Escacs femenins = Escacs feministes?. Facilitat per Cooltura Escacs

Es considera que la primera vegada que va aparèixer el terme feminisme va ser en un escrit d’Alexandre Dumas fill, l’any 1872 que deia així:

“Les feministes, disculpin aquest neologisme, diuen amb molt bon criteri, per cert: tot el mal ve del que no es vol reconèixer, que la dona és igual a l’home i que ha de rebre la mateixa educació i els mateixos drets que l’home”. https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme

A nivell històric i teòric, el feminisme s’ha expressat de diverses maneres i ha anat acumulant múltiples etiquetes: feminisme socialista, feminisme radical, ecofeminisme, feminisme de la diferència, etc. però, a mode de resum, podríem dir que el feminisme és la lluita per tal de que totes les persones visquin en pau i amb els mateixos drets polítics i socials.

És a dir; el feminisme s’ha d’entendre com a moviment de pau, que té la voluntat d’abolir qualsevol tipus de dominació. Dominacions que s’entenen com a formes de violència. Cada persona té dret a ser com vulgui, i tenir els mateixos drets que les altres. Però sense ser experts, ens sorgeix una pregunta: mateixos drets, en l’estat de dret en el que estem? O el feminisme ha de transformar també l’estat de dret, per crear-ne un de més inclusiu?

Ara bé, sense ser expertes en feminisme, la línia editorial del programa no discuteix la necessitat d’un gir feminista en totes les relacions socials, laborals i d’oci. També en el món dels escacs. Com que no som expertes en feminisme, el que farem serà recollir totes les consideracions que han anat apareixent en els diferents programes sobre escacs femenins que s’han fet; com el Xarxa de Mat del 15 de desembre de 2018, i els dos Cooltura Escacs, el del dia 27 de febrer de 2019 i el del 20 de març del mateix any, i demanar a expertes en feminisme que les avaluïn.

Partim de la base de que, de la mateixa manera que hi ha dones que no són feministes, hi ha moltes mesures de les que anomenem escacs femenins que no són feministes.

Els grans temes de debat del Xarxa de Mat del 15 de desembre de 2018 van ser:

·         La discriminació positiva (no obstant, només es va parlar sobre una mesura de discriminació positiva, com és la de donar premis femenins malgrat que les jugadores no hagin quedat en les primeres posicions de la classificació general. Curiosament, les dones estaven en contra d’aquest tipus de discriminació, i els homes estaven a favor. En Pere sí que va assenyalar altres tipus de mesures que es podrien dur a terme. TASQUES A FER: desenvolupar tota una sèrie de mesures de discriminació positiva, basant-nos en les mesures de discriminació positiva que recomanen els ajuntaments, governs i organismes multilaterals)

·         La poca presència de noies que juguen a escacs (es van donar causes que, des del nostre punt de vista, són superficials i enterboleixen el debat, com que a les dones els manca interès pels escacs, o que la biologia d’homes i dones és diferent).

Creiem oportú fer notar que en cap moment del debat es va reflexionar sobre què són els escacs i perquè haurien de servir. Hi havia un acord tàcit, que sempre hi és i que precisament és el que volem canviar amb aquest programa, que els escacs són un esport molt competitiu i que l’única cosa que es pot fer en escacs és competició. Val a dir que en Pere Duran sí que deixava intuir que els escacs no haurien de ser un fi en si mateixos, sinó una eina de transformació social. De fet, com qualsevol altre àmbit de la vida. TASQUES A FER: desenvolupar un seguit de propostes per tal d’aproximar-se als escacs de manera diferent, com podrien ser gimcanes matemàtiques, jocs de lògica o projectes audiovisuals.

Els grans temes del Cooltura Escacs del 27 de febrer de 2019 van ser:

·         Veure què pensava l’audiència

·         Donar referents històriques i culturals com la Pippi Langstrum i la seva autora, que jugava a escacs amb els seus néts i netes; l’Alicia a través del mirall, que tota la història és una metàfora d’una partida; la Dorothea Tanning; la Vera Menchik; la Sandra Dee i una protagonista d’un capítol d’una sèrie de misteri dirigida per Hitchcock

Pel Cooltura Escacs del 20 de març de 2019 vam fer-nos algunes preguntes, algunes de caire més general i d’altres de caire més específic, per tal de centrar el debat i les idees:

1.       Volem involucrar a les dones en el món dels escacs, o volem transformar el món dels escacs en la mateixa línia que el que demana la societat, de fer societats més feministes, obertes, plurals i participatives?

2.       És el mateix parlar d’escacs femenins, que d’escacs feministes? Quines accions són escacs femenins, i quines són d’escacs feministes?

3.       Què creieu que podria afavorir que més noies juguessin a escacs?

4.       Es podria arribar a tenir uns escacs 100% feministes sense dones?

5.       Coneixeu casos de noies/dones que hagin abandonat el món dels escacs, i en sabeu els motius?

6.       Com veieu la polèmica de les “Damas Olímpicas”?

7.       Què en penseu del podcast “Ladies Knight”? Sembla tenir el suport de la Federació estatunidenca, caldria fer quelcom similar aquí?

8.       Pregunta a l’audiència: quantes partides de dones t’han analitzat els teus professors, per ensenyar-te jugar a escacs?

9.       Polèmica sobre el torneig #Blondies vs #Brunettes. És l’exemple ideal de la diferència entre escacs femenins o escacs feministes. Alexandra Kosteniuk a favor  https://twitter.com/chessqueen/status/1107639635633672192, i Viktorija Cmilyte-Nielsen en contra. A banda de que el debat segueix i segueix a les xarxes: https://twitter.com/FIDE_chess/status/1107425704289992704

Però, com hem comentat abans, una manera d’iniciar-se sense tenir-ne ni idea és veure què diu la gent que en sap. Per això, ens hem fixat en el manifest feminista del 8M (https://www.vagafeminista.cat/manifest-8m/) per veure com podríem traslladar-lo al món dels escacs. Així doncs, trobem que:

1.       “Les feministes plantem cara a l’ordre patriarcal, racista, colonitzador, capitalista i depredador de la vida en el nostre planeta. Proposem una altra forma de veure d’entendre i estar en el món, de relacionar-nos”.

Possible exemple concret: Canvi de llenguatge: “Quan parlem de “millor escaquista”, deixem de referir-nos a qui té més ELO, i ens referim a qui aporti més coses positives a la comunitat”.

Corol·laris del canvi de definició: “Adaptar el discurs cap a l’administració perquè les subvencions s’atorguin a qui fa més vida comunitària, de barri, etc. abans que, per exemple, donar subvencions per portar un gran jugador que faci unes simultànies per X persones”

Coses a fer: Desenvolupar una sèrie de noves definicions i indicadors, per començar a concretar la “altra forma de veure d’entendre i estar en el món, de relacionar-nos”

2.       “Exigim: que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats dels nostres cicles de vida: no podem ser objecte Ni d’acomiadament, Ni de marginació laboral, Ni han de minvar les nostres expectatives personals i professionals”.

Possible exemple concret: “Desenvolupar un programa de relleu generacional que permeti, als nois i noies joves, optar a guanyar-se la primera pela com a mestres d’escacs al propi club o a les escoles que gestioni el club”

3.       “Exigim un avenç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que fomenti un pensament crític; que no margini les nostres històries dels llibres de text; i en la que, la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines”

Possible exemple concret: “Desenvolupar un currículum en el que els escacs no siguin una finalitat en si mateixos, sinó que siguin un dels mitjans per fer créixer nois i noies amb pensament crític”  

Corol·lari: “Incorporar la perspectiva de gènere a la història dels escacs i visibilitzar escaquistes i altres referents històriques i culturals que hagin tingut relació amb els escacs”

Proposta: “Estandarditzar un currículum d’ensenyança d’escacs, que acabi sent obert i descarregable per tots els clubs i escaquistes, en el que es mostrin més referents femenins, i en el que s’aprofundeixi perquè han estat invisibilitzades, les dones, en la història dels escacs”

També hem revisat algunes actuacions de la Federació, pensant-la des dels principis de l’economia feminista, de fer una societat més oberta, participativa i transparent.

Hem revisat la Circular de la Federació sobre un curs de Swiss Manager per a àrbitres i estudiants d’àrbitres: https://escacs.cat/index.php/publicacions/circulars/circulars-comite-arbitres/26257-. Hi ha una pregunta prèvia que ens condueix a una reflexió posterior: quin pressupost s’ha destinat a aquesta sessió formativa? Fer més feminista el món dels escacs també és fer més feministes els seus pressupostos.

Deficiències i millores de la sessió de formació de la FCDE:

Deficiència: Que sigui una sessió de Swiss Manager en lloc d’un programari lliure. Millora: una societat feminista aposta pel codi obert i el programari lliure

Deficiència: Que sigui una sessió només per a 10 persones. Millora: pot ser feta a un lloc físic, però s’ha de donar la possibilitat de connectar-se i veure l’streaming

Deficiència: Que sigui una sessió només per a àrbitres i estudiants d’àrbitre. Millora: alfabetitzar al conjunt d’escaquistes sobre com fer servir un programa d’aparellaments i desempats facilitarà la proliferació de campionats socials i amateurs, fent que els escacs tinguin més presència al territori.

Revisar la política de contractacions de la Federació Catalana d’Escacs. En els darrers anys s’han contractat diverses persones, de les que tenim constància, totes són homes:

·         G. S.

·         J. P.

·         J. M.

·         D. A.

Ja per acabar, una de les maneres que se’ns ha acudit per fer més feminista el món dels escacs és posar en valor les referents que hi ha hagut. No hi ha res tancat, però s’està estudiant una col·laboració amb les Caissa Cards per tal de fer una versió 2.0 en la que només apareguin dones. A continuació en donem 10 exemples amb una brevíssima descripció de cadascuna:

1)      Caissa: “Nimfa dels arbres és, al seu torn, deesa de la bellesa en els escacs i s’alimenta de les entregues de les peces”

2)      Judit Polgar: La petita de les germanes Polgar és considerada la millor jugadora d’escacs de la història. Fou Gran Mestre als 15 anys i 4 mesos, i va arribar a estar entre els 10 millors escaquistes a la llista d’ELO de gener de 1996.

3)      Brigitta Sinka: Subcampiona d’Hongria el 1955 i el 1957, Brigitta és la persona que més simultànies ha jugat al llarg de la seva vida. N’ha fet més de 13.600

4)      Phiona Mutesi: 1996. Uganda. Va néixer a Katwe, un barri marginal de Kampala, la capital d’Uganda. La seva història de superació personal i apoderament va servir d’inspiració a Disney per rodar la pel·lícula “Queen of Katwe”

5)      Jennifer Shahade: 31 desembre de 1980. Dues vegades campiona dels Estats Units d’Amèrica. Autora de diversos llibres d’escacs amb perspectiva de gènere i condueix el podcast “Ladies Knight”, en el que entrevista a jugadores de tot el món.

6)      Alexandra Botez: 24 setembre de 1995. 5 vegades campiona del Canadà. Juga per twitch en el canal “AlexandraBotez”, on ha sabut crear una comunitat de seguidors amable, respectuosa i entusiasta dels escacs.

7)      Juga: Cantant, compositora i artista xilena que ha revolucionat el món dels escacs amb la seva música. La cançó “Oh, Capablanca!” està considerada la millor cançó d’escacs de la història. En te d’altres, com la cançó Isolated Pawn, o Otro jaque.

8)      Anais Nin: (1903 – 1977) Escriptora francesa que va viure la bohèmia i el surrealisme. En la versió original, manuscrita, els seus “Diaris” tenien més de 35.000 pàgines, en les que es feien diverses referències als escacs.

9)      Ludmilla Rudenko: 1904 – 1986. Economista-planificadora i escaquista. Segona campiona mundial d’escacs, després de la Vera Menchick. Durant la II Guerra Mundial, va organitzar i posar llest un tren per a salvar nens i nenes del setge que Leningrad va patir per part dels nazis.

10)   Anna Muzychuck: 28 de febrer de 1990. Lviv. Gran Mestre d’escacs. Es va negar a defensar el títol de campiona mundial de partides ràpides a l’Aràbia Saudita per donar visibilitat, i criticar, al fet de que les dones “se les tracta com a ciutadanes de segona”.

La pregunta del dia Com fem més feminista el món dels escacs?

Podeu respondre a: coolturaescacs@gmail.com