El jugador català del Calldetenes Aitor Funés ha quedat 4art d'España en categoria Sub 8.
El jugador català del Banyoles Jordi Camprubí també ha realitzat un notable torneig quedant 15è amb 6 punts.
Classificació final
Ciro Revaliente Andalucia 8 punts.
Jose Antonio Garrido Andalucia 7'5 punts.
Joan Moll Baleares 7 punts.
Aitor Funés Catalunya 7 punts.
Ernesto Garrido Andalucia 7 punts.
Podi femení
Elena Habans Navarra
Alicia Lianes Madrid
Niobe Arregui Navarra
Crònica Jordi Morcillo
CAMPIONAT D’ESPANYA
SUB-8: CRÒNICA FINAL
Bona estirada final
dels catalans. Aitor Funes, 4t classificat
La darrera jornada del campionat es
presentava molt dura, arran del cansament acumulat. Però, pensant en positiu,
la duresa era igual per a tots: en el cas dels nostres jugadors cal dir que han
aguantat bastant bé aquest factor i els han sortit partides força rodones, en
algun cas les millors que han fet en aquest torneig.
Aquestes dues últimes rondes s’han
saldat amb un bon puntatge de 7 de 10 entre els nostres. I, sense la pressió de
resultats concrets, el fet de col·locar dos jugadors a les taules 2 i 3 en
l’última ronda es pot considerar un èxit. No hem entrat al podi, pels pèls,
però hem arribat a l’esprint final i això compta molt. Els nostres han estat a
l’alçada de les expectatives en quant a punts; i en quant a sensacions, molts
alts i baixos, però res que sigui estrany en un campionat sub-8, on tots
(campió inclòs) es veuen afectats per aquesta inexperiència.
Aitor Funes (7/9): va perdre la
primera partida del torneig però es va recuperar a temps, i des de llavors, tot
han estat bones sensacions. En les dues últimes rondes, ha jugat al seu màxim
nivell: la vuitena ronda ha fet un plantejament molt interessant contra un
doble fianxet, guanyant peça i després patint una mica. I en la novena
s’enfrontava al fins llavors líder durant vuit rondes, el balear Joan Moll.
L’Aitor ha jugat un Ab5+ contra una Siciliana, obrint després a d4 i menjant
amb dama, quedant una posició molt activa que el negre havia de vigilar. No ha
estat així i el jove del Calldetenes ha tocat les debilitats del rival, que ben
aviat s’ha deixat mat.
L’Aitor és un noi introvertit, molt
apassionat dels escacs, amb gran curiositat per saber i aprendre. Ha donat
pinzellades de grans escacs, tot i que la precipitació encara pot amb ell. Però
té una intuïció brillant i una gran comprensió estratègica tenint en compte la
seva curta edat. El primer que cal felicitar és ell, amb el seu esforç i ganes.
I també la part que toca a l’Escola d’Escacs Osona i el club Calldetenes, per
una banda, i als entrenaments amb la FCE de l’altra. Però menció especial a la
seva família, amb dos fills més (més petits que l’Aitor), que han creuat
Espanya per recolzar-lo, i han fet un esforç encomiable.
Jordi Camprubí (6/9): el jove del
Banyoles, actual campió de Catalunya de la categoria, ha jugat en general per
sota del nivell mostrat a Vila-Seca a l’abril. El seu talent i competitivitat
(que els té) han sortit amb comptagotes: ens ha deixat jugades espectaculars i
atacs a tomba oberta en posicions desesperades. Una mica exemplifica el que
dèiem de la irregularitat a sub-8. Cal que valori molt aquest resultat (15è
d’Espanya), perquè al seu talent i coneixements hi ha de sumar aquest
aprenentatge impagable que ha suposat el campionat. En definitiva, un diamant
per polir que ens pot donar moltes alegries en un futur.
Foix Torrents (5/9): la jove
jugadora del Vilafranca ha mostrat dues cares en aquest torneig. Per una banda,
la cara atacant i valenta (que ha aparegut al principi i al final); i per
l’altra, la cara més insegura, a vegades dubtant entre atacar o defensar (a la
part central del torneig). Planteja molt bé les partides i té molt clar els
objectius, tot i que a vegades i falla el “com”. Ha posat contra les cordes a
jugadors que han estat rondant el podi i, per tant, ha demostrat nivell per
situar-se al podi femení; sense anar més lluny, ha quedat empatada amb la
tercera classificada.
No és una jugadora aparentment
nerviosa, però ho sol portar per dins i sovint li condiciona les partides, però
quan agafi seguretat serà una jugadora molt a tenir en compte. A més, aquests
nervis tenen una part positiva: tenen a veure amb el neguit, les pessigolles
que comporta la competició: la Foix gaudeix molt de la competició, i també de
tot el que l’envolta (les famílies, l’esbarjo, les tertúlies...).
Mihael Shneyderis
(4,5/9):
quan semblava que havia renunciat una mica al torneig, ha tret en les dues
últimes rondes el seu talent per apuntar-se els dos darrers punts, amb partides
solvents i mostrant bona solidesa. Aquest campionat li servirà de gran
aprenentatge i l’esperem l’any que ve per capitanejar una representació que
necessàriament s’haurà de renovar (la resta seran sub-10). Ell té molt clar que
tornarà, i que tornarà més fet i dret.
Ilyia Shneyderis (3/9): el torneig
se li ha fet una mica llarg (ha perdut les tres rondes finals), però si segueix
mostrant el nivell de les primeres sis rondes té un bon futur en els escacs
igual que el seu germà. El fet de ser un pack de dos ajuda força en aquest
sentit, tot i que no rivalitzen gaire per veure qui fa més o menys punts. Els
dos germans gaudeixen del joc i en pocs mesos han assolit un nivell digne d’un
campionat d’Espanya.
A banda del torneig, es podria dir que
qui més ha omplert l’agenda turística aquests dies han estat els dos germans
catalano-ucraïnesos, que amb el seu pare han recorregut mitja província a la
recerca dels racons més atractius.
L’expedició catalana ha tornat a casa
per diferents mitjans (cotxe, tren, avió), amb ensurt inclòs: l’entrenador, els
dos delegats, la Foix i la seva mare han hagut d’arribar corrents i de
qualsevol manera per agafar l’AVE. Seguir un consell dubtós per agafar
l’autovia, algunes obres a Málaga i trobar l’entrada del parking de l’estació
(per retornar el cotxe de lloguer) han convertit l’inici de la tornada en una
aventura estressant. Afortunadament, aquestes línies s’escriuen des del tren en
marxa. En cas contrari, s’escriurien des de qualsevol lloc de Málaga, on
hauríem hagut de fer nit.
Bon ambient entre l’expedició
catalana, formada per cinc jugadors, vuit familiars i dos delegats. 15 persones
en total que s’han mobilitzat i coordinat prou bé entre Almuñécar i l’hotel de
joc. Cal dir que l’estada a Almuñécar ha permès enfocar el torneig d’una manera
més relaxada: el trajecte per anar a jugar (12-13 minuts de mitjana) quedava
àmpliament compensat pel ventall de possibilitats que ofereix aquest poble
coster: passeig marítim, zona de bars, d’esbarjo infantil i algun atractiu
turístic. La piscina i el parc han estat dos indrets idíl·lics per posar-se a
to per al torneig, entrenant o analitzant.
Els delegats catalans, Imma Montoliu i
Jaume Parramon, han estat en tot moment a l’alçada, responent a les necessitats
dels jugadors i famílies. Una representa l’empenta i la decisió, i l’altre la
pausa i el raonament: una combinació perfecta. Es nota que no acaben d’arribar,
en això d’organitzar temes relacionats amb els escacs.
Felicitem i agraïm l’esforç de tots
per venir i donar la cara i passem el relleu als sub-10, desitjant-los molta
sort. Per a nosaltres acaba un camí de 8 mesos de preparacions. La generació
del 2006 (els qui han vingut i els qui no han pogut) té bona pinta.
Facilitat per Jordi Morcillo
ANUNCI DEL BLOG
Aquesta setmana tindrà lloc el Campionat d'España Per Edats en categoria Sub 10.
Naturalment al Blog farem un seguiment amb especial atenció als representants catalans.
Molta sort a tots!!.
