.


Són Notícia:
COPA DEL MÓN TIBLISI - ARONIAN - LIREN DING
CIRCUIT CATALÀ - KAREN GRIGORYAN
FESTA CATALANA DELS ESCACS - SCC SABADELL CHESSY
TORNEIG ISLA MAN

dilluns, 3 de novembre de 2014

Entrevista Marta Amigó


Al Blog entrevistem la Marta Amigó. Amb àmplia experiència en el camp de l'educació; membre de la Junta de la Federació Catalana d'Escacs; formant part de la Comissió d'Escacs Base; també fins fa poc com a delegada territorial a Tarragona; va organitzar fa anys importants campionats per edats a l'Espluga de Francolí Sub 20, amb gran èxit de participació; i darrerament una de les impulsores del projecte "Escacs com a Eina Educativa". 



1) A tots ens agrada recordar els nostres inicis. Com vas començar a jugar a escacs, qui et va ensenyar, i quin és el teu millor record com a jugadora d'escacs.

Vaig començar a jugar a casa, amb el meu pare, però no recordo quan... tinc la sensació d’haver vist els escacs des de sempre. Als vuit anys el meu pare em va federar pel C.E. Espluga de Francolí i llavors vaig començar a participar en torneigs. Fins aleshores només havia jugat amb la família o en algunes simultànies que s’organitzaven al poble.

El millor record que tinc com a jugadora va ser la meva participació per primer cop en uns Campionats de Catalunya escolars, a Roses, el 1994. A banda del torneig, que cal dir que em va anar força bé perquè vaig quedar 5a empatada amb la 3a (resultat molt bo per a mi tenint en compte que el meu nivell no ha estat mai per tirar coets), m’ho vaig passar molt bé i vaig fer molts amics, i això em va fer agafar ganes de repetir l’experiència tots els anys que pogués.

Foto: Jugant contra el seu germà Jordi.





 2) Fa anys vas organitzar un Torneig Per Edats, en el seu moment molt emblemàtic i quan encara a Catalunya no sovintejaven; concretament el Torneig Sub 20 de l'Espluga de Francolí. Que ens podries explicar d'aquella experiència?.

Malauradament, ni sovintejaven ni sovintegen encara, diria jo...jejeje

Al meu club ho van veure com una “bogeria” quan vaig plantejar la idea de bones a primeres, suposo que no s’ho esperaven; però de seguida vaig trobar gent que em va fer costat i vam crear una comissió per tirar endavant l’activitat, la qual es va convertir en una realitat que va durar 6 edicions i una alta participació. Vam haver de deixar de fer-ho per motius econòmics, perquè es van acabar les subvencions, i ens va saber molt de greu perquè era una activitat molt “especial”.

Crec que va ser una experiència molt positiva i enriquidora per a tots els qui hi van participar, tant a nivell organitzatiu com de jugadors. Penso que és molt important tota la vessant social que ens ofereixen els escacs, i que no l’aprofitem prou. Els jugadors sovint ens trobem als torneigs però no tenim temps de compartir massa més coses que les pròpies partides.

L’Open Espluguí d’Escacs per a Joves Jugadors estava molt bé perquè combinava la competició, les classes d’escacs i moltes activitats de lleure, la qual cosa fomentava molt les relacions entre jugadors i jugadores de diferents indrets de Catalunya. Els vincles que poden néixer quan comparteixes taula, jugues a la piscina o participes en una gimcana no s’aconsegueixen si només et trobes per fer una partida d’escacs i després te’n vas a casa teva. Em consta que durant les diferents edicions de l’activitat van néixer amistats que encara es mantenen, nens i nenes que després feien intercanvis, un a casa de l’altre, i que mantenien contacte durant l’any. Això és molt bo, perquè crea motivació i il·lusió per seguir vinculat al món dels escacs, et fa agafar ganes d’anar a un altre torneig i retrobar-te amb aquestes amistats. Una activitat d’aquest tipus et dóna l’oportunitat de conèixer persones amb qui tens moltes afinitats, i això de vegades és difícil al propi club, sobretot si aquest és petit.

Foto: Comarcal 2011




Penso que cada cop es fomenten menys les relacions de convivència entre joves escaquistes de diferents zones i ens tanquem amb els del propi club, sobretot en el cas de clubs grans, amb suficient gent per fer un grupet de participants als torneigs. Abans per exemple, quan jo vaig començar a jugar campionats escolars, donat el fet que el ct. de Catalunya era tancat i només hi podien accedir els classificats, un mateix delegat portava nens clubs i escoles diferents, i aquests compartien habitació. Per tant, era un model que permetia fer molta pinya a nivell de província i que “t’obligava” en el bon sentit de la paraula, a conviure amb nens i nenes d’altres poblacions i, per tant, a fer noves amistats. Jo coneixia tots els nens i nenes de la meva edat de la província de Tarragona, i ara això no passa perquè l’actual Campionat de Catalunya (malgrat que mou molta gent i té moltes coses bones que l’anterior format no tenia) facilita molt fer grups a nivell de club. Diríem que s’ha perdut aquesta relació més oberta entre jugadors de diferents clubs, expedicions a nivell territorial, i s’ha passat a tenir grups o expedicions de club. I això és normal, perquè el torneig és obert i hi pot participar més gent.

Aquest estiu a la delegació de Tarragona vam voler fer una prova pilot per intentar tornar a engegar unes colònies d’escacs sub-12 amb el mateix esperit que tenia l’open espluguí, i l’experiència va ser molt bona. Els nens i nenes que hi van participar van quedar molt contents. Recordo 4 nenes que hi van participar i es van fer molt amigues. Al seu club són l’única nena de la seva edat, i les colònies els va permetre trobar el seu “grupet” d’amigues als escacs. L’últim dia deien entre elles que l’any que ve volien tornar... això és bo. Espero que l’any vinent es pugui repetir, és més, a mi m’agradaria molt que la FCE organitzés cada any colònies d’escacs, a nivell català, penso que és una activitat que tindria molt èxit i uns efectes molt positius en els joves jugadors catalans.



3) Durant anys també has col·laborat amb la Federació Catalana com a membre de la Junta, i vinculada també a l'equip que treballa en Escacs Base. Com veus la situació dels escacs catalans actualment? i dels Escacs Base en particular?.

Sí, sóc membre de Junta des de l’any 2003 i, per tant, conec totes les línies generals del que es fa a la FCE. Vaig començar encarregant-me d’escacs femenins, després escacs base, la delegació de Tarragona i a partir de la propera assemblea m’encarregaré de l’àrea de monitors i entrenadors. He après molt i crec que és bo conèixer la FCE des de diferents punts de vista. A banda d’això, també estic implicada directament en el programa d’introducció dels escacs a les escoles, des de fa 3 anys.

Penso que els escacs catalans actualment estan aconseguint tirar endavant i subsistir en un moment molt i molt difícil. S’està fent un esforç brutal per intentar que aquelles persones que juguen als escacs notin el mínim possible totes les adversitats amb les quals ens estem trobant, la gran majoria de caire econòmic, i tenim la sort de poder mantenir gran part de les activitats del nostre calendari. Potser no estem al nostre millor moment, però veig que tenen una bona salut, en el sentit que tenim bons jugadors a tots els nivells, tenim una àmplia oferta de torneigs de qualitat, tenim cada cop més jugadors federats, estem arribant cada vegada més als nens i nenes de les escoles gràcies al programa d’introducció dels escacs a les escoles, i tenim molta gent que estima els escacs i treballa per fer tot això possible, tant a nivell de clubs com a la junta de la FCE. Tot i així, reconec que sempre hi ha coses a millorar, i que per tant cal detectar els nostres punts febles i pensar com millorar.

Pel que fa a la comissió d’escacs base, hi he estat vinculada directament durant 10 anys: des del 2001 (quan hi vaig entrar, encara època del Xavi Àvila), fins el 2011, (quan vaig deixar el càrrec que ocupava des del 2008 com a responsable d’aquesta àrea després d’haver agafat el relleu a Jordi Moreno). Durant els darrers anys n’he estat desvinculada completament i es pot dir que sé el mateix que sabeu vosaltres, que són les actuacions que s’han anat fent i, per tant, públiques a la web.

Puc dir que durant aquests darrers 15 anys s’han fet moltes accions en escacs base, ben diverses, sempre molt meditades i pensant sempre en el benefici dels escacs catalans, però que en alguns casos encara no hem acabat de trobar el camí que voldríem.

En l’àrea de competicions, s’ha passat de tenir una final de Catalunya “tancada”, coorganitzada amb els consells, a tenir una final pròpia, amb molta entitat, oberta i amb un gran nombre de participants; hi ha hagut gent que ha treballat molt per aconseguir signar convenis FCE amb Consells Esportius en diferents territoris; s’ha ampliat moltíssim el nombre de places gratuïtes que la FCE ofereix cada any per als cts. d’Espanya, amb expedicions organitzades amb delegats i entrenadors pagats per la FCE...

En l’àrea de formació, hem passat per la creació dels centres de tecnificació (els quals després es va veure que no acabaven de rutllar i es va acabar reconduint el tema cap a un nou format de beques, en el qual es basa encara el sistema de beques que tenim actualment, el qual valora molts ítems i intenta ser objectiu i just, però sembla que no acaba de convèncer del tot), programa de concentracions anuals de cap de setmana amb entrenadors que després han acompanyat els jugadors al ct. d’Espanya; consecució de places per a joves escaquistes d’alt nivell a la residència Blume...

Hem tingut èpoques amb molts recursos i èpoques on hi ha hagut fortes retallades (com ara)... en definitiva, penso que hi ha coses sobre les quals s’ha de reflexionar per tal de trobar una bona fórmula de cara al futur, ja que tot va canviant i hi ha coses del sistema actual que necessiten una revisió. Es diu que els resultats dels nostres joves últimament no són els que haurien de ser. Jo no ho tinc clar perquè no conec prou els jugadors i tampoc tinc suficient nivell escaquístic per valorar-ho, però penso que no podem jutjar la tasca que es fa només les medalles aconseguides a Espanya, perquè una sola partida pot fer passar un jugador de la primera posició a la 15... i això no vol dir que un jugador no tingui nivell, ni que tota la formació hagi caigut en un sac foradat.

Crec que cal pensar molt bé com podem treure el màxim rendiment als recursos que tenim, i suposo que les persones que porten actualment l’àrea d’escacs base (Jordi Capellades i Imma Montoliu), treballaran per resoldre de la millor manera possible aquests dubtes que ara tenim.

També penso que és important tenir en compte l’opinió d’entrenadors amb experiència i coneixement dels joves jugadors actuals, una bona planificació i sobretot valoracions posteriors, profundes, perquè sinó no es pot avançar. S’han de definir objectius i saber cap a on volem anar. I sempre fa falta temps i paciència per esperar els resultats, no podem implantar un sistema i esperar un gran canvi en els resultats l’any següent.

D’altra banda, també penso que, en general, cal molt més treball i implicació per part dels jugadors i les seves famílies. De vegades veig gent que vol arribar molt amunt però que s’esforça poc per arribar-hi, i de miracles no en passen. Per alguns jugadors, els escacs són una mica una activitat de “segon plat”, i no ho volen reconèixer. Per tant, crec que la FCE s’ha d’esforçar per intentar fer-ho el millor possible, però els jugadors, famílies i clubs implicats també han d’estar a l’alçada.

Foto: Presentació del Projecte Escacs com a Eina Educativa.




Igualment has estat una de les protagonistes d'aquesta interessant iniciativa per fer arribar els escacs a les escoles catalanes. Podries explicar breument en que consisteix aquest projecte dels "Escacs com a Eina Educativa".

Sí, estic molt contenta de poder participar en aquest projecte, perquè des de sempre he cregut en l’alt valor pedagògic que tenen els escacs, i ara tinc l’oportunitat de treballar per fer realitat l’entrada dels escacs a les escoles catalanes.

Aquest projecte consisteix en introduir els escacs a les escoles, en horari lectiu, per tal d’aprofitar tots els recursos que ens ofereix aquest esport com a eina educativa. Per tant, l’objectiu del projecte no és formar grans jugadors d’escacs, sinó utilitzar els escacs perquè els nens i nenes aprenguin a concentrar-se, raonar, prendre decisions, fer hipòtesis, acceptar els propis errors, respectar...

Hi ha estudis que han conclòs que els nenes i nenes que han jugat a escacs han desenvolupat millor diverses habilitats, com les matemàtiques, les socials o les lingüístiques (comprensió lectora, expressió oral i escrita...). En definitiva, els escacs serveixen per fer els nens i nenes més competents en el seu dia a dia. La seva pràctica els dóna estratègies per resoldre millor els seus problemes quotidians i els transmet uns bons valors importants per viure en societat. I tot això els infants ho aprenen d’una forma lúdica i, per tant, molt atractiva per a ells.

El projecte va néixer fa 3 cursos, de la mà del Departament d’Ensenyament, la Universitat de Girona i la Federació Catalana d’Escacs, i el curs passat s’hi va afegir la Universitat de Lleida.

El curs 2012-13 es va fer una prova pilot a 10 centres, i el curs 2013-14 ja hi van participar 104 escoles. Aquest curs encara no sabem del cert el nombre exacte de participants perquè encara estem fent la primera roda de classes a les diferents zones on es duu a terme, però hi ha hagut noves inscripcions.

Les escoles que s’apunten al projecte comencen a fer escacs a 1r de primària, i cada any van pujant un curs. Es fan uns cursos de formació per als mestres de les escoles que s’apunten per tal que tinguin els coneixements necessaris per impartir les classes als seus centres, i puc dir que és molt gratificant treballar formant mestres que després saps que ho transmetran a tants i tants infants, mestres que vénen motivats a classe i t’expliquen amb il·lusió el que han fet a la seva escola.

Des de la FCE estem molt contents que aquest projecte s’hagi pogut engegar, però encara hi ha molta feina per fer. Conjuntament amb en Josep Serra, que és el membre de Junta responsable del projecte, estem treballant de valent per intentar arribar a totes les comarques de Catalunya en un futur proper.

Foto: Amb Ferran Torta, nou delegat de la FCDE a Tarragona.



5) També has portat a terme com a membre de la Federació Catalana, tasques com a representant Territorial a la província de Tarragona. Com veus la situació actual dels escacs en aquest territori.

Sí, he estat delegada de la Territorial de Tarragona durant gairebé 4 anys, des del gener del 2011 fins fa prop d’un mes, quan li he passat el relleu a Ferran Torta.

Vaig entrar a la delegació de Tarragona en un moment molt crític perquè hi havia hagut una sèrie de problemes que havien generat molta desconfiança en els clubs, la qual havia portat tenir certa reticència a col·laborar amb la FCE. Ara això està resolt i crec que l’ambient general al territori envers la FCE és satisfactori, mostra d’això n’és que l’any passat més de la meitat dels clubs de la delegació van col·laborar en l’organització de proves de la FCE. Les proves oficials de la FCE es desenvolupen correctament i es van mantenint, però malgrat això hi ha molta feina per fer encara, perquè la territorial de Tarragona té dificultats i mancances en diversos aspectes.

Un d’aquests aspectes seria, per exemple, la manca de torneigs homologats de partides “lentes” (aquest any només n’hi ha hagut 3: l’Individual de Tarragona, el Memorial Calbet i l’Obert Internacional de Torredembarra), i un altre seria el treball en escacs base (els nostres jugadors estan molt lluny dels primers llocs al Ct. de Catalunya). Crec que en escacs base hi ha molt pocs clubs que treballin bé, molts ni tan sols tenen cantera, i a això hi afegim que els nostres joves no juguen partides dures a causa de la manca de torneigs (i si t’has de desplaçar surt molt car perquè som lluny de les principals zones de torneigs; no tothom s’ho pot permetre). També crec que haver dividit la província en 2 zones al ct. per edats ens ha fet guanyar participants i comoditat pels desplaçaments més curts, però ha fet baixar el nivell dels nostres jugadors, perquè la competència és inferior i això fa que els que destaquen no s’hagin d’esforçar tant per quedar classificats.

Un altre punt feble que tenim és la manca de monitors i entrenadors d’escacs a la nostra zona, ja que de vegades hi ha escoles o clubs que es queden sense poder fer l’actitivat per manca de professionals en aquest àmbit.

En fi, penso que ara mateix la delegació de Tarragona està “endreçada” a nivell econòmic, s’ha fet una bona gestió i tenim un pressupost ajustat a la realitat per guiar-nos en el nostre dia a dia i hi ha un bon feedback entre clubs i federació, però és una territorial que haurà de trobar la fórmula per superar les dificultats que actualment no li permeten créixer i obtenir els resultats que serien desitjables, i lògics al mateix temps, si mirem el nombre de llicències que hi ha (un miler).