Ennio Morricone i els escacs
Ennio Morricone,
va néixer el 10 de Novembre de 1928 a Roma
Músic i
compositor, es conegut mundialment per composar bandes sonores en el cinema. Només
per nombrar algunes: La mort tenia un
preu, Cinema Paradisso, Los odiosos Ocho. Ha estat guardonat amb
multitud de premis durant la seva llarga carrera, inclòs l’Òscar honorífic
l’any 2006.
No obstant, el
que ens interessa d’Ennio Morricone és la seva gran afició als escacs. Una
afició que demostra en moltes de les seves obres, que s’han vist influenciades
pel jóc ciència. En algunes de inclús, els escacs han funcionat com a una eina
que complementava la creativitat o la relació entre notes i harmonia.
Gràcies a ell
també coneixem de l’afició als escacs del Director Terrence Mlik i Aldo
Clementi, per citar-ne algun dels seus rivals habituals. Inclús en el moment àlgid
de la seva carrera va desafiar en Boris Sparsky.
Tot això, ens ho
explica en el llibre “En busca de aquel sonido” de l’editorial Malpaso. Del
qual transcrivim a continuació uns fragments , que demanen ser llegits amb
atenció, ja que s’escau una reflexió per part de qualsevol aficionat al joc i a
la música. Si podeu posar-vos música de Ennio Morricone el plaer ja serà
complert.
L’inici del
llibre d’Ennio Morricone ens trasllada directament a l’inici d’una partida
d’escacs:
“Suelo abrir con la
reina, así que seguramente haría ese movimiento, pero una vez, un gran
ajedrecista como Strefano Tatai me aconsejó que abriese siempre en E4, una
abreviatura que me recuerda mucho al bajo continuo”
Pràcticament dedica paraules a totes les diferents temàtiques
que engloben la relació entre música i escacs.
“(…)En ambos casos son combinaciones verticales y horizontales ,
disposiciones graficas diferentes, como las notas en armonía. Cabe juntar
modelos y movimientos como si fuesen parte de una instrumentación”.
“(…)En el fondo, para
mi son actividades igual de creativas; ambas se basan en procedimientos
graficos y lógicos que implican también la probabilidad, lo imprevisto”
Ennio Morricone, però, també dedica reflexions al que es
purament el joc:
“Para mi, el ajedrez es el juego más
hermoso, precisamente porque no es solo un juego. Todo se cuestiona, las reglas
morales, las de la vida, la atención, y las ganas de luichar sin derramar
sangre, pero con la voluntad de vencer y de conseguirlo justamente”
“ (…)En efecto, cuando
agarras estos pedacitos de madera, estas estatuillas se convierten en una
fuerza, absorben la energía que uno les da. En el ajedrez está la vida, está la
lucha(…)”.
Una de les Claus de la relació dels escacs amb la música
d’Ennio Morricone, és la clara influencia que té el en les decisions
artístiques. Un exemple:
“(…)Mientras leia el
guion de los odiosos ochos, iba descubriendo la tensión que silenciosamente
crecía entre los personajes, pensaba en el estado de animo que se experimenta
durante una partida de ajedrez.”
“(…)Y hay quien dice
que el ajedrez es una música silenciosa y , para mi, jugar es un poco escribir
música!
Una de les majors aportacions del geni Morricones als escacs
va ser amb el “Gruppo di Improvisazione
Nueva Consonanza.
Fundat en 1964,
per Franco Evangelisti y Ennio Morricone, cal destacar que ambdós escaquistes,
va ser una formació d’ avantguarda musical que va explorar de forma
experimental, i a través de la improvisació, la busca de nous sons a través de
la manipulació de diverses maneres els instruments existents, així com objectes
que, a priori no estaven dissenyats per a la música.
També van crear
un nou concepte de multi autoria molt interesant.
Va ser en el seu
disc “Musica su Schemi” ( Música
d’esquemes) on més es va fer patent aquesta col·laboració entre la música i els
escacs
Els escacs són
una eina per a explicar conceptes musicals i narrar millor les cançons.
Com podem comprovar
en la portada es tracta d’un esquema típic de l’anomenat Mat de Boden
( veure foto)
Un esquema on les
idees essencials son el sacrifici de Dama per atrapar el rei amb els alfils com
punyals. Els jugadors i jugadores d’escacs veuran que aquest esquema es
repeteix de moltes maneres en les partides que han jugat.
Doncs això
mateix, esquemes, però musicals, són els que utilitza Morricone en aquest disc
per a explicar-nos variants d’una mateixa idea musical. La col·laboració ,
doncs, entre arts es plena. Els escacs son una eina , un vehicle, per a
ensenyar-nos quelcom diferent. Els escacs ens ajuden a omplir de contingut les
idees musicals que es volen expressar. Una idea musical, un esquema, igual que
en les idees escaquístiques, pot tenir varies formes i ser essencialment la
mateixa. Un espai on la creativitat flueix i la improvisació s’imposa.
A sota imatge del
Grup a l’estudi treballant, amb el tauler d’escacs i l’esquema corresponent en
primer pla.
Per acabar aquest
repàs, un regal que va fer el compositor a tots els escaquistes:
Aquest “ Himne
als escaqquistes” per a la Olimpiada dels escacs del 2006
Coolturaescacs
