Escacs
al còmic
El còmic és molt seriós!
S’ha
de tenir en compte que el còmic té molts anys d’història, i que no pel fet de
ser il·lustracions és quelcom infantil. Tampoc s’han de llegir tots els còmics
en clau d’humor, hi ha molta crítica social, ètica i política en el món del
còmic. Alguns autors consideren el còmic com el novè art, sent el setè el
cinema, i el vuitè la fotografia.
L’espai
museístic “The World Chess Hall of Fame” [en
una altra secció d’Escacs Formatius parlarem d’aquest museu] va preparar
una exposició el 2017 anomenada “Pow! Capturing Superheroes, Chess &
Comics”, en la que es feia un extens recull de diferents còmics en els que
apareixien els escacs
Veiem
el vídeo promocional de l’exposició, en el que es comenta que hi ha més de 200
còmics, uns quants jocs d’escacs de col·leccionista, llibres, joguines,
il·lustracions i una pila de coses més (https://www.youtube.com/watch?time_continue=11&v=806IexNMkCo).
El vídeo comença tal com s’ha de començar, enderrocant falses creences i
desmitificant mites:
“Així que, us penseu que sabeu què són els escacs, oi? Una
cosa seriosa per gent gran, eh? I qui dimonis va a visitar el “The World Chess
Hall of Fame”? Pensa-ho de nou, els escacs tenen una connexió amb l’art, la
història, i la cultura pop que et sorprendran”.
Més
endavant, en el vídeo, expliquen que hi ha moltes experiències per tota la
família en el museu, tal com espectacles musicals, jocs d’enginy o còctels”.
Amb una cerca ràpida
per internet es poden trobar moltíssimes referències dels escacs en el món del
còmic.
Exemples
Tires
còmiques clàssiques
Mafalda
Obre
els apunts una tira còmica de Mafalda, que il·lustra a la perfecció la crítica
social i la reflexió filosòfica que pot condensar-se en quelcom tant petit com
una tira còmica. En ella veiem als protagonistes jugant una partida d’escacs, i
un observador que pregunta si als escacs poden guanyar les dues persones. Al
rebre una resposta negativa, es fa una pregunta retòrica: “i l’altre [el que
perd], perquè juga?”. És el desencís cap aquesta societat ultra competitiva, de
la que els escacs també hi formen part i ajuden a construir. Des del punt de
vista del Cooltura Escacs, totes les virtuts que se li associen als escacs
(autocrítica, pensament lògic i estructurat, control de les emocions, etcètera)
només es manifestaran plenament en el moment que sortim del marc mental de la
competició per la competició i l’augment de competitivitat. Els escacs, abans
que un esport, són un art i una eina.
Mafalda
és una de les tires còmiques més famoses de la història, creada per un
dibuixant argentí, en Quino, i desenvolupada entre 1964 i 1973, i en la que els
escacs apareixen varies vegades. No us preocupeu que no sempre s’usen per
tractar qüestions tant profundes. En la següent tira còmica veiem un recurs
molt habitual, que és la confusió de les normes d’escacs amb les dels altres
esports, en un humor molt més lleuger que en l’exemple anterior:
Calvin & Hobbes
Com
a gran fan de Calvin i Hobbes, he d’admetre que no apareixen sovint els escacs.
Però hi ha una tira còmica, llençada el setembre de 1989 en la que sí que apareixen.
Potser és l’únic moment en el que hi apareixen, i ho fan com a última opció. No
li agradarien els escacs al seu autor, en Bill Watterson? En la tira còmica, es
veu a en Calvin intentant passar-ho bé jugant al futbol americà, però
fracassant estrepitosament perquè, òbviament, en Hobbes és molt més àgil i fort
que ell. A la última vinyeta de la tira, se’ls veu asseguts, molt més calmats,
jugant una partida d’escacs, i en Calvin com justificant-se per aquest decisió,
inventant-se que “ha decidit” ser un intel·lectual, quan tota la tira ens porta
a pensar que es fa escaquista per Descartes.
Dilbert
Dilbert és una tira
còmica sobre la quotidianitat del món laboral de les oficines, en les que es
mesclen els desencants amb els caps, amb els companys de feina, l’haver de fer
feines sense sentit i reunions eternes.
Així com a Calvin i
Hobbes els escacs són pràcticament inexistents, a Dilbert sí que apareixen
diverses vegades.
Aquest
recurs humorístic és bastant habitual: que algú que no sap jugar o bé destrossa
el tauler, o bé treu de polleguera a qui sí que sap jugar, per endur-se la
victòria. Guanyar a qualsevol preu, inclús saltant-se les normes. Veiem la
semblança amb la tira còmica de “Rex i Dexter” de l’Abril de 2011. Una escena en
tres actes en les que, precisament el gos, destrossa la possibilitat de jugar
una partida com cal. En la primera, tirant les peces, i en la segona, fent-se
pesat.
Com
dèiem, a Dilbert els escacs són força habituals. Veiem dos exemples més:
En
el primer exemple, el gos torna a ser protagonista, i li està tirant en cara al
cap d’en Dilbert que “tracti de motivar els seus treballadors amb regals
insultants”. Veiem la paradoxa d’acusar a algú de fer una cosa bona com
motivar als seus treballadors, però fent-ho insultant a la intel·ligència dels
propis treballadors. El cap d’en Dilbert es defensa dient que les queixes de la
gent venen perquè no s’entén el simbolisme, ja que els regala peces d’escacs
com a metàfora de pertànyer al mateix equip. La intenció sembla bona, però el
gos posa de manifest la trampa a la última vinyeta, quan diu que les úniques
peces que regala són peons, quedant implícita la relació de poder
cap-treballador.
El
segon exemple és un humor una mica més absurd, perquè al final de la tira còmica es
posa de manifest el nou codi de vestimenta de l’empresa, amb el que els
treballadors van disfressats de peces d’escacs, després de que tota la tira
còmica consistís en una discussió entre en Dilbert i el seu cap, en la que en
Dilbert es queixa de que el cap fa el que vol amb els treballadors, movent-los
com si fossin peons en un tauler d’escacs.
Còmics
de superherois
No
us podeu imaginar la quantitat de referències que hi ha sobre l’ús dels escacs
en els còmics de superherois o de detectius. Normalment, els malvats són els
mestres d’escacs, que intenten fer anar a tothom al seu gust, com un jugador fa
amb les peces d’escacs, les quals no tenen més voluntat que la del jugador.
Fem
un petit repàs d’algunes portades en les que apareixen els escacs.
Shadow Comics
La
portada del número d’octubre de 1946! De Shadow Comics ens mostra com el mundiament
famós detectiu Nick Carter malbarata una partida d’escacs entre dos malvats, sent
una metàfora de com pot malbaratar els plans de conquesta del món. Com a
curiositat, comentar que el tauler sembla de 9x9 en lloc de 8x8.
Nick
Carter és un personatge de ficció que ha aparegut en molts formats com
novel·les, còmics, pel·lícules i ràdio. No obstant, els exemples que venen a
continuació segur que són més coneguts:
Superman
Els
escacs han aparegut sovint en les històries de Superman. Aquesta portada és de
setembre de 1947! I la historieta és “Superman in The Cross-country Chess Crimes”;
Superman en els crims dels escacs a través del país. El títol ja dóna
entreveure que, un altre cop, el dolent de la pel·lícula és l’escaquista.
Batman
Com
a Superman, al llarg de totes les aventures i desventures de Batman també
apareixen els escacs més d’una vegada. L’Abril de 1950 apareixien en portada,
gracies al Dr. Doom i el seu museu dels trofeus a “Batman: The 1001 trofeus del museu
dels trofeus de Batman i Robin exposats pel sinistre Dr. Doom”.
Doctor Doom que repetiria anys més
tard a...
Els quatre fantàstics
El
Juliol de 1962, dotze anys més després de la portada anterior, en Doctor Doom
seguia jugant a escacs, aquest cop amb “Els quatre fantàstics” que a la porta
són dibuixats com a peces d’escacs a les que el Doctor Doom mou a voluntat.
La portada és graciosa perquè en Doctor Doom té dos llibres que se suposa que
està consultant, sobre “Ciència i Bruixeria” i “Dimonis”. També diu que “són
només peons” a les mans del Doctor Doom. I, com a la tira còmica de Dilbert, es
reforça la idea de que els peons són els més dèbils i els de menys valor. Ai, com
s’enyoren les ensenyances de Phillidor, que deia que els peons són l’ànima dels
escacs!
Wonder Woman
Per
sort, no només són cosa d’homes els escacs. En el número d’octubre – novembre
de 1973,
Wonder
Woman s’enfronta a “The Chessmen of Death”. La portada il·lustra un
cavall assassí desbocat brandant una destral sobre Wonder Woman, dibuixada com
si fos una peça i no pogués moure’s per si sola, sobre un tauler que sembla que
estigui fent un viatge interestel·lar.
Fixeu-vos en l’any
del còmic de Wonder Woman... 1973... No us recorda a res? Efectivament, 1973,
un any després del matx del segle. Era inevitable trobar referències al matx
entre Boris Spasski i Bobby Fischer, i en el següent exemple està claríssim.
Prez: First Teen president
Al
número 2 d’aquest còmic apareix, a la banda esquerra, el dolent de la
pel·lícula, que sorprenentment es diu... “Robby Fishhead”!
El
còmic es titula: “The final chess match: Russia vs USA. The winner take all”.
Més explícit impossible. Sobte que en Fishhead sigui el malvat, però crec que
el còmic es basa en que perd el matx i es torna boig. No s’allunya tant del que
va passar, perquè sí que va acabar boig en Fischer.
Iron Man
Seguim
amb els superherois. Un dels més actuals, doncs les seves últimes pel·lícules
han estat èxits de taquilla aclaparadors, Iron Man, també se les ha de
veure amb un vell conegut: en “Chessmen”!, que des del 1973, amb Wonder Woman,
ja feia de les seves. En aquesta ocasió com al número 163 d’octubre de 1982.
A
la portada surt Tony Stark (Iron Man) lluitant dins d’un taulell d’escacs, com
si fos una peça més. I el subtítol és “El repte de Chessmen”, i en Chessmen torna a
estar sobre un cavall diabòlic. S’assemblen bastant aquestes dues portades, la
de Wonder Woman i la de Iron Man.
Els més famosos
I ara, un parell
d’exemples de personatges diferents. No són superherois, ni les típiques tires
còmiques dels suplements dominicals.
L’Ànec Donald
El
novembre de 2014, després de que Magnus Carlsen guanyés el seu primer
campionat del món davant en Viswanathan Anand, Walt Disney el convidava a la
portada de les aventures de l’Ànec Donald. Chessbase va fer inclús un article
al respecte.
Els Simpsons
Un dia parlarem amb
més detall dels Simpsons, Matt Groening i els escacs. Ara, simplement, no podíem
acabar la secció sense mostrar la portada del còmic del mes de març de 2001, en
la que es veu a el senyor Burns fent ballar a tota la família Simpson sobre un
tauler d’escacs. Bé, a tota la família menys a la Maggie. Serà la única Simpson
a la que no pot dominar? Encara li té por des del tret del capítol “qui va
disparar al senyor Burns”?
La pregunta del
dia Quin superpoder
tindrien els herois, i les heroïnes, d’escacs?
Podeu
respondre a: coolturaescacs@gmail.com
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada