Escacs
i fotografia
Nit llarga la d’ahir. Es colen els
primers raigs de llum per les escletxes de la persiana que fa temps es va
declarar en vaga. S’ha acabat el descans. El primer que em ve al cap és
l’article. La nova aventura de Cooltura Escacs. Una nova temporada que s’ha de
definir i crear. Tindrem forces? Perquè fem les coses que fem?
Raigs de llum i escriure l’article.
Això és la fotografia; escriure amb la llum. Quina imatge més poètica. Escriure amb llum, que no escriure il·luminat.
Consulto si a la classificació
francesa de les arts, que és la que tothom fa servir perquè és la que descriu
el cinema com a setè art, hi apareix la fotografia. I sí, hi apareix com a
vuitena art, dins la categoria de “les arts mediàtiques”, juntament amb la
ràdio i la televisió. Així que, novament, satisfem la connexió entre els escacs
i un altre art, si busquéssim les relacions entre els escacs i la fotografia.
M’hi poso de seguida i el primer que
em ve al cap és un nom i un cognom: David Llada. Immediatament me’n ve un
altre: el de la nostra nova col·laboradora, la Lourdes Porta. I, sense ni fer
l’esforç, el meu cervell fa una nova connexió: Pau Pascual. Viatge als escacs.
No he escoltat ningú parlar malament d’en Pau Pascual, i això diu molt de la seva
persona. Era el fotògraf dels escacs catalans, de la mateixa manera que en
Víctor Collell és la veu dels escacs catalans. Un títol que se’l va guanyar a
pols. Ens va deixar l’any 2017, però ens ha deixat també una herència
descomunal en forma de bloc i diversos projectes: “Viatge als escacs”, que va
sortir inclús a TV3: http://www.viatgealsescacs.cat/html/medis-tv3.html.
La Lourdes Porta li ha agafat el
relleu a en Pau Pascual, i ja porta diversos campionats organitzats per la
Federació fent de “fotògrafa oficial”. Sense cap mena de dubte, ha estat un
gran fitxatge per aquesta nova temporada. Més que per la seva expertesa en el
camp de la fotografia d’escacs, que també, perquè ens contagiarà el seu bon
humor.
Li demano una fotografia i una
explicació de la mateixa per donar contingut a l’article i m’envia la següent,
amb la que es va empatitzar amb qui normalment està a l’altra banda de
l’objectiu.
En les seves paraules: “El jugador semblava que estava absort,
concentrat, possiblement recorrent les variants de la posició. Però en un
moment d’aquesta reflexió va pressentir que l’observaven, va alçar la mirada i
va enxampar l’objectiu de la càmera. Qui ha caçat a qui? La càmera al jugador o
el jugador a la càmera?”
Però tornem al primer nom i cognom:
David Llada. Autor d’un llibre dels que ens agraden: un llibre d’escacs amb el
qual és impossible aprendre res de tècnica. Espectacular “TheThinkers”.
No hi hem parlat massa amb en David,
però veig en les seves fotografies el que va estar intentant capturar Marcel
Duchamp les seves pintures. La mirada perduda de l’escaquista. Aquell moment en
el que el cos de l’escaquista segueix
davant del tauler, però la ment intenta trobar la sortida al laberint. Com ho il·lustra en aquesta fotografia presa a la
onzena ronda de la olimpíada de 2016 a Bakú de la jugadora guyanesa Ali
Sheriffa:
Tot un referent, en David Llada, que a més va acceptar col·laborar amb la nova versió de les
Caissa Cards, cedint-nos les seves fotografies. Aquí un exemple d’una de les
meves referents preferides, la Jennifer Shahade:
És curiós com encaixen les peces i com
l’obra de Llada viatja més enllà dels campionats d’escacs. Veiem les seves
fotografies transformades en il·lustracions d’un recurs educatiu i, seria
redundant, dir que feminista; però també veiem una fotografia seva il·lustrant
la portada d’un llibre al que tinc molta estima: “Las jugadas intermedias”,
d’en David Vivancos Allepuz, a qui vam tenir de convidat al programa i qui va
empènyer la definició d’aquesta nova etapa de Cooltura Escacs, convidant-nos a
presentar el seu darrer llibre: “24 miniaturas rusas”. Va ser una jornada molt
especial la del 14 de juliol de 2019. Al club d’Escacs Sant Martí, en el marc
de la celebració de l’Obert Internacional, vam anar en Roger i jo a presentar
el llibre. Nervis per fer quelcom que mai no havíem fet, i un missatge que
volia transmetre: “tota la comunitat escaquista ha de celebrar l’obra d’en
David Vivancos per dos motius: el primer, perquè amplia les fronteres del que
són els escacs, mesclant-los, com ho fa, amb la literatura. El segon, per
l’herència històrica i cultural que suposen les desenes de contes curts que ha
creat en tots aquests anys, i que ja formen part del món dels escacs”.
I així, com sense voler-ho, Cooltura
Escacs no només és el programa de ràdio, ni un equip de dinamitza festes
majors, ni que fa esdeveniments a Centres Cívics, o genera contingut en base
als articles que es publiquen sobre cada programa, sinó que també fa
presentacions de llibres.
Ha sortit el nom de Marcel Duchamp, i
sempre que surt m’hi he d’aturar una estona. Perquè ho inunda tot. Si hagués de
fer una classificació sobre la tipologia de fotografies amb motius d’escacs que
podem trobar, m’imagino que seria quelcom com:
1.
Fotografies artístiques
2.
Fotomuntatges
3.
Fotografies dins del marc de la competició
4.
Fotografies icòniques
I en aquesta darrera categoria és en
la que Marcel Duchamp ens obsequia amb, sobretot, dues: la que es va fer des
d’un angle impossible amb, ni més ni menys que, Salvador Dalí:
I la que el fotògraf Julian Wasser fa
fer-li al Museu de Passadena l’any 1963. És bonic perquè situar els escacs com
un art, per part d’un dels artistes més cotitzats de la seva època, és una de
les grans aportacions de Duchamp. Duchamp va fer una revisió del que és art amb
quelcom tan senzill com introduir nous elements als llocs on s’exposa art, de
tal manera que aquests nous elements, com el tauler d’escacs, esdevenen art. A
més, aquesta fotografia jugant inalterable amb la dona despullada, ha inspirat
a infinitat d’artistes, que l’han volgut reproduir, cadascú a la seva manera.
Bé. Dues hores després d’aixecar-me i
posar-me davant l’ordinador; la primera aproximació està feta. Quants noms.
Escacs i fotografia. Escriure amb la llum. Llada, Pascual, Porta, Vivancos,
Shahade, Duchamp, Dalí, Waaser... Podríem trobar moltes més fotografies de
grans personalitats, com David Bowie, Sandra Dee, Bob Dylan, Madonna...
Darrera revisió al cercador per trobar
la última cosa abans de tancar i anar a gaudir una mica de les vacances. Una
curiositat, quelcom amb el que la gent pugui aprendre alguna cosa i... Bingo!
NationalGeographic. 2006. Islam. Prohibició de jugar als escacs. Ciutat
devastada.
Aquesta fotografia ve acompanyada del
següent peu de pàgina: “En aquesta fotografia feta el 2006, s’observa un tauler
d’escacs i diversos cendres sense buidar abandonats al poble de Yaroun, en el
sud del Líban, quasi deserta i fortament bombardejada. En aquelles dates, la
principal autoritat religiosa d’Aràbia Saudita va declarar que jugar als escacs
estava prohibit per l’Islam, i els descrivia com una pèrdua de temps que
conduïa a la rivalitat i l’enemistat”. Això de prohibir els escacs no és nou.
Diria que fa més de mil anys ja hi havia algunes escoles de pensament religiós
islamista que desaconsellaven jugar a escacs perquè jugar-hi acostumava a
significar una deixadesa en les funcions dels, sobretot homes, que hi jugaven.
Hauré de revisar les anotacions sobre l’anàlisi dels escacs en el món en
llengua àrab que vaig fer pel màster d’història de la ciència.
National Geographic. Important.
I per, ara sí, acabar aquest article,
la nit i el dia d’una mateixa persona en dues fotografies. L’Actual campió
mundial, el Gran Mestre Magnus Carlsen en el transcurs d’una partida pel
campionat del món, i la posterior celebració d’un altre.
Bibliografia
