dilluns, 30 de desembre del 2019

Beatriz Alfonso Nogué


Ens ha deixat la Beatriz Alfonso

Referent dels escacs catalans. Jugadora del CE Gramenet, directiva, arbitre i monitora d'escacs. Molt activa i implicada en tots aquests àmbits.

Descansi en pau. Tot el condol als seus familiars, amics i companys


Foto FCDE

dimarts, 24 de desembre del 2019

King Salman; Magnus Carlsen campió del Món Rapid i Blitz. Open Nadal del Guinardó

KING  SALMAN.  MUNDIAL  RAPID  AND  BLITZ




Web Oficial

Participants i resultats

Chess Results

Directe chess 24 Ràpides

Directe chess 24 femení ràpides

Directe chess 24 Blitz

Directe chess 24 femení Blitz

Crònica Europe Echecs


Classificació final Rapid

1) Magnus Carlsen    Noruega     11'5 punts
Alireza Firouja                     10'5 punts
Hikaru Nakamura                 10'5 punts
Vladislav Artemiev              10'5 punts


Classificació final Blitz

1) Magnus Carlsen     16'5 punts
Hikaru Nakamura       16'5 punts
Vladimir Kramnik        15 punts






OPEN  NADAL  GUINARDÓ





Més de 100 participants.



EL  BLOG  RECOMANA



El Error Final: Abandonar una posición ganada. Article a Chess 24.

Enllaç de l'article



El millor final de partida 2019. Enquesta a Chessbase

Enllaç de l'article





PROPERA   ENTRADA  DEL  BLOG:   

RESUM  I  PROTAGONISTES  2019



dijous, 19 de desembre del 2019

Korobov guanya el Sunway Chess Festival Sitges. Nepomnachtchi primer al Grand Prix Jerusalem. Torneig Marató 2019

SUNWAY  CHESS  FESTIVAL  SITGES



Web Oficial

Chess Results

Segueix en directe

Segueix en directe amb chess 24

Crònica final chessbase


Classificació final

1) Anton Korobov      Ukraïna     8'5 punts
Vasif Durarbayili       Azerbajan    8 punts
Rasmus Svane         Alemania       8 punts

Sabapathi Rathina d'India guanya el grup B

Més de 400 participants en total



Sitges



GRAND  PRIX  FIDE  JERUSALEM



Web Oficial

Directe amb chess 24

Cronica Europe Echecs ronda 3

Crònica Europe Echecs

Crònica chess.com


Final

Nepomniachtchi  -  Wei Yi


Semifinals

Vachier Lagrave  -  Nepomniachtchi
Wei Yi  -  Navara


Eliminatòries

Topalov  -  Vachier Lagrave
Wojtascek  -  Andreikin
Wesley So  -  Yu Yangyi
Nepomniachtchi  -  Gelfand
Wei Yi  -  Anish Giri
Harikrishna  -  Karjakin
Navara  -  Wang Hao
Mamedyarov  -  Jakovenko


Jerusalem




CAMPIONATS  INDIVIDUALS  TERRITORIALS  DE  CATALUNYA




Web FCDE

Chess Results Territorial Barcelona

Locals de joc Barcelona

Chess Results Girona

Chess Results Lleida

Chess Results Tarragona



TORNEIG  MARATÓ  2019




Web Catalunya Escacs club

Chess Results







PROGRAMA  XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Marc López i Roger Torralbo.






Programa amb convidat Pere Reginaldo









EL  BLOG  RECOMANA



Partida comentada a Chess.com. Breyer - Tarrash 1917.




Article sobre Anand a Europe Echecs





ANUNCIS  DEL  BLOG


7è TORNEIG  CHESS  PONG

28 Desembre






OBERT  NADAL  DEL  GUINARDÓ



A partir del 27 desembre





dimarts, 17 de desembre del 2019

Escacs i Fotografia. Facilitat per Cooltura Escacs



Escacs i fotografia

Nit llarga la d’ahir. Es colen els primers raigs de llum per les escletxes de la persiana que fa temps es va declarar en vaga. S’ha acabat el descans. El primer que em ve al cap és l’article. La nova aventura de Cooltura Escacs. Una nova temporada que s’ha de definir i crear. Tindrem forces? Perquè fem les coses que fem?

Raigs de llum i escriure l’article. Això és la fotografia; escriure amb la llum. Quina imatge més poètica. Escriure amb llum, que no escriure il·luminat.

Consulto si a la classificació francesa de les arts, que és la que tothom fa servir perquè és la que descriu el cinema com a setè art, hi apareix la fotografia. I sí, hi apareix com a vuitena art, dins la categoria de “les arts mediàtiques”, juntament amb la ràdio i la televisió. Així que, novament, satisfem la connexió entre els escacs i un altre art, si busquéssim les relacions entre els escacs i la fotografia.

M’hi poso de seguida i el primer que em ve al cap és un nom i un cognom: David Llada. Immediatament me’n ve un altre: el de la nostra nova col·laboradora, la Lourdes Porta. I, sense ni fer l’esforç, el meu cervell fa una nova connexió: Pau Pascual. Viatge als escacs. No he escoltat ningú parlar malament d’en Pau Pascual, i això diu molt de la seva persona. Era el fotògraf dels escacs catalans, de la mateixa manera que en Víctor Collell és la veu dels escacs catalans. Un títol que se’l va guanyar a pols. Ens va deixar l’any 2017, però ens ha deixat també una herència descomunal en forma de bloc i diversos projectes: “Viatge als escacs”, que va sortir inclús a TV3: http://www.viatgealsescacs.cat/html/medis-tv3.html.

La Lourdes Porta li ha agafat el relleu a en Pau Pascual, i ja porta diversos campionats organitzats per la Federació fent de “fotògrafa oficial”. Sense cap mena de dubte, ha estat un gran fitxatge per aquesta nova temporada. Més que per la seva expertesa en el camp de la fotografia d’escacs, que també, perquè ens contagiarà el seu bon humor.

Li demano una fotografia i una explicació de la mateixa per donar contingut a l’article i m’envia la següent, amb la que es va empatitzar amb qui normalment està a l’altra banda de l’objectiu.


En les seves paraules: “El jugador semblava que estava absort, concentrat, possiblement recorrent les variants de la posició. Però en un moment d’aquesta reflexió va pressentir que l’observaven, va alçar la mirada i va enxampar l’objectiu de la càmera. Qui ha caçat a qui? La càmera al jugador o el jugador a la càmera?

Però tornem al primer nom i cognom: David Llada. Autor d’un llibre dels que ens agraden: un llibre d’escacs amb el qual és impossible aprendre res de tècnica. Espectacular “TheThinkers”.


No hi hem parlat massa amb en David, però veig en les seves fotografies el que va estar intentant capturar Marcel Duchamp les seves pintures. La mirada perduda de l’escaquista. Aquell moment en el que el cos  de l’escaquista segueix davant del tauler, però la ment intenta trobar la sortida al laberint. Com  ho il·lustra en aquesta fotografia presa a la onzena ronda de la olimpíada de 2016 a Bakú de la jugadora guyanesa Ali Sheriffa:


Tot un referent, en David Llada, que a més va acceptar col·laborar amb la nova versió de les Caissa Cards, cedint-nos les seves fotografies. Aquí un exemple d’una de les meves referents preferides, la Jennifer Shahade:


És curiós com encaixen les peces i com l’obra de Llada viatja més enllà dels campionats d’escacs. Veiem les seves fotografies transformades en il·lustracions d’un recurs educatiu i, seria redundant, dir que feminista; però també veiem una fotografia seva il·lustrant la portada d’un llibre al que tinc molta estima: “Las jugadas intermedias”, d’en David Vivancos Allepuz, a qui vam tenir de convidat al programa i qui va empènyer la definició d’aquesta nova etapa de Cooltura Escacs, convidant-nos a presentar el seu darrer llibre: “24 miniaturas rusas”. Va ser una jornada molt especial la del 14 de juliol de 2019. Al club d’Escacs Sant Martí, en el marc de la celebració de l’Obert Internacional, vam anar en Roger i jo a presentar el llibre. Nervis per fer quelcom que mai no havíem fet, i un missatge que volia transmetre: “tota la comunitat escaquista ha de celebrar l’obra d’en David Vivancos per dos motius: el primer, perquè amplia les fronteres del que són els escacs, mesclant-los, com ho fa, amb la literatura. El segon, per l’herència històrica i cultural que suposen les desenes de contes curts que ha creat en tots aquests anys, i que ja formen part del món dels escacs”.


I així, com sense voler-ho, Cooltura Escacs no només és el programa de ràdio, ni un equip de dinamitza festes majors, ni que fa esdeveniments a Centres Cívics, o genera contingut en base als articles que es publiquen sobre cada programa, sinó que també fa presentacions de llibres.

Ha sortit el nom de Marcel Duchamp, i sempre que surt m’hi he d’aturar una estona. Perquè ho inunda tot. Si hagués de fer una classificació sobre la tipologia de fotografies amb motius d’escacs que podem trobar, m’imagino que seria quelcom com:

1.       Fotografies artístiques
2.       Fotomuntatges
3.       Fotografies dins del marc de la competició
4.       Fotografies icòniques

I en aquesta darrera categoria és en la que Marcel Duchamp ens obsequia amb, sobretot, dues: la que es va fer des d’un angle impossible amb, ni més ni menys que, Salvador Dalí:


I la que el fotògraf Julian Wasser fa fer-li al Museu de Passadena l’any 1963. És bonic perquè situar els escacs com un art, per part d’un dels artistes més cotitzats de la seva època, és una de les grans aportacions de Duchamp. Duchamp va fer una revisió del que és art amb quelcom tan senzill com introduir nous elements als llocs on s’exposa art, de tal manera que aquests nous elements, com el tauler d’escacs, esdevenen art. A més, aquesta fotografia jugant inalterable amb la dona despullada, ha inspirat a infinitat d’artistes, que l’han volgut reproduir, cadascú a la seva manera.


Hora de tancar aquest cercle de Duchamp i fotògrafs professionals amb una obra que no hauria de passar desapercebuda, d’en Pau Pascual. El llibre “Peóncome a Duchamp”: http://viatge-als-escacs.blogspot.com/2016/09/novetat-peon-come-duchamp.html.

Bé. Dues hores després d’aixecar-me i posar-me davant l’ordinador; la primera aproximació està feta. Quants noms. Escacs i fotografia. Escriure amb la llum. Llada, Pascual, Porta, Vivancos, Shahade, Duchamp, Dalí, Waaser... Podríem trobar moltes més fotografies de grans personalitats, com David Bowie, Sandra Dee, Bob Dylan, Madonna...

Darrera revisió al cercador per trobar la última cosa abans de tancar i anar a gaudir una mica de les vacances. Una curiositat, quelcom amb el que la gent pugui aprendre alguna cosa i... Bingo! NationalGeographic. 2006. Islam. Prohibició de jugar als escacs. Ciutat devastada.


Aquesta fotografia ve acompanyada del següent peu de pàgina: “En aquesta fotografia feta el 2006, s’observa un tauler d’escacs i diversos cendres sense buidar abandonats al poble de Yaroun, en el sud del Líban, quasi deserta i fortament bombardejada. En aquelles dates, la principal autoritat religiosa d’Aràbia Saudita va declarar que jugar als escacs estava prohibit per l’Islam, i els descrivia com una pèrdua de temps que conduïa a la rivalitat i l’enemistat”. Això de prohibir els escacs no és nou. Diria que fa més de mil anys ja hi havia algunes escoles de pensament religiós islamista que desaconsellaven jugar a escacs perquè jugar-hi acostumava a significar una deixadesa en les funcions dels, sobretot homes, que hi jugaven. Hauré de revisar les anotacions sobre l’anàlisi dels escacs en el món en llengua àrab que vaig fer pel màster d’història de la ciència.

National Geographic. Important.

I per, ara sí, acabar aquest article, la nit i el dia d’una mateixa persona en dues fotografies. L’Actual campió mundial, el Gran Mestre Magnus Carlsen en el transcurs d’una partida pel campionat del món, i la posterior celebració d’un altre.




Bibliografia



dimarts, 10 de desembre del 2019

Club de Lectura. Facilitat per Cooltura Escacs



Club de lectura

Quin cap de setmana més intens. Després de la Festa Major del Raval, i la presentació del llibre “24 miniaturasrusas”, d’en David Vivancos, costa tornar a la normalitat. Si a això se li afegeix que és la meva última setmana abans de vacances, la dispersió està assegurada.

Què bonic però, que el projecte Cooltura Escacs es transformi en això: en quelcom cultural. El fet de que en David Vivancos hagi confiat en nosaltres ens anima. Érem quasi 30 persones a la presentació del llibre.

Podríem desenvolupar un “Club de lectura” de llibres d’escacs, de llibres sobre escacs o de llibres que utilitzin els escacs d’alguna manera. Amb la finalitat d’incentivar la lectura i de veure si l’auditori s’anima a escriure quelcom.

Li ho comento a en Roger amb un whatsapp i em diu que sí, que clar. Sempre em diu que sí, cosa que em fa desconfiar. En fi, acceptada la proposta penso en un dels últims llibres que em vaig llegir en el que els escacs tenen cert protagonisme: “Ajedrez para un detectivenovato”, de Juan Soto Ivars.


Potser no té l’entitat de clàssics com “La tabla de flandes”, el “Vuit” o “Novel·la d’escacs”, però és una bona lectura per un públic adolescent i també adult. Fet que em fa pensar: “es pot dissociar obra artística del seu autor? Ens poden agradar obres de gent a la que no voldríem com a amiga?”.

“Ajedrez para un detectivenovato” no tracta d’escacs, però es recolza en ells per presentar al protagonistes i les aptituds que necessitarà per la seva nova professió. I és que, a partir d’un esdeveniment tràgic en el que el seu destí canvia, el protagonista passa de ser un escriptor anònim, desenvolupant la professió de negre, a un detectiu novell sota l’empara d’un dels detectius més famosos dels baixos fons d’un regne negre d’Espanya caricaturitzat. Regne. Anacrònic.

És una novel·la d’humor que juga a exagerar totes les situacions. Exagera el propi gènere, les novel·les de detectius, i la societat en la que es mou el protagonista, que és el que volem veure quan llegim una cosa de l’estil: locals d’oci nocturns, males companyies, morts i demés. La flor i nata i el crim de poca volada.

Tot i que apareguin en el títol, els escacs en si mateixos hi apareixen poc al llarg del llibre. Però no és baladí que apareguin al propi títol. De fet, moltes pel·lícules o històries de gàngsters tenen aquest aire d’històries contradictòries, de lluita, d’alts i baixos que es poden trobar en qualsevol partida d’escacs. Tal com podria sentir-se qualsevol persona en el transcurs de la seva partida: sembla que estàs bé però, de cop i volta, una mala jugada o un pla no detectat fa que hagis d’adaptar l’estratègia. És ideal per representar enganys, intrigues i lluita: elements que van apareixent al llarg de la novel·la.

De fet, a en Juan Soto Ivars, al final d’una entrevista se li pregunta pels escacs, al que respon:

“M’agraden. No sóc un bon jugador, però m’agraden les bones partides. Sóc més de llegir els escacs que de jugar-los. Tota la novel·la és igual que una partida d’escacs, hi ha una lluita. Una lluita bruta, que és la que es produeix a la nostra societat. La forma en la que lluitem ara és indigna. Lo bonic dels escacs és que pots posar trampes, però no pots saltar-te les normes. En els escacs tu vences al teu oponent tendint-li trampes, però el cavall i l’alfil es mouen com es mouen. És una guerra justa, de tu a tu, plena de dignitat i honor”

Per això, tot i que apareguin poc els escacs a la novel·la, el gènere negre, policíac o de detectius és ideal per fer servir la imatgeria dels escacs.

En “Ajedrez para un detectivenovato” la primera vegada que apareixen els escacs és en una nau industrial, després de que la vida del protagonista hagi donat el gir de 180 graus que comentàvem abans: de negre passa a detectiu novell, i serà el seu mestre qui li ensenyi a moure’s per la vida. És com un nou naixement, i la primera lliçó de la nova vida és: La memòria és fonamental, i s’ha de treballar. I quina és la millor manera de fer-ho? Amb els escacs.

Ho il·lustra de la següent manera:
“-Per a que el teu futur com a detectiu sigui sòlid, hauràs de dur a terme un entrenament espartà. Abans de que t’assigni el primer cas, et dedicaràs a formar la teva memòria i altres aptituds necessàries. La memòria és fonamental pels detectius. Perquè, segons tu?-
-Hola. Suposo que s’han de recordar molts detalls en el transcurs d’una investigació-
-Bé, bé. Si vols seguir dient obvietats, allà hi ha una pedra disposada a escoltar-te, o pots trucar a en Paulo Coelho. Escolta: la memòria és la major arma de que disposa un home desarmat-“

I, aleshores, és quan es manifesta la importància dels escacs. Sempre en assumptes tèrbols. Li diu que si en algun moment necessita que algú canti perquè està en joc una gran quantitat de diners, la millor arma és fer gal·la d’una memòria prodigiosa, perquè amb la memòria pots anul·lar al contrari. Li explica com deixar anar dades i més dades de tots els temes possibles: constel·lacions, capitals, rius i afluents, etcètera. Dades i més dades històriques faran que a qui estiguis sacsejant li entri por perquè et veurà com un Déu omniscient que l’esmicolarà psicològicament.

“-Com obrir-te camí en la ment d’una persona que t’ho està impedint? El meu mètode és els “Aires de la Memòria””.

Amb una exhibició memorística l’interrogat veurà que tu ho saps tot i ell no sap res, i el que és pitjor, que ho pots saber tot d’ell. I, aleshores, és quan apareixen els escacs:

“Així que, des d’avui exercitarem la teva memòria, en primer lloc, amb els escacs. Vull que llegeixis aquests llibres amb partides llegendàries”.

I això és el que m’interessa dels escacs. No la tècnica en si mateixa, ni molt menys la competició. Sinó les transversalitats dels mateixos;aprèn escacs no per aprendre escacs, sinó per exercitar la memòria. A qui li importa la siciliana quan, amb una bona memòria pots esclafar psicològicament a qui tens davant, i obtenir tots els secrets i les sumes de diners que desitgis? Això des de la perspectiva d’aquest tipus de detectius tronats, passats de volta i encallats en una altra època.

Queda pendent fer l’anàlisi de com els escacs han aparegut en les històries de detectius. Crec que en Roger ja té un article més o menys fet. En aquesta novel·la es presenten com una mena de gimnàs en el que preparar-se per coses que no tenen res a veure amb els escacs com fer confessar a un enemic. No obstant, els protagonistes també juguen partides entre ells:

“Recordo molt bé la primera partida, que vaig perdre de manera ignominiosa. Em va semblar lenta i fatigosa tot i que només va durar tres minuts. Jo meditava fins la manera de posar el peó al seu quadre, intentava calcular el gest de les meves mans i l’expressió de la meva cara verdosa per fer-li creure que tenia una lleugera noció del que estava fent. Al veure’m sostenir el peó entre els dits i posar cara de Karpov amb restrenyiment abans de posar-lo, Lapiedra em va recriminar: Això no és pòquer, òndia!”

Van seguir jugant a escacs durant mesos, i el protagonista sempre perdia. Mentre jugaven en una nau industrial semi abandonada, en Lapiedra li anava fent preguntes sobre els seus propis casos, per veure si la tan anhelada intuïció es manifestava. Perquè la memòria, també desenvolupa la intuïció.

Un cop acabat l’entrenament pràcticament no tornen a aparèixer els escacs a la novel·la. De tal manera que la forma en la que l’autor els va fer servir és molt concreta: “escacs per exercitar la memòria i desenvolupar intuïció”. El programa d’entrenament consistia a aprendre partides de memòria per tal d’identificar els mecanismes mentals pels quals les persones aprenen i emmagatzemen informació, perquè la informació és poder.

Obro el whatsapp: “Roger, ves preparant l’article sobre com els escacs han aparegut a les històries de detectius. Ah, i a veure què et sembla això: fem una novel·la detectivesca d’escacs a quatre mans, amb tota la informació que hem anat recopilant amb el Cooltura Escacs?”; “Guai! Estaria molt bé. A més, és possible que la meva amiga, la Lorca, ens la pugui publicar després”. Maleït, ja torna a acceptar qualsevol proposta que li faig i, a més, doble l’aposta.


Bibliografia




dimecres, 4 de desembre del 2019

Narayanan guanya el Llobregat Open Chess; inclou simultànies originals. Ding Liren primer al London Chess Classic. Pere Garriga guanya el Memorial Garcia Ilundain


LLOBREGAT  OPEN  CHESS








Classificació final

1) Narayanan        India    7 punts
Mateusz Bartel    Polonia    7 punts
Arjun Erigaisi        India      6'5 punts

KN Gopal d'India ha guanyat el grup B

200 participants



El Prat Llobregat



Simultànies originals





















Fotografies Ana Bonals



MEMORIAL  GARCIA  ILUNDAIN

CAMPIONAT CATALUNYA ESCACS ACTIUS D'EDATS






Classificació final


Categoria sub 20

1) Albert Castillo    Vila Olímpica
2) Arnau Salvans     Montornés
3) Ferran Solé         Lleida

Primera noia Catriona Dartmann



Categoria sub 14

1) Arnau Castillo     Vila Olímpica
2) Marc Martínez     GEVA CEA
3) Aitor Funes         Montornés

Primera noia Maria Masmitja  Olot


Categoria sub 12

1) Ruben Vinuesa     Ruy Lopez
2) Dan Clotet           Fundació Joviat
3) Pol Ortiz              Tres Peons

Primera noia Carlota Bureu del Paretana


Categoria sub 10

1) Daniel Salinas       Colon Sabadell Chessy
2) Alex Villa             Montornés
3) Pau Manel Prada     Paretana

Primera Noia Martina Lazaro   Sitges Prado Suburenc


Categoria sub 8

1) Isaac Herman      Colon Sabadell  Chessy
2) Oriol Najar           Fundació Joviat
3) Gerard Jurca          Montornés

Primera noia Judith Bonillo     Granollers Canovelles




OBERT  MEMORIAL  GARCIA  ILUNDAIN





Classificació final

1) Pere Garriga      Mollet     7 punts
Vicenç Esplugas     Valls       6'5 punts

57 participants



LONDON  CHESS  CLASSIC








Classificació final

1) Ding Liren
Vachier Lagrave
Magnus Carlsen
Levon Aronian


Ding Liren també guanya el Grand Chess Tour




London



FESTIVAL BENIDORM

COPA  D'ESPAÑA











PROGRAMA  XARXA  DE  MAT



Programa amb convidats Toni Ayza i Joan Xancó.








EL  BLOG   RECOMANA



Article a Chess.com sobre els escacs al Segle XIX






Guanyadors i perdedors del Tata Steel Chess India. Article a chess24







ANUNCIS DEL  BLOG


ACTIU  NADAL  SABADELL




ACTIU  D'HIVERN  SANT  BOI



Dissabte 4 de Gener





Bases