L’Òscar
dels Escacs
L’Òscar dels escacs és com la
Pilota d’Or del futbol!
Una
de les tantes i tan variades contribucions catalanes als escacs. Contribucions
que van des de lo més bàsic, no oblidem que el primer registre d’una partida jugada
amb les normes que seguim actualment és un poema en català, l’Scachs d’amor;
fins al cim mundial, ja que el tercer campió del món d’escacs va ser en José
Raúl Capablanca, “El Mozart dels escacs abans de Carlsen”, que tenia
ascendència catalana com demostra el seu segon cognom: Graupera. Jose Raul
Capablanca i Graupera. A més a més, una altra de les contribucions va ser el de
la obertura catalana, una de les obertures més jugades a la pràctica
competitiva. El Cooltura Escacs proposa una altra obertura que ens agradaria
testar en un campionat, l’anomenaríem “Obertura independentista”, obertura que,
independentment de que sàpigues jugar o no, és dolentíssima!
Tornem al tema en qüestió: quina
relació té l’Òscar dels escacs amb Catalunya? Doncs el
seu impulsor. Cap allà el 1967, Jordi Puig i Laborda (entre d’altres mèrits es pot
destacar que va ser el fundador i director de l’Institut d’Escacs de Catalunya;
el fundador de l’Associació Internacional de Periodistes d’Escacs; i la
Federació Catalana d’Escacs li va atorgar la insígnia de plata; i va ser el
primer director del nou Butlletí d’Escacs, des de 1976 fins a 1981) va crear
els Òscar dels Escacs que, bàsicament, és un premi que concedien els
periodistes d’escacs al millor escaquista de cada any. Un altre dia parlarem de
Jordi
Puig i Laborda (1929 – 1989) perquè es veu que era una passada, un home
incansable que treballava constantment pels escacs. Organitzador de torneigs,
com el de Palma, on hi participaven els millors jugadors del món. L’any 1967,
per exemple, van participar¡: Larsen, Botvinnik, Smyslov, Portisch, o Gligoric,
entre d’altres. (http://www.chessgames.com/perl/chess.pl?tid=83067).
Aquest
campionat de Palma de 1967 és molt important pel tema que ens ocupa.
Perquè diem que l’Òscar dels
escacs és com la pilota d’or del futbol? Perquè el guanyador
era escollit per periodistes especialitzats.
Segons
el propi Jordi Puig, a una entrevista que li va fer en Joan Segura (http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1986/03/04/MD19860304-028.pdf):
“Efectivament, el primer Òscar data de 1967. Va ser a Palma de
Mallorca, on es donaven cita els periodistes especialitzats de diferents
països, que cobrien la informació del Gran Torneig Internacional que s’estava
celebrant. Vam decidir quin dels jugadors havia fet un any més remarcable.
Tots aquests periodistes van considerar que s’havien d’organitzar en una associació.
Es van redactar uns estatuts i es van presentar l’any següent a Suïssa, durant
la Olimpíada d’Escacs. Cada any, doncs, es votaven els 10 millors jugadors”.
Al
cap d’uns anys, el torneig de Palma es va deixar de fer, i en unes eleccions a
la presidència de l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs, en Jordi Puig va ser
escollit president d’honor, amb la tasca d’organitzar de l’Òscar i... va
aconseguir el patrocini de “El Corte Inglés”, que li va donar un nou impuls, i
va crear noves categories: l’Òscar català i espanyol absolut i femení.
Actualment,
sembla que des de 2014 no es celebra perquè qui l’organitzava, la revista russa
64, ja no existeix. El 2014, els guanyadors de l’Òscar van ser Fabiano
Caruana i Yifan Hou.
Esperem
que alguna entitat pugui agafar el relleu i seguir donant l’Òscar dels Escacs
al millor jugador de cada any. O... i aquí ve la nostra proposta: entre el Xarxa de Mat,
el 8x8 de
televisió i el Cooltura Escacs establir un calendari: de març a
juny d’enguany escollir les categories, de juny a octubre proposar els i les
candidates, i de novembre a març, fer les votacions.
Per
aquest any 2018, des d’una perspectiva clàssica, tot i que en Magnus Carlsen
hagi retingut el títol de campió mundial davant d’en Fabiano Caruana, el guardó
aniria segurament cap a en Liren Ding, per haver encadenat la major ratxa de
partides sense perdre de la història. 100!
I,
en la categoria femenina, la probable guanyadora seria la Gran Mestre, i
activista pels drets de les dones, Anna Muzychuk per negar-se a revalidar els
títols de campiona d’escacs de partides ràpides i llampec per celebrar-se a un
país que tracta les dones com a ciutadanes de segona categoria, segons les
seves paraules a una entrevista a El Periódico: “He decidit no anar a l’Aràbia
Saudita. No jugar amb les regles de l’altre, no portar abaya, no ser
acompanyada al sortir i no sentir-me una criatura de segona”.
Però... nosaltres tenim unes altres
propostes. No ens en podíem estar i hem decidit donar els Òscar dels Escacs de
2018 en diferents categories:
Òscars
dels Escacs
Millor Vestuari: El de Levon Aronian pel vestit que li va fer en Vladimir
Kramnik al
Torneig de Candidats de Berlín. A la posició, el negre ja havia entregat
qualitat a canvi de pujar els peons fins la cuina, i es decidia a jugar la
increïble alfil d5!
Millor Curt: per tot aquell usuari anònim, bé i no tant anònim com en
“Gumption” a chess24 que, després de perdre una partida, el que fan és
insultar-te amb
perles de l’estil, i cito textualment: “Cobarde de mierda”. Què voldrà dir?
Quin és el subtext de tot plegat?
Millor Efectes Especials: Pel nostre superlogo que podria haver dissenyat un
nen petit que tot just a après a no sortir-se de la línia. Tremebund ús del
Photoshop i de totes les eines d’edició gràfica que existeixen. Si us hi fixeu,
la part del dibuix està com bruta, d’haver passat la mà per sobre de lo pintat
amb els llapis de colors.
Però tranquil·litat que no ens ho
prenem tot tant a la lleugera. A les següents categories, la cosa va de
veritat:
Millor Banda Sonora: Juga Di Prima amb “Oh, Capablanca”
Una cançó que bé podria obrir una
pel·lícula de James Bond. Intriga, misteri i passió, mentre s’expliquen els
sentiments després d’haver perdut una partida en la que, en aparença, estaves
superior.
Millor Fotografia: De Gerardo Mosqueda per “Desde el
campo de batalla”, en el campionat de ChessPong.
Millor escaquista: Anna Muzychuck: i lo bo i irònic de
tot plegat és que va ser la millor escaquista precisament per negar-se a jugar
a escacs! Aquí la veiem a l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcaldessa Ada Colau
abans de fer una sessió de simultànies. Es va negar a defensar el seu títol de
campiona del món de ràpides a un torneig que es jugava a l’Aràbia Saudita per
considerar que els seus drets com a persona eren inferiors al dels homes.
Podeu
respondre a:
Històrics
Òscar femení
Any
|
Jugadora
|
País
|
1982
|
Nona Gaprindaixvili
|
Unió Soviètica
|
1983
|
Pia Cramling
|
Suècia
|
1984-85-86-87
|
Maia Txiburdinadze
|
Unió Soviètica
|
1988
|
Judit Polgar
|
Hongria
|
2014
|
Yifan Hou
|
Xina
|
Òscar absolut
Any
|
Jugador
|
Nacionalitat
|
1967
|
Bent Larsen
|
Dinamarca
|
1968-69
|
Boris Spasski
|
Unió Soviètica
|
1970-71-72
|
Bobby Fischer
|
Estats Units
|
1973-74-75-76-77
|
Anatoli Karpov
|
Unió Soviètica
|
1978
|
Viktor Kortxnoi
|
Suïssa
|
1979-80-81
|
Anatoli Karpov
|
Unió Soviètica
|
1982-83-84-85-86-87-88
|
Garry Kasparov
|
Unió Soviètica
|
1989-1994
|
No assignat
|
No assignat
|
1995-96
|
Garri Kasparov
|
Rússia
|
1997-98
|
Viswanathan Anand
|
Índia
|
1999
|
Garri Kasparov
|
Rússia
|
2000
|
Vladimir Kramnik
|
Rússia
|
2001-02
|
Garri Kasparov
|
Rússia
|
2003-04
|
Viswanathan Anand
|
Índia
|
2005
|
Vesselin Topalov
|
Bulgària
|
2006
|
Vladimir Kramnik
|
Rússia
|
2007-08
|
Viswanathan Anand
|
Índia
|
2009-13
|
Magnus Carlsen
|
Noruega
|
2014
|
Fabiano Caruana
|
Itàlia
|
Bibliografia
http://abcblogs.abc.es/poker-ajedrez/public/post/carlsen-gana-su-cuarto-oscar-consecutivo-16278.asp/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada