Magnus Carlsen primer al Norway Chess. Tomas Sosa guanya l'Actiu Memorial Lorente de Sant Boi. Marc Narciso guanya l'Actiu Memorial Ezequiel Martin de Mollet. Valenzuela primer a l'Actiu Santa Coloma de Queralt

NORWAY  CHESS

Web Oficial

Directe chess 24

Crònica Europe Echecs

Crònica chess 24 partides blitz

Crònica chess24 Armagedon dona avantatge a Carlsen

Classificació final

1) Magnus Carlsen     13'5 punts.

Yu Yangyi                  10'5 punts.

Levon Aronian           10'5 punts.

Fabiano Caruana        10 punts

Wesley So                  10 punts.

Liren Ding                    8'5 punts.

Vachier Lagrave            8 punts.

Viswanathan Anand       8 punts

Mamedyarov                 5'5 punts.

Alexander Grishuk         5'5 punts.

ACTIU  MEMORIAL  JOSEP LORENTE.  SANT  BOI

Web Oficial

Chess Results

Classificació final

1) Tomàs Sosa          Mollet      8 punts

2) Karen Movsziszian    Sant Andreu    7'5 punts.

3) Marc Narciso       San Juan         7 punts.

157 participants

ACTIU  MEMORIAL EZEQUIEL MARTIN DE MOLLET

Web Escacs Mollet

Chess Results

Classificació final

1) Marc Narciso     AD San Juan     8 punts.

2) Tomas Sosa         CE Mollet        7'5 punts.

3) Orelvis Pérez     Sant Josep de Badalona    7'5 punts.

144 participants

ACTIU  SANTA  COLOMA  QUERALT

Web del Torneig

Web Circuit Català

Chess Results

Classificació final

1) Fernando Valenzuela           Sant Martí        7 punts.

Xavi Vila                         Barberà                  6'5 punts.

Jorge Gonzalez              Figueres                  6'5 punts.

115 participants

CAMPIONAT  CATALUNYA  VETERANS

Chess Results

Primer classificat Joan Bautista del CE Sant Andreu

Primer classificat grup A Ricard Brusi del Sant Cugat.

PROGRAMA  XARXA  DE  MAT

Programa amb convidats Abel Segura i Xavier Martínez Pla

Enllaç del programa

Programa amb convidat Marc Narciso.

Enllaç del programa

Podcast del programa

Programa amb convidats Roger Rodríguez i Llatzer Bru.

Enllaç del programa

Podcast del programa

Tots els programes Xarxa de Mat

EL  BLOG  RECOMANA

Historia del CE Sant Andreu a Ajedrez 365. Per Joaquim Travesset.

Article primera part

Article segona part

Article a Ajedrez 365 sobre Escacs i Poker

Enllaç de l'article

Article sobre Botvinnik a Ajedrez 12.

Enllaç de l'article

Escacs, Leonardo da Vinci i art. Article a Ajedrez 12.

Enllaç de l'article

Escacs i Cubisme. Facilitat per Cooltura Escacs

Cubisme

Pablo Picasso

Picasso (1881 – 1973), artista malagueny, està considerat un dels pioners, sinó directament el creador, del cubisme. El cubisme no era un moviment més, sinó que va representar el trencament definitiu amb la pintura tradicional. És com els conceptes hipermoderns en els escacs, que es proposaven trencar amb les idees clàssiques.

A Barcelona tenim el Museu Picasso, http://www.museupicasso.bcn.cat/es, en el que es poden veure 4.251 obres que conformen l’exposició permanent! 4.251 obres! Imagineu-vos lo prolífic que arribava a ser. Segur que hi ha jugadors d’escacs que fan 5.000 blitz al dia, però Picasso ho va fer en una època sense internet!

El que ens interessa de Picasso, en relació amb els escacs, és la força del cubisme. D’ell pràcticament no hem trobat gaires obres ni fotografies relacionades amb els escacs, però sí que hem trobat moltes representacions dels escacs en obres cubistes.

De Picasso, només hem trobat l’obra “Chess”, de 1911, que es pot veure al “The Metropolitan Museum of Art”, a Nova York.

El mateix any, Marcel Duchamp, de qui ja vam parlar en un altre programa, també experimentava amb els cubisme i els escacs amb l’obra: “Portrait of Chess Players”, que es pot trobar al Philadelphia Museum of Art.

A l’any següent, el 1912, un artista anomenat Louis Marcoussis pintava “Still Life with chess board”, que es pot trobar al Pompidou, de París.

En aquesta obra de Louis Marcoussis, els escacs es mostren d’una manera bastant habitual: sobre una taula eterna, una taula que convida a seure’s i no aixecar-se mai més: cartes, beguda, el que sembla una càmera fotogràfica, etc.  La representació de les formes comença a ser més nítida que a les dues anteriors, en les que tant Picasso com Duchamp pretenien representar el pensament i el que ha d’esdevenir.

La següent obra, tres anys posterior a Marcoussis, 1915, és de l’artista espanyol Juan Gris. Com a curiositat, Juan Gris va conèixer a París a Pablo Picasso, cap a principis de segle XX, on es va mudar per evitar-se el servei militar. L’obra es titula “Draughts Board and Playing Cards”, i es pot trobar a la National Gallery of Australia. Imagineu-vos: Nova York, Philadelphia, París, Australia... Obres d’escacs repartides per tot el món.

La imatgeria és la mateixa que l’obra de Marcoussis: una taula, amb els mateixos elements: una baralla francesa, un tauler d’escacs i beguda. Tots els elements necessaris per passar llargues nits en companyia d’altres artistes i fer el que fan els artistes. La imatge, però, és molt més neta i nítida que l’anterior, amb més color també i els objectes són com més a prop.

Juan Gris té varies obres en les que apareix el tauler d’escacs. Per exemple, l’obra titulada: Tablero de Ajedrez, feta el 1917:

O la titulada “Panier et siphon”, de l’any 1925 que es pot trobar al Centre Pompidou, a París, en la que, a part dels elements essencials pel bon pícnic, apareix la meitat del que sembla ser un tauler d’escacs. Bé, és un tauler de 5x4:

Per acabar amb Juan Gris, tornem a l’any 1915 perquè va fer una obra que es pot trobar al “The Art Institute of Chicago”, el “The Checkerboard” o “Le damier”:

La següent obra que veiem és de Jean Metzinger, artista francès, i es titula “Soldat jouant aux échecs”. Es pot trobar a l’Smart Museum, a Chicago. Sumem una altra ciutat connectada amb les altres pels escacs i l’art. L’obra, feta entre 1914 i 1915, té tota la potència d’imatge militar. Hom diria que és una obra soviètica, sinó fos per les dates, doncs la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques no es constituiria fins el 1922 i la revolució de febrer no fou fins el 1917. No obstant, la primera guerra mundial ja hauria d’haver començat quan Jean Metzinger feu el quadre

En aquesta obra torna a aparèixer la persona que havia desaparegut en les dues anteriors. Bastant més tard, l’any 1942, l’artista francès Georges Braque pintava “La patience”, en la que retorna a la taula eterna, amb la beguda, les cartes i el tauler d’escacs i, hi introdueix per fi la persona, una dona, que deu ser la pròpia “Patience”. Aquesta obra de moment no es pot veure a cap museu perquè forma part d’una col·lecció privada.

Tornem a la dècada de 1910-20 per veure l’obra “Nature morte”, de Henri Hayden, pintada el 1918. De moment també forma part d’una col·lecció privada.

En l’obra es veu una altra vegada la taula, amb la baralla francesa, el tauler d’escacs, l’espelma que també apareixia a altres quadres i, com a novetat, la premsa escrita i un llibre amb les fules en blanc, que bé podria ser el diari de l’artista. Hi ha una diferència subtil, que és que mentre totes les taules que hem vist estaven de costat, convidant a pensar l’escena amb dues persones cara a cara, aquesta taula està en posició frontal, com si fos l’escriptori o la taula de treball d’una sola persona i tots els elements que hi apareixen ajudessin a la persona a desenvolupar, en aquest cas, el seu art.

Veiem un parell d’exemples més d’un cubisme més tardà. El 1929 – 1930,  l’artista britànic William Roberts pintava “The Chess Players”:

Torna a aparèixer una dona. En aquest cas, dues, una que està llegint, aliena a la partida, i l’altra que sembla que està observant la partida entre l’home que té el peó blanc a la mà i el que es grata el clatell com qui no sap què fer, a veure si amb l’estimulació tàctil les connexions sinàptiques es donen.

Per contraposar l’estil, aquell mateix any, un altre artista, irlandès en aquest cas, Sir John Lavery, va pintar un quadre amb el mateix títol: “The Chess Players”, que resulten ser dues noies, que podrien ser germanes, jugant sobre una catifa en el que sembla una d’aquestes habitacions de castell: ample, elegant i amb mobiliari car:

És encisador veure que moltes de les representacions artístiques incorporen la dona com a jugadora, quan avui en dia és difícil trobar-les pels campionats. Potser l’error està en considerar que els escacs és la competició, i que les jugadores d’escacs són només les dones que estan federades. Aquest quadre de Sir John Lavery es pot trobar al “Tate”, a Londres. Una altra ciutat en el mapa.

I bé, passen els anys, els segles i els mil·lennis i seguim veient com encara els artistes es deixen inspirar pels escacs i el cubisme. Posem dos exemples més. El primer, de 2002, una pintura plena de color i alegria i dues dones jugant a escacs, de Georgy Kurasov, artista rus, qui té més quadres en els que apareixen els escacs. El que hem seleccionat es titula “A Play In A Chess” i és molt poètic perquè les jugadores que juguen a escacs, ho fan sobre un altre tauler més gran del que segurament no són conscients de formar-ne part com els versos de Jorge Luis Borges:

“Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.

¿Qué Dios detrlás de Dios la trama empieza

de polvo y tiempo y sueño y agonia?

I el segon, de 2013. En aquest cas, l’artista francès Roumald Canas Chico pinta “L’échiquier”:

La pregunta del dia Quin és el teu quadre preferit?

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com

Bibliografia

http://lostontime.blogspot.com/2017/01/chess-in-art-chess-board-cubism.html

https://www.tate.org.uk/art/artists/sir-john-lavery-332

https://www.poemas-del-alma.com/ajedrez.htm

https://useum.org/artwork/A-Play-In-A-Chess-Georgy-Kurasov-2002

https://www.metmuseum.org/art/collection/search/500444

http://www.galleryintell.com/artex/portrait-of-chess-players-by-marcel-duchamp/

https://www.artmajeur.com/es/romualdcanaschico/artworks/7001500/lechiquier

Escacs i literatura 2. Facilitat per Cooltura Escacs

 Ajedrez de camuflaje

Una relación entre ajedrez y literatura

Las conexiones del ajedrez con la literatura son innumerables, raíces y ramas de un mismo árbol. Es por ese motivo por el que seguimos buscando más y más ramas, más y más raíces.

Hablo con Ana y le explico que estoy bloqueado, que para este artículo que Marc, con mucha razón me pide para ayer, estoy bloqueado; que no consigo terminarlo. Tengo tantas cosas que contar que solo hago que dar vueltas sobre cómo lo encajo todo. Entro en la biblioteca pública.  Me doy cuenta que estoy sufriendo en mis carnes el Síndrome de Kotov literario. Pienso en la posibilidad de dejar el artículo inacabado, sin cerrar, y de esta manera terminar con el síndrome de una manera definitiva. Sin embargo, se despierta en mí una sensación parecida a la que se tiene al ver unas llaves perdidas o una partida inacabada, y por fin entiendo que el ajedrez aparece como un cabo suelto en la literatura, como algo de lo que tirar.

Me invade una sensación de euforia y voy directo al origen de una nueva rama, esta vez a partir de uno de los libros que más me cautivaron en mi infancia: “Los Viajes de Gulliver”, de Jonathan Swift. Busco entre sus aventuras la cita ajedrecística, pero no la encuentro. Hubiera jurado que existía.  Pienso extrañado que quizá solo me dejé llevar por una imagen recurrente del ajedrez, aquella de los peones atando al rey, emulando a los pequeños liliputienses en la historia de Gulliver. Lástima.

Justo al lado, en la misma estantería, encuentro un libro de los relatos de Sigismund Krzyzanowski (1887-1950).

Escritor nacido en Kíev, y conocido por no ser conocido. Escribió muchísimo en vida, y jamás fue publicada ninguna de sus novelas, sólo algunos cuentos y estudios en revistas especializadas.

Leo con sorpresa en el prólogo, que Sigmund no se resignó a escribir “para el cajón” y creó el guion en 1933 de “El nuevo Gulliver”, una película de dibujos animados que obtuvo un gran éxito. Sigmund Krzyzanowsky no figuró en los créditos. Lo suyo parece que era el anonimato.  Lo subterráneo.

Pero la relación con Gulliver y Swift no termina aquí. Krzyzanowsky escribió su visión personal de las aventuras de Swift en dos cuentos, dentro de la reinterpretación, llamada “sovietización”, que se hizo de la obra entre 1922 y 1933.

El título del primero es tan evocador como “Gulliver ischet raboty” (“Gulliver busca trabajo”), y el segundo, que es el que nos interesa: “Moya partiya s korolem velikanov” (“Mi partida de ajedrez con el rey de los gigantes”). En éste, Gulliver juega contra el rey de los gigantes, y se da cuenta que no puede ganar ya que, incluso dándole jaque mate al rey; éste protesta, desmonta el tablero y lo encierra en la caja con el resto de piezas. Más tarde, el rey pide una revancha y Gulliver entiende que debe dejarse ganar para poder escapar. Es un relato lleno de sátira y critica a la censura a la que se veía expuesta su obra. Sigmund Krzyzanowsky usa el ajedrez, y la medida de las cosas, como metáfora del totalitarismo.

Sigo tirando de la rama Gulliveriana y descubro que vuelve a aparecer el ajedrez en otra interpretación de la obra.

En 1960 se estrenó una película llamada “Los 3 mundos de Gulliver”, dónde se interpretaba libremente la novela de Swift. En ella, rodada en parte en Ávila, aparece el ajedrez como llave para la salvación de Gulliver. El ajedrez resulta ser el único combate justo entre el rey de los gigantes y el pequeño Gulliver.

Llegados a este punto, parece que la rama Gulliveriana está dando sus frutos, pero de un modo inesperado. Si bien no aparece el ajedrez directamente en la obra de Swift, parece que existe un ajedrez subterráneo, camuflado en su obra, un ajedrez que nutre a la literatura, un ajedrez que, como Krzyzanowsky, no aparecía en los créditos y parecía condenado al anonimato.

El golpe definitivo lo vuelve a asestar Ana, que al comentarle lo encontrado me cuenta que eso ella ya lo sabía, que lo había visto en Valencia. No me da más datos y voy corriendo a internet. No doy crédito a lo que veo. En Valencia existe el Parque Gulliver. Un parque en el que se encuentra una estatua gigante de Gulliver, en cuyo cuerpo se puede hacer prácticamente de todo, y que nos convierte en liliputienses automáticamente. Al lado de esta gran escultura-parque, se encuentra, no casualmente, un tablero de ajedrez gigante. Otra vez el ajedrez junto a Gulliver. El ajedrez subterráneo del que había que tirar hacia la superficie.

Una vez aquí, la pregunta es la siguiente: ¿Existe pues, un ajedrez escondido en la literatura?

Me voy a la cama con esta pregunta entre los dientes y no consigo dormir. Tampoco es ninguna novedad. Me pongo delante del ordenador y mi síndrome se agudiza. Definitivamente tendré que ir al médico y explicarle que sufro el Síndrome de Kotov literario. Se lo contaré a las abuelas en la sala de espera.

Imagino a mi doctora recetándome remedios extraños: 2 partidas de Alekhine diarias y unas cuantas páginas de Ambros Bierce, por ejemplo.

Salgo de casa para dar un paseo nocturno, en busca del sueño, y se me pasa por la cabeza Roberto Bolaño, que solía pasear por la costa brava antes de colocarse delante de su máquina de escribir.

Al llegar a casa, entro con sigilo y busco un poco de ajedrez en “2666” de Bolaño, la que para la mayoría de expertos es su gran obra. La verdad es que nunca la he leído completa. Ojeo sus páginas en busca de peones, alfiles o jaques. Se resbala de mis manos y me cae encima del pie. Es ahora más que nunca cuando entiendo porque Bolaño hablaba de la literatura como “un oficio peligroso”.  Ana se ha despertado y no entiende qué hago a esas horas saltando como un indio apache.

Pensándolo mejor, Bolaño también tuvo una época al margen de la literatura. Una época subterránea. Fue un escritor con un gran número de obras sin publicar. Un escritor que veía un misterio a resolver en cualquier giro que aparecía en su vida, como un problema de ajedrez. Al cabo de buen rato leyendo la magnética novela encuentro el siguiente párrafo:

“Deseo viajar, dijo. Al día siguiente Ingeborg tramitó su pasaporte y Archimboldi consiguió dinero entre sus amigos. Primero estuvieron en Austria y luego en Suiza y de Suiza pasaron a Italia. Visitaron, como dos vagabundos, Venecia y Milán, y entre ambas ciudades se detuvieron en Verona y durmieron en la pensión donde durmió Shakespeare y comieron en la trattoria donde comió Shakespeare, y que ahora se llamaba Trattoria Shakespeare, y también fueron a la iglesia donde solía ir Shakespeare a meditar o a jugar al ajedrez con el cura párroco, puesto que Shakespeare, al igual que ellos, no hablaba italiano, aunque para jugar al ajedrez no era necesario hablar italiano ni inglés ni alemán ni siquiera ruso.”

Bolaño no sólo apunta a que Shakespeare jugaba al ajedrez, cuestión que abordaremos en otros artículos; sino, y lo que para mí es más importante, que habla del ajedrez como un lenguaje con entidad propia.

Encontramos pues, en este párrafo de “2666”, el reverso de nuestra pregunta Gulliveresca. Ya no solo nos preguntamos si existe un ajedrez camuflado en la literatura, sino si en el ajedrez, como lenguaje propio, existe una literatura escondida. Creo que más adelante volveré a eso.

Al día siguiente decido automedicarme y cojo un ejemplar de los cuentos completos de Ambrose Bierce. Conocido por su misantropía y su tendencia a lo sombrío.

Abro la primera página y leo el primer relato: “El amo de Moxon”, publicado en 1909, dónde aparece un autómata que juega a ajedrez contra su creador.

En el relato en cuestión, el ajedrez va desvelando un final un tanto inesperado. El ajedrez es la forma que tiene Bierce de humanizar al autómata y darle un eslabón superior más. Es una de las primeras descripciones de un robot en la literatura inglesa.

Claramente inspirado en la historia del Turco, ese autómata creado por Von Kempelen, y que viajó por el mundo retando a los mejores jugadores que se encontraba; de nuevo, el ajedrez aporta temas al resto de las artes, poniendo en evidencia la transversalidad del juego de las 64 casillas. Y no sólo eso, sino que es una de las claves para entender el relato y sus enigmas.

Lo que encuentro más interesante, al leer el reveso del libro, es la desaparición del propio Bierce. Su cadáver nunca fue hallado y se cree que desapareció en algún lugar de centro México. Otro gran cuentista, HP Lovercraft, hace referencia a su desaparición en su novela “El que acecha en el umbral”:

"Ambrose Bierce, y aquí llegamos a algo de naturaleza siniestra (pues Bierce se interesaba en asuntos extraterrenos), desapareció en México. Se dijo que había muerto luchando contra Villa, pero en la época de su desaparición debía de tener más de setenta años y era prácticamente un inválido. Jamás se volvió a saber de él. Esto ocurrió en mil novecientos trece."

Se podría decir que a Bierce “se lo tragó la tierra”.  Seguimos, pues, dando vueltas a lo subterráneo. Quizá por eso no sorprende el saber que, entre sus obras, se encuentra la célebre “El diccionario del diablo”. Así todo queda en casa.

Nuestro árbol subterráneo parece que va cogiendo forma de un modo un tanto extraño.  Swift poco se imaginaba la cantidad de ajedrez camuflado, subterráneo que contenían sus “Viajes de Gulliver”.

Y hablando de desaparecer, o de escritores subterráneos, me viene a la cabeza Patrick Suskind, el célebre autor de “El Perfume” del que poco o nada se sabe,  que prácticamente no concede entrevistas y que ha rechazado varios premios. Volvemos, de nuevo, al anonimato, al camuflaje.

Suskind escribió un relato en 1996 con el título “Un combate”, donde narra una extraña partida de ajedrez entre el “Matador” a priori invencible y un principiante con pocos dotes para el juego.

Recuerdo que nos lo recomendó, en directo en el programa otro cuentista, éste de Barcelona, David Vivancos a quien debería animar a escribir un tratado sobre el cuento ajedrecístico y la magia de la literatura, de lo que estoy seguro que es un experto. De hecho, lo estoy haciendo ahora mismo.

Volvamos al fantasmagórico Suskind y su cuento ajedrecístico.

“Un combate” es una partida desigual en los jardines de Luxemburgo, donde el viejo matador encuentra, por fin, aquello que anhela con más fuerza, su propia derrota, y así poder abandonar por fin las armas ajedrecísticas. Suskind se centra en la descripción psicológica de los personajes y en plasmar todo aquello que pasa en el tablero que no se puede ver. Nos describe todo lo subterráneo. Todas las partidas que hay en una partida. Todo lo literario, a fin de cuentas, que puede suceder en un tablero de ajedrez.

A estas alturas tengo claro que existe un ajedrez en la literatura y una literatura en el ajedrez, y pienso en el síndrome que sufro y en lo que me había recetado la doctora en mi virtual visita médica. Ahora, una vez leído a Ambrose Bierce, para afligir mi síndrome me toca jugar alguna de las partidas de Alekhine, el jugador sin duda para mí más literario que ha existido jamás. Tomaré la recientemente inventada pócima Gulliver.

Al abrir el segundo tomo de sus partidas, recuerdo que una vez leí que, de vez en cuando, cuando Alekhine creía que podrían tener un desenlace más interesante, acababa las partidas que transcribía de un modo distinto a la realidad. Es decir, escribía sus partidas. Y si, como creía Bolaño, el ajedrez es un lenguaje propio que nos cuenta, como hemos visto en Suskind, una o varias historias; Alekhine hacía, sin ningún tipo de duda, literatura. Escribía ajedrez con literatura subterránea. Y he aquí todo el inmenso ajedrez que puede contener la literatura.

No es casualidad pues, que se le otorgue a Alekhine la siguiente frase: “Concibo el ajedrez como arte y no como juego”.

Bioy Casares decía que cuando comenzaba a leer una novela comenzaba a reescribirla, por lo tanto, Alekhine, quizá, cuando empezaba a jugar una partida empezaba a rejugarla, y por lo tanto a reescribirla. Y esa fue la razón, quizás, por la que no le dio revancha a Capablanca durante tantos años, para no reescribir más. Como un síndrome del papel en blanco ajedrecístico.

Tengo la sensación de que me he venido a arriba, y de que la cura del síndrome está casi superada con esta nueva rama de nuestro árbol-bosque-literarioajedrecistico.

Pienso en cómo acabar el artículo y no se me ocurre más que seguir escribiendo. Quizá el síndrome ha mutado y debería estar aislado.

Miro más allá del estudio donde escribo y veo a Ana reconstruyendo una partida de Alekhine junto al tablero de ajedrez. Me dejé el libro encima de la mesa y lo ha estado hojeando. Opto por quedarme en el estudio sin moverme y seguir escribiendo.

Arthur C Clarke, el gran escritor de ciencia ficción, fue uno de los cuentistas más prolíficos de su generación. En 1977 escribió, para el número 1 de la revista de Isaac Asimov un cuento llamado “Cuarentena”, en el que el ajedrez es a la vez una clave y un lenguaje:

“(…)– ¿Infectadas? ¿De qué modo?

Los microsegundos transcurrían lentamente, mientras la Central seguía el rastro de los escasos y desvanecidos recuerdos que se habían filtrado por la Puerta del Censor, cuando los Circuitos de Reconocimiento recibieron la orden de autodestruirse. Tropezaron entonces con un... problema, imposible de analizar durante la existencia natural del Universo. Aunque sólo se refería a seis operadores, se obsesionaron totalmente con él.

 – ¿Cómo es posible?

 – Lo ignoramos, seguramente no lo sabremos jamás. Pero si esos seis operadores son alguna vez redescubiertos, concluirán todos los cálculos racionales.

 – ¿Cómo pueden ser reconocidos? – Tampoco lo sabemos; sólo sabemos que sus nombres se filtraron a través de la Puerta cerrada del Censor. Naturalmente, para nosotros no significa nada.

– Sin embargo, necesitamos conocerlos.

 El voltaje de Censor empezó a elevarse; pero no hizo funcionar la Puerta.

 – Son éstos. Y la voz pronunció: «Rey, Dama, Alfil, Caballo, Torre y Peón.»”

Clarke concibió el relato para ser escrito en el reverso de una postal, para pasar inadvertido, aislado. Para ser un cuento de camuflaje.

Podría estar escribiendo horas. Me vienen a la cabeza Boris Vian, Arrabal, el propio Asimov, Bernanrd Shaw, Amy Tan, Beckett, Woody Allen, Elias Cannetti, etc…Pero debo terminar de algún modo.

Pienso en Mikhaïl Tal, campeón del mundo, del que dicen que jugaba partidas de ajedrez de forma compulsiva las noches de torneo, y al cual no podían parar hasta que caía agotado. Podríamos llamarle el Síndrome Tal.

Y si tengo el Síndrome Tal? Mi hipocondría no me deja descansar.

Pienso entonces en la poeta Silvia Plath, y en un poema que me leyeron una vez y que empezaba del siguiente modo:

“All day she plays at chess with the bones of the world (…).”

(“Todo el día ella juega ajedrez con los huesos del mundo”).

Silvia Plath sufría un síndrome llamado Hipergrafía. La necesidad de estar continuamente escribiendo. También lo sufrieron Balzac, Poe y Virgina Woolf, de la cual tengo a mi lado la edición Orlando que me regalaron las pasadas navidades, con una pieza de ajedrez en la portada.

Quizá Tal simplemente sufría Hipergrafía, y como el ajedrez era el lenguaje en el que se sentía más cómodo, optó por escribir partidas de forma compulsiva.

Así que, dejo aquí la rama Gulliveriana, y opto por:

-          Ir mañana al médico a explicar que he sufrido un el Síndrome de Kotov literario que ha desembocado en una hipergrafia ajedrecística,

-          y terminar el artículo del mismo modo que el anterior (véase “El síndrome de Kotov” de Cooltura escacs).

Cooltura escacs

2-06-2019

Crònica de l'Assemblea de Clubs de la Federació Catalana. Facilitada per Ricard Llerins

Assemblea General de Clubs de la FCE:

Després d’haver faltat a les dos assemblees de l’any 2018 per donar preferència als arbres, el dissabte 25 de maig de 2019 he anat altre cop a una nova assemblea ordinària de clubs convocada per la Federació Catalana d’Escacs, FCE a partir d’ara, a les 10:00h. del matí en segona convocatòria, a la seu de la Federació. 

En entrar un empleat de la Fce, suposo, al que no conec, després d’apuntar-te et deia que podies agafar de la taula:

+ La memòria d’activitat de la Fce. 45 pàgines escrites per les dos cares.

+ Compliment del Pressupost 2018. 9 pàgines escrites per una cara.

+ Memòria simplificada 2018. Activitats de la Federació. 32 pàgines escrites per les dos cares.

+ Memòria Esportiva 2018 amb tots els campions de les diverses competicions. 5 pàgines escrites per les dos cares.

+ Federació Catalana d’escacs: Indicadors 2019. 23 pàgines escrits per les dos cares.

+ Reglament del comitè d’àrbitres de la Fce. 26 fulls escrits a una cara.

+ Propostes de canvi de reglaments de la DH. de la Fce. Un full escrit per les dos cares.

A més del full de la convocatòria i la cartolina per votar, els que ho poden fer. Una catàstrofe ecològica tot plegat.

A la reunió han assistit 26 persones, sense contar els membres de la taula, d’esquerra a dreta Sr. Antoni López, Sr. Jordi Magem, Sr. Jaume Gayoso, Sr. Pepo Viñas, segons posa a la pàgina de la Fce i Sra. Montse Gràcia, ni el treballador de la Fce. També estaven presents a la sala com a mínim els membres de la Junta Directiva, JD. a partir d’ara, Sr. Pere Reginaldo, i Sr. Albert Badosa. Molt pocs. Almenys els membres de la junta directiva de l'estrada no han pres part en cap votació. La resta sí.

L'assemblea ha començat amb la benvinguda del Sr. Gayoso, qui ha fet de moderador, donant ràpidament la paraula al president de la Fce, Sr. Viñas.  

El president ha començat el seu Informe, agraint la presència dels assistents i recordant el treballador de la FCE. Adrián Navarro que porta més de 25 anys al servei de la FCE, agraint la feina feta i desitjant-li una propera recuperació ja que està de baixa fa temps. El president ha dit que un dels reptes de la JD. és projectar els escacs a la societat, formant part de la vida cotidiana de la gent. Això s’està fent mitjançant el projecte “Escacs a l’escola” on en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i les Universitats de Girona i Lleida i gestionat per la Sra. Marta Amigó i el Sr. Josep Serra, es fan classes d’escacs a 450 escoles de Catalunya, algunes en horari lectiu i d’altres en horari extraescolar. Aquest projecte ja porta uns 5 anys d’existència i juntament amb acadèmies privades i d’altres empreses, en ell participen uns 7.000 nens, dels quals s’espera que amb el temps el nombre de jugadors federats també augmenti.

Un altre repte que ha exposat el Sr. Viñas és estendre la pràctica dels escacs a la gent gran, donat que l’esperança de vida està augmentant i està clar que el nostre joc ajuda a retardar la pèrdua de memòria i a socialitzar la gent.

També ha presentat com a projecte estratègic l’explicació de contes als hospitals de nens, on un expert segons he entès, promou el nostre joc als hospitals infantils mitjançant els contes. Sembla que el projecte es diu “Drac arcai.”

Respecte les competicions el president ha dit que s’està potenciant que els torneigs siguin més atractius per sortir als mitjans de comunicació y aconseguir sponsors en el cas de la Final de la Lliga i amb la mateixa idea es va organitzar l’any passat el Campionat de Catalunya de Ràpides en un centre comercial.

El Sr. Viñas ha dit que la Final de Catalunya sots-18 segueix batent rècords de participació cada any i que als participants se-l’s havia donat una enquesta per veure que es podia millorar. Aquest anys 2019 s’ha fet coincidir també a La Pineda els Campionat absolut de Catalunya i el femení, encara que el president no els ha valorat. El discurs ha continuat amb la valoració del nou format de Play off per la Divisió d’Honor, DH. a partir d’ara, on a la darrera ronda hi va haver molta emoció perquè els dos equips es jugaven el títol a la final.

El president ha nomenat la final de la Copa Catalana celebrada fa poc a Vilobí d’Onyar, en concret a Salitja i s’ha felicitat de que tinguem tres programes de ràdio i un de Tv. consolidats, reconeixent que el campionat de món celebrat el més de desembre de 2018 va ajudar a que el nostre joc aparegués més en els mitjans de comunicació en aquesta època per aquest fet. El Sr. Viñas ha dit que havien potenciat la presència de la FCe a les xarxes socials amb el twitter i el facebook i respecte els àrbitres ha dit que al mes de juny començarà el procés electoral per elegir els representants arbitrals, agraint al Sr. Manuel Navarro l’esforç fet per consensuar un projecte de futur en aquest estament.

Un altre tema al que ha donat importància el Sr. Viñas són les relacions de la Fce a nivell internacional amb la Fide, on el mes d’agost el candidat Dvorkovich i president actual, va venir a Barcelona, de forma que fins fa poc tots els comptes bancaris de la Fide estaven a paradisos fiscals i ara, gràcies a l’ex-tresorer de la Fce. Álex Gisbert, un dels més importants està a Caixabank. Per aquest motiu, ha seguit dient el president, cada 15 dies hi ha trobades amb treballadors o directius de la Fide a Barcelona i algun representant de la FCe. va assistir al darrer congrés de la Fide.

El president ha acabat dient que el 2 d’agost de 2025 celebrarem el 100 aniversari de la Fce. i ja s’estan preparant actes de rellevància per aquesta data, ha agraït la feina dels treballadors de la Fce i dels directius de la JD. i ha dit que seguia tenint il.lusió i ganes de treballar perquè els escacs catalans tinguin una bona salut.

Un cop acabat el discurs del president, s’ha passat al primer punt de l’ordre del dia sobre el nomenament de dos interventors entre el públic. Jo estava escribint, però sembla que m’han proposat per tal tasca. Crec que el Sr. Carles Costes de La Lira i el Sr. Juan Manuel Sánchez del Barcelona s’han ofert voluntaris. Al final el president ha dit que no hi havia problema en que hagués més interventors a l’assemblea dels mínims obligatoris i que si nó, signessin l’acta de l’assemblea només dos d’ells.

El segon punt de l’ordre del dia era l’aprovació si s’escau, de la Memòria Esportiva corresponent al 2018. Al tema feien referència els documents memòria esportiva, memòria d’activitats i indicadors.

El Sr. Jordi Magem, director de la Fce, ha dit que el torneig d’edats de La Pineda te creixements rècord cada any i per altra banda el 2018 els nostres representants als campionats d’Espanya sots-18 han tingut una actuació més que destacable el darrer any, aconseguint 8 medalles, la qual cosa feia anys que no passava. El director de la Fce ha afegit que el Campionat Individual de ràpides de l’any passat fet en un centre comercial no estava pressupostat, que aquest any no es faria i que com a nou torneig la Fce pensava muntar un Campionat de Catalunya per escoles. Sembla estrany que no es celebri un torneig amb tanta tradició com el Campionat de Catalunya de ràpides.

Ex-president Sr. Toni Ayza ha dit llavors respecte els indicadors que calia separar les partides jugades per ritmes de joc per veure la seva evolució, ja que no tenia el mateix mèrit organitzar un torneig de lentes que un actiu, afegint que el rècord de llicències assolit en un dels seus anys de mandat, crec que el 2017 en 7.821 jugadors federats que esperava que es superés aviat, estava a la gràfica de la pàgina 4 per sota d’altres anys amb menys llicències i per tant estava mal feta.  

El president de La Lira Sr. Carles Costas ha agraït la feina feta a la Fce afegint que si es feia aquest nou torneig d’escoles calia contar amb el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, CEEB. a partir d’ara, que ja organitza un torneig escolar a la ciutat juntament amb la Fce.    

El Sr. Viñas ha dit que el Sr. Ayza tenia raó respecte la importància de recolzar els torneigs de partides lentes, donat que a Andalusia pràcticament havien desaparegut tots i només quedaven oberts actius més fàcils d’organitzar i que fora l’àrea Metropolitana de Barcelona només quedaven els torneigs de Torredembarra, Figueres, Pobla de Lillet i Platja d’Aro, encara que aquest darrer és un cas especial, que s’havien de cuidar, mentre que als darrers anys havien desaparegut els torneigs de Solsona, Berga, Manresa, Balaguer, Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Salou i Sort. Fa més temps també Olot. A la província de Lleida només queda al circuit el torneig actiu de Vallfogona de Balaguer. Respecte els torneigs escolars el president ha dit que l’ajuda que dona la Fce a alguns Consells per organitzar competicions no és recíproca, amb l’excepció del CEEB. Respecte la final d’edats sots-18 ha dit el Sr. Viñas que podíem morir d’èxit si la cosa seguia creixent, un 15 % cada any, més que la Xina ha dit fent broma, que estaven mirant alternatives, però que tot el que funciona be cal que continui i que els canvis poden ser perillosos.  

Llavors ha dit el Sr. A. Jerez que molts joves van directes a la final sots-18 i no juguen les fases prèvies, que al Baix Llobregat no s’ha fet el torneig sots-18 i que a Barcelona juga poca gent, creixent la final a costa de les prèvies.

El Sr. Sergio Vela del Club d’escacs Peón Negro s’ha queixat de que protegir no era el mateix que prohibir, sobre la prohibició que ha fet la Fce de que aquest club organitzés un torneig actiu a Barcelona en coincidència amb un altre actiu que s’organitzava a Mollerusa.

El Sr. Viñas primer ha contestat el Sr. Jerez dient que darrerament hi havia noves territorials, que fins fa poc els jugadors del Baix Llobregat, Alt Penedès i Anoia jugaven junts i ara l’Alt Penedès juga amb el Garraf i l’Anoia amb el Bages de forma que s’acosta el torneig als jugadors per incrementar la inscripció i a la província de Tarragona també han passat de 2 a 3 territorials, essent en tota Catalunya 13 territorials que fan fases prèvies per la final d’edats catalana, de forma que sí hi ha un problema en les categories sots-18 on juguen pocs joves i en alguns llocs han fusionat les categories sots-16 i sots-18, mentre que a la final de Catalunya sots-18 no ha disminuït la participació, tampoc del campionat per equips i inclús alguns jugadors han demanat que hi hagi una final sots-20, com fa anys, la qual cosa s’està estudiant.

Respecte el tema de la no homologació del nou torneig actiu del club Peón Negro, el president ha dit que la veritat sempre te matisos, que li sabia molt greu l’anul.lació del torneig, que a una territorial com la de Lleida on només hi ha un torneig actiu a l’any, el Club d’Escacs Mollerussa havia demanat una data fa temps a la Fce per organitzar un torneig per celebrar el seu 40 aniversari sense competència de ningú, donat que si coincidia amb algú, a pesar dels 150 km. que hi ha de Barcelona un 20-30% de la inscripció vindrà de la nostra ciutat, que el torneig del Peón Negro no s’havia registrat fins fa poc, que els  hi van donar tres dates alternatives per poder fer la competició, que si no tenien espai els cedien la seu de la Fce per fer el torneig, que no s’havia intentat perjudicar ningú i que ell s’havia compromès a prendre decisions encertades o no, però explicant per què les prenia.

El Sr. Sergio ha contestat que no tenien molt clar com anava l’aplicació per registrar torneig i per això ho havien fet tard, per manca d’experiència, que no volien coincidir amb cap torneig del Circuit, que des del mes de gener van enviar correus a la Fce per informar de la celebració del torneig i que no hi ha una normativa amb uns criteris clars sobre les condicions per organitzar un nou torneig que es puguin aplicar.

El Sr. Jaume Ribera, president del Club d’Escacs Mollerussa, crec, ha dit que només hi havia un torneig al circuit d’estiu en tota la província de Lleida, que per organitzar la competició s’havien fet reunions amb l’ajuntament de Mollerussa i la Diputació de Lleida, que només hi havia un Gm i un MI en tota la província i quasi no jugaven, per la qual cosa volien que vingués gent de fora que li donés nivell al torneig, evitant coincidir amb d’altres opens.

El Sr. Juan M. Sánchez ha dit que estava a favor de la coincidència d’oberts perquè si es volia potenciar el nostre joc podia ser que un torneig s’omplís i es quedés gent sense poder jugar, que era difícil aconseguir recursos i que calia buscar solucions perquè es juguessin alhora el màxim nombre de competicions possibles.

El president ha dit que li va encarregar al Sr. Reginaldo solucionar la coincidència dels dos torneigs però no ha estat possible perquè hi havia poc temps per fer-ho. El Sr. Vela ha dit que limitar els torneigs no era bo per promocionar el nostre joc i ha demanat una normativa a seguir sobre el tema.

El president ha respost que era difícil regular la coincidència de torneigs en un territori essent imparcial.

Respecte el torneig Ciutat de Barcelona el director de la Fce ha dit que l’any 2018 s’havia fet un torneig sveningen de seleccions entre Catalunya i Argentina on la darrera ronda es va jugar al consolat argentí, jugant 15 partides en total a diferents ritmes i encara que havia tingut un cert seguiment per internet, n’havia tingut molt poc presencialment, de forma es que jugarà un torneig obert a finals de setembre aquest any 2019.

El Sr. Toni Ayza ha dit que no li veia sentit al nou format de la competició perquè oberts ja n’hi ha molts i no va entendre que en una competició per equips com la feta l’any 2018 hi hagués premis diferents pels integrants del mateix equip. El Sr. Viñas ha contestat que cada torneig que organitza la Fce te una valoració de la JD. que pretenen fer un dels oberts més forts del món, que el model dels tancats que van començar el 2004 amb el 75 aniversari de la Fce te mancances i no venia ningú a veure-l’s, ha mencionat el Sr. Jordi Parayre per la gran tasca feta organitzant aquests tancats de gran nivell amb uns mitjans econòmics bastant limitats, que els tancats els veien per internet unes 600 persones i unes 10-15 en directe, que el darrer any s’ha afavorit els jugadors catalans amb el matx de seleccions però que aquests tampoc buscaven jugar diversos torneigs del circuit per aconseguir la plaça que donava al millor català jugar el tancat i que estaven iniciant un nou camí que es valoraria d’aquí 2 o 3 anys com anava la competició i llavors decidirien si eren millors els tancats o no. El Sr. Ayza ha dit que quan anessin a demanar diners a l’Ajuntament per aquesta competició i els diguessin que hi havia dos oberts amb més participants a Barcelona que en aquests, els n’hi donarien molt pocs.

Encara que s’haurà de valorar el canvi amb el temps, jo crec que havent-hi molts oberts i un sol tancat d’alt nivell, no te sentit eliminar-lo, igual que el format d’eliminatòries al Campionat de Catalunya Individual era més atractiu que un format open. La diversitat de competicions les fa atractives.         

Després de tot això s’ha aprovat la Memòria Esportiva de l’any 2018 per àmplia majoria.

Seguidament hem passat a tractar el tercer punt de l’ordre del dia sobre els estats comptables de la Fce de l’any 2018.

Ha pres la paraula el president per dir que per un costat la persona que portava la comptabilitat diària de la Fce està de baixa des del mes d’octubre i d’altra banda que el tresorer Sr. Álex Gisbert havia dimitit per excés de feina, de forma que mentre l’assignació de partides podia variar algunes quantitats respecte les previstes inicialment, el global del pressupost es complia.

Respecte l’auditoria feta dels comptes, el president ha dit que degut a un error, les pèrdues de 21.000 € de l’any 2017 havien quedat en 7.593,38 € i que degut a la magnífica salut de l’economia de la Fce heretada dels Sr. Camell i Sr. Ayza, a pesar de tornar a perdre diners l’any 2018 la Fce seguia tenint bona situació econòmica. El Sr. Viñas ha continuat dient que hi havia més despeses en competicions per fer-les més atractives i intentar aconseguir sponsors, com en la final de la Lliga Catalana i en l’organització del torneig de ràpides en un centre comercial i també s’havia apostat per portar un jugador fort al circuit que els torneigs van valorar positivament. Jo crec que va ser una ajuda a tres torneigs, perjudicant la resta que no van gaudir d’aquest jugador i per això aquest any no es repetirà. El cas és que no es van aconseguir aquests sponsors que compensessin les despeses realitzades, m’ha semblat entendre que algú havia dimitit per aquest fracàs, i ha dit el president que seguiran treballant en aquesta línia, que finalment sí s’havia aconseguit un patrocinador per la lliga i el circuit i que l’auditoria realitzada havia aprovat els comptes de l’any 2018.

Llavors ha intervingut el Sr. Camell dient que no coincidia el pressupost del 2018 aprovat en l’assemblea de 25 de novembre de 2018, amb el presentat en aquesta assemblea al dossier “Compliment del pressupost” ni amb el dossier presentat en aquesta assemblea “Memòria simplificada 2018”. Ha continuat dient el Sr. Camell que no es podien fer activitat sense un pressupost previst com havia passat amb el Campionat de ràpides, ha preguntat a què es devien els 3.000 € de despeses de representació, d’on sortien els ingressos de 14.739,91 € per les noves categories i ha mostrat la seva preocupació pel metàl·lic de la Fce que a 31-12-2018 era de 107.537 €, mentre que un any abans era de 246.000 € i un anys bastant era de 292.000 €, segons he entès.     

El Sr. A. Jerez a preguntat si al canon Feda que paga la Fce de 52.000 €, no entraven els 2.000 € extres pagats per organitzar torneigs Fide.

El Sr. Viñas ha començat contestant al Sr. Jerez dient que pel torneig fet a Santiago de Compostela l’any 2018, alguns jugadors catalans becats havien tingut inscripció de franc i d’altres que no ho estaven no i l’havia pagat la Fce. reconeixent que la nomenclatura usada a la comptabilitat en aquest apartat no era clara.

Respecte l’exposat pel Sr. Camell el president ha dit que s’havia contractat una empresa especialitzada anomenada “Dar legal” per fer tots els canvis reglamentaris realitzats en l’assemblea de feia un any, crec, on un treballador d’ella va venir a aquesta assemblea i que reconeixia que els pressupostos presentats en aquesta assemblea tenien algunes mancances, la qual cosa no tornaria a passar, donat que anteriors tresorers es reunien cada quatre mesos amb cada responsable d’àrea de la Fce per fer un seguiment del pressupost i aquest costum s’havia perdut per la dimissió del tresorer com s’havia explicat, de forma que s’havien replicat en part els pressupostos d’altres anys. Les despeses de representació, ha dit el president, s’han degut a les relacions amb la Fide explicades més amunt i en l’assistència a l’assemblea general d’aquesta institució, afegint que fins ara alguns càrrecs de la JD. passen aquestes despeses fetes perquè la Fce les hi pagui i d’altres no i s’espera que el proper tresorer de la Fce recondueixi la situació, per acabar dient que les noves categories han generat despeses informàtiques i que generaran ingressos.

El Sr. Camell sempre tan eficient, ha dit que no havien adjuntat la fotocòpia de l’auditoria superada a tota la documentació donada i el president ha dit que la tenien però que l’havien rebut darrerament i no els havia donat temps de fer fotocòpies. De fet ha dit que per la manca de tresorer a la Fce, aquest no havia pogut signar l’auditoria i això havia retrasat el procés. Respecte la pèrdua d’efectiu a finals d’any el president de la Fce ha dit que s’havia permès darrerament a alguns clubs retrasar el pagament del deute a canvi de pagar interessos i això havia disminuït el líquid de la Fce, a més que la Generalitat cada vegada paga la subvenció més tard, de forma que a finals de 2018 encara devia el 20-30% de la subvenció de l’any i això minvava el metàl·lic de la Fce.

Llavors ha pres la paraula la Sra. Montse Gràcia, candidata a tresorera de la Fce per dir que farà un seguiment amb cada responsable d’àrea cada 4 mesos perquè intenti complir el pressupost que te assignat per evitar sorpreses negatives a final d’any i que les pèrdues d’aquest any 2018 havien d’ésser un tema puntual i no repetir-se.      

El Sr. Camell s’ha referit llavors als càrrecs de la JD. on a la “Memòria Simplificada 2018” pàgina 19 apartat “e” només sortien els càrrecs de la JD. incorporats i no els dimitits com eren la Sra. Imma Montoliu i la Sra. Sonia Marín, crec. Des de la taula han dit que el Sr. Camell tenia raó i a partir d’ara s’incorporarien a l’informe també els membres de la JD. dimitits, aclarint que el Sr. Manuel Navarro, responsable dels àrbitres, no era membre de la JD. perquè feia una feina temporal fins que aquests fessin eleccions i escollissin un representant, que s’havien dedicat moltes hores a la comptabilitat de la Fce per persones diferents i que les diferències entre els diversos documents esmentats més amunt de la comptabilitat eren d’uns 1.800 €, encara que no s’havien complert el pressupost presentat i aprovat a l’assemblea de l’any 2018.

El Sr. Fernández-Díaz ha dit que el món era complicat i que les previsions eren difícils de complir perquè sempre hi havia imprevistos.

El Sr. Jerez ha dit llavors que estava baixant el líquid que te la Fce els darrers anys i que no veia a la comptabilitat on estaven posats els deutes que tenien les administracions amb la Fce. Des de la taula algú ha contestat que el CCE. ha aprovat les subvenció de la Fce de l’any 2018 el desembre d’aquest any, amb la qual cosa els deutes d’aquesta institució amb la Fce s’estaven eixamplant.  

Sembla que finalment la Fce ha perdut l’any 2018 22.822,83 €.

Finalment s’ha donat un vot de confiança a la JD. de la Fce i s’ha aprovat el pressupost de l’any 2018 presentat a l’assemblea per diversos vots a favor i 6 abstencions.

Llavors hem passat a tractar el punt 4 de l’ordre del dia sobre la ratificació dels nous membres de la Junta Directiva.

El Sr. Viñas ha dit que havien dimitit el tresorer Sr. Álex Gisbert i el Sr. Santi Herrero, Delegat de Lleida qui havia tingut un fill recentment. S’han proposat com a nous membres de la JD. la Sra. Patrícia Martí, Sra. Montserrat Gràcia com a tresorera i Sr. Eduard Modol com a vocal de planificació i organització administrativa, segons posa a la pàgina de la Fce. La incorporació d’aquests membres a la JD. s’ha aprovat per unanimitat.  

Però hi ha coses que no s’entenen. A la pàgina de la Fce ja surt la tresorera nomenada a l’assemblea però el Sr. Alejandro Gisbert apareix com a vocal de temes econòmics. Però no havia dimitit? Doncs sembla que no. Simplement m’han dit que no agafa el telèfon fa temps i per això, com no ha signat la renúncia ni l’auditoria, no el poden fer fora de la JD. de moment i l’han canviat de càrrec. I sobre el Delegat de Lleida, ens hem quedat sense, donat que van dir que dimitia el Sr. Herrero i no se n’ha nomenat cap substitut?. Doncs sembla que aquesta dimissió no s’ha produït del tot i hi ha un acord perquè el Sr. Herrero continuï un temps i li deixi el càrrec de delegat altre cop al Sr. Jaume Ribera, crec, qui surt com a Delegat de Lleida a la pàgina de la Fce, a pesar que fa més d’un any que va deixar el càrrec. Una mica confús tot plegat.

Seguidament hem passat a tractar el punt 5 de l’ordre del dia sobre les propostes de canvis reglamentaris de la JD.

Primer s’ha parlat del canvi del reglament arbitral, donat que ens havien donat a l’inici de l’assemblea un totxo amb una sèrie de canvis proposats.

El president de la Fce ha dit que a l’assemblea arbitral feta fa uns dies s’havien aprovat una sèrie de canvis del Reglament del Comitè d’àrbitres de la Fce, que havien proposat una comissió arbitral designada per aquest treball sobre:

+ Hi havia algunes millores de redactat proposades

+ Hi havia alguns canvis referents a l’adaptació dels articles als estatuts de la Fce

+ Canvis reglamentaris de contingut.

Donat que el mes de juny començarà un procés electoral per elegir el responsable dels àrbitres, la JD. de la Fce ens proposava només aprovar els canvis referits als dos primers apartats, deixant el que afecten els reglaments arbitrals per quan ja hi hagi un responsable en aquest camp.  

El Sr. Jordi Pellicer ha dit llavors que no estava d’acord en tenir l’obligació d’haver arbitrar una proba oficial de la Fce l’any anterior per poder participar en l’assemblea d’àrbitres i des de la taula li han dit que aquest punt no es canviaria com d’altres, que es deixarien per quan hi hagués un responsable arbitral.

Aquests canvis de millora de redactat i adaptació als estatuts del reglament del Comitè d’àrbitres s’han aprovat per unanimitat.

Més polèmics han estat els propers canvis proposats per la JD. tots respecte la DH. de la Lliga catalana.

Des de la taula el president ha dit que les propostes a debatre seguidament no s’havien presentat per la JD. amb els 40 dies d’antelació a l’assemblea que marquen els estatuts, i per tant necessitaven els 2/3 dels vots afirmatius per ser aprovades.

El Sr. Camell ha dit llavors que alguns canvis proposats a l’assemblea els havien penjat a la pàgina de la Fce el dia abans, contestant el president que els estatuts de la Fce no marquen amb quan temps d’antelació cal penjar els canvis proposats a l’assemblea en la seva pàgina.  

El cas és que s’ha tractat de modificar el punt 8.3 del reglament de la Lliga catalana que parla sobre la segona fase de la DH. Es pretenia aprovar el següent:

“Al grup A es juga una eliminatòria de quarts de final per decidir qui juga les semifinals per al títol al grup A. No hi haurà descans en el grup que jugui pel títol i es jugarà els quarts de final a doble volta.” El grup B juga com fins ara arrossegant els punts de la primera volta.

“La semifinal i final es jugaran en un mateix cap de setmana, dissabte i diumenge, en una seu que serà itinerant. Aquestes rondes finals els equips hauran d’anar vestits amb un equipament oficial, que determini cada club.”

“En cas que no estigui determinat pel reglament, la Comissió Esportiva de la Federació determinarà els locals de joc.”  

Respecte d’altres canvis proposats a aprovar, des de la taula algú ha dit que es pretenia que a la fase prèvia de la DH. els equips de fora l’àrea Metropolitana de Barcelona juguessin 4 partides a casa i 3 a fora i que les “X” que apareixen al Llistat de jugadors segellat per la Fce s’anirien omplint conforme passés la lliga per evitar casos com aquest any on l’Andorra va jugar un torneig internacional coincidint amb la Lliga i no va poder alinear diversos jugadors, de forma que les “x” s’aniran posant en cada ronda segons participin en cada equip nous jugadors respecte les rondes passades. També han comentat que els jugadors de menys de 2.200 Fide que s’anomenen assimilats, podessin entrar en aquesta categoria si estaven empadronats a Catalunya, tema del qual no s’ha tornat a parlar.

El moderador llavors ha dit que per no complicar les coses es faria una votació article per article, igual que els torn de paraula havien de ser independents per cada un d’ells per no barrejar conceptes, la qual cosa no s’ha produït, però vist com han anat les coses, si encara els articles s’haguessin desglossat més, alguns apartats sí s’haguessin aprovat.

El Sr. Toni Ayza ha dit llavors que quan fas una llei beneficies algú i perjudiques uns altres i que ell per aminorar aquests perjudicis sempre havia pensat que si calia perjudicar algú havia d’ésser els clubs més potents. L’argumentació ha continuat dient que no li agrada el Play off actual perquè tal com es feia quan ell era president sempre hi havia emoció a la darrera ronda perquè mai hi havia un campió segur abans de la ronda final i que si hi havia d’haver una doble ronda havia d’ésser a la final i no als quarts, a més que les dos rondes en un cap de setmana beneficiaven els equips grans que s’estalviaven un bitllet d’avió i que es tractava que la primera fase no fos un tràmit on els equips forts es classifiquessin com fos i es poguessin reforçar de cara a la segona fase.

El Sr. Jerez ha dit que estava d’acord en jugar les dos rondes finals en un cap de setmana, però no en la importància que es donava a la Comissió esportiva en el redactat.

Cal dir però que la passada setmana hi havia hagut una reunió del 16 equips de DH. per tractar aquests temes, més els dos ascendits aquest any.

El Sr. J. Capellades ha dit que creia que aquestes modificacions reglamentàries s’haurien de tractar a l’assemblea del mes de novembre i no en aquesta.   

Llavors el president de la Fce ha llegit en veu alta les condicions segons l’article 24 dels estatuts de la Fce, per les quals una proposta fora de termini es pot aprovar en una assemblea de la Fce, fent esment a que havia d’ésser coneguda per la JD. amb 10 dies d’antelació i aconseguir els 2/3 dels vots afirmatius respecte els negatius a l’assemblea. El president ha argumentat la urgència d’aprovar aquests canvis en que ara el sorteig de les categories catalanes de la DH. es fa a Festa catalana de setembre i fer canvis reglamentaris un cop ja està fet el sorteig no era molt correcte.

El Sr. Víctor Pont ha dit llavors que ningú estava contra el Play off perquè havia estat una bona experiència, però que no estava d’acord amb la doble volta als quarts de final. El Sr. Jordi Pellicer ha dit que no li afectava el que es decidís sobre la DH. però estava en contra en que la setmana de descans de la màxima categoria fos durant la lliga de la resta de categories, la qual cosa alterava la competició, cosa en que tothom ha estat d’acord.  

Llavors ha intervingut el Sr. Camell per dir que aquestes propostes de la Lliga no es podien votar per haver-se penjat a la pàgina de la Fce el dia abans i volia que la seva queixa constés en acta, marxant poc després de dir això de l’assemblea.

El president de la Fce ha confirmat que sempre les modificacions reglamentàries afavoreixen algú, que no es discutia avui si havia d’haver-hi eliminatòries o no, que l’aposta era assegurar que a la darrera ronda dos equips es juguessin el títol i que per evitar el que li va passar aquest any al Mollet, que portant 7 de 7 va quedar eliminat a la primera eliminatòria, es proposava doblar ronda als quarts de final, afegint que el descans dels equips de DH. si calia fer-lo, es fes a la ronda 10 per no afectar les categories inferiors, com aquest any. Respecte la doble ronda en un cap de setmana el Sr. Viñas ha dit que era per evitar trencar el calendari en dos parts als anys en que la Setmana santa te lloc aviat, estalviant una setmana d’aquesta manera, però jugant 11 rondes com fa un temps i sobre la Comissió esportiva ha dit que sempre calia mencionar-la per que decidís en casos que no estiguessin previstos al reglament.

El Sr. Pere Reginaldo ha dit llavors que els locals de la final i semifinals els elegiria la Comissió esportiva.

El Sr. Jerez ha dit que els uniformes no es feien servir ni a l’olimpíada de seleccions, eren una recomanació de la Fide ni al Campionat d’Espanya i que anàvem en contra dels temps on volíem aparentar que érem un esport seriós i rígid que no atreia la gent jove i per tant estava en contra dels uniformes.

Total que s’ha passat a votació la modificació de l’article 8.3 redactat més a munt i ha tingut 9 vots afirmatius i 8 negatius, per la qual cosa NO s’ha aprovat perquè calien 2/3 de vots afirmatius.  

Llavors s’ha passat a tractar la modificació de l’article 10.4 que parlava dels equips de DH. que havien de jugar a casa o fora segons fossin de l’àrea Metropolitana de Barcelona o de les territorials.

Segons el Sr. Ayza el redactat d’aquesta proposta de canvi estava pensat perquè la final de la Lliga catalana es jugués sempre a Barcelona, la qual cosa no era segura, per la qual cosa ha proposat un altre redactat.   

Des de la taula algú ha proposat com a criteri per jugar a casa o fora la segona fase de la Lliga catalana de DH. que es premiés jugant a casa segons la classificació de la fase prèvia.  

Hi ha hagut un moment que semblava que alguns presents s’estaven posant d’acord per fer un redactat alternatiu al presentat per la JD. de la Fce fins al punt que el moderador ha demanat que algú li aclarís del que s’estava parlant, fins que s’ha aixecat el Sr. Reginaldo, que seia en primera fila, per proposar a la taula que retiressin totes les modificacions presentades a l’assemblea per la JD. i així ha estat, de forma que segons el president de la Fce la queixa del Sr. Camell no constarà en acta perquè s’han retirat totes les propostes contra les quals anava dirigida.

Com no hi ha hagut propostes de canvis reglamentaris per part dels clubs, s’ha passat a tractar el punt 7 de l’ordre del dia, obrint un torn de paraula.

El Sr. Costas ha dit que el Club d’Escacs La Lira celebrava aquest any els 45 anys, crec, i per això havien editat un llibre del qual en regalarien un a la biblioteca de la Fce, i com l’entitat a la que pertanyen farà el 2020 els 150 anys recolliran signatures per demanar la Creu de Sant Jordi a la Generalitat de Catalunya.

El Sr. Ayza ha preguntat llavors que com el torneig de Montcada no es faria aquest any per haver desaparegut el club, en casos precedents els diners destinats a aquest torneig s’havien distribuïts entre la resta de competicions del circuit i aquest any semblava que no seria així.

El Sr. Viñas ha contestat que no es repartirien els diners que li tocaven com a ajuda al torneig de Montcada entre els altres perquè el Montcada tenia un deute amb la Fce que no havia pagat i que amb aquest no repartiment de l’ajuda que li tocava al Montcada es compensaria una mica aquest deute, a més que han proposat a la Comissió esportiva que sancioni el president del Montcada que segueix federat en un altre club, perquè no podia ser que visquessis del club com havia fet ell i quan anava malament la cosa deixessis el deute pendent de pagar a la Fce.

Jo vaig dir llavors que al Sant Andreu li havien donat la Creu de Sant Jordi pel centenari de l’entitat, no de la secció d’escacs i el Sr. Ayza va dir que també li havien donat al jugador Virgil Ani de Romania per haver fet unes traduccions de texts romanesos al català.

Llavors el Sr. Emili Albero del Club d’Escacs Cornellà, crec, ha preguntat que quants clubs hi havia a Catalunya. Des de la taula algú li ha dit uns 235 i llavors ha preguntat com és que venien tant pocs a l’assemblea, pregunta reiterada en moltes assemblees que no te una fàcil resposta.

I amb això s’ha donat per acabada l’assemblea.   

Esperant perdoneu els errors i oblits que hi pugui haver de comprensió o transcripció del que ha dit cada persona en un escrit tan llarg, us saluda atentament el 26 de novembre de 2019 per la nit:

Ricard Llerins.   Ll.