Escacs
a les arts
Acabem una altra temporada. Serà ja la
darrera? No puc deixar de preguntar-me si algú collirà el relleu si ho deixem
estar.
Hem fet 45 programes entre les dues
temporades, de gener de 2019 a juny de 2020. Hem il·lustrat amb exemples
concrets que els escacs han dotat de contingut tota expressió artística i
cultural al llarg de la història. Ens hem fixat poc en el propi joc que és, en
el fons, el perquè de tot plegat. Si diem que els escacs són un art, no és per
com apareixen a altres representacions artístiques. És per les possibilitats, per l’esperit creador de cada partida o de cada
composició. Per com ens interpel·len als sentits i a les emocions les partides
pròpies i alienes.
Ara bé, si el cinema és el setè art,
quins són els sis anteriors? I el vuitè i el novè? I els escacs, en podrien ser
un?
Una ràpida cerca a la viquipèdia ens ensenya que la classificació
francesa de les arts és l’hegemònica. És la que situa el cinema com a setè art.
Setè art... I si la cançó “El setè cel” d’en Jaume Sisa fos una metàfora
d’aquests set arts que hem de conèixer? La sento de nou:
“Història certa, dels set arts, set
paradisos màgics i encantats. Història certa dels set arts, set nius de pau de
glòria i de felicitat”.
Tot i que li haurem de sumar la
vuitena art, que són les arts mediàtiques, incloent ràdio, televisió i
fotografia; la novena art, que són els còmics; i la desena, que són els
videojocs.
Segueixo cantant la cançó mentalment I
si poguéssim donar una mostra de les relacions entre els escacs i totes les
arts?
“El primer art és inventat: el primer gran inventat de
la terrestritat...” I és l’arquitectura. Curiós, no m’ho hagués imaginat mai.
Les noves fornades d’arquitectessabran que són els, i les, representants del
primer art? L’arquitectura: “l’art i la tècnica de projectar, dissenyar i
construir edificis, modificant l’hàbitat humà i estudiant l’estètica, el bon ús
i la funció dels espais, ja siguin arquitectònics com urbans”. Costa, però hem
trobat una relació
entre escacs i l’arquitectura:
el 2015 els arquitectes de Novoebureau van transformar els disset mil metres
quadrats d’una antiga fàbrica de llet en la seu del campionat del món, amb una
estètica molt influenciada pels escacs.
M’agrada pensar, però, que cada
partida és com una peça d’arquitectura. La materialització d’unes idees en quelcom
concret i tangible. Com els edificis, les partides d’escacs no són sinó la
construcció de la realitat que l’escaquista viu en aquell moment; la
construcció d’unes formes, d’unes fortificacions i d’uns camins pels quals
transitaran les teves peces.
Seguim amb aquest cant, que des dels
escacs s’homenatja a totes les arts:
“El segon art, imaginat: en una nit d’estiu a la
vora del mar...” L’escultura com a segona art. Quan arribaran les arts a les que estem
més acostumats, com la pintura, la música o el cinema? El cinema ja ho sé, al
setè. L’escultura és l’art de donar forma al fang, tallar pedra, fusta o altres
materials. Podríem considerar que totes les peces d’escacs són petites
escultures en si mateixes. N’hi ha que són autèntiques obres d’art.
Però al pensar en formes de pedres em
venen al cap els cementiris. En Roger ja va parlar-ne d’un al programa, en el
que hi ha tomba d’Alekhine, amb un tauler d’escacs.
I, com no, enemistats en vida havien
de competir també en la mort. José Raúl Capablanca també té una escultura a la
seva tomba, la d’una peça d’escacs: la dama blanca, que s’alça impertèrrita i
estoica, com l’estil de joc de qui resguarda. No us perdeu l’excel·lent sèrie
d’articles sobre l’enemistat d’aquests dos monstres del tauler que hi ha a la
revista cultural Jot
Down.
“El tercer art, dins un mirall reflecteix les
imatges d’un món ignorat...” El tercer art és la pintura! Ara apareix, i ja en vam
parlar extensament, com a mínim, d’una corrent pictòrica: el cubisme. La relació entre pintura i escacs és
infinita. De l’article que vam fer ens quedem amb el concepte “La taula
infinita”, aquella taula plena de vicis i hores en la que les relacions
personals es posen a prova, enfortint-se o destruint-se segons la força i la
naturalesa dels vincles als que s’uneixen les persones. Però sortim del cubisme
per trobar més pintura i escacs, com la següent obra, “El joc d’escacs” de la
pintora SofonisbaAnguissola, que data, ni més ni menys, de mitjans del segle
XVI:
Quasi cinc-cents anys ja, d’aquesta
obra d’art. Perquè totes ho són, aquí, d’obres d’art.
I la cançó no s’atura: “I el quart art és irreal: com un oasi verd en un
desert estrany; com un oasi verd en un desert estrany...”. Nova vella coneguda.
Una de les primeres que et ve al cap quan parles d’art i la que està servint de
fil conductor de totes les altres: la música. En propi Roger, amb la seva banda Tu
No Existes, podria ser la pinzellada entre escacs i música. Però ens agrada
anar una mica més enllà. Ja hem parlat també de François-André DanicanPhilidor,
de Madonna o de Bob Dylan. La música, l’art de les muses; l’art d’organitzar
sensiblement i lògica una combinació coherent de sons i silencis respectant els
principis fonamentals de la melodia, l’harmonia i el ritme. Ens quedem amb un
exemple que enllaça amb la propera art. La cançó de JeffersonAirplane: “White Rabbit”, en la que
es fa referència als escacs i a Alicia al país de les meravelles.
“One pill makes you larger, and one pill makes you small
And the ones that mother gives you, don't do anything at all
Go ask Alice, when she's ten feet tall
And if you go chasing rabbits, and you know you're going to fall
Tell 'em a hookah-smoking caterpillar has given you the call
And call Alice, when she was just small
When the men on
the chessboard get
up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom, and your mind is moving low
Go ask Alice, I think she'll know
When logic and proportion have fallen sloppy dead
And the white knight is
talking back wards
And there d queen's off
with her head
Remember what the dor mouse said
Feed your head, feed your head”
“Del cinquè art res no se’n sap: no hi ha notícies
d’aquest art tan amagat...” I aquest
art és la literatura i totes les seves formes. Una d’elles, la poesia, de la
que hi ha diversos exemples d’artistes escrivint als escacs, dedicant-li els
versos a Caissa, com qui dedica les entregues durant les partides. I d’aquesta
infinitat de mons creats ens en quedem un que porta un infinit per
recursivitat. Els darrers versos del poema de Jorge Luis Borges:
“Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza
de polvo y tiempo y sueño y agonia?”
Només queden dos cels a la cançó d’en
Jaume Sisa que els agrupa en un mateix vers: “I el sisè art està copiat, de l’art setè que s’ha engendrat dins del
teu cap...”
En la nostra versió, el sisè
art són les arts
escèniques, que inclou el teatre i la dansa. Encara tenim el record ben present
de l’adaptació de “La novel·la d’escacs”, per part de l’Iván Morales en la que
en Jordi Bosch interpretava tots els papers de l’obra en una hora i mitja
monumental. L’adaptació es va dir “La partida d’escacs”, i es va estrenar al
Teatre Romea el 2018.
I arribem per fi al setè
art; el
cinema.
Recuperant l’article
d’escacs al cinema, ens
quedaríem amb el gran clàssic d’un dels cineastes de més prestigi, l’Ingmar
Bergman i el seu, encaixant amb el número de l’art: “El setè segell”. La
partida per excel·lència: la partida amb La Mort. Però com que no ens volem
repetir, ens quedem amb un curtmetratge de, atenció, l’any 1903, anomenat “A chess dispute”.
Ara tocaria inventar-nos uns versos
per encabir els altres tres arts que apareixen a la classificació francesa de
les arts, però no m’atreveixo a seguir una obra mestra com “El setè cel”.
El vuitè art són les arts
mediàtiques en
les que s’inclou la ràdio, la televisió i la fotografia. Quedaria malament posar-nos com a
exemple, però és el que hem estat intentant fent durant tot aquest temps. Que
cada programa fos una petita contribució al coneixement lliure sobre com els
escacs han aparegut i han donat contingut a altres expressions artístiques i
culturals. Donarem un altre exemple, de la fotografia. Una fotografia icònica
perquè dóna inici a una bona col·lecció de fotografies d’escacs. Parlem de la
fotografia que il·lustra la portada del llibre d’en David Llada, “TheThinkers”,
un autèntic homenatge a l’art del pensament:
El novè art és el còmic, del que també vam fer un article en el seu moment. Històries de
detectius, malfactors i herois. Ens quedem amb el que per nosaltres ha passat a
ser el malfactor per excel·lència: “TheChessmen of Death”:
Acabem amb el desè art, l’art dels
videojocs. No són
les partides en línia una mena de videojoc? I qui no recorda el ChessMaster,
joc que va saltar de l’ordinador a les videoconsoles?
Ens fa gràcia un altre exemple de com
els escacs apareixen als videojocs. És el cas d’un dels jocs de la saga
MonkeyIsland, en la que el protagonista es troba amb uns pirates jugadors
d’escacs:
Jugadors d’escacs pirates. Segur que a
en David Vivancos se li podria acudir un conte curt relacionat amb això.
Bé, aquesta ha estat una petita mostra
del que hem estat fent aquest temps. Recopilar informació i compartir-la, per,
entre tots i totes, demostrar com d’atraients i fascinants són els escacs, i
veure com artistes de tota mena els han fet servir al llarg de la història.
Moltes gràcies per haver-nos
acompanyat en aquesta aventura.
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada