Escacs socials. Facilitat per Cooltura Escacs

Escacs socials

Dissabte 13 de juliol és una altra data que anotarem al calendari d’efemèrides del programa. Dic programa per entendre’ns, però des de l’inici teníem clar que aquesta nova etapa de Cooltura Escacs havia de ser quelcom més que un programa de ràdio d’escacs.

Ens agrada dir que és més que un programa per tota la feina fora de l’estudi: la presència diària a les xarxes socials, el contacte amb les empreses proveïdores dels premis i l’haver aconseguit tancar conferències a centres cívics de cara la tardor són alguns exemples de que no només anem a l’estudi. També ens agrada dir que és més que escacs perquè elements com la selecció de les temàtiques pels articles, la selecció de notícies i el llenguatge inclusiu fan que, més que un programa d’escacs, sigui un programa de desenvolupament social i econòmic basat en els escacs. Abans social que econòmic. El matís de la diferència és important.

I per això ens agrada tant que la primera participació de Cooltura Escacs en Festes Majors d’estiu sigui al Raval, amb la taula de mediació i l’incansable Albert López. L’Albert López, qui també hauria d’haver vingut a l’estudi el dia que vam trucar a la Fundació Catalana de Síndrome de Down. Tot un exemple.

Allà, a la Plaça Folch i Torras coneixem també a l’Associació Net Raval, una associació que fomenta valors cívics i de convivència al barri. Em comenta en Lluís, el contacte de l’associació, que es troben amb molts problemes de delinqüència i incivisme. Tenim una mostra d’aquest incivisme al costat d’on s’han posat les taules de la dinamització d’escacs. Com cada nit, es fa servir la paret de l’institut Milà i Fontanals com a urinari públic, i la ferum a pixum és intensa. Quasi insuportable.Per sort veiem als serveis de neteja de l’Ajuntament i els cridem per a que ho resolguin a cop de manguera.

En qualsevol cas, anem al que ens interessa. Aquesta associació també té un projecte de cohesió social a través dels escacs. Cada dimecres per la tarda es disputa un matx intergeneracional al mig de la plaça en la que els nens i nenes de les escoles del barri juguen amb els avis i àvies del casal de gent gran. Ens expliquen com els llaços van més enllà de la partida d’escacs, i de que un cop, un nen va preguntar el perquè de que la senyora gran amb qui sempre jugava no s’hagués presentat a la partida setmanal. Ningú no ho sabia, així que s’hi van posar en contacte i van descobrir que feia un parell de dies d’ençà quela senyora va caure i no podia sortir de casa. En saber això, el nen es va oferir a anar a casa la senyora per a poder seguir el seu matx particular. La partida, però, és el de menys. És important que hi hagi aquests mecanismes, i es creïn aquests vincles personals. Un dels problemes més grans de la gent gran és la solitud, i aquesta senyora portava dos dies sense poder sortir de casa.

Es veu que l’Associació Net Raval també fa servir els escacs pels matins d’entre setmana per donar una alternativa d’oci a joves que, generalment, tenen algun problema de drogodependència i que estan aturats, per tal de que trobin en els escacs un espai de relació sà i saludable.

Amb tot això, em pregunto què podria fer el programa per a aquest tipus d’iniciatives. Són les que compten, les que transformen el territori i a les persones. Penso en que caldria fer visibles totes aquestes iniciatives;posar-les en valor. Penso, per exemple, en el voluntariat que feia a l’hospital de Sant Joan de Déu amb l’Antoni Pous, o el que fa ell a l’hospital de Mollet. Hauríem de fer un mapa on es registressin totes aquestes iniciatives, i hi hauria d’haver una bossa de voluntariat.

He quedat amb en Roger a la Plaça Folch i Torras una estona abans de l’inici de l’actuació, per a que ens doni temps d’anar a esmorzar i començar a dissenyar la nova temporada de Cooltura Escacs. En ella, l’espai pels escacs socials haurà de ser més central.

-Saps la Lorca? Diu que està interessada en tot el material que hem anat recopilant pels articles, i que si fóssim capaços de novel·lar-ho una mica, ens ho publicaria. Pensa que ella té un ull per aquestes coses bestial. Es redactora en cap de la seva editorial perquè veu oportunitats on no les veu ningú més-. La Lorca és una amiga d’en Roger, editora en cap d’una editorial mitjana. És, en última instància, qui decideix quines obres es publiquen. Seria una passa de gegant pel Cooltura Escacs. Però, com deia Kubrick, els escacs t’ensenyen a contenir l’emoció inicial al veure el que penses que pot ser una bona jugada.

-Òndia Roger, això seria ideal... Hahaha, només hauríem de novel·lar-ho una mica, eh? Posar ingredients d’intriga? D’amor? Gelosia? Ho aguantaríem com a grup? Seria ideal tensar la realitat, jugar amb la ficció i la realitat. Però no sé si m’atreviria a posar els noms reals, a fer volar la imaginació...-

-No et preocupis. Podríem mirar d’anar-ho fent sobre la marxa. Si el contingut ja el tenim! Amb la currada que ens vam fotre l’any passat!- Ho torna a fer. Es creurà les seves pròpies mentides? Perquè diu “ens vam fotre”, quan tots els articles i connexions les vaig fer jo?- A més, jo fa temps que tinc un parell d’idees per una novel·la. Sobre El Turc, i que en veritat fos una màquina, i que la persona que estava dins fos l’esquer per passar desapercebuts i anar millorant poc a poc la màquina, i rastrejar fins els nostres dies una societat secreta que fa anys que domina la intel·ligència artificial. Bé, ja ho veuríem. Novel·la per entregues, xaval! Com en el seu moment en Dostoievski!-.