Són Notícia:

TATA STEEL. WIJK AAN ZEE - FABIANO CARUANA - DAVID ANTON
LLIGA CATALANA
FESTIVAL GIBRALTAR - DAVID PARAVYAN
MASTERS PRAGA - DAVID ANTON

dimarts, 4 de febrer de 2020

Els Gaudí dels Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Els Gaudí dels Escacs





21 d’octubre de 2019. Passa el temps volant. Ahir va ser un dia gran pel projecte Cooltura Escacs! Al Centre Cívic Navas s’hi van aplegar una seixantena de persones que no saben jugar a escacs per escoltar-nos parlar sobre com els escacs han aparegut al cinema i a la literatura. Seixanta persones que no estan acostumades a pensar en escacs. Ahir varen venir, i varen mostrar interès. Poc a poc, aquest era un dels objectius inicials de quan vam agafar el programa a finals de novembre de 2018. No obstant, ha estat un objectiu que he perseguit sempre. Ja ho vam intentar amb Columna Oberta en el seu moment, sense massa èxit. En part perquè no estàvem actius a les xarxes socials. Aprenentatge: “El que no es comunica no existeix”.

A l’acabar la conferència se’ns van apropar diverses persones, la majoria jubilades, preguntant-nos on i com podrien perfeccionar la tècnica que asseguraven tenir. Sempre que algú em diu: “sí, jo sé jugar a escacs”, penso que “no és el mateix saber moure les peces, que saber jugar”. Tot i que... Potser saber jugar és quelcom més profund. Potser saber jugar és com saber estar en el món. Podria ser que “sé jugar perquè no m’importa la competitivitat, perquè hi jugo per divertir-me, perquè si no sé les normes, me les invento, i aquí no passa res. El gaudi pel gaudi”.

Culleres, quanta sapiència! I jo encara encaixat en el que saber jugar és tenir més ELO. Quina lliçó de vida... Gaudi? Gaudí! Hem abandonat completament el tema dels Gaudí dels Escacs! Quin desastre! Entre tanta Caissa Card, conferències i participacions a Festes Majors, els Gaudí dels Escacs, el primer gran projecte que vam proposar, està al fons de l’armari agafant pols!

Recupero l’article que vam fer pel programa especial de final de Lliga del Xarxa de Mat. En aquell moment encara els anomenàvem els Òscar dels Escacs perquè no havíem caigut que ja tenim els nostres propis premis. Reviso també els comentaris que ens va deixar l’audiència sobre les possibles categories: l’escaquista revelació, la partida més bella, la combinació més estrambòtica, la millor escola, el millor acte de teatre per guanyar una partida, etc. Fins a 26 categories proposades quan dels Gaudí del cinema només n’hi ha 23. S’ha de depurar la llista i fer-la el màxim d’anàloga a l’original, que és quan la cosa té més gràcia:


Categoria Premi Gaudí
Categoria Gaudí Escacs
1
Millor pel·lícula
Millor partida
2
Millor direcció
Capità en competicions d’equip
3
Millor guió
Millor preparació teòrica
4
Millora protagonista femenina
Millor escaquista dona
5
Millor protagonista masculí
Millor escaquista home
6
Millor pel·lícula documental
Millor crònica
7
Millor curtmetratge
El que t’insulta per internet
8
Millor música original
Millor cançó
9
Millor fotografia
Millor fotografia d’escacs
10
Millor vestuari
El vestit que li fan a algú
11
Millors efectes visuals
Peça de disseny gràfic
12
Premi Especial Trajectòria
Premi Especial Trajectòria


Doncs sembla que ja tenim la proposta per la primera edició de Premis Gaudí dels Escacs. Ara només falta fer-ne difusió, i aconseguir que la gent proposi candidats i candidates a totes les categories.

Però clar... S’ha d’anar amb compte. Correm el risc d’acabar centrant els premis en la competició, destacant els valors de la competitivitat, l’individualisme, etc. I aquest és un dels principis fonamentals pels quals volem que es defineixi aquesta nova etapa de Cooltura Escacs: subvertir les definicions. Que quan parlem de “millor partida” pugui ser la que va tenir lloc entre una persona gran i una de jove en el marc d’un programa per fer més estrets els vincles veïnals intergeneracionals i que, gràcies a la trobada setmanal, la persona jove va trobar a faltar un dimecres a la persona gran; va explicitar el seu neguit, i van entrar a casa la persona gran, trobant-la caiguda al mig del passadís sense poder-se moure des del dia anterior per la nit. El premi a “millor partida” hauria de ser, sense cap mena de dubte, per la partida setmanal que fan aquestes dues persones, i no tant per una partida sense cap error tècnic entre dos Grans Mestres, per exemple. Ens portarà feina subvertir les definicions. I és molt fàcil deixar-se endur pel que estem habituats.

Li pregunto a en Roger com ho podríem encarar i em diu que “de la mateixa manera que la gent pot proposar candidatures als Òscar, nosaltres també en podríem proposar. I no cal que sigui explícitament. Podem demanar a les nostres amistats que votin a qui vulguem”. És trist haver de manegar quelcom tan irrisori com els Gaudí dels Escacs, però tot sigui per mantenir l’esperit dels premis. Donem per bona la seva proposta i quedem així: començarem a impulsar els gaudí dels escacs a principis de temporada, i farem coincidir l’entrega de premis amb el final de la Lliga Catalana d’Escacs.

Penso en l’inventor dels Òscar dels Escacs, l’incombustible Jordi Puig Laborda, qui de ben segur es mereixeria un article per ell sol. Però serà un altre dia. Ara em pregunto per la capacitat d’un premi com els Gaudí dels Escacs per donar a conèixer una mica més el nostre estimat joc, esport, art o ciència; siguin el que siguin els escacs. En el seu moment, en Jordi Puig va aconseguir finançament d’un dels centres comercials més importants del regne d’Espanya. Regne. Negre. Què anacrònic.