Són Notícia:

TATA STEEL. WIJK AAN ZEE - FABIANO CARUANA - DAVID ANTON
LLIGA CATALANA
FESTIVAL GIBRALTAR - DAVID PARAVYAN
MASTERS PRAGA - DAVID ANTON

dimarts, 18 de febrer de 2020

Ennio Morricone i els Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs


Ennio Morricone i els escacs


Ennio Morricone, va néixer el 10 de Novembre de 1928 a Roma

Músic i compositor, es conegut mundialment per composar bandes sonores en el cinema. Només per nombrar algunes: La mort tenia un preu, Cinema Paradisso, Los odiosos Ocho. Ha estat guardonat amb multitud de premis durant la seva llarga carrera, inclòs l’Òscar honorífic l’any 2006.

No obstant, el que ens interessa d’Ennio Morricone és la seva gran afició als escacs. Una afició que demostra en moltes de les seves obres, que s’han vist influenciades pel jóc ciència. En algunes de inclús, els escacs han funcionat com a una eina que complementava la creativitat o la relació entre notes i harmonia.

Gràcies a ell també coneixem de l’afició als escacs del Director Terrence Mlik i Aldo Clementi, per citar-ne algun dels seus rivals habituals. Inclús en el moment àlgid de la seva carrera va desafiar en Boris Sparsky.

Tot això, ens ho explica en el llibre “En busca de aquel sonido” de l’editorial Malpaso. Del qual transcrivim a continuació uns fragments , que demanen ser llegits amb atenció, ja que s’escau una reflexió per part de qualsevol aficionat al joc i a la música. Si podeu posar-vos música de Ennio Morricone el plaer ja serà complert.







L’inici del llibre d’Ennio Morricone ens trasllada directament a l’inici d’una partida d’escacs:
“Suelo abrir con la reina, así que seguramente haría ese movimiento, pero una vez, un gran ajedrecista como Strefano Tatai me aconsejó que abriese siempre en E4, una abreviatura que me recuerda mucho al bajo continuo”

Pràcticament dedica paraules a totes les diferents temàtiques que engloben la relació entre música i escacs.

 “(…)En ambos casos son combinaciones verticales y horizontales , disposiciones graficas diferentes, como las notas en armonía. Cabe juntar modelos y movimientos como si fuesen parte de una instrumentación”.

“(…)En el fondo, para mi son actividades igual de creativas; ambas se basan en procedimientos graficos y lógicos que implican también la probabilidad, lo imprevisto”

Ennio Morricone, però, també dedica reflexions al que es purament el joc:

 Para mi, el ajedrez es el juego más hermoso, precisamente porque no es solo un juego. Todo se cuestiona, las reglas morales, las de la vida, la atención, y las ganas de luichar sin derramar sangre, pero con la voluntad de vencer y de conseguirlo justamente”

“ (…)En efecto, cuando agarras estos pedacitos de madera, estas estatuillas se convierten en una fuerza, absorben la energía que uno les da. En el ajedrez está la vida, está la lucha(…)”.

Una de les Claus de la relació dels escacs amb la música d’Ennio Morricone, és la clara influencia que té el en les decisions artístiques. Un exemple:

“(…)Mientras leia el guion de los odiosos ochos, iba descubriendo la tensión que silenciosamente crecía entre los personajes, pensaba en el estado de animo que se experimenta durante una partida de ajedrez.”

“(…)Y hay quien dice que el ajedrez es una música silenciosa y , para mi, jugar es un poco escribir música!

Una de les majors aportacions del geni Morricones als escacs va ser  amb el “Gruppo di Improvisazione Nueva Consonanza.

Fundat en 1964, per Franco Evangelisti y Ennio Morricone, cal destacar que ambdós escaquistes, va ser una formació d’ avantguarda musical que va explorar de forma experimental, i a través de la improvisació, la busca de nous sons a través de la manipulació de diverses maneres els instruments existents, així com objectes que, a priori no estaven dissenyats per a la música.

També van crear un nou concepte de multi autoria molt interesant.


Va ser en el seu disc  “Musica su Schemi” ( Música d’esquemes) on més es va fer patent aquesta col·laboració entre la música i els escacs




Els escacs són una eina per a explicar conceptes musicals i narrar millor les cançons.
Com podem comprovar en la portada es tracta d’un esquema típic de l’anomenat Mat de Boden
 ( veure foto)




Un esquema on les idees essencials son el sacrifici de Dama per atrapar el rei amb els alfils com punyals. Els jugadors i jugadores d’escacs veuran que aquest esquema es repeteix de moltes maneres en les partides que han jugat.

Doncs això mateix, esquemes, però musicals, són els que utilitza Morricone en aquest disc per a explicar-nos variants d’una mateixa idea musical. La col·laboració , doncs, entre arts es plena. Els escacs son una eina , un vehicle, per a ensenyar-nos quelcom diferent. Els escacs ens ajuden a omplir de contingut les idees musicals que es volen expressar. Una idea musical, un esquema, igual que en les idees escaquístiques, pot tenir varies formes i ser essencialment la mateixa. Un espai on la creativitat flueix i la improvisació s’imposa.

A sota imatge del Grup a l’estudi treballant, amb el tauler d’escacs i l’esquema corresponent en primer pla.




Per acabar aquest repàs, un regal que va fer el compositor a tots els escaquistes:
Aquest “ Himne als escaqquistes” per a la Olimpiada dels escacs del 2006




Coolturaescacs


dijous, 13 de febrer de 2020

Lliga Catalana ronda 5. Paravyan guanya el Festival de Gibraltar. Festival Praga


LLIGA  CATALANA









Classificació després ronda 5

Divisió d'Honor grup 1

CE Mollet                       5 punts
SCC Sabadell Chessy      5 punts
Foment Martinenc          2'5 punts
Sant Cugat                         2 punts
Cerdanyola Vallès             1'5 punt
Cor de Marina Badalona   1'5 punt
Gerunda                             1'5 punt
Tres Peons                        1 punt


Divisió d'Honor grup 2

CE Barberà        5 punts
Escola d'Escacs de Barcelona   4 punts
CE Valls            3'5 punts
CE Barcelona          3 punts
Ateneu Colon     2 punts
CE Sant Andreu       1'5 punt
Salauris Salou         1 punt
CE Figueres             0 punts


Ronda 5

Cerdanyola Vallès  -  Gerunda             7'5  -  2'5
Cor de Marina  -  Sant Cugat                 6  - 4
Tres Peons  -  Colon Sabadell Chessy     3'5  -  6'5
Foment Martinenc  -  CE Mollet              3'5  -  6'5

Barcelona  -  Figueres                              6  -  4
Escacs Salauris  -  Escola d'Escacs de Barcelona   4  -  6
Ateneu Colon   -  CE Valls                 2'5  -  7'5
Barberà  -  Sant Andreu                      5'5  -  4'5


Ronda 4

Gerunda  -  Foment Martinenc               6  -  4
CE Mollet  -  Tres Peons                          8'5  -  1'5
Colon Sabadell Chessy  -  Cor de Marina     5'5  -  4'5
Sant Cugat  -  Cerdanyola Vallès                   6'5  -  3'5

Figueres   -  Barberà                                     3'5  -  6'5
Sant Andreu  -  Ateneu Colon                         5  -  5
Valls  -  Escacs Salauris                                   5  -  5
Escola d'Escacs de Barcelona  -  CE Barcelona     8  -  2


Ronda 3

Sant Cugat  -  Gerunda                                 5'5  -  4'5
Cerdanyola Vallès  -  Colon Sabadell Chessy           4  -  6
Cor de Marina  -  CE Mollet                                  2'5  -  7'5
Tres Peons  -  Foment Martinenc                          4  -  6

Escola d'Escacs de Barcelona  -  Figueres              7'5  -  2'5
CE Barcelona  -  Valls                                             6  -  4
Escacs Salauris  -  Sant Andreu                                 4  -  6
Ateneu Colon  -  CE Barberà                                    4   -  6




FESTIVAL  GIBRALTAR







El rus David Paravyan guanya el Festival de Gibraltar després d'un desempat contra Wang Hao.



FESTIVAL  PRAGA








Amb la participació de Duda, Firouja, Vitiugov o David Anton



PROGRAMA  XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Ferran Cervelló i Jaume Ros.






Programa amb convidats David Vigo i Ismael Molano





Programa amb convidat Xavier Povill.







EL  BLOG  RECOMANA



Article a Chess.com; sobre com guanyar finals equilibrats.











dimarts, 11 de febrer de 2020

Bob Dylan i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Bob Dylan

La xerrada sobre com Kubrick havia fet servir els escacs a la seva obra, i sobre com l’havien influenciat a nivell personal va tenir impacte. Vam rebre un nou correu del centre cívic preguntant-nos si en teníem més.

Potser vam començar massa fort amb el gegant del cinema; trobar una figura anàloga serà complicat, però em sona haver vist alguna imatge de Bob Dylan jugant a escacs. Estaríem parlant no només d’un gegant de la música, sinó d’un autèntic poeta doncs el 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Literatura.

Una cerca ràpida confirma les sospites de que hi ha diverses imatges d’en Bob Dylan jugant a escacs. Però hi ha més informació. Cançons que parlen d’escacs, o que fan servir l’imaginari dels escacs millor dit.


Sembla que qualsevol moment era bo per a fer una partida d’escacs. El veiem al restaurant, a l’avió...


... i inclús en un club d’escacs...:


... Sota l’atenta mirada del Gran Mestre i campió mundial Anatoly Karpov. Sembla que en Bob Dylan està escrivint. L’ambientació li permetrà trobar noves metàfores, com les que es poden trobar a la cançó “Only a Pawn in Their Game”, de l’àlbum “The Times They Are a-Changin” de l’any 1964? En aquesta cançó, al final de cada estrofa es repeteix la frase: “He’sonly a pawn in their game”.

Aquesta metàfora, de ser només un peó, en general no és gaire original. Ell mateix la fa servir més endavant, a la cançó “CaribbeanWind”, quasi vint anys després, a l’àlbum “Shot of Love” de 1981, on es troben els versos “Could I been used and played as a pawn? It certainly was possible as the gay night wore on”.

Estic convençut de que es podran trobar incomptables referències als escacs a les lletres de les seves cançons, però hi ha quelcom que m’agradaria esbrinar abans. Així com a en Kubrick li havien dedicat una novel·la de misteri, segur que a en Bob Dylan, o sobre ell, també s’ha escrit alguna cosa.

Bingo! A la biografia del cantant Dave Van Ronk trobem un paràgraf en el que es comenta el caràcter nerviós d’en Bob Dylan, il·lustrant-lo en el moment de jugar a escacs. Es veu que tenia el tic nerviós de moure la cama i que, era tan exagerat que la taula es movia com en una sessió d’espiritisme:

The first thing you notice dabout Bobby in those days was that he was full of nervous energy. We played quite a bit of chess, and his knees would always be boucing against the table so much that it was like being at a seance. He was herky-jerky, jiggling, sitting on the edge of his char”.

Hi ha una altra biografia de Bob Dylan feta per en Bob Spitz: “Dylan: A Biography by Bob Spitz” en la que s’inclouen diversos paràgrafs sobre com en Bob Dylan intentava guanyar psicològicament al seu rival, parlant durant la partida. El que avui en dia es coneix com a trash talking. En Bob Spitz també comenta els cops de cama i el nerviosisme, dient que feia els mateixos moviments de cames jugant a escacs, salvatges i nerviosos, que cantant.

Però si en Bob Dylan fou premiat amb el Nobel de Literatura no va ser pel que va escriure l’altra gent d’ell, sinó per la seva pròpia prosa. I és aquí, que a banda de les cançons que hem comentat, i de moltes altres en les que hi apareixen referències als escacs, en Bob Dylan també va escriure un llibre de poesia titulat “Tarantula” on es poden trobar els següents versos:

“in a hilarious grave of fruit hides the wee gun fighter warm bottle of rooming house juice in the rim of hiss heep skin/ lord thomas of the nightingales, bird of youth, rasputin the clod, galileo the regular guy&max, the novice chess player...

Darling the Hypocrite immediately ights a fire to the floor&People Gringo pounds his fist on a book&says that rocking chair&water melonare the same word only with different letters …St. Bread from the riots quad-entering with his chess pieces & a hilarious hard on & he laughstoo”.

M’encanta veure com gent que destaca tant en el seu àmbit té ben presents els escacs. Estic convençut de que, amb mesura, o sense, els deuen haver ajudat a empènyer el seu art cap a nous horitzons. Els puc imaginar fent partides rere partides amb les seves amistats, intentant desxifrar, al seu nivell, què pensa l’altra persona i com dimonis podria revertir la ratxa de quatre partides perdudes. És com s’aprèn, a base de cops. M’és molt fàcil imaginar-me’ls al que vam anomenar “La taula infinita” quan parlàvem d’escacs al cubisme.

Abans de tancar faig una darrera ullada i veig quelcom hilarant de debò. No podria assegurar si és una historieta, una cançó, o una anècdota, però sí que és un dels documents més curiosos que relacionen a en Bob Dylan amb els escacs: una narració rocambolesca en un to humorístic: https://www.youtube.com/watch?v=anaj9mcvFKs

És molt divertia la història que explica en Bob Dylan, de quan va anar a treballar al East Orange de New Jersey. Explica que van ser uns dies fatals, en els que ell anava al bar, i ningú estava pendent de la seva actuació perquè tothom estava concentrat en els escacs. Diu que la gent del local només pensava en escacs. Escacs, escacs i escacs tot el dia. Li van dir: “si has de tocar una cançó, toca-la fluixet, que estem jugant a escacs”. I, quan estava cantant, se sentia de fons un: “escac” o un: “vols dir? Aquesta jugada és dolentíssima!”. Total, que al final se’n va anar al propietari del local, i li va dir que li pagués, que ja havia acabat els dos dies de tocar, i que marxava. Li va dir: “dóna’m els meus diners” i el propietari del local li va dir que no pagaven en diners, que pagaven en peces d’escacs. Total, que les va acceptar i li va donar un rei i una dama! Un rei i una dama per estar dos dies tocant al local del East Orange! No s’ho podia creure! En sortir d’allà va anar cap a un bar, el més proper, i va demanar una cervesa. Quan li van servir va pensar: “què dimonis, pagaré amb les peces d’escacs”. I li va donar les peces d’escacs al cambrer, que se les va quedar i li va tornar quatre peons.

Una excel·lent història d’humor surrealista però que en realitat és una molt bona crítica al sistema, o una metàfora molt encertada del mateix. El paper moneda no és més que una convenció social, i què més dóna que a la mà tingui euros, o peces d’escacs, si les parts que participen en l’intercanvi estan d’acord. Què els hauria d’impedir fer les transaccions amb bitllets, peces d’escacs o grans de blat, tal com ja va fer el savi Sissa a la llegenda?


Bibliografia




dimarts, 4 de febrer de 2020

Els Gaudí dels Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Els Gaudí dels Escacs





21 d’octubre de 2019. Passa el temps volant. Ahir va ser un dia gran pel projecte Cooltura Escacs! Al Centre Cívic Navas s’hi van aplegar una seixantena de persones que no saben jugar a escacs per escoltar-nos parlar sobre com els escacs han aparegut al cinema i a la literatura. Seixanta persones que no estan acostumades a pensar en escacs. Ahir varen venir, i varen mostrar interès. Poc a poc, aquest era un dels objectius inicials de quan vam agafar el programa a finals de novembre de 2018. No obstant, ha estat un objectiu que he perseguit sempre. Ja ho vam intentar amb Columna Oberta en el seu moment, sense massa èxit. En part perquè no estàvem actius a les xarxes socials. Aprenentatge: “El que no es comunica no existeix”.

A l’acabar la conferència se’ns van apropar diverses persones, la majoria jubilades, preguntant-nos on i com podrien perfeccionar la tècnica que asseguraven tenir. Sempre que algú em diu: “sí, jo sé jugar a escacs”, penso que “no és el mateix saber moure les peces, que saber jugar”. Tot i que... Potser saber jugar és quelcom més profund. Potser saber jugar és com saber estar en el món. Podria ser que “sé jugar perquè no m’importa la competitivitat, perquè hi jugo per divertir-me, perquè si no sé les normes, me les invento, i aquí no passa res. El gaudi pel gaudi”.

Culleres, quanta sapiència! I jo encara encaixat en el que saber jugar és tenir més ELO. Quina lliçó de vida... Gaudi? Gaudí! Hem abandonat completament el tema dels Gaudí dels Escacs! Quin desastre! Entre tanta Caissa Card, conferències i participacions a Festes Majors, els Gaudí dels Escacs, el primer gran projecte que vam proposar, està al fons de l’armari agafant pols!

Recupero l’article que vam fer pel programa especial de final de Lliga del Xarxa de Mat. En aquell moment encara els anomenàvem els Òscar dels Escacs perquè no havíem caigut que ja tenim els nostres propis premis. Reviso també els comentaris que ens va deixar l’audiència sobre les possibles categories: l’escaquista revelació, la partida més bella, la combinació més estrambòtica, la millor escola, el millor acte de teatre per guanyar una partida, etc. Fins a 26 categories proposades quan dels Gaudí del cinema només n’hi ha 23. S’ha de depurar la llista i fer-la el màxim d’anàloga a l’original, que és quan la cosa té més gràcia:


Categoria Premi Gaudí
Categoria Gaudí Escacs
1
Millor pel·lícula
Millor partida
2
Millor direcció
Capità en competicions d’equip
3
Millor guió
Millor preparació teòrica
4
Millora protagonista femenina
Millor escaquista dona
5
Millor protagonista masculí
Millor escaquista home
6
Millor pel·lícula documental
Millor crònica
7
Millor curtmetratge
El que t’insulta per internet
8
Millor música original
Millor cançó
9
Millor fotografia
Millor fotografia d’escacs
10
Millor vestuari
El vestit que li fan a algú
11
Millors efectes visuals
Peça de disseny gràfic
12
Premi Especial Trajectòria
Premi Especial Trajectòria


Doncs sembla que ja tenim la proposta per la primera edició de Premis Gaudí dels Escacs. Ara només falta fer-ne difusió, i aconseguir que la gent proposi candidats i candidates a totes les categories.

Però clar... S’ha d’anar amb compte. Correm el risc d’acabar centrant els premis en la competició, destacant els valors de la competitivitat, l’individualisme, etc. I aquest és un dels principis fonamentals pels quals volem que es defineixi aquesta nova etapa de Cooltura Escacs: subvertir les definicions. Que quan parlem de “millor partida” pugui ser la que va tenir lloc entre una persona gran i una de jove en el marc d’un programa per fer més estrets els vincles veïnals intergeneracionals i que, gràcies a la trobada setmanal, la persona jove va trobar a faltar un dimecres a la persona gran; va explicitar el seu neguit, i van entrar a casa la persona gran, trobant-la caiguda al mig del passadís sense poder-se moure des del dia anterior per la nit. El premi a “millor partida” hauria de ser, sense cap mena de dubte, per la partida setmanal que fan aquestes dues persones, i no tant per una partida sense cap error tècnic entre dos Grans Mestres, per exemple. Ens portarà feina subvertir les definicions. I és molt fàcil deixar-se endur pel que estem habituats.

Li pregunto a en Roger com ho podríem encarar i em diu que “de la mateixa manera que la gent pot proposar candidatures als Òscar, nosaltres també en podríem proposar. I no cal que sigui explícitament. Podem demanar a les nostres amistats que votin a qui vulguem”. És trist haver de manegar quelcom tan irrisori com els Gaudí dels Escacs, però tot sigui per mantenir l’esperit dels premis. Donem per bona la seva proposta i quedem així: començarem a impulsar els gaudí dels escacs a principis de temporada, i farem coincidir l’entrega de premis amb el final de la Lliga Catalana d’Escacs.

Penso en l’inventor dels Òscar dels Escacs, l’incombustible Jordi Puig Laborda, qui de ben segur es mereixeria un article per ell sol. Però serà un altre dia. Ara em pregunto per la capacitat d’un premi com els Gaudí dels Escacs per donar a conèixer una mica més el nostre estimat joc, esport, art o ciència; siguin el que siguin els escacs. En el seu moment, en Jordi Puig va aconseguir finançament d’un dels centres comercials més importants del regne d’Espanya. Regne. Negre. Què anacrònic.


dimarts, 28 de gener de 2020

Jocs i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs




Jocs d’escacs; amb els escacs; jocs i escacs; jocs

Després de tres hores de dinamització d’escacs al parc Folch i Torres donem per acabada la nostra participació a la Festa Major de Castellbisbal. És el meu últim dia de vacances i són les set de la tarda. Només pensar en l’estona que tinc encara abans d’arribar fins a casa em genera una sensació d’esgotament elevat. Calculo que aquesta nit no dormiré gaire, però ens ho hem passat d’allò més bé i els vincles amb en Jordi Seguí s’han de cuidar. Com a mínim els agosts, a la feina, són lleugerament més tranquils que la resta de l’any.

Recollit el material, les taules i les cadires enfilem cap al Bar El Casal a celebrar la jornada i, inevitablement com passa sempre als bars on hi ha escaquistes, apareix un tauler per art de màgia. En Jordi Seguí, a qui acompanya la Mireia, una escaquista del club d’escacs, ens ensenya una modalitat que desconeixíem. L’anomena “Jugador-Entrenador” i consisteix en que la partida d’escacs és per equips. Cada equip el formen dues persones: una fa el rol d’entrenador, i l’altre de jugador. Qui fa d’entrenador diu el nom d’una peça, i qui fa de jugador l’ha de moure. No es poden comunicar més que això. Per exemple, si en Roger fos el meu entrenador i a la primera jugada em digués “peó”, jo podria moure qualsevol dels vuit peons que tenim, i podria escollir si moure’l una, o dues caselles. La única restricció és el nom de la peça. Vam fer unes quantes partides d’aquesta modalitats i ens va captivar de seguida. A les primeres jugades el rol de l’entrenador potser no és tan important perquè les opcions són limitades i les obertures més o menys concretes. La diversió ve de la diferència de criteris entre els membres d’un equip. Quan des de la posició de jugador estàs esperant que digui “alfil” per satisfer un pla que t’havia costat preparar però que ara, a totes llums era més que evident, i l’entrenador diu: “peó”.

Aquesta sèrie de mals entesos animen les converses i els ànims. Res tenen a veure els espirituosos que ens anem prenem a mesura que avancen les partides.

Al cap d’una estona, en Jordi treu el que anomena “un petit tresor”; l’Hnefatafl o “escacs víkings.


Ens comenta que no recorda massa bé la història, però que ja hi ha evidències de jocs semblants a l’Hnefatafl des del segle cinquè abans de Crist. També que en nombrosos pel·lícules de víkings es pot veure que saber jugar a l’Hnefatafl era senyal de noblesa. Com en els nostres escacs, hi ha dos bàndols. No obstant, si en els nostres escacs cada bàndol ha de capturar al rei adversari, en l’Hnefatafl un dels bàndols ha de capturar al rei, mentre que l’altre ha d’assegurar que el seu rei arribi a una de les caselles laterals del tauler. La distribució de les peces és la següent:


Ell, que té el joc des de fa anys però que només ha jugat dues partides, ens apallissa. Tot i que a la tercera partida començo a entendre com avançar-me a les seves intencions, i a la cinquena l’aconsegueixo guanyar. M’imagino a l’Antoni Pous aficionant-se fàcilment a aquest joc, tal com s’ha aficionat al Shogi i, en última instància, al Jaque al Mago.

Els nostres amics diuen que els deu minuts d’entrevista amb l’inventor de Jaque al Mago van ser els millors moments de tota la temporada de ràdio. Que va ser ràdio de veritat. Jaque al Mago, o “escacs del nou mil·lenni”, com el seu inventor els anomena. Peces de col·leccionista i partides diabòliques. Les possibilitats tàctiques es disparen des de la primera jugada.

A més, hi ha peces tan divertides com el “Cavaller”, que sembla sortida de la pel·lícula “Desafiament Total”.


Seguim al bar El Casal quan s’ha fet fosc del tot. Sant Joan ha quedat enrere. Sempre he pensat que hi ha dos tipus de persones: les que celebren Sant Joan com l’inici de l’estiu, l’època de l’any més gloriosa i amb més oportunitats; i els que veuen en Sant Joan l’inici de la davallada. A partir d’aleshores, els dies es faran més curts i més curts fins a entrar a l’hivern. Sempre m’he situat en aquest segon grup.

Però ara, amb en Jordi, la Mireia i en Roger, jugant a diversos jocs, veig que tampoc és tan greu i que les vacances són la clau. Evidentment, no podíem marxar d’allà sense jugar una partida a les Caissa Cards. Friso per veure la nova versió ja acabada. Ens falten encara molts permisos d’imatge, però tot arribarà. De moment tenim la carta més important ja feta, la de la nostra companya i presentadora:


Quasi amb l’últim tren del dia, o de la nit, i havent deixat estratègicament els plafons dels Enigmescs a en Jordi Seguí, en Roger i jo tenim temps per parlar de la nova temporada de Cooltura Escacs. Sobretot, de què va fallar, i de com podríem innovar.

Em comenta que potser no hem aprofitat tot el potencial dels articles. I, tot i que gràcies a ells tenim alguns esdeveniments a Centres Cívics, coincideixo amb la seva valoració. Li pregunto si, sobre el que havíem dit de “què va fallar” i “com podríem innovar”, se’ns pot acudir alguna cosa a innovar al respecte dels articles i em diu que durant el transcurs de la temporada, una amiga seva que és editora, responsable editorial millor dit, s’ha interessat en el contingut dels articles i que, si fóssim capaços de trenar-los tots en una història, cabria la possibilitat d’editar-la. Penso en un dels llibres que vam sortejar, el “Duelo de Alfiles”, de Vicente Valero, i m’imagino que per aquí podrien anar els tirs. Però el biaix torna i sempre que escric em transformo en una còpia barata d’en Henry Miller. Podré controlar l’impuls? Com serà fer una novel·la a quatre mans?

-Saps que em va faltar a mi, en els articles? Exemples concrets. Com el que hem fet avui: exemples de jocs diferents als escacs. Com aquests escacs víkings als que hem jugat. O com l’entrenador-jugador. De fet, la idea original era donar exemples concrets de jocs inventats. Si va ser el primer que vam fer! Recordes quan ens reuníem amb la V. al Casal Jove la Fontana? Deu ser la primera foto de l’Instagram. En ella es veu el “tocat i ofegat”, el joc que em vaig inventar. Teníem les instruccions fetes, una explicació de la filosofia del comerç de proximitat i de l’educació per projectes i unes il·lustracions encantadores, i no les vam compartir mai!-




Bibliografia