La imatge dels Escacs a les pel·lícules on apareix com a temàtica central. Comparació amb d'altres àmbits esportius

PEL·LÍCULA  "FILL  DE  CAÍN"

Ja vaig anunciar al Blog en una anterior entrada que hi havia en cartelera de cine una pel·lícula amb temàtica escaquística, on havien col·laborat TVE i TV3. Dissabte la vaig anar a veure. No sóc cap expert en cinema però la pel·lícula em va semblar molt ben realitzada, argumentada i sobretot el treball dels actors excel·lent. Igualment com a practicant d'escacs, em va semblar que aquest pel que fa als detalls tècnics, estava millor treballat que en altres.

Cal dir també que a més de practicant d'escacs, també dedico les meves hores a la promoció del joc; per tant quan visualitzo una pel·lícula d'aquestes em fixo molt també en la imatge amb que es presenta els escacs a la societat. Desde aquest punt de vista el film no em va agradar gens. De tota manera m'agradaria enfocar l'escrit informant que no es tracta ja d'un fet puntual en aquesta, sino que veurem com trobar psicòpates, desequilibrats mentals o aïllats de la societat a pel·lícules d'escacs resulta ja una constant. Igualment les avantatges pedagògiques o didàctiques dels escacs en aquestes películes resulten totalment absents.

Sobre la pel·lícula acabada d'estrenar no entro a valorar el fil argumental i final per no espatllar algú que la vulgui veure, però desde aquest punt els escacs a la película, no s'ha presentat com una activitat exemplar o pedagògicament encertada diguem. Ningú que l'hagi vist em negarà que pot agrada més o menys, però la pel·lícula no es presentada com una propaganda social ni educativa dels escacs.

Dos detalls sense importància apareguts, que no em van agradar per la imatge com apareix la nostra activitat. Un el moment on entren per primer cop a la sala on hi ha l'escola d'escacs per a nois / es. Vaig tenir la impressió que estaven entrant en una mena de sala per a una "secta". Aquí el film va patinar, actualment les escoles d'escacs catalanes per a nois / noies no són això i la majoria estan ubicades en centres cívics molt públics on compartim activitat amb altres com música, teatre, casals, anglès, ......Potser la sala era adient o reflexava alguns clubs més enfocats a adults. Però, insisteixo, les escoles d'escacs catalanes o clubs amb escola no són això que es presenta a la pel·lícula.

L'altre detall que no em va agrada es va situar en el moment final quan tothom surt de la sala de joc pel fet exterior; únicament es queden a dintre els jutges d'escacs i l'entrenador. Aquí clarament o jo ho interpreto així, ens tracten com sempre d'obsessius i aïllats del món.

Insisteixo o repeteixo, no es tracta d'un tema aïllat o individual d'un film d'escacs. Com ara veurem són "tics" que es van repetint a diferents pel·lícules amb els escacs com a tema central. En elles la imatge o propaganda social dels escacs és nula i l'aparició de desequilibrats mentals i psicòpates resulta nombrosa.


ALTRES  PEL·LÍCULES  D'ESCACS

"Jaque al Asesino".  L'argument va d'un psicòpata assasí on el sospitós principal juga a escacs, i es comporta de manera que fa pensar que és culpable. Crec recordar que cap al principi dos nens juguen una competició d'escacs i al acabar un ataca a un altre agresivament.

"La Diagonal del Loco".  Sense comentaris.

"La Defensa Luthin" El protagonista es un desequilibrat mental que participa en el campionat del món d'escacs. Tot el film gira al voltant de les extravagàncies d'aquest personatge.

"En Busca de Bobby Fisher" Aquesta es potser la pel·lícula més interessant educativament parlant. És un film que deixa bé els escacs com a activitat lúdica i recreativa; però les competicions d'escacs i / o la part competitiva del mateix no surten ben retratades. Com a anècdota explicaré que a la Facultat de l'INEFC vaig visualitzar aquest film en una sessió de l'assignatura de Didàctica de l'Esport com a exemple o tractant el tema dels Riscs de la Competició. Recordo que vaig intervenir criticant això mateix que faig a l'article, dient que a totes les pel·lícules d'escacs mai ens deixen bé. El professor em va contestar que entenia que les situacions de la película es podien extrapolar a qualsevol esport, i que la película anava d'escacs com podia haver girat al voltant d'un altre.

Evidentment aquest professor tenia raó, els "tics" o situacions negatives presentades es poden reproduïr, però en qualsevol cas si podem afirmar que és difícil trobar una sola pel·lícula d'escacs coneguda on es presenti la nostra activitat positivament desde un punt de vista educatiu i pedagògic.


COMPARACIÓ  AMB  ALTRES  ESPORTS

La comparació amb altres pel·lícules amb temàtiques esportives variades resulta espectacular. La majoria d'elles resulten "massatges" (terme que utilitzaria el periodista Ferran Monegal) dirigits a l'activitat esportiva en qüestió.

Qualsevol film americà de Bàsquet, Beisbol o Fútbol Americà és un exemple de valors, educació, treball col·lectiu, amistad, entrenament i èxit. No hi ha psicòpates ni morts.

I per a qui cregui que aquestes pel·lícules juvenils no reflexen la duresa de la vida o de l'esport; també hi ha moltes esportives amb temàtiques molt dures, però sempre en elles l'activitat esportiva ha sortit molt ben presentada a la pel·lícula envoltada d'emoció, pedagogia i espectacle. M'agradaria comentar breument les 3 pel·lícules esportives preferides per mi per exemplificar aquest comentari.

"Toro Salvaje".   Aquest clàssic del cinema de Boxa basat en la vida del campió Jack la Motta, és un film duríssim. No tant sols per les escenes de boxa sino pel turbulent argument i vida privada del protagonista. No per això la Boxa perd el seu encant, i pels aficionats a la mateixa resulta un plaer veure-la.

"Carros de Fuego"  Aquesta resulta més un "massatge" de l'Atletisme que l'anterior de la Boxa, tot i que també resulta crítica amb la manipulació política del mateix. Excel·lent retrat del atletisme de principis del segle XX, amb un gran tractament dels valors de l'esportivitat i de l'entrenament.

"La prueba del Valor" ("The Games". 1970. Una pel·lícula d'atletisme potser ara pot resultar totalment antiquada. Però és un gran exemple de crítica a l'esport d'èlit i competitiu en temes com el doping, l'exigència desmesurada, apostes il·legals, sobre-entrenament, manipulació.......I a la vegada presentar l'Esport envoltat d'espectacle i màgia.

Aquestes tres pel·lícules resulten un exemple molt clar de que es poden criticar o reflexar "tics" de l'activitat en els films, però no per això deixar malament a l'esport en qüestió o ignorar els seus beneficis didàctics.