ENTREVISTA A LEONTXO GARCÍA: EL LIBRO
VIVIENTE DEL AJEDREZ
16 de enero de 2021.
Redacción:
Marc Pera y Eduard
Domínguez, revisado por Leontxo García
En esta entrevista conocimos la faceta más desenfadada y personal de
Leontxo, una locomotora incansable abierta al mundo. Él nos mostró desde su vertiente más profesional
como ajedrecista y periodista hasta su parte más tierna como padre, abuelo y
amigo. Además posee un sinfín de entrañables experiencias.
Ilustró perfectamente de qué manera el ajedrez nos ayuda en el día a día,
no cabe duda de que es el mejor gimnasio de
la mente para todas las edades y necesidades.
Hablamos sobre auténticas personalidades ajedrecísticas como la fallecida
Klara Kaspárova, la increíble anécdota
sobre Péter Svídler y el meme Maravillosa Jugada.
Y con qué tres comensales del ajedrez español cenaría: Miguel Illescas,
Pepo Viñas y Ana Matnadze. Os hacemos un pequeño avance jeje.
No podía
faltar al encuentro el ajedrez educativo -iniciativa donde actualmente nuestro
invitado está haciendo más hincapié- y que compartimos todos nosotros, si es
que realmente da muchísimo de sí. Charlando con él nos dimos aún más cuenta de
que el ajedrez de bien seguro contribuye y contribuiráaún más al futuro de una
educación crítica, significativa,
funcional y competente.
Entre otros
hitos hicimos un repaso a su trayectoria personal, historia del ajedrez,
ajedrez competitivo, método de entrenamiento ideal, actualidad ajedrecística,
películas y otras curiosidades.
También
hablamos acerca de las posibilidades que tiene el ajedrez para entrar en los Juegos
Olímpicos e incluso nos expuso su punto de vista sobre
ajedrez competitivo y entrenamiento necesario para convertirse en un auténtico
profesional en esta disciplina.
En el ámbito
psicológico Leontxo dio algunas claves que él considera necesarias para
convertirse no solo en un magnífico jugador de ajedrez sino para lograr
permanecer entre los mejores del mundo.
Entrevista
densa y dinámica digna de una enciclopedia del ajedrez como es Leontxo.
En
definitiva, como bien dice nuestro libro viviente, el Ajedrez es la clave para
qué la gente piense más y salgamos del mundanal ruido de nuestra sociedad
creando así ciudadanos más comprometidos y críticos.
El gran
libro viviente del ajedrez habla claro, preciso y conciso sobre todos los temas
mencionados.
No os lo podéis perder, recuperadlo en el siguiente enlace:
https://m.youtube.com/channel/UCYwuyegVu1oEv4FdcsNQQrg
Facilitat per Marc Pera
Fischer i
Spassky 2 pols oposats
Els escaquistes som tot un món, cadascú amb les nostres
particularitats, no obstant això aquesta diferència es veu accentuada al comparar aquests dos
monstres dels escacs: Fischer i Spassky.
Ja des de ben petits els 2 van viure immersos en un
període convuls. Spassky nascut el
1937 el va afectar de ple la Segona Guerra Mundial. Per sort aconseguí
refugiar-se al centre de Rússia on rebé una educació digna que el conformaria com a persona. En canvi Fischer al néixer al 1943 i viure a
Estats Units s’escapà de les penúries de la guerra de bon principi. Tot i això
patí bastant a causa de la precària
situació familiar: tant econòmica com social, especialment per la mala
relació amb sa mare.
Ambdós tenen en comú que no van ser talents precoços:
mentre Spassky es va donar a conèixer als 10 anys vencent a Botvinnik en unes simultànies, el per molts considerat
millor jugador de la història no ho feu fins als 13 quan es coronà
campió juvenil d’Estats Units i guanyà la considerada “Partida del Segle XX”
contra Byrne.
Aquests 2 personatges de personalitats oposades al contrari del que sovint es pensa es
portaven molt bé. Tenien un respecte mutu envejable. Si bé, Spassky és reconegut com una persona
completa, un autèntic “Gentlemen”,
amant de tots els plaers de la vida: festa, dones, escacs, etc. En definitiva, es caracteritza per ser un
home marcadament sociable. Com a contraposició trobem Fischer, un personatge completament ingovernable que vivia pràcticament exclusivament pels escacs. Fischer,un home eminentment excèntric
i perfeccionista, fora del tauler no es
sabia moure. Podríem considerar-lo com un rodamón
sense rumb pel que fa a la vida i un memorable “rei dels escacs” tal com titulava el New York Times el dia de la victòria en el matx del 72. Era
l’excentricitat personificada en persona, la qual combinada amb un gran talent
el feren un “influencer” de l’època.
Portada del diari “Los Angeles Times”fent ressó
de la victoria de Fischer.
Gràcies a les delícies del matx, es dignificaren i popularitzaren els escacs en tots els
sentits: hi hagué una irrupció de nous federats, es vengueren molts més llibres
d’escacs, més destacats jugadors s’aventuraren a viure dels escacs mercès a
l’increment dels premis, s’incrementaren notablement el nombre de classes
d’escacs. En poques paraules, permeté que els escacs fossin el centre del
món.
Visqueren en un context de rivalitat absoluta en tots els àmbits: polític, social i econòmic.
Clarament marcat per la Guerra Freda:
Fischer defensor dels Estats Units i el capitalisme contra Spassky de l’URS i
del comunisme. A més a més, feia 40 anys
que els russos dominaven el panorama
mundial, per això encara hi havia més
expectació. Encara que només era portes enfora, realment totes aquestes
etiquetes que se’ls hi atorgaven eren un sense sentit, ja que cap dels 2 representaven fidelment els seus respectius sistemes polítics.
Com bé és sabut, en el tauler Fischer amb els seus més i
menys vencé aclaparadorament a Spassky,
qui lluny de no respectar la derrota, reconegué des del primer instant el gran talent de Fischer, mostrant la gran
estima que tenia envers aquest geni. És per aquest motiu que moltes persones
com ara José Manuel Ruiz consideren
que “Spasskymolava molt més que
Fischer”; ja que mentre Fischer
convertia els escacs en un infern mediàtic,
Spasskyera capaç de combinar-los amb
els plaers vitals. Aquesta
rocambolesca combinació de maneres de ser i de viure permeté dotar els escacs de misticisme
durant un temps. A causa de tot l’explicat és imprescindible que sigui
recordat, tothom ha de posar el seu gra de sorra per preservar el seu llegat!
Famosa caricatura de Bobby Fischer i Spassky (http://fotosbobbyfischer.blogspot.com/2012/10/famosa-caricatura-de-bobby-fischer.html)
És cert que tots els campions del món tenen una història
digna d’admirar i recordar. Tanmateix, per mi aquests 2 extraterrestres pel que
impliquen i signifiquen 2 pols
completament oposats que malgrat les
dificultats van ser capaços d’establir llaços d’admiració i respecte. Per això,
des del meu punt de vista són clarament els que tenen una història més
interessant a indagar. No sé si van
protagonitzar el millor matx de la història, però de ben segur que fou dels més
emocionants i seguits. Van posar els escacs
en l’òrbita internacional,
simplement increïble en l’època. I com vam tenir el plaer de comprovar Fischer no va ser tan sols un Rei, sinó també un autèntic Déu!
Part de la informació l’he extret del meu Tr de 2n de
batxillerat: La transcendència de Bobby
Fischer al món, on vaig voler retre un homenatge a la figura de BobbyFischer. Si és que realment va ser un Déu esporàdic a causa de la seva
excentricitat, però sens dubte també un il·lustre personatge. Ave Fischer,
morituri te salutant!
CaissaCards Bobby Fischer
Facilitat per Marc Pera
