dilluns, 1 d’abril del 2019

Els Òscars dels escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



L’Òscar dels Escacs



L’Òscar dels escacs és com la Pilota d’Or del futbol!

Una de les tantes i tan variades contribucions catalanes als escacs. Contribucions que van des de lo més bàsic, no oblidem que el primer registre d’una partida jugada amb les normes que seguim actualment és un poema en català, l’Scachs d’amor; fins al cim mundial, ja que el tercer campió del món d’escacs va ser en José Raúl Capablanca, “El Mozart dels escacs abans de Carlsen”, que tenia ascendència catalana com demostra el seu segon cognom: Graupera. Jose Raul Capablanca i Graupera. A més a més, una altra de les contribucions va ser el de la obertura catalana, una de les obertures més jugades a la pràctica competitiva. El Cooltura Escacs proposa una altra obertura que ens agradaria testar en un campionat, l’anomenaríem “Obertura independentista”, obertura que, independentment de que sàpigues jugar o no, és dolentíssima!
Tornem al tema en qüestió: quina relació té l’Òscar dels escacs amb Catalunya? Doncs el seu impulsor. Cap allà el 1967, Jordi Puig i Laborda (entre d’altres mèrits es pot destacar que va ser el fundador i director de l’Institut d’Escacs de Catalunya; el fundador de l’Associació Internacional de Periodistes d’Escacs; i la Federació Catalana d’Escacs li va atorgar la insígnia de plata; i va ser el primer director del nou Butlletí d’Escacs, des de 1976 fins a 1981) va crear els Òscar dels Escacs que, bàsicament, és un premi que concedien els periodistes d’escacs al millor escaquista de cada any. Un altre dia parlarem de Jordi Puig i Laborda (1929 – 1989) perquè es veu que era una passada, un home incansable que treballava constantment pels escacs. Organitzador de torneigs, com el de Palma, on hi participaven els millors jugadors del món. L’any 1967, per exemple, van participar¡: Larsen, Botvinnik, Smyslov, Portisch, o Gligoric, entre d’altres. (http://www.chessgames.com/perl/chess.pl?tid=83067). Aquest campionat de Palma de 1967 és molt important pel tema que ens ocupa.
Perquè diem que l’Òscar dels escacs és com la pilota d’or del futbol? Perquè el guanyador era escollit per periodistes especialitzats.
Segons el propi Jordi Puig, a una entrevista que li va fer en Joan Segura (http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1986/03/04/MD19860304-028.pdf):


“Efectivament, el primer Òscar data de 1967. Va ser a Palma de Mallorca, on es donaven cita els periodistes especialitzats de diferents països, que cobrien la informació del Gran Torneig Internacional que s’estava celebrant. Vam decidir quin dels jugadors havia fet un any més remarcable. Tots aquests periodistes van considerar que s’havien d’organitzar en una associació. Es van redactar uns estatuts i es van presentar l’any següent a Suïssa, durant la Olimpíada d’Escacs. Cada any, doncs, es votaven els 10 millors jugadors”.
Al cap d’uns anys, el torneig de Palma es va deixar de fer, i en unes eleccions a la presidència de l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs, en Jordi Puig va ser escollit president d’honor, amb la tasca d’organitzar de l’Òscar i... va aconseguir el patrocini de “El Corte Inglés”, que li va donar un nou impuls, i va crear noves categories: l’Òscar català i espanyol absolut i femení.
Actualment, sembla que des de 2014 no es celebra perquè qui l’organitzava, la revista russa 64, ja no existeix. El 2014, els guanyadors de l’Òscar van ser Fabiano Caruana i Yifan Hou.
Esperem que alguna entitat pugui agafar el relleu i seguir donant l’Òscar dels Escacs al millor jugador de cada any. O... i aquí ve la nostra proposta: entre el Xarxa de Mat, el 8x8 de televisió i el Cooltura Escacs establir un calendari: de març a juny d’enguany escollir les categories, de juny a octubre proposar els i les candidates, i de novembre a març, fer les votacions.
Per aquest any 2018, des d’una perspectiva clàssica, tot i que en Magnus Carlsen hagi retingut el títol de campió mundial davant d’en Fabiano Caruana, el guardó aniria segurament cap a en Liren Ding, per haver encadenat la major ratxa de partides sense perdre de la història. 100!
I, en la categoria femenina, la probable guanyadora seria la Gran Mestre, i activista pels drets de les dones, Anna Muzychuk per negar-se a revalidar els títols de campiona d’escacs de partides ràpides i llampec per celebrar-se a un país que tracta les dones com a ciutadanes de segona categoria, segons les seves paraules a una entrevista a El Periódico: “He decidit no anar a l’Aràbia Saudita. No jugar amb les regles de l’altre, no portar abaya, no ser acompanyada al sortir i no sentir-me una criatura de segona”. 
Però... nosaltres tenim unes altres propostes. No ens en podíem estar i hem decidit donar els Òscar dels Escacs de 2018 en diferents categories:

Òscars dels Escacs

Millor Vestuari: El de Levon Aronian pel vestit que li va fer en Vladimir Kramnik al Torneig de Candidats de Berlín. A la posició, el negre ja havia entregat qualitat a canvi de pujar els peons fins la cuina, i es decidia a jugar la increïble alfil d5!


Millor Curt: per tot aquell usuari anònim, bé i no tant anònim com en “Gumption” a chess24 que, després de perdre una partida, el que fan és insultar-te amb perles de l’estil, i cito textualment: “Cobarde de mierda”. Què voldrà dir? Quin és el subtext de tot plegat?


Millor Efectes Especials: Pel nostre superlogo que podria haver dissenyat un nen petit que tot just a après a no sortir-se de la línia. Tremebund ús del Photoshop i de totes les eines d’edició gràfica que existeixen. Si us hi fixeu, la part del dibuix està com bruta, d’haver passat la mà per sobre de lo pintat amb els llapis de colors.


Però tranquil·litat que no ens ho prenem tot tant a la lleugera. A les següents categories, la cosa va de veritat:
Millor Banda Sonora: Juga Di Prima amb “Oh, Capablanca


Una cançó que bé podria obrir una pel·lícula de James Bond. Intriga, misteri i passió, mentre s’expliquen els sentiments després d’haver perdut una partida en la que, en aparença, estaves superior.
Millor Fotografia: De Gerardo Mosqueda per “Desde el campo de batalla”, en el campionat de ChessPong.


Millor escaquista: Anna Muzychuck: i lo bo i irònic de tot plegat és que va ser la millor escaquista precisament per negar-se a jugar a escacs! Aquí la veiem a l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcaldessa Ada Colau abans de fer una sessió de simultànies. Es va negar a defensar el seu títol de campiona del món de ràpides a un torneig que es jugava a l’Aràbia Saudita per considerar que els seus drets com a persona eren inferiors al dels homes.


La pregunta del dia: Proposa noves categories pels Òscar dels Escacs 2019
Podeu respondre a:

Històrics

Òscar femení

Any
Jugadora
País
1982
Nona Gaprindaixvili
Unió Soviètica
1983
Pia Cramling
Suècia
1984-85-86-87
Maia Txiburdinadze
Unió Soviètica
1988
Judit Polgar
Hongria
2014
Yifan Hou
Xina

Òscar absolut

Any
Jugador
Nacionalitat
1967
Bent Larsen
Dinamarca
1968-69
Boris Spasski
Unió Soviètica
1970-71-72
Bobby Fischer
Estats Units
1973-74-75-76-77
Anatoli Karpov
Unió Soviètica
1978
Viktor Kortxnoi
Suïssa
1979-80-81
Anatoli Karpov
Unió Soviètica
1982-83-84-85-86-87-88
Garry Kasparov
Unió Soviètica
1989-1994
No assignat
No assignat
1995-96
Garri Kasparov
Rússia
1997-98
Viswanathan Anand
Índia
1999
Garri Kasparov
Rússia
2000
Vladimir Kramnik
Rússia
2001-02
Garri Kasparov
Rússia
2003-04
Viswanathan Anand
Índia
2005
Vesselin Topalov
Bulgària
2006
Vladimir Kramnik
Rússia
2007-08
Viswanathan Anand
Índia
2009-13
Magnus Carlsen
Noruega
2014
Fabiano Caruana
Itàlia


Bibliografia