Rabiosa Actualitat d'Escacs: Carlsen torna a avançar-se en el marcador després ronda 6. Inclou comentaris Gabriel Beaskoa

Tots cometem errors. Els aficionats hi estem molt acostumats i creiem que com més bo és el rival a qui ens enfrontem, menys errors cometrà. Aquesta és una proposició que acostuma a funcionar: els jugadors més forts cometen menys errors. També n’hi ha una altra que s’estila molt entre els que parlem dels escacs i no en sabem tant: Els errors que cometen els jugadors més forts són menys greus. Avui no s’ha demostrat que els millors jugadors puguin cometre errors, ja ho sabíem. Tampoc que els millors jugadors no cometin errors menys greus. Els cometen de tots colors, i no és cap novetat. La frase tronada “ells també són humans” és una obvietat, però el que realment és curiós és veure que no tenen sempre un detector intuïtiu dels errors, i si el tenen, pot ser neutralitzat per la voluntat de dur a terme un pla. M’explicaré.

El gran Peter Svidler ens instruïa durant la partida d’avui. Els seus càlculs a tota velocitat el fan un comentarista d’excepció. Podem veure com pensa un “súperGM” i, certament, fa por. El punt dèbil és que l’energia mental d’un home així anul·la qualsevol persona que comenti amb ell. No només és bo, sinó que és extraordinàriament parlador. Al seu costat, Sopiko Guramishvili queda petita com un cigró. Passen les hores i pot fer poc més que dir: Yeah, yeah. I de les jugades que comenta poques arriben a bon port. El problema no és seu. Té un company massa potent. S’esforça en ser moderadora, però acaba omplint els buits que deixa el rus amb frases de cortesia. A vegades l’encerta, però està sobrepassada. Això fa que entenguem els detalls de la posició amb precisió, amb una veu monòtona i constant que els comenta. No utilitzen mòdul, només el pur coneixement. I quan l’ex campió del món Vladimír Krámnik, ha substituït la comentarista durant la darrera hora de la retransmissió, Svidler ha tingut un rival digne, perquè Kràmnik també és una xerrador compulsiu. El cos a cos als comentaris ha estat espectacular, una demostració de força, de potència escaquística. És igual adonar-se que són a anys llum, i que nosaltres no sabem res. Era música per les orelles.

Però tornant al tema. En un moment de la partida, sense saber el que havia de venir, els comentaristes han decidit fer un descans. Els micròfons s’han tancat i, la imatge a punt de fondre’s ha ensenyat un arqueig de les celles d’Svidler, que de sobte s’ha abraonat contra el monitor. Han passat deu minuts i l’únic que es veia era un reportatge del torneig. Els que ho miràvem amb el tauler afegit sabíem que el dramatisme s’havia desfermat. En tornar la connexió, Svidler explicava que quan han tallat l’emissió, Carlsen ha jugat 26.Rd2 i que immediatament ha vist que Cxe5 deixava el negre amb dos peons nets. El campió del món havia comès una relliscada gegant, i s’havia deixat dos peons i la posició. El mòdul saltava d’un lloc a l’altre, la cara de Carlsen en deixar el rei sobre la casella ha estat un poema, i la resposta immediata d’Anand ha deixat a tothom mut. Ha ignorat el cop tàctic i ha avançat un peó del flanc de dama com si res hagués passat. Carlsen no ha tardat més d’un minut a jugar Re2 i evitar qualsevol contra-joc. En dos minuts, el destí d’aquest campionat del món ha sofert dues voltes de campana. D’una possible victòria amb negres d’Anand, s’ha passat a un avantatge sostingut de Carlsen. L’indi també s’ha adonat immediatament de l’error que havia comès, i això ha estat un cop dur. Els regals s’han d’aprofitar, no hem arribat a Reis i escassegen. Després ha comentat que duia un pla al cap, que era avançar el peó d’a, i no s’ha adonat que tenia aquest cop mortal. Els grans jugadors no tenen un detector intuïtiu dels errors, i si el tenen, pot ser neutralitzat per la voluntat de dur a terme un pla? Sí. La nostra voluntat pot més que la nostra prudència. Demà Anand torna a ser negres, i no esperarà un altre regal. Un altre cop s’ha de posar a remolc, ha de doblegar el noruec que s’avança i se’n va. L’esforç haurà de ser titànic.

Partida ronda 5

Anand 1/2

Carlsen 1/2

Comentaris Gabriel Beaskoa

Després de saltar la sorpresa dimarts, amb la victòria d’un Anand que s’omplia d’una moral que tant se li ha trobat a faltar, les dues rondes següents (amb dia de descans pel mig) han estat més tranquil·les. La calma que segueix a la tempesta, o que la precedeix, perquè ara és el torn de Carlsen, que disposarà de l’avantatge de guiar dos dies seguits les peces blanques. La quarta partida va ser una demostració de seguretat d’Anand, que no va perdre en cap moment el senderi i va suportar la persistència del noruec. Va resoldre un final complicat de dames sense més problemes. A Carlsen se’l veia impotent. Però el mateix ha passat avui, quan qui conduïa les blanques era l’Indi. No ha tret massa cosa de l’obertura, potser una mica depressió, i els peons s’han anat canviant inevitablement. El campió del món ha demostrat que pot ser també molt convincent amb les peces negres, i no ha hagut de patir massa per neutralitzar les possibilitats del rival.

Ara s’acosta el moment de la veritat. Els dos jugadors han ensenyat les seves cartes i el matx està molt igualat, però tots els aficionats al bell joc sabem que la sort pot canviar en el temps de moure una peça al lloc equivocat. Una victòria ara suposaria una empenta brutal cap el títol mundial. Tots dos han demostrat que es poden defensar perfectament, i el que gaudís d’avantatge al marcador podria adoptar un estil “catenaccio” per esperar l’error d’un rival desesperat per guanyar. La pressió és altíssima, tot i la igualtat. L’estratègia és ara el punt fort que pot determinar el resultat final.

Disposar de les blanques dues rondes pot tenir, no obstant això, el seu anvers perillós. Si Anand aconsegueix contenir la fúria de Carlsen, el cop seria molt dur, tot i seguir el matx empatat. El noruec no esperava, per com se’l veu, ser qüestionat. Es queixa que els darrers dies no ha ofert el millor joc, però els anàlisis no l’acompanyen. Els dos jugadors han desplegat un joc de qualitat i si Carlsen no ha guanyat, ha estat perquè Anand ha jugat molt bé. L’excés de confiança és un mal amic. Quan els exercits despertin demà a Sotxi, el tigre renascut tindrà l’oportunitat de clavar una mica més el clau al prodigi noruec, que va veient com el que ja creia superat és un problema del tot nou. Després d’aquesta treva, arriba l’hora de la veritat.

ANUNCIS DEL BLOG