Són Notícia:

TORNEIG PER EQUIPS CONFINAMENT
CAMPIONATS ONLINE
FIDE CHESS.COM ONLINE NATIONS CUP - XINA

dimarts, 28 de gener de 2020

Jocs i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs




Jocs d’escacs; amb els escacs; jocs i escacs; jocs

Després de tres hores de dinamització d’escacs al parc Folch i Torres donem per acabada la nostra participació a la Festa Major de Castellbisbal. És el meu últim dia de vacances i són les set de la tarda. Només pensar en l’estona que tinc encara abans d’arribar fins a casa em genera una sensació d’esgotament elevat. Calculo que aquesta nit no dormiré gaire, però ens ho hem passat d’allò més bé i els vincles amb en Jordi Seguí s’han de cuidar. Com a mínim els agosts, a la feina, són lleugerament més tranquils que la resta de l’any.

Recollit el material, les taules i les cadires enfilem cap al Bar El Casal a celebrar la jornada i, inevitablement com passa sempre als bars on hi ha escaquistes, apareix un tauler per art de màgia. En Jordi Seguí, a qui acompanya la Mireia, una escaquista del club d’escacs, ens ensenya una modalitat que desconeixíem. L’anomena “Jugador-Entrenador” i consisteix en que la partida d’escacs és per equips. Cada equip el formen dues persones: una fa el rol d’entrenador, i l’altre de jugador. Qui fa d’entrenador diu el nom d’una peça, i qui fa de jugador l’ha de moure. No es poden comunicar més que això. Per exemple, si en Roger fos el meu entrenador i a la primera jugada em digués “peó”, jo podria moure qualsevol dels vuit peons que tenim, i podria escollir si moure’l una, o dues caselles. La única restricció és el nom de la peça. Vam fer unes quantes partides d’aquesta modalitats i ens va captivar de seguida. A les primeres jugades el rol de l’entrenador potser no és tan important perquè les opcions són limitades i les obertures més o menys concretes. La diversió ve de la diferència de criteris entre els membres d’un equip. Quan des de la posició de jugador estàs esperant que digui “alfil” per satisfer un pla que t’havia costat preparar però que ara, a totes llums era més que evident, i l’entrenador diu: “peó”.

Aquesta sèrie de mals entesos animen les converses i els ànims. Res tenen a veure els espirituosos que ens anem prenem a mesura que avancen les partides.

Al cap d’una estona, en Jordi treu el que anomena “un petit tresor”; l’Hnefatafl o “escacs víkings.


Ens comenta que no recorda massa bé la història, però que ja hi ha evidències de jocs semblants a l’Hnefatafl des del segle cinquè abans de Crist. També que en nombrosos pel·lícules de víkings es pot veure que saber jugar a l’Hnefatafl era senyal de noblesa. Com en els nostres escacs, hi ha dos bàndols. No obstant, si en els nostres escacs cada bàndol ha de capturar al rei adversari, en l’Hnefatafl un dels bàndols ha de capturar al rei, mentre que l’altre ha d’assegurar que el seu rei arribi a una de les caselles laterals del tauler. La distribució de les peces és la següent:


Ell, que té el joc des de fa anys però que només ha jugat dues partides, ens apallissa. Tot i que a la tercera partida començo a entendre com avançar-me a les seves intencions, i a la cinquena l’aconsegueixo guanyar. M’imagino a l’Antoni Pous aficionant-se fàcilment a aquest joc, tal com s’ha aficionat al Shogi i, en última instància, al Jaque al Mago.

Els nostres amics diuen que els deu minuts d’entrevista amb l’inventor de Jaque al Mago van ser els millors moments de tota la temporada de ràdio. Que va ser ràdio de veritat. Jaque al Mago, o “escacs del nou mil·lenni”, com el seu inventor els anomena. Peces de col·leccionista i partides diabòliques. Les possibilitats tàctiques es disparen des de la primera jugada.

A més, hi ha peces tan divertides com el “Cavaller”, que sembla sortida de la pel·lícula “Desafiament Total”.


Seguim al bar El Casal quan s’ha fet fosc del tot. Sant Joan ha quedat enrere. Sempre he pensat que hi ha dos tipus de persones: les que celebren Sant Joan com l’inici de l’estiu, l’època de l’any més gloriosa i amb més oportunitats; i els que veuen en Sant Joan l’inici de la davallada. A partir d’aleshores, els dies es faran més curts i més curts fins a entrar a l’hivern. Sempre m’he situat en aquest segon grup.

Però ara, amb en Jordi, la Mireia i en Roger, jugant a diversos jocs, veig que tampoc és tan greu i que les vacances són la clau. Evidentment, no podíem marxar d’allà sense jugar una partida a les Caissa Cards. Friso per veure la nova versió ja acabada. Ens falten encara molts permisos d’imatge, però tot arribarà. De moment tenim la carta més important ja feta, la de la nostra companya i presentadora:


Quasi amb l’últim tren del dia, o de la nit, i havent deixat estratègicament els plafons dels Enigmescs a en Jordi Seguí, en Roger i jo tenim temps per parlar de la nova temporada de Cooltura Escacs. Sobretot, de què va fallar, i de com podríem innovar.

Em comenta que potser no hem aprofitat tot el potencial dels articles. I, tot i que gràcies a ells tenim alguns esdeveniments a Centres Cívics, coincideixo amb la seva valoració. Li pregunto si, sobre el que havíem dit de “què va fallar” i “com podríem innovar”, se’ns pot acudir alguna cosa a innovar al respecte dels articles i em diu que durant el transcurs de la temporada, una amiga seva que és editora, responsable editorial millor dit, s’ha interessat en el contingut dels articles i que, si fóssim capaços de trenar-los tots en una història, cabria la possibilitat d’editar-la. Penso en un dels llibres que vam sortejar, el “Duelo de Alfiles”, de Vicente Valero, i m’imagino que per aquí podrien anar els tirs. Però el biaix torna i sempre que escric em transformo en una còpia barata d’en Henry Miller. Podré controlar l’impuls? Com serà fer una novel·la a quatre mans?

-Saps que em va faltar a mi, en els articles? Exemples concrets. Com el que hem fet avui: exemples de jocs diferents als escacs. Com aquests escacs víkings als que hem jugat. O com l’entrenador-jugador. De fet, la idea original era donar exemples concrets de jocs inventats. Si va ser el primer que vam fer! Recordes quan ens reuníem amb la V. al Casal Jove la Fontana? Deu ser la primera foto de l’Instagram. En ella es veu el “tocat i ofegat”, el joc que em vaig inventar. Teníem les instruccions fetes, una explicació de la filosofia del comerç de proximitat i de l’educació per projectes i unes il·lustracions encantadores, i no les vam compartir mai!-




Bibliografia




divendres, 24 de gener de 2020

Inici Lliga Catalana 2020. Fabiano Caruana guanya Tata Steel, Wijk Aan Zee; David Anton primer al Challenger. Ju Wenjun campiona del Món femenina


LLIGA  CATALANA














Classificació després ronda 2

Divisió d'Honor Grup 1

SCC Sabadell Chessy       2
CE Mollet                            2
Foment Martinenc               1'5
Tres Peons                           1
Cor de Marina Badalona     0'5
Gerunda                               0'5
Cerdanyola Vallès              0'5
Sant Cugat                        0



Divisió d'Honor Grup 2

CE Valls                                            2
CE Barberà                                    2
Ateneu Colon                               1'5
Escola d'Escacs de Barcelona           1
CE Barcelona                                1
Salauris Salou                              0'5
CE Sant Andreu                            0
CE Figueres                                  0


Ronda 2

Gerunda  -  Tres Peons                           5  -  5
Foment Martinenc  -  Cor de Marina     6  -  4
CE Mollet  -  Cerdanyola Vallès             7'5 -  2'5
Colon Sabadell Chessy  -  Sant Cugat       7  - 3

Figueres  -  Ateneu Colon                      4'5  -  5'5
Barberà  -  Salauris Salou                       6'5  -  3'5
Sant Andreu  -  CE Barcelona                 4'5  -  5'5
CE Valls  -  Escola d'Escacs de Barcelona     6  -  4


Ronda 1

Cerdanyola Vallès   -  Foment Martinenc     5  -  5
Sant Cugat  -  Mollet                                   4'5  -  5'5
Colon Sabadell Chessy  -  Gerunda            6'5  -  3'5
Cor de Marina  -  Tres Peons                       5  -  5

Valls  -  Figueres                                          7  -  3                              
Escola d'Escacs de Barcelona  -  Sant Andreu        7'5  -  2'5
Barcelona  -  Barberà                                   4'5  -  5'5
Escola Salou  -  Ateneu Colon                       5  -  5




TATA  STEEL.  WIJK  AAN  ZEE










Classificació final

Fabiano Caruana            USA               10 punts
Magnus Carlsen           Noruega           8 punts
Wesley So                      USA              7'5 punts
Daniil Dubov               Russia              7 punts
Jorden Van Foreest       Païssos Baixos   7 punts
Jan Krzystof Duda       Polonia             6'5 punts
Alireza Firouja                 Fide             6'5 punts
Anish Giri                  Païssos Baixos     6'5 punts
Viswanathan Anand     India                6'5 punts
Vladislav Artemiev       Russia             6 punts
Jeffery Xiong               USA                 6 punts
Nikita Vitiugov            Russia                5 punts
Yu Yangyi                    Xina                  4'5 punts
Vladislav Kovalev       Bielorrussia         4 punts


David Anton guanya el grup Challenger




Wijk Aan Zee




FESTIVAL  GIBRALTAR










MUNDIAL  FEMENÍ




Crònica Europe Echecs després ronda 8

Crònica final Europe Echecs


Ju Wenjun campiona després del desempat


Aleksandra Goryachkina      Russia      6
Ju Wenjun                          Xina            6



PROGRAMA   XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Gabriel Beaskoa i Toni Gallego






Programa amb convidats Josep Pellús i Xavier Martínez Pla








EL  BLOG  RECOMANA


Article a Chess.com sobre jugadors i partides destacades "a cegues".






Notícia a Chessbase. Quique Setien nou entrenador del Barça de fútbol.





Fotografies Copa Catalana Territorial Barcelona; per Roger Salvo.

Enllaç fotografies

Entrada al Blog Escacs i Escacs




dimarts, 21 de gener de 2020

Enigmescs. Facilitat per Cooltura Escacs



Enigmescs

Festa major. En Jordi Seguí en particular i Castellbisbal en general ens esperen. Però primer, passem per caixa. Una paella i una edició de Chesstonic a casa del seu inventor que, al seu torn, és l’inventor de les Caissa Cards. Una ment recta gràcies a lo retorçada que està. Parleu-li de les partides de Korobov, Rapport i YiWei a en Jordi Seguí, i comprendreu que els escacs són més que un joc, un esport, un art o una ciència. Són quelcom que ens toca ben a dins i que ho capgira tot.

Els Enigmescs, cedits pel club d’escacs Peona i Peó, són una col·lecció d’enigmes, o jocs d’enginy, relacionats amb els escacs. Els vaig crear en col·laboració amb el famós escriptor i ludolingüista Màrius Serra en motiu de la festa major del Guinardó de 2018, amb l’objectiu de fer una activitat paral·lela al II Actiu Internacional d’Escacs del Guinardó. Ens els va editar un dissenyador gràfic del coworking de retorn social Sinèrgics. Una història que s’ha de conèixer, aquesta de Sinèrgics.

Va ser una gran festa major, i el campionat va gaudir de diverses activitats paral·leles, com un taller per aprendre a jugar a les pròpies Caissa Cards, o un taller de Shogi, els escacs japonesos. En Màrius Serra inclús va improvisar un pregó que va ser escoltat per centenars de persones, doncs hi havia algunes colles castelleres a la plaça, i alguns comerços havien tret el seu estoc al carrer.

Els Enigmescs no ajuden al seu transport. Són 7 plafons DINA-1 que costen de dur en transport públic. Però la vida és això: tornar quan et donen, i donar sense esperar res a canvi. Amb en Jordi Seguí s’ha establert un vincle que s’ha de cuidar.

Així que, de camí a Castellbisbal, en els tres quarts d’hora de tren, repassem cadascun dels Enigmescs amb en Roger. Primer de tot, riem dels objectius que ens vam inventar en el seu moment:

“Els Enigmescs estan pensats per estimular l’apropament de la ciutadania al món dels escacs, a través d’enigmes de tota mena, en els que, de manera majoritària, no és necessari tenir coneixements tècnics del joc dels escacs, més enllà de, en alguns, saber moure les peces.
Amb els diferents jocs d’enginy, que tant poden ser lingüístics, lògics, matemàtics, etc., el que es pretén és estimular la participació i la creativitat de la ciutadania, tot mostrant les incomptables possibilitats que ofereixen els escacs”.

Però per molt que riem, no deixa de ser cert. Fem les coses per donar-les a conèixer. Per oferir alternatives. El primer Enigmesc és reciclat de la secció que vaig portar al Xarxa de Mat. Pobre Víctor Collell, que insistia i insistia en que anés al programa, i només m’hi apropava un cop l’any. Ara, amb el temps i amb el programa propi, em sento com en Jordi Évole quan, de col·laborador amb l’Andreu Buenafuente va passar a portar el seu programa. La secció que feia al Xarxa de Mat es basava en la mateixa idea amb la que hem encarat el Cooltura Escacs: “Coses que es poden fer amb els escacs més enllà de jugar a escacs”. I volia que el propi nom de la secció fos un exemple de la filosofia de la mateixa, així que em vaig inventar una sèrie de frases palindròmiques. En aquest primer Enigmesc es demana quina és la frase que no encaixa amb la resta:


El segon Enigmesc és un exemple d’un joc que s’anomena Escacs detectius. En aquest tipus de joc hi ha un tauler d’escacs, i hi ha unes lletres i uns números que ocupen sengles caselles. Cada lletra representa una peça, i els números indiquen els cops que la casella en qüestió està amenaçada. És un exercici a l’abast de qualsevol persona que sàpiga com es diuen i mouen les peces. I passa el mateix que amb les composicions d’escacs; quan només admeten una única solució és quan són més bells. La idea de mostrar que existeixen aquestes tipus de jocs és permetre a la gent conèixer-los, i animar-la a crear-ne els propis. La capacitat creadora és el que diferencia els escacs de qualsevol altre expressió cultural i artística des del punt de vista de la persona usuària. Qui va a veure una obra de teatre, o una pel·lícula al cinema, és mer espectador mentre que qui va a disputar un campionat d’escacs és qui genera el contingut. I, amb aquests exemples, volem demostrar que hi ha infinitat de maneres de generar contingut i posar a provar l’enginy de cadascú.


El tercer i quart Enigmescs són una picada d’ullet a en Màrius Serra i la que, en aquells moments, era la seva última novel·la: La novel·la de Sant Jordi. Tota la novel·la és un exercici de meta-realitat en la que l’autor escriu sobre l’autor que escriu sobre les coses que li passen i que es converteixen en realitat en aquest segon pla en el que l’autor de ficció està escrivint. És a dir, hi ha tres nivells: en Màrius Serra de carn i ós que escriu que en Màrius Serra està escrivint una novel·la en la que les coses que hi passen, li ocorren realment. Enmig d’aquest anar i venir entre els tres plans de realitat hi ha dos jocs: un que ja existeix, i un que es va inventar un amic seu expressament per aquesta novel·la. Són l’Eleusis i l’Ego respectivament.

Es pot trobar informació sobre l’Eleusis per internet, a la viquipèdia mateix. Però l’Ego és un joc expressament creat per l’Oriol Comas i Coma per La novel·la de Sant Jordi. La novel·la de Sant Jordi situa l’acció en el dia de Sant Jordi. Una de les activitats que organitza el departament d’ensenyament és la gimcana de l’Ego, en la que grups d’estudiants de secundària han de trobar a l’escriptor amb més Ego del dia de Sant Jordi, en base a un formulari en el que, per exemple, es valora si en els primers cinc segons de la conversa per a la firma dels exemplars ja ha parlat del seu llibre, o si parla de si mateix en tercera persona, entre d’altres.

Venia com a anell al dit un joc d’aquestes característiques perquè és ben sabut que els escaquistes amb molt ELO acostumen a tenir també molt EGO:




Arribem a Castellbisbal sense poder acabar la posada en comú dels Enigmesc, ni com encararem la performance. Coincidim en que trobem a faltar la Berta i en que aquestes actuacions a les festes majors haurien d’estar remunerades. Que surti del pressupost municipal. Com a mínim a la de Vallvidrera, que serà en dues setmanes, sí que hi ha destinada una petita partida pressupostària. Que no és pels guanys crematístics, sinó per posar en valor la dinamització de l’espai. Hores dedicades i estima posada en fer entenedors i divertits els escacs en les seves múltiples vessants.

Ens espera en Jordi Seguí a l’estació, carreguem el maleter i anem cap a casa seva a fer el que havíem vingut a fer, i pel que ens reunim quan ens reunim: la sobretaula. Fa honor al títol d’especialista en paelles. L’aire de Castellbisbal és diferent al de Barcelona, i hom es pregunta perquè ens entestem a viure tots encaixonats en blocs de pisos que estiguin prop de la feina. Barcelona ciutat t’expulsa d’ella mateixa, però hi ha aquesta meravellosa Barcelona metropolitana que t’acull i t’ofereix moltes possibilitats.

Parlem de tot, i ens aturem a la versió feminista de les Caissa Cards. Encara ens queden uns quants permisos per aconseguir, però que bonic serà veure jugadores i artistes de la talla de la Jennifer Shahade, la Juga Di Prima o l’Anaïs Nin transformades en un recurs educatiu i lúdic. És difícil aconseguir els permisos de les jugadores xineses i les georgianes, dos dels països que més promocionen que les dones puguin i vulguin jugar a escacs.

Fem el darrer repàs dels Enigmescs, ja sota els efectes del Chesstonic. El cinquè Enigmesc és un exemple del que es coneix com a Escacs retrospectius. Si abans posàvem un d’escacs detectius, ara un d’escacs retrospectius. Per saber-ne més hi ha dos llibre meravellosos del mateix autor, en RaymondSmullyan, que són: “Juegos y problemes de ajedrez para SherlockHolmes” i “Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia”.


Els Escacs retrospectius sí que són per ments retorçades, però poques coses donen més satisfacció que resoldre’n o compondre’n un. Com diria el meu amic Juan David: “nuncadisfrutétantovestido”.

Queden 2 Enigmescs que repassem al cotxe de camí a la plaça principal del poble. El sisè, un regal que ens va fer en Màrius Serra. Li vam dir que aquesta col·lecció d’enigmes era pel Club d’escacs Peona i Peó, i va alçar la vista cap al cel, com alguns escaquistes quan calculen variants, i va dir: “tinc un jeroglífic... Oi que el caminar d’un colom es diu peonar?”.


La idea original era tancar la primera tirada d’Enigmescs amb aquest sisè, però ens vam treure un darrer de la màniga, en base als Enigmàrius. El problema és que hi ha un error en una de les descripcions. Diu en Roger que no ha de ser cap problema això, i que podem jugar a que la gent detecti també l’error. Però si ja era quasi impossible endevinar la resposta, com per trobar a més a més l’error!


Ja fent la instal·lació a la plaça, no vull oblidar-me d’ensenyar-li a en Jordi Seguí que els Enigmescs han conegut gent important. No només en Màrius Serra va col·laborar en la seva confecció, sinó que el prestigiós periodista d’escacs, Leontxo García, i la Gran Mestre Femenina Ana Matnadze també els van conèixer, en una visita que el primer va fer al club i que després es va plasmar en un excel·lent reportatge sobre els escacs educatius al regne d’Espanya. Com d’anacrònic que arriba a sonar això: regne d’Espanya.



Bibliografia




dimarts, 14 de gener de 2020

Escacs al Cinema; segona part. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs al cinema II

La fotografia de en la que apareix Dalí em remet a una frase de la que no trobaré la referència, però que feia quelcom així: “[En paraules de Dalí] Si el cinema hagués existit abans, m’hagués dedicat a fer pel·lícules”. Dalí va veure que el cinema li oferia moltes oportunitats d’experimentació, però ho va veure tard.

Així que m’animo a preparar un nou article sobre com els escacs han aparegut a les pel·lícules. A l’articlede l’any passatcomentàvem unes quantes pel·lícules, i en deixàvem d’altres simplement llistades. De les comentades, no podien faltar clàssics com el setè segell, la primera de Harry Potter o els cavallers del sud de Bronx. De les llistades, n’hi ha una que no hauria de passar desapercebuda per la seva raresa. Es tracta de la pel·lícula “8x8: A Chess Sonata in 8 Movements”, de 1957 i en la que el seu director, Hans Richter, es va recolzar en el grup de surrealistes com Max Ernst i, senyores i senyors, el nostre home: Marcel Duchamp.


El primer que es veu en aquest film és un escrit que diu: “This film dealswiththeworld of fantasy. It is a fairytale for grownups. It explores therealmbehindthe màgic mirrorwhichserved Lewis Carroll 100 yearsago to stimulateourimagination. WeuseChess –as did Carroll- as theplane, theboard on which all thingswhichhappen in life, arealso happening... onlytransformedsymbolic –butnotless real: Theheavystone, whichthemanhands to thewomanhandsback to themanand so forth, arethedailyburden, theybothhave to carry. Thetelephonewhichthemusician-poetdoesnotwant to andwer is thedemandingworld of reality, he refuses to accept... He prefers to listeninstead to thesoothingflute of hisinner Voice... andhissuitcases, stolenoneaftertheother, aremorethanthat, theyare all hisearthly possessions. The films has beenproducedbyartists. Wehavemade us of thetraditionalfreedom of theartist to followourinspiration”.

Investigant una mica trobo que aquesta pel·lícula té ecos en altres obres. A la biografia de John Latouche, un conegut lletrista nord-americà de principis del segle XX apareix una referència a aquesta pel·lícula, i es recuperen les paraules d’en Ritcher, el director, que deia que: “Chess is so universal thatpracticallyeveryhumansituation has itscorrespondingmoveamongthecountlesspossibilities of chess. This is reallywhatfascinated me aboutthetheme, andthat is why I got involved in it in thefirstplace”. I és que Latouche composà una de les cançons, unint així escacs, pel·lícules, música i biografies.Ritcher ho veu clar, i fa que la pel·lícula sigui una gran metàfora de la vida a través dels escacs, que bé es podria haver titulat com el llibre que publicaria després el campió mundial GarryKasparov: “Com la vida imita als escacs”.


M’imagino a tot el grup de surrealistes reunint-se, treballant conjuntament i gaudint mentre feien la pel·lícula. Hores i hores de recerca; de producció; de convivència. I m’encantaria formar-hi part. Potser ara mateix no ens n’adonem, però potser d’aquí uns anys, quan es miri el projecte Cooltura Escacs en retrospectiva, algú pugui pensar el mateix: que el producte final conté un procés de creació encisador i que, mentre el creàvem, gaudíem de la vida plenament. Però res més lluny de la realitat. Potser simplement idealitzem el que queda lluny en el sentit de que qualsevol temps passat fou millor.Però és diferent, el grup de surrealistes s’hi dedicava per complet. Eren artistes i es dedicaven a fer art. Qui pogués dedicar-se a l’art! A investigar, a explicar, a denunciar. Penso en els versos de Gabriel Celaya, que canta en Paco Ibañez, sobre poesia però extrapolables a qualsevol àmbit de la vida, i a la vida en si mateixa: “maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales, que lavándose las manos se desentienden y evaden. Maldigo la poesia de quién no toma partido, partidohastamancharse”. També podria aplicar-se als escacs: “maldigo el ajedrez de quién no toma partido, partidohastamancharse”.

Però sí, m’agradaria pensar que mentre estàs immers en un projecte, no ets conscient de totes les implicacions i que només la perspectiva que el temps sap donar, situa les coses al seu lloc. I que amb els anys, mirarem enrere i direm: doncs ens ho vam passar bé fent el Cooltura Escacs!

En qualsevol cas, recupero l’estela del món màgic i metafòric de “8x8: A Chess Sonata in 8 Movements” per comentar una altra pel·lícula: “Lang Leve de Koningin”, pel·lícula holandesa de 1995 que, traduïda seria quelcom com: “Llarga vida a la dama”.


En aquesta pel·lícula passa quelcom habitual de veure en el cinema d’escacs: una nena que aprèn a jugar a escacs mentre busca resoldre un conflicte intern. En aquest cas, relacionat amb el seu pare absent. La jove protagonista té el desig de que la seva mare i el seu pare es tornin a ajuntar i, en paral·lel a aquesta trama, la nena va coneixent a totes les peces del tauler fins al punt de parlar-hi. La pel·lícula fou presentada per a competir als Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa, però no va superar el crivell i no va ser una de les nominades. Però diu molt que de totes les pel·lícules holandeses d’aquell any, aquesta fos la seleccionada.

Un altre infant, o adolescent millor dit, que a través dels escacs té relació amb el seu pare absent és en Fresh. El seu pare i ell, la poca estona que es veuen, sempre ho fan en un parc, amb un tauler d’escacs al mig.


Fresh és una pel·lícula de 1994 sobre un noi que, gràcies a les ensenyances que extreu del joc dels escacs, és capaç de sobreviure a un barri conflictiu, i de guanyar-li la partida real als narcotraficants més perillosos del districte.

Són encantadores aquestes històries de superació personal i apoderament. Barris marginals, conflictes familiars, gàngsters, pistoles, etc. I els escacs com a eina gràcies a la qual superes qualsevol adversitat. En aquest cas, en Fresh extrapola tota la mala llet que s’ha de tenir durant una partida a la vida real.

Això em recorda a una altra pel·lícula, més adulta que Fresh, en la que també hi apareixen gàngsters, pistoles i plans ocults gràcies a l’experiència del joc d’escacs. Revolver és la cinquena pel·lícula de Guy Ritchie, qui ja s’havia guanyat l’estima de la crítica i el públic amb les seves dues primeres pel·lícules, també de gàngsters i girs de guió: “Lock, StockandTwoSmokingBarrels” i “Snatch”.
El protagonista principal de Revolver és l’actor Jason Statham, qui en la vida real és un gran aficionat als escacs.


Revolver és una pel·lícula extraordinària, plena de girs insospitats en els que es demostra que res és el que sembla, i en la que els escacs tenen una gran presència i importància. A més, és una pel·lícula amb un pòsit filosòfic elevat, doncs tota ella tracta de l’ego i de com aquest afecta a les persones. En un moment de la pel·lícula es diu que: “la millor estafa que [l’ego] pot aconseguir és fer-te creure que ell ets tu”. Sobre aquesta frase hi ha un camp extensíssim per recórrer, des dels Upanixad i el Tao fins al pare de la física quàntica, l’Erwin Schrödinger, qui també dedica part del seu llibre “La meva concepció del món” a la diferència entre una persona i el seu ego. Pel·liculassa en la que en Jason Statham és Jake Green, un estafador amb una fórmula infal·lible. Fórmula que va aprendre a la presó, on s’hi va estar set anys aprenent dels dos millors estafadors del món, als que tenia a les cel·les adjacents i amb els que jugava als escacs. De fet, aquesta fórmula és tan eficaç que l’anomenen “La Fórmula”, i li permet, un cop surt de la presó, recuperar-se econòmicament gràcies a aplicar-la a casinos i diferents jocs.

Com a totes les pel·lícules d’en Guy Ritchie, prepareu-vos per un final inesperat. Final inesperat que em porta a una altra pel·lícula. En aquest cas, espanyola. I relativament actual: “Hijo de Caín”, que al seu torn és l’adaptació de la novel·la “Querido Caín”, de l’Ignacio García-Valiño. Fantàstic veure com es van unint diferents arts com el cinema, la literatura i els escacs.

A Hijo de Caín els escacs tenen també un fort protagonisme. Serveixen como a via d’escapament a un adolescent que, aparentment, està passant per un mal moment. La seva família es trenca i el seu comportament sembla erràtic fins que coneix els escacs i s’hi aficiona. Cada cop s’interessa més pel joc i per la competició.


I no és que apareguin molt a la pel·lícula els escacs, sinó que són l’essència de la mateixa. En paraules del director a una entrevista a radio televisió espanyola: “Els escacs són un altre dels regals que hi havia a la novel·la, tot i que he intentat no caure en aquest clixé dels escacs com una espècie de niu de freaks. Els escacs representen la complexitat de l’estructura mentals dels personatges. De fet, la pel·lícula és una gran partida d’escacs en la que les peces són els éssers humans”. Ara bé, estómac fort pel final. No s’oblida fàcilment.

Tanco aquest article amb una pregunta que em balla pel cap: quin tipus de pel·lícula sortiria si en féssim una de Cooltura Escacs?


Bibliografia




dimecres, 8 de gener de 2020

Tata Steel. Copa Catalana; Barberà, Lleida, Reus Deportiu i Banyoles guanyen a les seves respectives Territorials. Mundial Femení

TATA  STEEL.  WIJK  AAN  ZEE







Participants Magistral

Magnus Carlsen     Noruega      Elo 2872
Fabiano Caruana     USA          Elo  2822
Anish Giri              Nederland    Elo  2768
Wesley So              USA             Elo   2765
Wisnathan Anand   India            Elo   2758
Jan Krystoff Duda    Polonia      Elo    2758
Nikita Vitiugov       Russia        Elo    2747
Vladislav Artemiev   Russia     Elo    2731
Yu Yangyi            Xina           Elo    2726
Alireza Firouja     India          Elo  2723
Jeffery Xiong      USA          Elo   2712
Daniil Dubov      Russia     Elo     2683
Vladislav Kovalev   Bielorrusia  Elo   2660
Jorden Van Forest    Nederland    Elo  2644



Wijk Aan Zee



COPA  CATALANA



Web FCDE

Chess Results Barcelona

Chess Results Girona

Chess Results Tarragona

Chess Results Lleida


CE Barberà guanya la Territorial de Barcelona.

Banyoles guanya la Territorial de Girona

Reus Deportiu guanya la Territorial de Tarragona

Lleida guanya la Territorial de Lleida



MUNDIAL  FEMENÍ



Web Oficial

Directe amb chess 24

Crònica Europe Echecs



Aleksandra Goryachkina

Ju Wenjun




EL  BLOG  RECOMANA



Article a Chess 24. Calendari 2020






Article a Chess.com. Top ten partides 2019