Arturo Pomar va néixer el dia 1 de setembre de 1931 a Palma de Mallorca. Va
aprendre el moviment de les peces i les primeres nocions dels escacs, als
quatre anys, veient les partides que disputaven, al seu domicili, el seu avi i
el seu pare.
Com una reguera de pólvora, va arribar la notícia que un nen d'11 anys
anava a disputar el Campionat Individual d'Espanya d'Escacs que havia de
celebrar-se a Madrid. Aquest va ser el principi de la immensa repercussió
mediàtica dels escacs a Espanya que va tenir com a protagonista al nen Arturito
Pomar, l'any 1942.
Se li va dir el Mozart dels escacs i va ser el millor ambaixador d'Espanya
en alguns dels seus múltiples viatges des de Londres a Hollywood, i també a
Madrid quan era aclamat pels afeccionats i la premsa nacional que li atorgaven
el qualificatiu d'heroi.
Però Pomar es va convertir en una mite d'una Espanya pobra i inculta. Li va
tocar viure la postguerra espanyola, una època de trist record. La fam, les
penúries econòmiques, les cartilles de racionament, la necessitat de sobreviure
costi el que costi van condicionar la vida de Pomar. Es va convertir en
referent del règim franquista, va aparèixer habitualment en el noticiari NODO i
va ser utilitzat per les autoritats de l'època com a arma propagandística. Va
ser elogiat fins a la sacietat mentre va ser nen i posteriorment, d'adult, va
ser abandonat a la seva sort per part de les autoritats de l’època.
Als 19 anys va obtenir el títol de Mestre Internacional i va ser el primer
escaquista espanyol a conquerir el títol de Gran Mestre. Pomar ostenta, així
mateix, el record de ser el jugador més jove a aconseguir el títol de Campió
d'Espanya.
Segons algun analista, Pomar va anar materialment espoliat, com si es
tractés d'una atracció de fira, a força d’esgotadores exhibicions de
simultànies. En els anys 60 se li va declarar una malaltia neurològica que li
afectava a les articulacions amb símptomes de vellesa prematura i aquest
sobreesforç va poder ser uns dels detonants de la malaltia a la qual estava
genèticament predisposat.
Segons Antonio Medina, un dels millors jugadors de l'època, Pomar : “Tenia
una intuïció sorprenent que contrastava amb la seva escassa preparació tècnica.
Estava capacitat per lluitar contra l'elit soviètica”.
Pomar - Najdorf
Sens dubte va ser un geni, un geni mal dirigit sense una preparació
adequada, tant tècnicament com psicològicament.
Profundament religiós i apolític. Pomar va triar la vida que va voler
viure, va ser feliç durant molt temps jugant als escacs, va tenir alegries i
molts triomfs però també va sofrir grans decepcions víctima de la seva pròpia
salut, de l'època que li va tocar viure i d'una incorrecta planificació de la
seva carrera escaquista.
No es pot explicar la vida d'Arturo Pomar dissociada a la de Carme Pérez,
la seva esposa. La seva importància radica en el fet que no només s'encarregava
de les importants tasques familiars, que com a mare de 7 fills ja suportava, si
no que alhora exercia també com a excel·lent representant i relacions públiques
del millor jugador d'escacs que tenia Espanya en aquell moment.
Pomar va escriure al llarg de la seva vida tres llibres: “Temes d'Escacs”,
Llibreria de Manuel Porrúa, S.A. Mèxic, D.F. 1956; “L'art de veure l'avantatge”,
Editorial Ricardo Aguilera, Madrid, 1970; “Els petits avantatges en el final”,
Ricardo Aguilera, Madrid 1972. També va col·laborar amb diferents diaris i
revistes especialitzades de la seva època.
L'esport i molt en particular els escacs espanyols, estan en deute amb
Arturo Pomar. Aquest immens talent del tauler, va fer molt més per la difusió
dels escacs que tots els promotors de tornejos, les federacions i els
escaquistes de l'època junts. Cap d'ells, malgrat els seus lloables esforços,
havia aconseguit que els escacs espanyols traspassés fronteres i es parlés
d'ell a tot el món. En el firmament escaquístic espanyol havia aparegut un
extraordinari prodigi.
Arturo
Pomar va rebre un homenatge per part de la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2008 quan se li van lliurar la insígnia d’or. A més, també havia rebut el guardó
de “forjador” de l’Esport a Catalunya per part de la Generalitat.
Pomar va ser un geni enfront del tauler i un home honest, una bona persona.
I sens dubte aquest és el millor guardó amb el qual es pot distingir a un ésser
humà.
Facilitat per Federació Catalana d'Escacs.
