CRÒNICA ENVIADA PER JORDI MORCILLO
CAMPIONAT D’ESPANYA
SUB-8: PRIMERA JORNADA
Un bon debut per
afrontar el que vindrà
La tarda d’ahir dijous 26 d’agost va
començar la competició, amb la disputa de dues rondes, a la sala de joc de
l’Hotel Best Western de Salobreña. El campionat es juga a partides de 65 minuts
a finish, sense increment; temps més que de sobres per als sub-8, als quals
rarament veurem apurar-se de temps.
Abans de parlar de resultats i
sensacions pel que fa als nostres, hem de dir que a nivell organitzatiu hi ha
detalls que han deixat molt que desitjar. El més flagrant ha estat que no hi
havia una sala d’anàlisi habilitada al recinte de joc. Tèoricament és una sala
de la planta baixa de l’edifici (la sala de joc és a la primera planta), on hi
ha un munt de cadires aplegades a la paret, i taules plegables també recolzades
en una altra paret. Parlant amb l’organització, durant la primera ronda, quan
ja anaven acabant els jugadors, se’ns ha dit “es muntarà, es muntarà en breu”.
Però ni a la curta ni a la llarga: han hagut de ser els propis delegats o
entrenadors els qui baixessin un tauler, muntessin una taula plegable i
habilitessin cadires.
La primera ronda, prevista per a les
16h, ha començat amb uns 20 minuts de retard, perquè s’han acumulat diversos
factors: la sala de joc ha obert portes a les 15.58h, els aparellaments no
estaven penjats a la paret (i els nanos havien de buscar el seu nom als
cartellets de les taula). Hi ha hagut parlaments i tolerància per a fotos dels
pares (normal a la primera ronda), però tot plegat s’ha allargat un pèl massa.
La segona ronda sí que ha començat puntual, aquesta vegada amb aparellament a
la paret però sense tots els cartellets, que s’han acabat posant ja amb la
ronda començada.
Tot i que el nombre de jugadors és més
limitat (77, per tant 38 taulers) quatre àrbitres no sobren, i en moments molt
determinats cal que hi siguin amb els vuit ulls i vuit cames posades, per
atendre les moltes peticions, errades o necessitats dels petits. Però en molts
moments els nens havien d’esperar un xic massa per ser atesos. Fins al punt que
en una partida, un dels nostres (Ilya Shneyderis) ha aixecat la mà després de
fer mat però la seva rival, segur que sense mala intenció, ha buscat refugi pel
rei i sense voler ha fet dues jugades, sortint del mat. La partida ha seguit,
l’Ilya haurà pensat que no era mat, i afortunadament més tard l’ha tornat a fer
(ha guanyat, però li han calgut dos mats).
Es pot entendre que és el primer d’una
sèrie de 6 campionats consecutius, amb tot que comporta de feina organitzativa
darrere i que sempre poden sorgir contratemps. Però enguany, aquests “només” 77
jugadors mereixien una millor previsió (sobretot en tema de sala d’anàlisi).
Una quota d’inscripció de 32€ hauria de ser prou argument.
Un bon botí per començar
Tot això no havia de servir d’excusa
per al bon rendiment dels nostres, que han pogut passar un matí relaxat, amb
estones d’entrenament suau i altres d’esbarjo. El trajecte entre Almuñécar i
l’Hotel Best Western l’hem fet en 14 minuts a l’anada i 12 a la tornada (crec que
la variació són els semàfors): temps per fer-nos la foto de grup, situar-nos i
començar. A banda dels aparentment suculents 8/10 punts possibles, a aquestes
alçades de la pel·lícula no hem de ser resultadistes, però sí que hem de
remarcar que almenys tots els nostres han aconseguit una victòria; i això, més
enllà del punt en sí, dóna confiança
seguretat per a les properes partides.
Jordi Camprubí (2/2): el nostre
campió de Catalunya ha guanyat la 1a ronda sense problemes, amb dues peces
d’avantatge a les primeres de canvi. A la segona, però, s’ha quedat amb la dama
tancada a les primeres de canvi; amb dama de menys per només una peça, ha sabut
buscar l’activitat de les seves peces contra la passivitat de les peces rivals
per anar recuperant material poc a poc. Cap a la jugada 30, la posició s’ha
simplificat, quedant el Jordi encara amb peça de menys. Incomprensiblement, la
seva rival s’ha rendit, argumentant que no aguantava la pressió ni els nervis.
Potser el fet de veure’s tan guanyada i que poc a poc anés cedint terreny ha
pogut amb ella. N’he vist de tots colors a sub-8, però aquesta fins ara era
insòlita.
Foix Torrents (2/2): una primera
partida força plàcida, guanyant peça al mig joc i simplificant fins arribar al
final. A la segona, ha demostrat la seva valentia i pocs complexos amb un
sacrifici de peça a h6, no del tot clar, però basant-se més en la intuïció que
en el càlcul. Analitzant, hem vist que la defensa era molt complicada i que la
victòria era molt factible si se sumaven prou peces a l’atac; i així ha estat.
El rival de la Foix no ha pogut parar l’atac i ha hagut de donar la dama, i poc
després la partida. La nostra perla segueix en forma.
Mihael Shneyderis
(2/2):
de moment el jugador revelació. Aquest sub-8 de primer any (no el seu germà com
deia ahir erròniament) juga amb una calma molt notable; té molt clar el que ha
de fer i arrisca ben poc fins que veu alguna possibilitat tàctica o d’atac ben
clara. Les dues partides han estat un treball d’anar fent i no li hem vist
encara cap errada important.
Aitor Funes (1/2): tot i una
molt bona primera partida, amb guanyança de qualitat i atac, no ha pogut
encertar a materialitzar l’avantatge, i el seu rival ha aprofitat la columna
oberta h per muntar un atac que ha estat definitiu amb un espectacular doble
sacrifici de cavall (brillant però no forçat a acceptar-lo). L’Aitor ha quedat
una mica tocat per aquesta derrota, però s’ha refet de seguida amb una victòria
clara en la segona, que li ha tornat el somriure i les forces per demà. Pinta
molt bé a la sala de joc i també a la d’anàlisi, on és capaç de reproduir la
partida de memòria sense pràcticament errades.
Ilya Shneyderis
(1/2):
més inquiet que el seu germà, en paraules del seu pare aquest (Ilyia) és el
creatiu i en Mihael el metòdic. I ho estan començant a demostrar sobre el
tauler. En la primera partida, l’Ilya no ha pogut sobreposar-se a una obertura
amb pèrdua de material. Però en la segona, ha muntat un atac sobre el debilitat
enroc llarg de la seva rival. L’atac ha acabat en mat, però com ja hem comentat
abans, la partida ha seguit amb una jugada il·legal que ell no ha sabut
insistir en reclamar, fins que a la llarga ha acabat guanyant.
Demà doble ronda matinal i tarda de
descans,, que aprofitarem per gaudir del bon temps, entrenar una estona i mirar
d’adaptar una mica els horaris de sopar i dormir: no oblidem que, per a nens de
1r i 2n de Primària, sopar a les 21h i anar al llit a les 23h és anar tard.
Jordi Morcillo des d’Almuñécar
