Són Notícia:

SUNWAY CHESS FESTIVAL SITGES
GRAND PRIX JERUSALEM
LLOBREGAT OPEN CHESS - NARAYANAN
LONDON CHESS CLASSIC - DING LIREN
CAMPIONATS INDIVIDUALS TERRITORIALS CATALUNYA

dijous, 6 de juny de 2019

Escacs i Cubisme. Facilitat per Cooltura Escacs



Cubisme

Pablo Picasso

Picasso (1881 – 1973), artista malagueny, està considerat un dels pioners, sinó directament el creador, del cubisme. El cubisme no era un moviment més, sinó que va representar el trencament definitiu amb la pintura tradicional. És com els conceptes hipermoderns en els escacs, que es proposaven trencar amb les idees clàssiques.

A Barcelona tenim el Museu Picasso, http://www.museupicasso.bcn.cat/es, en el que es poden veure 4.251 obres que conformen l’exposició permanent! 4.251 obres! Imagineu-vos lo prolífic que arribava a ser. Segur que hi ha jugadors d’escacs que fan 5.000 blitz al dia, però Picasso ho va fer en una època sense internet!

El que ens interessa de Picasso, en relació amb els escacs, és la força del cubisme. D’ell pràcticament no hem trobat gaires obres ni fotografies relacionades amb els escacs, però sí que hem trobat moltes representacions dels escacs en obres cubistes.

De Picasso, només hem trobat l’obra “Chess”, de 1911, que es pot veure al “The Metropolitan Museum of Art”, a Nova York.



El mateix any, Marcel Duchamp, de qui ja vam parlar en un altre programa, també experimentava amb els cubisme i els escacs amb l’obra: “Portrait of Chess Players”, que es pot trobar al Philadelphia Museum of Art.


A l’any següent, el 1912, un artista anomenat Louis Marcoussis pintava “Still Life with chess board”, que es pot trobar al Pompidou, de París.


En aquesta obra de Louis Marcoussis, els escacs es mostren d’una manera bastant habitual: sobre una taula eterna, una taula que convida a seure’s i no aixecar-se mai més: cartes, beguda, el que sembla una càmera fotogràfica, etc.  La representació de les formes comença a ser més nítida que a les dues anteriors, en les que tant Picasso com Duchamp pretenien representar el pensament i el que ha d’esdevenir.

La següent obra, tres anys posterior a Marcoussis, 1915, és de l’artista espanyol Juan Gris. Com a curiositat, Juan Gris va conèixer a París a Pablo Picasso, cap a principis de segle XX, on es va mudar per evitar-se el servei militar. L’obra es titula “Draughts Board and Playing Cards”, i es pot trobar a la National Gallery of Australia. Imagineu-vos: Nova York, Philadelphia, París, Australia... Obres d’escacs repartides per tot el món.


La imatgeria és la mateixa que l’obra de Marcoussis: una taula, amb els mateixos elements: una baralla francesa, un tauler d’escacs i beguda. Tots els elements necessaris per passar llargues nits en companyia d’altres artistes i fer el que fan els artistes. La imatge, però, és molt més neta i nítida que l’anterior, amb més color també i els objectes són com més a prop.

Juan Gris té varies obres en les que apareix el tauler d’escacs. Per exemple, l’obra titulada: Tablero de Ajedrez, feta el 1917:


O la titulada “Panier et siphon”, de l’any 1925 que es pot trobar al Centre Pompidou, a París, en la que, a part dels elements essencials pel bon pícnic, apareix la meitat del que sembla ser un tauler d’escacs. Bé, és un tauler de 5x4:


Per acabar amb Juan Gris, tornem a l’any 1915 perquè va fer una obra que es pot trobar al “The Art Institute of Chicago”, el “The Checkerboard” o “Le damier”:


La següent obra que veiem és de Jean Metzinger, artista francès, i es titula “Soldat jouant aux échecs”. Es pot trobar a l’Smart Museum, a Chicago. Sumem una altra ciutat connectada amb les altres pels escacs i l’art. L’obra, feta entre 1914 i 1915, té tota la potència d’imatge militar. Hom diria que és una obra soviètica, sinó fos per les dates, doncs la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques no es constituiria fins el 1922 i la revolució de febrer no fou fins el 1917. No obstant, la primera guerra mundial ja hauria d’haver començat quan Jean Metzinger feu el quadre


En aquesta obra torna a aparèixer la persona que havia desaparegut en les dues anteriors. Bastant més tard, l’any 1942, l’artista francès Georges Braque pintava “La patience”, en la que retorna a la taula eterna, amb la beguda, les cartes i el tauler d’escacs i, hi introdueix per fi la persona, una dona, que deu ser la pròpia “Patience”. Aquesta obra de moment no es pot veure a cap museu perquè forma part d’una col·lecció privada.


Tornem a la dècada de 1910-20 per veure l’obra “Nature morte”, de Henri Hayden, pintada el 1918. De moment també forma part d’una col·lecció privada.


En l’obra es veu una altra vegada la taula, amb la baralla francesa, el tauler d’escacs, l’espelma que també apareixia a altres quadres i, com a novetat, la premsa escrita i un llibre amb les fules en blanc, que bé podria ser el diari de l’artista. Hi ha una diferència subtil, que és que mentre totes les taules que hem vist estaven de costat, convidant a pensar l’escena amb dues persones cara a cara, aquesta taula està en posició frontal, com si fos l’escriptori o la taula de treball d’una sola persona i tots els elements que hi apareixen ajudessin a la persona a desenvolupar, en aquest cas, el seu art.

Veiem un parell d’exemples més d’un cubisme més tardà. El 1929 – 1930,  l’artista britànic William Roberts pintava “The Chess Players”:


Torna a aparèixer una dona. En aquest cas, dues, una que està llegint, aliena a la partida, i l’altra que sembla que està observant la partida entre l’home que té el peó blanc a la mà i el que es grata el clatell com qui no sap què fer, a veure si amb l’estimulació tàctil les connexions sinàptiques es donen.

Per contraposar l’estil, aquell mateix any, un altre artista, irlandès en aquest cas, Sir John Lavery, va pintar un quadre amb el mateix títol: “The Chess Players”, que resulten ser dues noies, que podrien ser germanes, jugant sobre una catifa en el que sembla una d’aquestes habitacions de castell: ample, elegant i amb mobiliari car:


És encisador veure que moltes de les representacions artístiques incorporen la dona com a jugadora, quan avui en dia és difícil trobar-les pels campionats. Potser l’error està en considerar que els escacs és la competició, i que les jugadores d’escacs són només les dones que estan federades. Aquest quadre de Sir John Lavery es pot trobar al “Tate”, a Londres. Una altra ciutat en el mapa.

I bé, passen els anys, els segles i els mil·lennis i seguim veient com encara els artistes es deixen inspirar pels escacs i el cubisme. Posem dos exemples més. El primer, de 2002, una pintura plena de color i alegria i dues dones jugant a escacs, de Georgy Kurasov, artista rus, qui té més quadres en els que apareixen els escacs. El que hem seleccionat es titula “A Play In A Chess” i és molt poètic perquè les jugadores que juguen a escacs, ho fan sobre un altre tauler més gran del que segurament no són conscients de formar-ne part com els versos de Jorge Luis Borges:

“Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrlás de Dios la trama empieza
de polvo y tiempo y sueño y agonia?


I el segon, de 2013. En aquest cas, l’artista francès Roumald Canas Chico pinta “L’échiquier”:





La pregunta del dia Quin és el teu quadre preferit?
Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com


Bibliografia