Peces
d’escacs
Ens llevem amb la notícia de que han trobat, a Jordània, unes
roques tallades que podrien ser unes peces d’escacs de fa 1300 anys. Podrien
ser les peces d’escacs més antigues. La notícia és d’una revista científica
estatunidenca, la “ScienceNews”. La presumpta peça d’escacs, excavada a
Humayma, població que formava part d’una de les rutes comercials més grans,
està datada en algun any entre el 680 i el 749 després de Crist.
No és la única notícia relacionada amb
peces d’escacs que ens trobem últimament: l’Agència Catalana de Patrimoni
Cultural publicava un tweet sobre uns tallers que estan realitzant per aprendre
a crear models en 3D, per les impressores en 3D, d’objectes museístics i
arqueològics. Què tenen a veure aquests tallers amb els escacs? Doncs que una
de les col·leccions que s’està intentant digitalitzar és la de les peces
d’escacs d’Àger, que es poden trobar al Museu de Lleida.
Segons la fitxa descriptiva del Museu
de Lleida, aquestes peces pertanyien a l’Arnau Mir de Tost, noble i militar del
comtat d’Urgell al segle XI, i eren considerades un objecte de luxe, pel tipus
de material, un cristall de roca.
Aquestes peces d’Àger no són les
úniques en les que la digitalització 3D s’hi ha fixat. Fa uns mesos, ni més ni
menys que el BritishMuseum va fer el mateix amb un dels conjunts de peces més
famosos que existeix, el de la Illa de
Lewis. A la seva pàgina web
podreu veure les peces des de tots els angles possibles. A més, és molt
important el fet de digitalitzar aquestes peces en 3D, perquè la fabricació 3D
permetria que qualsevol persona arreu del món, tenint accés al model, es podria
imprimir els seus propis conjunts de peces.
Quanta història concentrada en
aquestes col·leccions! I quanta història per escriure del no res. Aquesta
mateixa setmana, un campió mundial, el Gran mestre Vladimir Kramnik proposava,
en un article a Chess.com, començar a jugar sense enrocs. De
fet, a l’article comenta que està treballant amb Alphazero una nova teoria
d’obertures amb la condició de que no es pugui enrocar, i assegura que els
resultats superen totes les expectatives. En paraules del propi Kramnik: “La
meva voluntat és descobrir una variant dels escacs que torni a posar sobre la
taula les partides decisives, amb el potencial i l’excitació que això
generaria, al mateix temps que conservant el plaer ascètic”
Aquesta variant dels escacs, de
prohibir l’enroc, que proposa en Kramnik, no és la única variant que existeix,
ni molt menys! Sabíeu que existeixen més de 2.000 variants del joc d’escacs? En
aquest article de
la viquipèdia es pot trobar
una bona col·lecció.
I aquí és on podem seguir el nostre
anàlisi de les peces d’escacs. En diverses d’aquestes variants dels escacs,
apareixen noves peces en joc.
Per exemple, i una de les més recents
és el Drac del Gran Mestre i vuit vegades campió d’Espanya Miguel Illescas. El
Drac és una peça que, no només es comercialitza, sinó que ja té una aplicació pròpia amb la que es pot
jugar!
El Drac es mou com un alfil i un
cavall. No és la única peça inventada que es mou d’aquesta manera. Per exemple,
als “escacs del nou mil·lenni” que vam sortejar a l’últim programa de
l’anterior temporada, el “Jaque al Mago”,
ja hi havia una peça que es movia com un alfil i un cavall. Es tracta del
“Caballero”, que sembla sortida de la pel·lícula “Desafiament total.
Podeu
veure l’entrevista a l’inventor de Jaque al Magoaquí. El Cavaller no és la única peça nova
que podem trobar a Jaque al Mago. També podem trobar l’arquer, que es mouria
com el rei, excepte que no pot retrocedir, i, sobretot, podem trobar a la peça
que dona nom al joc, el Mag, que es mou com una dama i un cavall, sent la peça
més poderosa de totes.
Aquestes
combinacions de dama i cavall, i alfil i cavall són les més fàcils d’imaginar
per a un escaquista. De fet, fa anys el Gran Mestre Yasser Seirawan es va
inventar el SeirawanChess, en la que introduïa dues peces
noves: l’Elefant (que es mou com una torre i un cavall), i el Falcó (que es mou
com un alfil i un cavall).
L’Elefant
i el Falcó també es comercialitzen. De fet, en aquest enllaç a la botiga
House of Stauton, es veu que formen part del MusketeerChess, una variant dels escacs en els que
s’introdueixen diverses
peces noves com: el
lleopard, l’arquebisbe, el cànon, canceller, el drac o l’amazona, l’unicorn, el
falcó, l’elefant, la fortalesa i l’aranya.
I aquí en veiem
algunes sobre el tauler d’escacs:
Una
altra peça innovadora, i bastant activa últimament a les xarxes socials, és la
Girafa. El GiraffeChess introdueix la Girafa des d’un inici, ampliant el tauler
d’escacs amb quatre noves caselles, que serien les d0, e0, d9 i e9, on es
col·locarien les girafes.
La
Girafa salta una mica més que el cavall (3 caselles per la mateixa fila o
columna, i 1 canviant de fila o columna). De fet, la Federació Internacional de
“GiraffeChess” ja ha
anunciat el primer
campionat mundial dels escacs girafa, que es disputarà a l’agost de 2020.
En
aquestes 2.000 variants dels escacs que existeixen hi ha ben bé de tot, però si
parlem de peces d’escacs, l’anàlisi el podríem fer extensible a aquelles
persones que “són una peça”, és a dir; les que no tenen remei. Podríem fer
varies categories, com aquelles persones que malgrat portar tota la vida jugant
campionats, no progressen mai en el seu nivell de joc. O aquelles persones que
sempre, sempre, sempre són els protagonistes dels moments més tensos dels
campionats. O aquell altre tipus de persona a la que no és aconsellable
deixar-li la cartera, etcètera.
La pregunta del
diaSi fóssiu
una peça d’escacs, real o inventada, quina us agradaria ser, i perquè?
Podeu
respondre a: coolturaescacs@gmail.com
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada