Són Notícia:

E SPORTS
CIRCUIT CATALÀ
GRAND CHESS TOUR - SUPERBET ROMANIA

dimarts, 18 de febrer de 2020

Ennio Morricone i els Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs


Ennio Morricone i els escacs


Ennio Morricone, va néixer el 10 de Novembre de 1928 a Roma

Músic i compositor, es conegut mundialment per composar bandes sonores en el cinema. Només per nombrar algunes: La mort tenia un preu, Cinema Paradisso, Los odiosos Ocho. Ha estat guardonat amb multitud de premis durant la seva llarga carrera, inclòs l’Òscar honorífic l’any 2006.

No obstant, el que ens interessa d’Ennio Morricone és la seva gran afició als escacs. Una afició que demostra en moltes de les seves obres, que s’han vist influenciades pel jóc ciència. En algunes de inclús, els escacs han funcionat com a una eina que complementava la creativitat o la relació entre notes i harmonia.

Gràcies a ell també coneixem de l’afició als escacs del Director Terrence Mlik i Aldo Clementi, per citar-ne algun dels seus rivals habituals. Inclús en el moment àlgid de la seva carrera va desafiar en Boris Sparsky.

Tot això, ens ho explica en el llibre “En busca de aquel sonido” de l’editorial Malpaso. Del qual transcrivim a continuació uns fragments , que demanen ser llegits amb atenció, ja que s’escau una reflexió per part de qualsevol aficionat al joc i a la música. Si podeu posar-vos música de Ennio Morricone el plaer ja serà complert.







L’inici del llibre d’Ennio Morricone ens trasllada directament a l’inici d’una partida d’escacs:
“Suelo abrir con la reina, así que seguramente haría ese movimiento, pero una vez, un gran ajedrecista como Strefano Tatai me aconsejó que abriese siempre en E4, una abreviatura que me recuerda mucho al bajo continuo”

Pràcticament dedica paraules a totes les diferents temàtiques que engloben la relació entre música i escacs.

 “(…)En ambos casos son combinaciones verticales y horizontales , disposiciones graficas diferentes, como las notas en armonía. Cabe juntar modelos y movimientos como si fuesen parte de una instrumentación”.

“(…)En el fondo, para mi son actividades igual de creativas; ambas se basan en procedimientos graficos y lógicos que implican también la probabilidad, lo imprevisto”

Ennio Morricone, però, també dedica reflexions al que es purament el joc:

 Para mi, el ajedrez es el juego más hermoso, precisamente porque no es solo un juego. Todo se cuestiona, las reglas morales, las de la vida, la atención, y las ganas de luichar sin derramar sangre, pero con la voluntad de vencer y de conseguirlo justamente”

“ (…)En efecto, cuando agarras estos pedacitos de madera, estas estatuillas se convierten en una fuerza, absorben la energía que uno les da. En el ajedrez está la vida, está la lucha(…)”.

Una de les Claus de la relació dels escacs amb la música d’Ennio Morricone, és la clara influencia que té el en les decisions artístiques. Un exemple:

“(…)Mientras leia el guion de los odiosos ochos, iba descubriendo la tensión que silenciosamente crecía entre los personajes, pensaba en el estado de animo que se experimenta durante una partida de ajedrez.”

“(…)Y hay quien dice que el ajedrez es una música silenciosa y , para mi, jugar es un poco escribir música!

Una de les majors aportacions del geni Morricones als escacs va ser  amb el “Gruppo di Improvisazione Nueva Consonanza.

Fundat en 1964, per Franco Evangelisti y Ennio Morricone, cal destacar que ambdós escaquistes, va ser una formació d’ avantguarda musical que va explorar de forma experimental, i a través de la improvisació, la busca de nous sons a través de la manipulació de diverses maneres els instruments existents, així com objectes que, a priori no estaven dissenyats per a la música.

També van crear un nou concepte de multi autoria molt interesant.


Va ser en el seu disc  “Musica su Schemi” ( Música d’esquemes) on més es va fer patent aquesta col·laboració entre la música i els escacs




Els escacs són una eina per a explicar conceptes musicals i narrar millor les cançons.
Com podem comprovar en la portada es tracta d’un esquema típic de l’anomenat Mat de Boden
 ( veure foto)




Un esquema on les idees essencials son el sacrifici de Dama per atrapar el rei amb els alfils com punyals. Els jugadors i jugadores d’escacs veuran que aquest esquema es repeteix de moltes maneres en les partides que han jugat.

Doncs això mateix, esquemes, però musicals, són els que utilitza Morricone en aquest disc per a explicar-nos variants d’una mateixa idea musical. La col·laboració , doncs, entre arts es plena. Els escacs son una eina , un vehicle, per a ensenyar-nos quelcom diferent. Els escacs ens ajuden a omplir de contingut les idees musicals que es volen expressar. Una idea musical, un esquema, igual que en les idees escaquístiques, pot tenir varies formes i ser essencialment la mateixa. Un espai on la creativitat flueix i la improvisació s’imposa.

A sota imatge del Grup a l’estudi treballant, amb el tauler d’escacs i l’esquema corresponent en primer pla.




Per acabar aquest repàs, un regal que va fer el compositor a tots els escaquistes:
Aquest “ Himne als escaqquistes” per a la Olimpiada dels escacs del 2006




Coolturaescacs