del renaixement que ha excel·lit en els escacs retrospectius amb la publicació de dos llibres preciosos: “Jocs i problemes d’escacs per a en SherlockHolmes” i “Jocs d’escacs i els misteriosos cavallers d’Aràbia”. Els escacs retrospectius són una branca dels escacs en la que només cal saber el moviment de les peces i les regles bàsiques del joc. La resta és lògica.

Però en un anàlisi seriós entre les relacions dels escacs i les matemàtiques en base a les persones que van unir els dos mons no pot deixar de mencionar a Leonard Euler.Que qui és Euler? Euler és EL matemàtic del segle XVIII. Prolífic en tots els camps de la matemàtica, d’ell diria un altre gegant com Laplace el següent: “llegeixin a Euler, llegeixen a Euler, ell és el mestre de tots nosaltres”.

La seva aportació als escacs fou al respecte d’oferir una solució al problema del cavall, problema que segons el doctor en matemàtiques RazvanIagar, ofereix ni més ni menys que 19.591.828.170.979.904 solucions possibles! Bé, aquest número impronunciable són solucions al recorregut obert. Pel recorregut tancat “només” hi ha 13.267.364.410.532 solucions possibles.

El problema del cavall consisteix en fer que el cavall passi per totes i cadascuna de les caselles del tauler, sense repetir-ne cap. Hi ha moltes solucions, però la que va donar Euler tenia la particularitat de que el camí del cavall dibuixava un quadrat màgic. És a dir, si numerem les caselles per les que passa el cavall per ordre, des de la 1 a la 64, la suma de les xifres de cada fila i de cada columna dóna el mateix resultat! Veiem com queda gràcies a un article de la pàgina web TxikiXake.


Números impronunciables i sentiment de que aquesta primera aproximació no compleix amb cap criteri de perspectiva de gènere. Costa trobar referents, però que costi no hauria de ser mai una excusa. En qualsevol cas, puc donar per acabada la primera aproximació de les relacions entre els escacs i les matemàtiques, convençut de que no serà la última.

La pregunta del diaBlablablablablablablabla

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com


Bibliografia