Finalitzats els Campionat
d’España Per Edats m’agradria escriure un article sobre algunes reflexions o
fets que m’han cridat l’atenció.
Naturalment aquest s’efectua desde el punt de vista d’un seguidor virtual per
internet; segurament algun testimoni presencial a Salobreña podrà puntualitzar
algun tema o tenir un altre opinió al respecte segurament.
En l’escrit també
tractaré alguns temes d’actualitat sobre els Escacs Base a Catalunya.
Dividiré l’escrit en 4
parts:
A) Fet interessant a
tractar sobre resultats.
B) Paper dels catalans.
C) No m’ha agradat dels
Campionats d’España.
D) M’ha agradat dels
Campionats d’España. Reflexions del passat Campionat de Catalunya.
A) FET
INTERESSANT A TRACTAR
SOBRE RESULTATS
Sobre els resultats als
Campionat d’España, un detall que m’ha cridat l’atenció aquest any ha estat el
nombre de jugadors /res premiats que han realitzat una actuació més brillant
jugant a una categoria superior, que a la seva pròpia.
No estic parlant d’un cas
excepcional, sino de més de 1, de 2, o de 3 jugadors / res punters que han
aconseguit aquesta temporada millors classificacions a categories per damunt la
seva. No cito noms perquè en tractar de menors vaig amb compte alhora
d’anomenar-los; i també perquè segur que en algun cas el tema pot venir causat
per temes accidentals o altres circunstàncies que res tenen a veure amb el que explicaré.
Però aquest nombre de casos em fa pensar en l’enorme importància que té per a
molts jugadors /res (compte, no només es
presenta això en aquests o no tindria perquè, ara generalitzo) alhora d’afrontar un campionat
tant important com aquest la seva predisposició mental.
Per a molts participants
a Salobreña aquest era el torneig estrella de la temporada, segurament la
referència per a la que molts es preparen durant tot l’any. Alguns nois / noies
amb molt talent el demostren sobradament a opens internacionals o altres
campionats, però en circunstàncies de més pressió o campionats per a que s’han
preparat durant tota la temporada els hi pot costar més rendir; o també es pot
presentar la inversa, participants que amb circunstàncies de pressió es
creixen.
El nombre de participants
punters premiats que a Salobreña han obtingut millors resultats a la categoria
superior que a la seva pròpia, em fa pensar fins a quin punt podem rendir més una
vegada acabat el torneig per al qual ens hem marcat l’objectiu principal. Una
vegada ens hem tret la pressió mental de sobre pot apareixer realment el talent
que molts tenen.
He pensat que aquesta
informació que m’ha cridat l’atenció, podia ser d’utilitat per a reflexió de delegats,
entrenadors o pares en aquestes concentracions. Penso que no tot en aquestes
per aconseguir resultats esdevindrà purament de l’entrenament tècnic; també
influeix la gestió de l’entorn del participant.
B) PAPER
DELS CATALANS
Un podria pensar vist el
medaller de Salobreña que el paper de 1 medalla plata, 2 de bronze és discret.
Primer de tot jo m’agradaria matitzar que s’hauria de contar 2 medalles de plata i 2 de bronze,
perquè els campionats d’España de seleccions sub 14 també s’haurian de contar,
molts sovint l’obliden.
Sorprenentment jo faig un
balanç positiu dels resultats catalans darrerament. Primer de tot alhora de fer
valoracions hem d’anar molt amb compte, perquè poden haver resultats més
significatius que altres. Igual al darrera d’una tercera o quarta posició sub
16 o sub 18 hi ha una planificació de cantera o procés educatiu excel·lent, i
en canvi una primera posició sub 8 pot voler dir molt poques coses. A més no es
poden fer valoracions d’un sòl campionat, s’ha de llegir i analitzar també
temporades anteriors recents.
En els darrers anys molts
participants catalans han quedat entre els 10, 15 o 20 primers, com també han
estat lluitant a les posicions de dalt a vàries categories. Això aquest any
s’ha vist als titulars del meu Blog amb sentències com “8 catalans entre els 25
primers”, això són cifres molt espectaculars. L’única diferència amb la
temporada anterior on vem ser primers al medaller amb 4 medalles d’or, 2 plates i 1 bronze (recordem que jo conto el de seleccions) resulta que aleshores es
van rematar resultats, mentre que aquest any alguns han punxat a les darreres
rondes; però han estat allà, això si.
Jo felicito a totes les
expedicions catalanes als campionats d’España i la gent que ho ha organitzat.
S’ha lluitat el que s’ha pogut. Més endavant de l’escrit si critico l’enfoc
dels escacs base a la Federació Catalana, però vull deixar clar que no per
aquest fet.
C) NO
M’HA AGRADAT DELS
CAMPIONATS D’ESPAÑA
Naturalment portant un
Blog com aquest m’he tornat més sensible encara, que ja ho era, amb el tema del
tractament a les webs dels campionats o opens més importants.
No m’ha agradat en
general l’ordre que ha seguit la web de la FEDA per als campionats d’España. He
trobat a faltar alguna pestanya o enllaç on es vegin seguides totes les
noticies respecte als campionats, o inclús una web o Blog apart. Algun enllaç
únic on els seguidors del Per Edats tinguin aquella única referència de
consulta.
Anaven sortint les
noticies molt actualitzades, però barrejades amb altres noticíes d’escacs també
d’actualitat. Naturalment algú em podria refutar dient que el meu Blog també
funciona així; però per contrarrestar aquest problema jo per això poso els
enllaços separats per temes a la dreta perque cadascú busqui el que li
interessa.
La web de la Federació
Catalana si m’agrada més en aquest aspecte ja que existeix un enllaç d’Escacs
Base amb un logo on trobes totes les informacions referents a aquestes
temàtiques. Inclús aquesta temporada hi havia un enllaç que integrava totes les
cròniques, acert per mi determinat enllaç de la Catalana.
Si es veritat que
particularment jo puliria detalls com el mateix logo que no m’acaba d’agradar
si aquest fa referència als Escacs Base (ja
se que es va fer en un principi per al Campionat de Catalunya i resulta molt bo per aquest, però ara
l’utilitat del mateix resulta un altre).
Logo a la web:
Escacs Base no es només
el Campionat de Catalunya Per Edats per mi; també ho són les expedicions als
Campionats d’Espanya, els Campionats Territorials per Edats, les concentracions,
els opens cada vegada més nombrosos per edats que organitzen els clubs, les
ajudes o beques als punters, o inclús un noi / a que juga un open d’adults …..
Per tant el logo que a mi
m’agradaria seria aquest:
En qualsevol forma que a
la web de la FCDE hagi un apartat d’escacs base a mi em demostra que hi ha una
interessant preocupació pels mateixos i una feina al darrera molt important.
Això ningú ho posa en dubte i resulta molt mèrit de la Junta de la FCDE. Tot i
que matitzaria que l’enorme activitat d’escacs base catalana també té altres
protagonistes agents i motors com pares, clubs, escoles i gent que també està
realitzant una tasca excel·lent i que no està directament relacionada amb la
Federació Catalana.
M’HA AGRADAT I
MOLT DELS CAMPIONATS
D’ESPAÑA. Reflexions del passat Campionat de Catalunya
Sens dubte m’han agradat les fotos dels podis dels Campionats
d’Espanya. On es veien en una mateixa foto els 3 premiats nois i 3 premiades noies.
Sempre m’agraden aquestes
fotos però aquest any especialment. Tallo la fotografia per no ensenyar nois /
noies en un article que considero crític i dur.
Unes 5 setmanes abans que
comencessin els Campionats de Catalunya d’Edats, amb algunes Territorials d’edats
encara per finalitzar on otorgavem premis femenins; la FCDE va decidir
transformar aquest clàssic podi de 3 premiats nois – 3 premiades noies, per un
podi absolut de 5 premiats.
Respecte a aquesta decisió
es barregen 3 temes que tractaré per
separat.
a) Podi de 5 premiats. Personalment no estic d’acord, el clàssic podi
esportiu olímpic és de 3, socialment tothom considera que aquest es el nombre
de premiats, i així hauria de ser en tota competició esportiva oficial. Un
altre cosa és el que fagin organitzadors d’opens al marge dels campionats
oficials, cadascú ho adapta segons les circunstàncies. Però si volem que ens
tractin com un esport, que socialment molta gent no ens considera com a tal,
hauriem d’intentar semblar-ho. Ara bé, la Junta o una comissió de la mateixa ho
veu d’un altre manera. Per mi res a dir.
b) No premiar a les noies. Aquest tema resulta molt complexe. Al respecte
hi ha opinions diverses. Per mi totes raonables. Jo sóc partidari de donar
premis a les noies per un tema de promoció. I aquí torno a les fotografíes,
pensem l’enorme impuls i propaganda que representa per als escacs base de les
comunitats autònomes espanyoles premiades el tenir alguna noia en alguna
d’aquestes fotografies de 3 - 3.
Nosaltres mateixos Catalunya la portada darrera del Butlletí de la catalana
surten les nostres dues premiades. Si tallem això en el nostre campionat els
perjudicats resulten uns respectius clubs i escoles catalanes. Una 5ªposició
absoluta no ven, una noia 3ª si.
De tota manera,
insisteixo molt, és un tema molt complexe, jo mateix seria capaç de defensar un
altre posició perquè també detecto per algunes el procés que poden aconseguir
marcant-se uns objectius en termes absoluts.
c) Informació de les novetats i canvis del Campionat de Catalunya. I ara arribo al que per mi
seria sobretot el fet criticable. Sobre l’anterior tema està clar que opinions
poden haver variades. Però la manera com es van portar a terme aquests canvis,
nomes un mes abans del torneig; i sobretot com es va informar en una densa
circular on s’ha de buscar l’apartat de premis amb microscopi per mi va ser
deficient. Molts es van enterar allà amb el torneig ja començat.
Entenc que la Federació
Catalana pugui tenir un punt de vista diferent al meu en els dos temes, però
sobretot el segon resultava suficientment important (tenint en compte que representava carregar-se el Campionat de Catalunya
Per Edats Femení ja que qualsevol absolut resulta obert sempre) com per:
-
O decidir el
tema en assemblea de clubs.
-
O decidir el
tema en assemblea de delegats / monitors.
-
O informar
del tema en una assemblea de delegats / monitors.
-
O, almenys,
que la Federació Catalana publiqués un mínim comunicat exposant els motius d’un
canvi tant sobtat.
En qualsevol cas, està
clar com he dit en anteriors apartats, preocupació a la Federació Catalana pels
escacs base hi ha, molta feina estan fent també algunes persones, han
organitzat molts temes amb criteris…….Però per mi manca certa comunicació amb
delegats, monitors,entrenadors i pares que estem realitzant no oblidem alguns
una feina professional. Per nosaltres segurament té molt més impacte una
decisió així que no pas si hi ha tres elos o un als opens.
Per posar un exemple en
el Campionat Territorial Per Edats del Barcelonès aproximadament tenim 300
participants. Amb tanta gent i també espectadors sempre surten veus, i no van
desencaminades, que no acabem d’organitzar les coses. Però m’agradaria comentar
una cosa, cada any convoquem una reunió de delegats oberta, i pràcticament cada
setmana tots els delegats reben mails amb els corresponents canvis i novetats
que sempre hi ha. Comunicació amb els responsables dels clubs tenim i molta.
A la reunió de delegats
del citat anteriorment Campionat de Catalunya, vaig parlar demanant una
assemblea o reunió de delegats o monitors censats. Perquè la gent que decideix
a la Federació ens informi o consulti sobre temes tant importants. També vaig
referir que tinc entès que els arbitres si ho fan; afegeixo que em dóna la
impressió que estan més organitzats que nosaltres. La veritat es que se’m va
contestar força bé.
Però evidentment, com
també van fer alguns pares d’altres clubs pels mateixos motius, a l’entrega de
premis final del torneig no vaig asistir estant present a l’Hotel.
Per aquests motius repeteixo. M’agraden molt les
fotos dels podis dels premiats al Campionat d’España. 3 – 3.
4 comentaris:
Hola, estic d'acord en moltes coses però crec que no podem estar massa contents amb la nostra participació als passats campionats estatals. Que la delegació catalana no hagi obtingut ni una sola medalla entre les 11 categories a les quals participava (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14, sub-16, sub-18 i les seves respectives competicions de ràpides) i amb un nombre tan important de jugadors és, com a mínim, bastant negatiu. Això sí, ha aconseguit alguns resultats a les categories femenines, però allunyats de les primeres posicions.
Fent un petit resum, de les 11 x 3 (1r, 2n i 3r class.) = 33 medalles, les comunitats d'Andalusia i Madrid s'emporten la part més important i també estan representades les autonomies de València, Múrcia, Aragó, Extremadura, Galícia, Astúries, Canàries i Balears.
Si Catalunya és la comunitat d'Espanya amb més llicències, no és un pobre resultat el català?
Crec que alguna cosa no funciona (no sé ben bé què) i que, pot ser, caldria canviar la política de formació dels escacs de base. Poder les retallades tenen molt a veure i que no tenim recursos econòmics, però la nostra imatge en l'àmbit estatal ha quedat bastant malmesa.
Hola Joan, gràcies per comentar i llegir el meu article. Té molta lògica el que dius. De fet jo començo exposant que la primera impressió vist el numero de medalles es arribar a aquesta conclussió. De tota manera com exposo després treure conclussions a partir d'un sol campionat es arriscat també. Cal veure altres coses com just els darrers, també hi ha que contar els de seleccions, el nombre de jugadors globals que han lluitat per dalt.....Però contant només en termes medalles entenc el teu comentari.
Salut!
Enric,
Ja t'ho vaig dir algun cop. Pots o no estar d'acord amb el tema de les noies, però en escacs el podi que la FIDE fa en mundials i europeus d'edats (allà juguen separats, potser tindriem de tornar a fer-ho aquí?) és dels 5 primers. Per això varem fer nosaltres també els 5 primers. No era un estalvi, ja que es donen igualment 5 trofeus (abans eren 6) i els premis de classificació de les noies per anar a les finals estatls o representar la selecció es mantenen.
Sobre l'èxit o no dels catalans, entenc que numèricament (en medalles) no ha estat un bon any, però si que han estat molts dels nostres jugadors lluitant pel podi. Principalment sap greu el cas d'en Salagran que es mereixia la medalla d'or (6 de 6 i lider en solitari fins la darrera ronda) i en canvi per un error a la jugada 29 a la darrera partida va quedar fins i tot fora del podi quan amb taules en tenia prou per ser primer.
Hola jordi. sobre la teva segona part del paràgraf res a dir. Els catalans han lluitat i tothom ha fet el que ha pogut. estem d'acord.
Sobre la primera part no es un problema de si han de jugar juntes o separades, o no hi ha premi femení exclussiu, o junts però amb premis separats, o junts però amb premis absoluts i femines apart......el problema es que sigui la postura que sigui de la Federació el tema s'hauria d'acordar mínimament amb responsables o monitors dels clubs. Es un tema prou important per fer-ho. No pot ser que ho decideixin 3 o 4 persones. Al Barcelonès, torneig que tu també et responsable, saps que ho fem així, i tenim a la gent informada puntualment. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada