El següent
article no s’hagués pogut fer sense la inestimable col·laboració d’en Xavier
Garcia Bou. De fet, l’article no deixa de ser una traducció lliure al català
dels articles del seu bloc http://escacsxavixec.blogspot.com/ i dels correus creuats, en els que ens ha
aportat tota la informació que hi trobareu. Moltes gràcies! L’article
s’estructura en:
·
Escacs com a llenguatge
·
Escacs educatius: a Catalunya i a Espanya
·
Projecte Tothom juga; tothom hi guanya, amb
exemples com SuperQueen i Tablechess
Escacs com a llenguatge
El
professor Xavier Garcia Bou,
expert en l’ús dels escacs com a eina educativa per potenciar l’aprenentatge
d’altres matèries i habilitats, publica habitualment i de manera oberta,
recursos educatius de la seva pròpia invenció al seu bloc: http://escacsxavixec.blogspot.com/.
Garcia Bou ens proposa entendre els escacs com a
llenguatge. I creiem que no li falta raó, o és que no es troben en una situació
anàloga el profà que no sap moure les peces, davant d’un tauler, i la persona
que té davant un text en una llengua que desconeix? En ambdós casos, el
contingut esdevé incomprensible per la persona que l’està mirant.
En canvi,
qui conegui el llenguatge dels escacs, sabrà perfectament, per exemple, que en
la següent posició, és el torn de les peces negres:
Garcia Bou argumenta
que qui està considerat com el pare de la lingüística, Ferdinand de Saussure (1857 – 1913),
ja va comparar el llenguatge amb els escacs. Seves són les paraules: “Una partida
d’escacs és com la realització artificial del que la llengua ens presenta de
manera natural”. El valor de les paraules dependrà de la posició en la
que es trobin respecte les demés, tal com el que els hi passa a les peces
d’escacs, i ambdós obeiran a unes regles concretes. La partida d’escacs es regirà
per les normes del joc, i la llengua per la gramàtica.
Més
endavant, Ludwig Wittgenstein (1889 – 1951), també compararia el llenguatge
amb els escacs. Wittgenstein fou un conegudíssim lingüista, filòsof i matemàtic
que marcaria dos punts d’inflexió en la història de les idees, amb els seus dos
llibres; el “Tractatus logico-philosophicus” i l’”Investigacions filosòfiques”.
Garcia Bou considera que Wittgenstein va més enllà que Saussure quan afirma que
el moviment d’una peça no tracta simplement de moure-la de lloc, sinó de
contextualitzar l’acció dins d’un conjunt més ampli: normes, tauler, i la resta
de peces. Així doncs, la paraula seria la peça, i l’oració la jugada.
Garcia Bou troba
algunes referències que reforcen la idea dels escacs com a llenguatge. Una de Bruce A. Moon:
“Un joc d’escacs és un diàleg,
una conversa entre un jugador i el seu contrincant. Cada moviment de l’oponent
pot contenir amenaces o entrebancs, però un jugador no es pot defensar de les
amenaces o agafar avantatge dels entrebancs si no es pregunta a sí mateix: què
és el que el meu rival vol fer a continuació?”
Una altra
de Jorge
Wagensberg, que parafrasejarà a Jorge Luis Borges:
“Són els escacs un joc que es
planteja, des de la seva essència, com una conversa entre dos colors que
s’odien: ara parlen les blanques, ara els hi toca a les negres. Hi ha quelcom
més suïcida per un jugador d’escacs que seguir el propi pla ignorant el de
l’adversari?”
I una del
gran campió mundial i un dels millors jugadors de la història, en Garry Kasparov,
que digué:
“Per mi els escacs són un idioma,
i si no és la meva llengua materna, és una llengua que vaig aprendre ben aviat
gràcies a la immersió des de ben petit”
També
recull una frase del fotògraf especialitzat d’escacs, en David Llada:
“Els escacs són un idioma en si
mateixos, pot jugar-se una partida entre dos nois que no tenen una
llengua comuna, i que, a més a més, tenen diferents culturals i religions.
Mentre escrivia el llibre “Escacs per a pares i educadors” vaig viatjar, o vaig
rebre invitacions, de llocs tan dispars com Qatar, Turquia, Rússia, Suïssa o
Armènia. La meva filla em va acompanyar en tots els viatges i amb freqüència va
fer nous amics, amb els que pràcticament no es podia comunicar per no tenir un
idioma comú. Però els escacs són un llenguatge universal, i va esdevenir el seu vincle,
permetent-los jugar junts i entendre`s sense paraules”
Així
doncs, conclou que:
“Seguint
el fil dels mestres que m’han precedit podem afirmar que, els escacs, són
un llenguatge que parteix d’unes normes que determinen els usos i les relacions
entre les peces (a mode de paraules). Com les disposem, seguint les
normes establertes, determinarà, de la mateixa manera, una intenció rere la
qual s’emet un missatge (la jugada) dirigit a l’oponent, qui, de la mateixa
manera, disposarà de les mateixes peces i normes per establir una conversa a mode de
diàleg entre ambdós jugadors”
I,
entenent els escacs com a llenguatge, podem tornar a l’exemple inicial per
veure que, coneixent les normes bàsiques del joc, hom dedueix que li toca moure
a les peces negres. També podem deduir l’última jugada de les blanques, que ha
estat amb la torre a h7. La realització de la jugada equival a haver dit: “agafo la meva
torre que està a la columna h i la moc a h7, amenaçant al vostre rei amb escac
de tal manera que ha de marxar de la setena fila per a sortir-se de l’amenaça”.
Tota aquesta frase es pot expressar amb el més prosaic: Th7+, en un clar
exemple de la diversitat de la manera amb la que ens podem expressar amb el
llenguatge.
Escacs educatius
En
l’aprenentatge dels escacs, davant d’una posició concreta, la única pregunta que
acostumem a fer és la següent: “quina és la millor continuació?”. En canvi, en
els escacs
educatius, es plantegen més i variades preguntes com: “quina és la
millor, i quina la pitjor continuació?”, “quina ha estat l’última jugada?”,
“quants
escacs es poden fer en total? [malgrat alguns siguin jugades absurdes i
dolentes]”, etc.
Així, si
els escacs són un joc en si mateixos, amb els escacs educatius es plantegen nous jocs, a
través dels quals es desenvolupen competències d’altres matèries i competències
pròpies del joc dels escacs. Una part important per desenvolupar aquests
jocs serà fer-ho amb materials diversos, no només amb el tauler i les peces.
L’anècdota que ens explica en Xavier Garcia
Bou és divertida i il·lustra a la perfecció el sentit dels escacs
educatius:
“un dels
meus alumnes em va preguntar el perquè de fer escacs a l’escola. La meva
resposta va ser (més o menys): de la mateixa manera que, en un problema de
matemàtiques tenim un conjunt de paraules que tots entenem per separat i que,
si les ajuntem formen un enunciat amb un significat complet en el que se’ns
formula una pregunta, en els escacs se’ns formulen preguntes a partir de les
disposicions de les peces, que tots sabem com es mouen. Hem d’observar les
relacions que s’estableixen entre elles per resoldre correctament la pregunta
plantejada. La resposta de l’alumne fou: és veritat, i a més divertit!”
La
metàfora dels escacs com a llenguatge ens serveix, doncs, per aprendre’ls de la
mateixa manera que s’aprèn una llengua: seccionant-los per anar assolint
destreses parcials que, poc a poc, revertiran en una destresa de la seva
totalitat.
Els escacs educatius a Catalunya
El
projecte “Els escacs a l’escola: Observo, penso, jugo” és el projecte per
excel·lència a Catalunya. És fruït d’un conveni de col·laboració entre la
Federació Catalana d’Escacs, La Generalitat de Catalunya, a través del
Departament d’Ensenyament, i les Universitats de Girona i Lleida. Pren com a
referència el treball de la Marta Amigó, figura destacada dels escacs educatius
a casa nostra i, fins i tot a nivell internacional, a partir del seu premiat Dona’m la mà (http://api.ning.com/files/CI9voNhSs4hHDfml3e6T*bbzMgEs0fv7oZ6Jzb-7d8Ka2EdO8RaIKrkzdCgKQl15TdnNBADo8aMayLlm2LXRJ8HOv9tUnl*l/elajedrezcomoherramientaeducativa.pdf).
Actualment és un projecte en el que s’ha adherit uns 500 escoles: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/inf_pri/escacs/index.
No obstant
les xifres i la qualitat, es detecta una falta d’equilibri entre el
funcionament pedagògic del projecte i la difusió del mateix que, tot i haver
aparegut en diversos mitjans de comunicació puntualment (per exemple, El Periódico li
va dedicar les quatre primeres pàgines, incloent la portada, i també s'han fet
ressenyes a la televisió), es considera insuficient. Actualment s’està
redissenyant la pàgina web de l’Observatori d’Escacs i Educació de la
Universitat de Girona.
Cal
destacar algunes persones més i centres com, per exemple:
·
Ramón Pérez. Escola FEDAC, Sant Narcís.
Girona:
·
Jordi Franquet. Escola San Bernat Calvó.
Vila-seca:
·
Xavier Muñoz. Escola Sant Pau. Figueres:
·
Cristina Reixach. Escola Sant Roc.
Castellfollit de la Roca:
I, no ens podem
oblidar, d’un dels pioners a Catalunya i Espanya: Joaquín Fernández Amigo, que és ponent internacional, autor de
diversos llibres i de la primera tesi doctoral a Espanya estudiant l’aplicació
de diferents recursos transversals en la millora acadèmica dels estudiants, i
coordinador del grup AjEDU, entre altres mèrits: http://ajedu.blogspot.com/
Ni d’en Jordi Prió, que lidera EDUCACHESS, un projecte
que edita i penja materials d'escacs educatius de caire transversal. En Jordi
també ha estat coautor de diversos llibres editats per Balàgium: http://www.educachess.org/
Els escacs educatius a Espanya
En l’article: https://elpais.com/sociedad/2018/10/23/actualidad/1540318425_987204.html, que és
relativament recent, del 23 d’octubre de 2018, Leontxo Garcia explicava que ja
són 8 les comunitats autònomes que estan implantant un projecte d’escacs
educatius en horari lectiu. No obstant, es va quedar curt en Leontxo perquè ja
en són 9, doncs s’hi acaba de sumar Múrcia també: https://duochess.es/programa-educativo-ajedrez-en-el-aula/.
Comentem les 3 experiències més rellevants; les
d’Aragó, Canàries i Andalusia.
Aragó
Enrique Sánchez és
l’impulsor del gran projecte d'Aragó. Ara jubilat, fins fa dos cursos
coordinava el projecte de la Junta d’Aragó, reconegut com a projecte
d’innovació, i que va pel dotzè any de vida. Ara, la Míriam Monreal difon i
coordina un fabulós equip de mestres entusiastes i creatius, donant-li
visibilitat al projecte a través del portal web Ajedrez a la escuela, i de les
diverses xarxes socials.
Ajedrez a la escuela és un portal únic,
que publica gran varietat de recursos pràcticament a diari, de dilluns a
divendres, i que, importantíssim, tots els materials són oberts i per
compartir: https://www.ajedrezalaescuela.eu/
Aragó és probablement
la comunitat autònoma puntera en escacs educatius. Més enllà del portal web ja
comentat, les coordinacions dels projectes a cada escola es reuneixen, com a
mínim un cop al trimestre, compartint experiències i documentació, animant sempre
a la participació de tota persona interessada. Aquestes dinàmiques impulsen
noves experiències i mantenen la motivació de la comunitat educativa; que
dissenyen nous esports com el xecball (https://www.ajedrezalaescuela.eu/?s=xecball), fan
gimcanes, scape-rooms, trobades entre escoles en caps de setmana, etc.
Canàries
El primer intent
important de portar, de debò, els escacs a les escoles va néixer a les Canàries,
cap al 1995, quan el Senat va debatre sobre la conveniència d’implantar escacs
a les escoles des dels 6 fins als 16 anys, arrel de la proposta del senador de
la Coalició Canària, Marcelino Galindo, qui va defensar-ho amb unes boniques
paraules: “m’agradaria que un dia, els carrers i les alberes del meu país,
estiguin plenes de taulers d’escacs i no d’agulles i xeringues”.
Hi ha una figura clau
en el mestre, ja jubilat però encara actiu, Apolonio Domingo García del
Rosario, creador del portal “Ajedrez en la escuela”: http://www.elajedrezenlaescuela.com/. No obstant,
mentre que la Comunitat Autònoma d’Aragó té el lema #compartirescrecer, i
ofereixen tot el material en obert, aquest d’”Ajedrez en la escuela” no ofereix
tot el contingut de manera gratuïta.
També cal destacar la
Lorena García, ponent internacional (fins i tot a l'ICOT 2018, el congrés
internacional d'innovació educativa més important del món, es celebra cada tres
anys i, en l'última edició, hi van haver fins a quatre ponències d'escacs).
Coordina el projecte actual a les Illes Canàries: Educando personitas, no campiones.
A més, és una eminència mundial en l’ús dels escacs amb grups o alumnes amb
comportament complicats o conflictius.
Andalusia
Daniel Escobar és una altra de les grans figures a Espanya dels escacs educatius. El fet
de desenvolupar durant mes de 15 anys un programa exitós a l'escola d'elit El
Altillo (Jerez). l'ha portat, juntament amb el seu germà David, a escriure per
a l'editorial Anaya el projecte editorial AJEDUCA: http://www.ajeduca.es/quienes-somos/
Manuel Azuaga coordina el que és en si el projecte de la Consejería
de Educación, el programa AulaDJaque. A més, condueix un magnífic programa de
ràdio (“El Rincón del ajedrez”) i diversos programes socials d’escacs amb molt
d’èxit: http://ajedrezsocial.org/
Iván Martínez Perán porta amb una passió contagiosa els escacs
educatius a la seva escola de Vera (Almería), i ha publicat un llibre molt
interessant pel format, la presentació, així com pels seus continguts, com a
manual d'escacs i exemple de metodologia globalitzada portada a l'aula: https://www.ajedrezalaescuela.eu/tag/ivan-martinez-peran/
Altres
Luis Blasco de la Cruz és una altra
de les grans figures dels escacs educatius a Espanya. Lidera diferents
projectes d'escacs educatius i socials, Castle Project (http://castleproject.eu/), sense ser
projecte oficial de cap comunitat autònoma, és el primer
Erasmus + d'escacs en el que hi participen Itàlia, Alemanya i Espanya i,
la Universitat de Turí, a més, fa l'estudi sobre l'impacte del
programa en els escolars.
Migue Malo, autor de l'Ocachess (https://ocachess.com/) i altres jocs també molt interessants. No és
mestre però porta els escacs educatius al seu club que presideix amb gran èxit
amb la Escuela de Ajedrez Francesch Vicent de Segorbe.
Jesús Osorio, tampoc és mestre, però
desborda creativitat didàctica, i, presidint el club Sajedrin de Cabezón de la
Sal, introdueix els escacs eductius amb gran varietat de jocs inventats per ell
mateix, transversals i amb exemples clars de metodologia globalitzada,
integrant la música i el moviment entre altres disciplines. És l'edil de
l'Institut Valle del Saja, on duu a terme, amb l'ajut d'algun professor
activitats d'allò més engrescadores: https://dimglobal.ning.com/group/i-congreso-virtual-ajedu/forum/topics/jes-s-osorio-carpe-o-cr-nica-de-un-conserje-desamparado
Projecte Tothom juga;
tothom hi guanya
El
projecte Tothom juga; tothom hi guanya s’acaba de redactar el juny de 2017 i se’n fa
una revisió el juliol de 2018, fruit del treball del nostre convidat d’avui, en
Xavier Garcia Bou, després d’anys d’experiència, estudi, formació i
reflexió.
El projecte
el podeu consultar i descarregar en el següent enllaç: https://es.scribd.com/document/396339776/Tothom-Juga-Tothom-Hi-Guanya.
Segueix, en part a l’inici, la base
del projecte Els escacs a
l’escola. Ara
bé, donada la complexitat del concepte d’escac i mat i, a fi de donar sentit a
les mini partides amb peons, reis i dames, s’ensenya el mat del petó abans d’introduir la resta de
peces i se’n fa un ampli treball transversal i globalitzat (diversos aspectes
matemàtics, llengua, música, educació física, plàstica, valors...). Entre
d’altres fites podem destacar que, força alumnes, van aprendre la
taula del 2 saltejada sense haver-la pròpiament estudiat , o bé que van
aprendre a ballar un vals. El treball didàctic pren com a nom Superqueen i
podeu fer-vos-en una idea consultant
el següent enllaç: https://es.scribd.com/presentation/402079039/Superqueen-Transversalidad-matematica-Metodologia-globalizada
El treball finalitza amb la gravació
d’un curt de ficció que inclou diàlegs i coreografies: https://www.youtube.com/watch?v=Lwr64ZFN2Bo
Una vegada introduïdes totes les peces
s’han dissenyat i creat jocs per desenvolupar diferents continguts curriculars,
entre d’altres, el Tablechess, que té com a finalitat interioritzar les taules
de multiplicar, passar una estona divertida, desenvolupar el raonament lògic i,
fins i tot, aplicar el càlcul de probabilitats. S’utilitza un tauler de 5x5; dos
camaleons (peces); un dau d’escacs modificat; fitxes i cartrons. Podeu conèixer
el seu funcionament i veure’l en la pràctica en el següent enllaç:
Si voleu conèixer més el seu treball entreu al seu bloc,
on penja algunes de les activitats que duu a terme i difon els escacs educatius
i, per extensió, els escacs des d’una òptica molt formativa: https://escacsxavixec.blogspot.com/
La
pregunta del dia quin és el
teu joc d’escacs educatius preferit, o tens alguna idea per un de nou?
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada