diumenge, 21 de juny del 2020

Escacs a les Arts. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs a les arts

Acabem una altra temporada. Serà ja la darrera? No puc deixar de preguntar-me si algú collirà el relleu si ho deixem estar.

Hem fet 45 programes entre les dues temporades, de gener de 2019 a juny de 2020. Hem il·lustrat amb exemples concrets que els escacs han dotat de contingut tota expressió artística i cultural al llarg de la història. Ens hem fixat poc en el propi joc que és, en el fons, el perquè de tot plegat. Si diem que els escacs són un art, no és per com apareixen a altres representacions artístiques. És per les possibilitats, per l’esperit creador de cada partida o de cada composició. Per com ens interpel·len als sentits i a les emocions les partides pròpies i alienes.

Ara bé, si el cinema és el setè art, quins són els sis anteriors? I el vuitè i el novè? I els escacs, en podrien ser un?

Una ràpida cerca a la viquipèdia ens ensenya que la classificació francesa de les arts és l’hegemònica. És la que situa el cinema com a setè art. Setè art... I si la cançó “El setè cel” d’en Jaume Sisa fos una metàfora d’aquests set arts que hem de conèixer? La sento de nou:

“Història certa, dels set arts, set paradisos màgics i encantats. Història certa dels set arts, set nius de pau de glòria i de felicitat”.

Tot i que li haurem de sumar la vuitena art, que són les arts mediàtiques, incloent ràdio, televisió i fotografia; la novena art, que són els còmics; i la desena, que són els videojocs.

Segueixo cantant la cançó mentalment I si poguéssim donar una mostra de les relacions entre els escacs i totes les arts?

“El primer art és inventat: el primer gran inventat de la terrestritat...” I és l’arquitectura. Curiós, no m’ho hagués imaginat mai. Les noves fornades d’arquitectessabran que són els, i les, representants del primer art? L’arquitectura: “l’art i la tècnica de projectar, dissenyar i construir edificis, modificant l’hàbitat humà i estudiant l’estètica, el bon ús i la funció dels espais, ja siguin arquitectònics com urbans”. Costa, però hem trobat una relació entre escacs i l’arquitectura: el 2015 els arquitectes de Novoebureau van transformar els disset mil metres quadrats d’una antiga fàbrica de llet en la seu del campionat del món, amb una estètica molt influenciada pels escacs.


M’agrada pensar, però, que cada partida és com una peça d’arquitectura. La materialització d’unes idees en quelcom concret i tangible. Com els edificis, les partides d’escacs no són sinó la construcció de la realitat que l’escaquista viu en aquell moment; la construcció d’unes formes, d’unes fortificacions i d’uns camins pels quals transitaran les teves peces.

Seguim amb aquest cant, que des dels escacs s’homenatja a totes les arts:

“El segon art, imaginat: en una nit d’estiu a la vora del mar...” L’escultura com a segona art. Quan arribaran les arts a les que estem més acostumats, com la pintura, la música o el cinema? El cinema ja ho sé, al setè. L’escultura és l’art de donar forma al fang, tallar pedra, fusta o altres materials. Podríem considerar que totes les peces d’escacs són petites escultures en si mateixes. N’hi ha que són autèntiques obres d’art.

Però al pensar en formes de pedres em venen al cap els cementiris. En Roger ja va parlar-ne d’un al programa, en el que hi ha tomba d’Alekhine, amb un tauler d’escacs.


I, com no, enemistats en vida havien de competir també en la mort. José Raúl Capablanca també té una escultura a la seva tomba, la d’una peça d’escacs: la dama blanca, que s’alça impertèrrita i estoica, com l’estil de joc de qui resguarda. No us perdeu l’excel·lent sèrie d’articles sobre l’enemistat d’aquests dos monstres del tauler que hi ha a la revista cultural Jot Down.

“El tercer art, dins un mirall reflecteix les imatges d’un món ignorat...” El tercer art és la pintura! Ara apareix, i ja en vam parlar extensament, com a mínim, d’una corrent pictòrica: el cubisme. La relació entre pintura i escacs és infinita. De l’article que vam fer ens quedem amb el concepte “La taula infinita”, aquella taula plena de vicis i hores en la que les relacions personals es posen a prova, enfortint-se o destruint-se segons la força i la naturalesa dels vincles als que s’uneixen les persones. Però sortim del cubisme per trobar més pintura i escacs, com la següent obra, “El joc d’escacs” de la pintora SofonisbaAnguissola, que data, ni més ni menys, de mitjans del segle XVI:


Quasi cinc-cents anys ja, d’aquesta obra d’art. Perquè totes ho són, aquí, d’obres d’art.

I la cançó no s’atura: “I el quart art és irreal: com un oasi verd en un desert estrany; com un oasi verd en un desert estrany...”. Nova vella coneguda. Una de les primeres que et ve al cap quan parles d’art i la que està servint de fil conductor de totes les altres: la música. En propi Roger, amb la seva banda Tu No Existes, podria ser la pinzellada entre escacs i música. Però ens agrada anar una mica més enllà. Ja hem parlat també de François-André DanicanPhilidor, de Madonna o de Bob Dylan. La música, l’art de les muses; l’art d’organitzar sensiblement i lògica una combinació coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l’harmonia i el ritme. Ens quedem amb un exemple que enllaça amb la propera art. La cançó de JeffersonAirplane: “White Rabbit”, en la que es fa referència als escacs i a Alicia al país de les meravelles.

“One pill makes you larger, and one pill makes you small
And the ones that mother gives you, don't do anything at all
Go ask Alice, when she's ten feet tall
And if you go chasing rabbits, and you know you're going to fall
Tell 'em a hookah-smoking caterpillar has given you the call
And call Alice, when she was just small
When the men on the chessboard get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom, and your mind is moving low
Go ask Alice, I think she'll know
When logic and proportion have fallen sloppy dead
And the white knight is talking back wards
And there d queen's off with her head
Remember what the dor mouse said
Feed your head, feed your head”

“Del cinquè art res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest art tan amagat...” I aquest art és la literatura i totes les seves formes. Una d’elles, la poesia, de la que hi ha diversos exemples d’artistes escrivint als escacs, dedicant-li els versos a Caissa, com qui dedica les entregues durant les partides. I d’aquesta infinitat de mons creats ens en quedem un que porta un infinit per recursivitat. Els darrers versos del poema de Jorge Luis Borges:

“Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza
de polvo y tiempo y sueño y agonia?”

Només queden dos cels a la cançó d’en Jaume Sisa que els agrupa en un mateix vers: “I el sisè art està copiat, de l’art setè que s’ha engendrat dins del teu cap...”

En la nostra versió, el sisè art són les arts escèniques, que inclou el teatre i la dansa. Encara tenim el record ben present de l’adaptació de “La novel·la d’escacs”, per part de l’Iván Morales en la que en Jordi Bosch interpretava tots els papers de l’obra en una hora i mitja monumental. L’adaptació es va dir “La partida d’escacs”, i es va estrenar al Teatre Romea el 2018.



I arribem per fi al setè art; el cinema. Recuperant l’article d’escacs al cinema, ens quedaríem amb el gran clàssic d’un dels cineastes de més prestigi, l’Ingmar Bergman i el seu, encaixant amb el número de l’art: “El setè segell”. La partida per excel·lència: la partida amb La Mort. Però com que no ens volem repetir, ens quedem amb un curtmetratge de, atenció, l’any 1903, anomenat “A chess dispute”.


Ara tocaria inventar-nos uns versos per encabir els altres tres arts que apareixen a la classificació francesa de les arts, però no m’atreveixo a seguir una obra mestra com “El setè cel”.

El vuitè art són les arts mediàtiques en les que s’inclou la ràdio, la televisió i la fotografia. Quedaria malament posar-nos com a exemple, però és el que hem estat intentant fent durant tot aquest temps. Que cada programa fos una petita contribució al coneixement lliure sobre com els escacs han aparegut i han donat contingut a altres expressions artístiques i culturals. Donarem un altre exemple, de la fotografia. Una fotografia icònica perquè dóna inici a una bona col·lecció de fotografies d’escacs. Parlem de la fotografia que il·lustra la portada del llibre d’en David Llada, “TheThinkers”, un autèntic homenatge a l’art del pensament:


El novè art és el còmic, del que també vam fer un article en el seu moment. Històries de detectius, malfactors i herois. Ens quedem amb el que per nosaltres ha passat a ser el malfactor per excel·lència: “TheChessmen of Death”:


Acabem amb el desè art, l’art dels videojocs. No són les partides en línia una mena de videojoc? I qui no recorda el ChessMaster, joc que va saltar de l’ordinador a les videoconsoles?


Ens fa gràcia un altre exemple de com els escacs apareixen als videojocs. És el cas d’un dels jocs de la saga MonkeyIsland, en la que el protagonista es troba amb uns pirates jugadors d’escacs:


Jugadors d’escacs pirates. Segur que a en David Vivancos se li podria acudir un conte curt relacionat amb això.

Bé, aquesta ha estat una petita mostra del que hem estat fent aquest temps. Recopilar informació i compartir-la, per, entre tots i totes, demostrar com d’atraients i fascinants són els escacs, i veure com artistes de tota mena els han fet servir al llarg de la història.

Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta aventura.


Bibliografia




dissabte, 13 de juny del 2020

L'Atac del Porc. Facilitat per Cooltura Escacs



Atac Porc (I)

Fa temps que parlem de l’Atac Porc. Abans coneguda com a Obertura Independentista, i futurament coneguda com Variant del Senglar, o del Garrí. Estem buscant nom encara. Hem publicat alguns exemples a les xarxes socials en els últims mesos. Per citar-ne alguns:


Fa anys que només jugo això per internet. Tant amb blanques com amb negres (sí, també es pot fer amb negres. De fet, l’Atac Porc amb blanques neix de la següent pregunta: si aquesta obertura que faig amb negres em funciona, perquè no fer-la amb les blanques, amb un temps de més i millors perspectives, pel simple fet de ser blanques?). Amb el compte de Cooltura Escacs de Chess24, creat el 2019, només he jugat l’Atac Porc. Per tant, tinc una base de dades de més de mil partides amb aquesta idea d’obertura amb la que vaig arribar als 2680 d’ELO a Chess24, vencent a diversos Mestres Internacionals. Amb això vull dir que, tot i que pugui no ser un sistema massa bo a nivell tècnic, és un sistema vàlid per a competir a tres minuts. I aquesta és la clau. L’Atac Porc no té cap més pretensió que la de fer passar una bones partides a ritmes ràpids.

Aquest sistema d’obertura es basa en les següents premisses:

·      -   A partides ràpides el jugador de negres no vol problemes i, per tant, vol enrocar-se (generalment en curt) aviat

·       -   Per a enrocar-se aviat, consolidarà un centre, traurà peces menors i s’enrocarà en com a màxim 5-6-7 jugades

·       -  Si les blanques no passen de la quarta fila, les negres no veuran perill imminent, i satisfaran els 2 punts anteriors

Aquestes són les tres primeres premisses, i sobre les que es construeix el sistema d’obertura. La posició base de les peces blanques és la següent:


No obstant, en una bona mostra de partides ens podem trobar que haguem hagut de fer també la jugada X. a3, per evitar el salt de cavall a b4, si les negres treuen el cavall de b8 per c6 (importantíssim fer a3 contra Cavall c6).


Les primeres tres jugades quasi sempre seran les mateixes: 1. Cf3 2. e3 3. c4, i aquestes dues jugades de peons, e3 i c4, marcaran l’estructura bàsica de la posició, i en la gran majoria de casos s’haurà de mantenir el peó de c4 amb una re-captura amb el de b3, i el peó d’e3 amb una re-captura dels peons de d2 o d’f2. Normalment serà amb aquest últim, per tal d’obrir també la columna f i sumar una autopista a l’atac. Això de re-capturar amb peons és molt important, perquè els peons de c4 i d’e3 tenen sengles funcions de vital importància: retarden el desenvolupament de les negres i provoquen dues coses:

·      -  al no poder posar peces ni a d5 ni a d4, hauran de perdre alguns temps per tal d’aconseguir-ho (temps que les blanques usaran per llençar-se a l’atac)

·          -   si no perden aquests temps per satisfer el punt anterior, hauran de fer altres jugades, que debilitaran la seva estructura

En general, la quarta jugada, si te la permeten fer, haurà de ser 4. Cc3 per estar preparat per saltar si t’avancen un peó a d4, amenaçant-te’l. Si no has tret el cavall per c3 abans de que et facin d4, res del que ve a continuació es pot aprofitar perquè la partida pren altres camins, totalment diferents.

Un cop el cavall surt a c3 tindrà dues opcions a mig termini:

·              -  Anar al flanc de rei ja sigui per e2-g3 o per d1-f2. Per exemple:



·            - Ser sacrificat a d5 pel bé d’una descoberta mortal, o d’una desviació de les defenses de les negres. Per exemple:


Aquesta posició, en la que blanques i negres han fet 9 jugades, i en la que ara és el torn de les blanques, s’ha donat en 7 ocasions en el compte de Cooltura Escacs de Chess24, des de 2019, davant de rivals amb un ELO de 2403 de mitjana. Les blanques han guanyat les 7 partides. Aquí les negres s’acaben de deixar el peó de d5, perquè no el podran re-capturar amb el cavall després de 10.cxd5 cxd5 11.Nxd5, perquè es deixarien mat a h7.

Tornem a donar un cop d’ull a l’estructura bàsica:


Veiem que a part de les 4 primeres jugades ja comentades, en aquesta posició “ideal” també s’han jugat les jugades b3, Ab2 i Dc2. L’ordre d’aquestes jugades, en la majoria dels casos, no és massa important, però, com dèiem, no es pot fer sota cap concepte la jugada Dc2 si les negres han jugat prèviament Cc6. Si les negres han jugat prèviament Cc6, les blanques hauran de jugar a3 abans de posar la Dama a c2.

A partir d’aquí, veiem què permet la posició de les blanques, i imaginem que les negres s’han enrocat en curt i que tenen el rei a g8:


Veiem que l’alfil de b2 està situat a la gran diagonal i, per tant, té acció directa sobre g7 i h8. La dama a c2 pot anar a h7. El cavall, saltant a g5 recolzat amb el peó d’h4 si fa falta també està apuntant a h7. Si el cavall és capturat a g5 i les blanques re-capturen amb el peó d’h4, alliberen la columna per la torre, que es suma a l’atac d’h7 i h8.

A més, l’alfil de caselles blanques pot posar-se a d3 en una jugada, d’es d’on apuntaria també a h7, i l’enroc llarg sempre és una opció que permet a la torre d’a1 anar a la columna g, sinó a la h, des d’on apuntaria també a l’enroc curt de les negres:


I, com titularia el seu llibre en Bent Larsen; “totes les peces ataquen”.

Són molts detalls, dels quals les negres comencen a veure’n la dimensió real un cop ja s’han enrocat i sembla massa tard. Sembla és la paraula. Evidentment, existeixen defenses, però recordem que, quan tot això passi, serem a una partida a tres minuts, i que defensar-se és molt més complicat que atacar. A més, si juguem sovint l’Atac Porc, estarem molt més acostumats i acostumades a aquestes posicions que no pas qui porti les peces negres.

En aquest escenari de múltiples possibilitats d’atac, és normal que les negres s’equivoquin i permetin atacs decisius.

El següent diagrama (vegeu l’estructura de peons a2-b3-c4-d2-e3 (els del flanc de rei han servit per obrir línies)) és la posició final d’una partida jugada el 9 de març de 2020, davant d’un 2.555 d’ELO a Chess24:


Un jugador de 2555 ELO a Chess24 no és un mal jugador. Segurament no sigui un Mestre, però no és mal jugador. La posició final il·lustra bé diversos aspectes:

·           -   A les blanques no els hi queden peons al flanc de rei (això és perquè avancen fins a dalt de tot i s’estavellen contra les defenses negres, o s’entreguen pel camí per obrir línies)

·              -  A les blanques els hi falta la dama (Us costarà jugar l’Atac Porc si sou molt materialistes)

·            -  A les blanques només li queden 3 peces i les 3 tenen una funció pel mat, en canvi les negres tenen una dama a d8 i una torre a a8 que no han mogut en tota la partida, i una torre a f8 que només s’ha mogut quan s’ha enrocat (això il·lustra la diferència quan una persona té un pla concret, o un sistema com l’Atac Porc, vers una persona que “se’l troba al damunt”)

El que més m’agrada de l’Atac Porc, però, és que ha convençut a amics a jugar-lo. M’il·lusiona molt rebre les seves partides i veure que els funciona.




dissabte, 6 de juny del 2020

Matx Amics del Xarxa de Mat vs Amics del Cooltura Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Amics del Xarxa de Mat vs Amics del Cooltura Escacs


Diumenge 31 de maig de 2020, de 18 a 19 hores es va jugar el primer matx amistós “amics del Xarxa de Mat” vs “amics del Cooltura Escacs”. Una activitat que fa olor a final de temporada. I qui sap si d’etapa. La plataforma escollida va ser Lichess, plataforma per excel·lència per organitzar campionats durant el confinament.

Ens vam esprémer les neurones per fer una bona promoció, i estem molt contents dels vídeos que ens van sortir. No us els perdeu:


Al final vam ser 69 escaquistes, 35 pel Xarxa de Mat i 34 pel Cooltura Escacs. En Víctor i l’Enric ens van guanyar, tant en poder de convocatòria com en mitjana d’ELO (2055 vs 1921), a part  del matx en sí mateix (381 a 293). Enhorabona! Per la classificació final es van tenir en compte els 20 jugadors amb més punts de cada equip, quedant de la següent manera:


Vegem els 10 primers jugadors:


El Mestre Fide Reikoda va ser qui més punts va fer en tot el torneig, amb vuit victòries, dues taules i només una derrota. De totes maneres, la millor performance la va fer Rose Stone (2593), que va acabar imbatuda, sent l’única jugadora que no va perdre cap partida (si exceptuem el cas d’en Ruliyo GM, que va guanyar la única que va jugar).


El nostre primer jugador, en Puro Corazon va guanyar 9 partides, empatar 1 i perdre 3. El que més ens va sorprendre, però, va ser el seu repertori d’obertura. En més d’una partida el vam poder veure fent servir el gambit Halloween! Una obertura en la que a la jugada 4 les blanques entreguen una peça per un peó!


No obstant, el gambit Halloween no és lo més inversemblant que vam veure diumenge. En Roger va aconseguir una posició de taules per continu davant d’un reputat Mestre Català, però al no encertar amb els escacs, se li va escapolir:


Un altre dels elements de la jornada va ser el xat, en el que vam poder veure de tot. Fins i tot, prediccions que es complirien, però només parcialment:





Bon torneig de Neurobyte, que quedaria desè de la general.

Una altra cosa que em va il·lusionar del torneig és veure com l’Atac Porc gaudeix de la suficient confiança com per ser jugat per altres jugadors. Veiem la posició que aconsegueixen les blanques en una de les partides del matx:


El proper article serà una introducció a “l’Atac Porc”, antigament coneguda com “obertura independentista”, i futurament coneguda com “Variant del Senglar”, o del garrí. Estem en busca de nom encara. La idea és tant bàsica com creure que les negres, a ràpides, lo únic que volen és treure peces i enrocar-se en curt aviat. Tenint això present, les blanques fan jugades aparentment inofensives però que, de cop i volta, permeten que totes les peces blanques estiguin apuntant cap a l’enroc curt, i és aleshores quan es llencen els peons del flanc de rei, t’enroques llarg i poses les torres a g i h, si no és que les dobles a h:


Us deixo algunes partides de l’Atac Porc d’exemple:


Ja per acabar, vegem unes quantes posicions, extretes de les partides del matx, a mode d’exercicis de tàctica:

1.       Blanques juguen i fan mat en 2 moviments


2.       Negres juguen i queden en clar avantatge


3.       Blanques juguen i fan mat en una jugada


4.       Blanques juguen i fan mat en dues jugades


5.       Blanques juguen i fan mat en dues jugades


6.       Blanques juguen i queden en clar avantatge


7.       Blanques juguen i queden en clar avantatge


8.       Blanques juguen i fan mat en 3 jugades


9.       Negres juguen i fan mat en 3 jugades





dilluns, 1 de juny del 2020

Partida comentada Humpy Koneru - Carissa Yip; Cairns Cup 2020. Facilitat per Cooltura Escacs



Cairns Cup




L’edició de 2020 de la Cairns Cup es va disputar del 7 de febrer al 16 del mateix mes. L’any passat va ser tot un esdeveniment, digne dels millors campionats a nivell mundial, i enguany ho ha tornat a ser.

A la primera ronda va haver-hi dues partides decisives, del total de cinc. Veiem els resultats:


Ens centrarem en la partida entre la Gran Mestra Humpy Koneru i la Mestra Internacional Carissa Yip, que és la participant més jove, amb només 16 anys. L’obertura va ser una King’s Indian Defensa, l’acrònim de la qual és KID, per tant, es va fer broma sobre que la “kid” jugava la KID.

1.d4 Nf6

Jugada a jugada. Les blanques trien els conceptes clàssics de “control del centre a través de a ocupació efectiva” mentre que les negres opten pels conceptes hiper moderns de “ja minaré el centre quan l’altre hagi establert el campament”.

2.c4 g6

És un desenvolupament normal per part de les dues jugadores. És important veure el 2... g6 de les negres perquè aviat farà alfil g7. I és que hi ha jugades precursores d’altres jugades. Hi ha jugades que han d’acompanyar a les anteriors, i l’exemple del fianchet (l’estructura f7-g6-h7 amb alfil g7 i enroc) és un dels més clars

3.Nc3 Bg7

L’exemple c4-Nc3 també respon al que acabem de comentar. Primer peó i després la peça, per a que el peó no et quedi darrere. No vull dir que sempre s’hagi de fer, però si les blanques volen jugar d’una determinada manera, el 2.c4 s’ha de seguir amb un eventual cavall c3. Posar-lo per a3 o d2 no acompanya tant a la posició

4.e4 d6

Hi ha molta teoria amb aquesta obertura. Si miréssim les estadístiques podríem veure quins són els resultats per ELO’s promig, etcètera. Les blanques dominen el centre ocupant-lo, mentre que les negres es preparen per minar-lo, desenvolupant ràpidament el seu flanc de rei per enrocar-se i començar a jugar amb totes les peces

5.Be2 0-0


Com dèiem, les negres ja s’han enrocat. Aquest tipus d’obertures són molt riques per les grans diferències entre les disposicions de peces. Són obertures desequilibrades que normalment acabaran amb la partida decidida. Vegem les blanques: tenen tres peons a la quarta fila, ocupant el centre i han desenvolupat una peça de cada flanc. Mentrestant, cap peça negra passa de sisena fila, i ja s’han enrocat

6.Be3 e5

I, un cop enrocades, les negres no triguen en minar el centre. Però insistim en que si voleu entrar en aquestes línies, s’ha d’estudiar molt, perquè s’han jugat infinitat de vegades. Les blanques segueixen desenvolupant peces del flanc de dama (retardant el possible enroc curt) i les negres passen de sisena, i plantegen la primera ruptura

7.d5 Na6

Ruptura que no convenç a les blanques, que prefereixen avançar el peó, limitant l’espai de les negres. Això pot passar a ser una lluita per l’espai, per part de les blanques, mentre que les negres mirin d’aprofitar-se de les concessions que cada avançament de peó implica, doncs els peons no poden tornar enrere

8.h4 Nc6


Moment de creixent tensió. Evidentment aquestes jugadores han de conèixer bé què estan jugant, i les dues han d’estar més o menys còmodes amb les seves respectives posicions. Ara bé, la partida està prenent uns camins irreversibles i decisius: L’avançament del peó d’h per part de les blanques implica que el rei blanc estarà lleugerament exposat si s’enroca curt. I el cavall c5 de les negres implica poder acabar amb els peons doblats a la columna c, a canvi de la parella d’alfils. Tot i que, probablement, això últim fos durant poca estona, perquè un eventual c6 de les negres pràcticament forçarien el canvi de peó

9.Qc2 c6

Dama c2 és una jugada versàtil: a banda de defensar el peó d’e4, recentment atacat, permet insinuar un possible enroc llarg per part de les blanques. Les negres, per la seva banda, es preparen per obrir alguna de les columnes del flanc de dama, ja sigui la columna b després de dxc6 i bxc6, o ja sigui la columna c després d’un cxd5

10.h5 cxd5


Els desequilibris de la posició es van posant de manifest: mireu què amunt està el peó blanc de la columna h, preparat per ser canviat pel de g6, o per arraconar l’alfil de caselles negres a h8, traient-li una casella al rei negre. Això per un flanc, mentre que pel centre del tauler hi ha brega a la casella d5i s’estan obrint columnes que, presumiblement i tenint en compte el grau de desenvolupament de cada bàndol, poden afavorir a les negres

11.cxd5 Qa5

La jugada de les blanques és reactiva, així que tampoc cal comentar-la més enllà de que és molt més saludable prendre amb el peó de c que amb el d’e, perquè si es prengués amb el d’e, les blanques estarien convidant a les negres a avançar els seus peons d’f i e, obrint la gran diagonal negra en la que l’alfil de g7 seria un semi-Déu. La jugada Dama a5 posa pressió al peó d’e4, ja que clava a un dels defensors

12.Bd2 Bd7

Les blanques es defensen el peó desclavant-se el cavall i les negres connecten les torres amb aquest alfil d7, al mateix temps que el posa controlant aquestes caselles sensibles com són a4 i b5,per les quals poden transitar varies peces

13.h6 Bh8

Les blanques defineixen definitivament la qüestió del peó d’h, el qual avancen fins a h6, fent recular l’alfil fins a h8. Aquest alfil que ha quedat confinat a h8 té difícil jugar a curt-mig termini, disminuint a l’hora les opcions de retirada del rei negre. A més, el peó a h6 convida a somniar amb uns mats a la última fila, com els que fèiem quan érem petits

14.Nh3 Qc7


Les blanques treuen la darrera peça menor que li quedava per treure, i ho fa contravenint el que diem als nens i nenes petites quan comencen: “els cavalls al centre”. Evidentment, cada regla té la seva excepció, i les normes estan per trencar-les. El cavall està millor a h3 pel simple fet de que no tapa l’acció de l’alfil d’e2, i podria anar a f2 en un eventual esquema d’f3, cavall f2 i g4. La dama blanca es torna a moure quan feia només tres jugades que havia anat a a5. Dama a5 era una amenaça infantil, i ara les negres han de tornar-la a moure. Podria haver estat una pèrdua de temps dama a5, podent fer directament alfil d7? O la subtilesa de forçar a les negres a jugar alfil d2 compensa aquest temps? Què espantava, alfil per c5?

15.Ng5 Rac8

Finalment les blanques trien posar el cavall a g5, des d’on serà difícil per les negres expulsar-lo (com a mínim ara necessitarien dos temps), i des d’on es suma a la defensa d’e4, alliberant un dels altres dos defensors (cavall de c3 i dama de c2). Les negres per la seva banda situen una de les torres a la columna oberta, darrera de la dama. Segurament tingui més sentit que hi vagi la torre d’a que la d’f, perquè la d’f està cridada a fer grans coses amb els peons d’f i e, quan els pugui avançar, si és que els pot avançar

16.Qc1 a5

Com dèiem, havent sumat un defensor a e4 (el cavall de g5) la dama s’allibera d’aquesta tasca, i pot canviar de posició. Tot i que a primera vista, dama d1 no sembli la millor jugada del món, per l’escassa mobilitat que té. Les negres decideixen moure el que poden moure. No sembla que el flanc de rei ni el centre el puguin moure massa, així que opten per jugar per on poden jugar, i anar millorant la seva posició pel flanc de dama. Si aquest peó que ara esta a a5 arriba a a3, la diagonal a1-h8 cobraria més importància

17.0-0 Qd8



Per fi les blanques s’enroquen, i les negres mouen per tercera vegada consecutiva la seva dama, situant-la a la seva casella inicial. Valen aquests tres temps? Han estat profitosos, o podria haver fet les jugades alfil d7, torre c8 i a5 sense necessitat de moure la dama tantes vegades, i guanyant tres temps com podrien ser a4-a3 i algun altre?

18.Rb1 Ne8

Posar la torre a b1 enlloc de c1 sembla una jugada fora psicològica. Li està dient: “la podria posar a c1 i proposar-te el canvi de torres i anar simplificant a poc a poc, però em veig amb prou confiança com per no canviar-te les peces i anar a guanyar”. A més, prepara un b4 que li permetria obrir la columna b, i atacar el peó de b7. Les negres podrien haver avançat el peó d’a una casella més, però no semblava massa bona ja que un alfil c4 de les blanques podria comportar perdre el peó, així que decideixen fer el que poden fer, que és donar pas a la columna f

19.b3 f6



El sentit de b3 pot costar de veure a primera vista, perquè és una jugada que no sembla lògica després d’haver posat la torre al darrera. Però aquesta maniobra és habitual: primer b3 per a després a3 i b4, evitant que ella em faci a4 si faig primer a3. No obstant, després de tota aquesta maniobra, les blanques acabaran amb un peó a b4 contra el que xocaria la torre. Potser li feia por mantenir la torre a la gran diagonal negra, prevenint-se de cops tàctics. Les negres juguen un f6 la funció de la qual únicament és treure el cavall blanc d’allà. No obstant, el convida a entregar un peó a e6 a canvi d’aquesta estructura negra, amb totes les peces a la seva primera fila. Pot compensar l’entrega. Si hagués atacat el cavall amb alfil f6 enlloc d’f6, el salt a e6 no existiria i el cavall hauria de retrocedir

20.Ne6 Nxe6

Efectivament, les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten. Calcular-ho tot és impossible, però aquestes intuïcions, veient com de desincronitzades estan les peces negres, s’han d’escoltar

21.dxe6 Bxe6

Canvis que s’havien de fer, res més a comentar

22.Bc4 Nc7

Les negres intenten coordinar les peces a l’hora que les desenvolupa. Hagués estat massa arriscat per les negres anar a guanyar el peó de c4 amb alfil per c4, bxc4 i torre per c4 perquè la torre blanca de b1 prendria el peó de b7, entrant amb gran dolor com sempre a la setena fila. Ja coneixeu la dita: “torres a setena posaràs i la partida guanyaràs”

23.Nb5 Qd7



Aquí ja comença a complicar-se la cosa i el càlcul augmenta. Una posició en la que aturar-se. Què hagués passat si les negres haguessin pres a b5? O a c4? El cavall b5 de les blanques és una d’aquelles jugades que qui mira una partida d’escacs vol que es facin, perquè més enllà de les possibilitats tàctiques directes de prendre a b5 o c4, s’ha descobert un camí per l’alfil de d2 que està apuntant al peó indefens d’a5. La jugada de les negres, dama d7, fa reaccionar a les blanques perquè està amenaçant el cavall de b5, que ara és atacat per dues peces

24.Nxc7 Bxc4

Les negres, per tal de no perdre el peó d’a7 es veuen en la tessitura de, en comptes de prendre el cavall a c7 amb la torre, i esperar que les blanques prenguin a e6 l’alfil, per reprendre amb la dama, es veuen en la tessitura de prendre a c4, i obrir-li la columna b a les blanques i endarrerir-se encara més el peó de d6, que tindrà molt complicat avançar pels peons blancs d’e4 i c4. Recordem que les negres tenien un peó de menys, potser hagués estat interessant tornar-lo, a canvi de tenir la columna c controlada

25.bxc4 Qxc7

Canvis i canvis

26.Qb3 Qxc4



D’acord, l’anàlisi que feia abans no té gaire sentit des del moment en que les negres poden capturar tranquil·lament a c4. Però és un canvi difícil de fer, mai és còmode deixar que t’entrin a setena malgrat t’enduguis algun peó més pel camí, com el d’e4. De moment, si les blanques mantenen la dama a b3, les negres no poden prendre a e4 perquè la dama de c4 està clavada. Sembla mentida que ara el rei i l’estructura de peons negra tingui quelcom a veure a l’hora de que menjar-se el peó d’e4 sigui una amenaça

27.Bxa5 Qxb3

Al final el peó d’a acaba caient, i les blanques dominen la columna b, posant pressió al peó de b7. I quan a un dels dos bàndols li toca defensar peons en un final de torres, i a l’altra li toca atacar-los, les torres actives normalment s’acaben imposant

28.Rxb3 Rf7


Hem arribat a un punt en el que la naturalesa de la partida ha canviat. El mig joc s’ha acabat i entrem en un final. El mig joc i el final no es regeixen per les mateixes normes, i saber canviar el xip és fonamental. Les blanques tenen un peó de menys, però la seva posició és més prometedora perquè estan posant pressió sobre el peó de b7, amb l’amenaça d’entrar a setena amb les torres, i que el rei negre no pugui sortir mai de la vuitena fila. I, tots i totes sabem, que el rei al final de la partida és una peça més. Que quedi confinat a la última fila és com tenir peça de menys. A més a més, l’alfil de les blanques de moment és bastant superior a l’alfil de les negres, que està confinat a un extrem del tauler, amb tot de peons per davant que el bloquegen. Si el negre aconseguís donar-li vida, i canviar el peó d’f6 per el d’e4, la cosa milloraria bastant perquè el peó de d6 cobraria molta importància, doncs no tindria cap peó contraria que li fes la guitza

29.Rfb1 Rb8

I el que dèiem, les torres blanques fan més goig que les negres. Ara les blanques han de fer valor el seu alfil, que de moment és millor que l’altre, i han de fer valer la clavada del peó de b7, avançant el seu peó d’a2 fins a a6, i guanyar la partida amb això

30.Bd2 f5



 El que dèiem, l’alfil blanc busca noves caselles. Des de d2 pot defensar per si de cas el peó d’h6, i a banda, situant-se a e3, per poder anar per exemple a a7, tocar la torre i menjar-se el peó de b7 net (tot i que caldria valorar, si es posa l’alfil a a7, un b5 de les negres, amenaçant-lo. Segurament alfil a7 no sigui la millor jugada).  Les negres intenten agafar oxigen, i serien la mar de felices si les blanques prenguessin a f5. Les opcions més saludables són fer f3 o no fer-li cas a aquesta amenaça, i tirar cap a munt el peó d’a. El blanc es pot permetre aquestes llicències, perquè la posició del rei i alfil negre és lamentable i si en algun moment es canviés una torre guanyant el peó de b7, l’altre torre negra no podria abandonar la última fila, per no deixar-se l’escac. Així que, de moment, les blanques tenen prou temps

31.a4 fxe4

Les blanques, entregant el peó d’e4 i donant-li aquest centre a les negres, van a per totes. Deuen haver calculat que ja guanyen

32.a5 Rbf8


I, efectivament, a partir d’aquí les blanques ja juguen soles. S’ha de ser valenta per deixar-se entrar a f2, però ho tenen tot controlat, tal com demostrarà en les següents jugades:

33.Rxb7 Rxf2 34.Bb4 e3

Calen nervis d’acer, o ser molt bona, per veure que no existeix cap perill real a la posició

35.Bxd6 Re8 36.Rb8 Rxb8 37.Rxb8+ Kf7 38.Rxh8 Rb2

Última amenaça de les negres, però que té una fàcil resposta

39.Kf1 Ke6 40.Bc5


Una partida que, malgrat la CarissaYip l’hagi perdut, ens ha deixat un molt bon sabor de boca, doncs entre l’obertura triada i la tàctica que hi havia cap a les jugades vint-i-escaig, ens fa pensar que com a aficionats ens donarà partides molt vistoses en el futur.