Són Notícia:

CIRCUIT CATALÀ - LA POBLA DE LILLET -
COPA DEL MÓN
CAMPIONAT ESPAÑA SUB 16 - YINGUI LIN

dimarts, 21 de gener de 2020

Enigmescs. Facilitat per Cooltura Escacs



Enigmescs

Festa major. En Jordi Seguí en particular i Castellbisbal en general ens esperen. Però primer, passem per caixa. Una paella i una edició de Chesstonic a casa del seu inventor que, al seu torn, és l’inventor de les Caissa Cards. Una ment recta gràcies a lo retorçada que està. Parleu-li de les partides de Korobov, Rapport i YiWei a en Jordi Seguí, i comprendreu que els escacs són més que un joc, un esport, un art o una ciència. Són quelcom que ens toca ben a dins i que ho capgira tot.

Els Enigmescs, cedits pel club d’escacs Peona i Peó, són una col·lecció d’enigmes, o jocs d’enginy, relacionats amb els escacs. Els vaig crear en col·laboració amb el famós escriptor i ludolingüista Màrius Serra en motiu de la festa major del Guinardó de 2018, amb l’objectiu de fer una activitat paral·lela al II Actiu Internacional d’Escacs del Guinardó. Ens els va editar un dissenyador gràfic del coworking de retorn social Sinèrgics. Una història que s’ha de conèixer, aquesta de Sinèrgics.

Va ser una gran festa major, i el campionat va gaudir de diverses activitats paral·leles, com un taller per aprendre a jugar a les pròpies Caissa Cards, o un taller de Shogi, els escacs japonesos. En Màrius Serra inclús va improvisar un pregó que va ser escoltat per centenars de persones, doncs hi havia algunes colles castelleres a la plaça, i alguns comerços havien tret el seu estoc al carrer.

Els Enigmescs no ajuden al seu transport. Són 7 plafons DINA-1 que costen de dur en transport públic. Però la vida és això: tornar quan et donen, i donar sense esperar res a canvi. Amb en Jordi Seguí s’ha establert un vincle que s’ha de cuidar.

Així que, de camí a Castellbisbal, en els tres quarts d’hora de tren, repassem cadascun dels Enigmescs amb en Roger. Primer de tot, riem dels objectius que ens vam inventar en el seu moment:

“Els Enigmescs estan pensats per estimular l’apropament de la ciutadania al món dels escacs, a través d’enigmes de tota mena, en els que, de manera majoritària, no és necessari tenir coneixements tècnics del joc dels escacs, més enllà de, en alguns, saber moure les peces.
Amb els diferents jocs d’enginy, que tant poden ser lingüístics, lògics, matemàtics, etc., el que es pretén és estimular la participació i la creativitat de la ciutadania, tot mostrant les incomptables possibilitats que ofereixen els escacs”.

Però per molt que riem, no deixa de ser cert. Fem les coses per donar-les a conèixer. Per oferir alternatives. El primer Enigmesc és reciclat de la secció que vaig portar al Xarxa de Mat. Pobre Víctor Collell, que insistia i insistia en que anés al programa, i només m’hi apropava un cop l’any. Ara, amb el temps i amb el programa propi, em sento com en Jordi Évole quan, de col·laborador amb l’Andreu Buenafuente va passar a portar el seu programa. La secció que feia al Xarxa de Mat es basava en la mateixa idea amb la que hem encarat el Cooltura Escacs: “Coses que es poden fer amb els escacs més enllà de jugar a escacs”. I volia que el propi nom de la secció fos un exemple de la filosofia de la mateixa, així que em vaig inventar una sèrie de frases palindròmiques. En aquest primer Enigmesc es demana quina és la frase que no encaixa amb la resta:


El segon Enigmesc és un exemple d’un joc que s’anomena Escacs detectius. En aquest tipus de joc hi ha un tauler d’escacs, i hi ha unes lletres i uns números que ocupen sengles caselles. Cada lletra representa una peça, i els números indiquen els cops que la casella en qüestió està amenaçada. És un exercici a l’abast de qualsevol persona que sàpiga com es diuen i mouen les peces. I passa el mateix que amb les composicions d’escacs; quan només admeten una única solució és quan són més bells. La idea de mostrar que existeixen aquestes tipus de jocs és permetre a la gent conèixer-los, i animar-la a crear-ne els propis. La capacitat creadora és el que diferencia els escacs de qualsevol altre expressió cultural i artística des del punt de vista de la persona usuària. Qui va a veure una obra de teatre, o una pel·lícula al cinema, és mer espectador mentre que qui va a disputar un campionat d’escacs és qui genera el contingut. I, amb aquests exemples, volem demostrar que hi ha infinitat de maneres de generar contingut i posar a provar l’enginy de cadascú.


El tercer i quart Enigmescs són una picada d’ullet a en Màrius Serra i la que, en aquells moments, era la seva última novel·la: La novel·la de Sant Jordi. Tota la novel·la és un exercici de meta-realitat en la que l’autor escriu sobre l’autor que escriu sobre les coses que li passen i que es converteixen en realitat en aquest segon pla en el que l’autor de ficció està escrivint. És a dir, hi ha tres nivells: en Màrius Serra de carn i ós que escriu que en Màrius Serra està escrivint una novel·la en la que les coses que hi passen, li ocorren realment. Enmig d’aquest anar i venir entre els tres plans de realitat hi ha dos jocs: un que ja existeix, i un que es va inventar un amic seu expressament per aquesta novel·la. Són l’Eleusis i l’Ego respectivament.

Es pot trobar informació sobre l’Eleusis per internet, a la viquipèdia mateix. Però l’Ego és un joc expressament creat per l’Oriol Comas i Coma per La novel·la de Sant Jordi. La novel·la de Sant Jordi situa l’acció en el dia de Sant Jordi. Una de les activitats que organitza el departament d’ensenyament és la gimcana de l’Ego, en la que grups d’estudiants de secundària han de trobar a l’escriptor amb més Ego del dia de Sant Jordi, en base a un formulari en el que, per exemple, es valora si en els primers cinc segons de la conversa per a la firma dels exemplars ja ha parlat del seu llibre, o si parla de si mateix en tercera persona, entre d’altres.

Venia com a anell al dit un joc d’aquestes característiques perquè és ben sabut que els escaquistes amb molt ELO acostumen a tenir també molt EGO:




Arribem a Castellbisbal sense poder acabar la posada en comú dels Enigmesc, ni com encararem la performance. Coincidim en que trobem a faltar la Berta i en que aquestes actuacions a les festes majors haurien d’estar remunerades. Que surti del pressupost municipal. Com a mínim a la de Vallvidrera, que serà en dues setmanes, sí que hi ha destinada una petita partida pressupostària. Que no és pels guanys crematístics, sinó per posar en valor la dinamització de l’espai. Hores dedicades i estima posada en fer entenedors i divertits els escacs en les seves múltiples vessants.

Ens espera en Jordi Seguí a l’estació, carreguem el maleter i anem cap a casa seva a fer el que havíem vingut a fer, i pel que ens reunim quan ens reunim: la sobretaula. Fa honor al títol d’especialista en paelles. L’aire de Castellbisbal és diferent al de Barcelona, i hom es pregunta perquè ens entestem a viure tots encaixonats en blocs de pisos que estiguin prop de la feina. Barcelona ciutat t’expulsa d’ella mateixa, però hi ha aquesta meravellosa Barcelona metropolitana que t’acull i t’ofereix moltes possibilitats.

Parlem de tot, i ens aturem a la versió feminista de les Caissa Cards. Encara ens queden uns quants permisos per aconseguir, però que bonic serà veure jugadores i artistes de la talla de la Jennifer Shahade, la Juga Di Prima o l’Anaïs Nin transformades en un recurs educatiu i lúdic. És difícil aconseguir els permisos de les jugadores xineses i les georgianes, dos dels països que més promocionen que les dones puguin i vulguin jugar a escacs.

Fem el darrer repàs dels Enigmescs, ja sota els efectes del Chesstonic. El cinquè Enigmesc és un exemple del que es coneix com a Escacs retrospectius. Si abans posàvem un d’escacs detectius, ara un d’escacs retrospectius. Per saber-ne més hi ha dos llibre meravellosos del mateix autor, en RaymondSmullyan, que són: “Juegos y problemes de ajedrez para SherlockHolmes” i “Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia”.


Els Escacs retrospectius sí que són per ments retorçades, però poques coses donen més satisfacció que resoldre’n o compondre’n un. Com diria el meu amic Juan David: “nuncadisfrutétantovestido”.

Queden 2 Enigmescs que repassem al cotxe de camí a la plaça principal del poble. El sisè, un regal que ens va fer en Màrius Serra. Li vam dir que aquesta col·lecció d’enigmes era pel Club d’escacs Peona i Peó, i va alçar la vista cap al cel, com alguns escaquistes quan calculen variants, i va dir: “tinc un jeroglífic... Oi que el caminar d’un colom es diu peonar?”.


La idea original era tancar la primera tirada d’Enigmescs amb aquest sisè, però ens vam treure un darrer de la màniga, en base als Enigmàrius. El problema és que hi ha un error en una de les descripcions. Diu en Roger que no ha de ser cap problema això, i que podem jugar a que la gent detecti també l’error. Però si ja era quasi impossible endevinar la resposta, com per trobar a més a més l’error!


Ja fent la instal·lació a la plaça, no vull oblidar-me d’ensenyar-li a en Jordi Seguí que els Enigmescs han conegut gent important. No només en Màrius Serra va col·laborar en la seva confecció, sinó que el prestigiós periodista d’escacs, Leontxo García, i la Gran Mestre Femenina Ana Matnadze també els van conèixer, en una visita que el primer va fer al club i que després es va plasmar en un excel·lent reportatge sobre els escacs educatius al regne d’Espanya. Com d’anacrònic que arriba a sonar això: regne d’Espanya.



Bibliografia