Bob
Dylan
La xerrada sobre com Kubrick havia fet
servir els escacs a la seva obra, i sobre com l’havien influenciat a nivell
personal va tenir impacte. Vam rebre un nou correu del centre cívic
preguntant-nos si en teníem més.
Potser vam començar massa fort amb el
gegant del cinema; trobar una figura anàloga serà complicat, però em sona haver
vist alguna imatge de Bob Dylan jugant a escacs. Estaríem parlant no només d’un
gegant de la música, sinó d’un autèntic poeta doncs el 2016 va ser guardonat
amb el premi Nobel de Literatura.
Una cerca ràpida confirma les sospites
de que hi ha diverses imatges d’en Bob Dylan jugant a escacs. Però hi ha més
informació. Cançons que parlen d’escacs, o que fan servir l’imaginari dels
escacs millor dit.
Sembla que qualsevol moment era bo per
a fer una partida d’escacs. El veiem al restaurant, a l’avió...
... i inclús en un club d’escacs...:
... Sota l’atenta mirada del Gran
Mestre i campió mundial Anatoly Karpov. Sembla que en Bob Dylan està escrivint.
L’ambientació li permetrà trobar noves metàfores, com les que es poden trobar a
la cançó “Only a Pawn in Their Game”, de l’àlbum “The Times They Are a-Changin”
de l’any 1964? En aquesta cançó, al final de cada estrofa es repeteix
la frase: “He’sonly a pawn in their game”.
Aquesta metàfora, de ser només un peó,
en general no és gaire original. Ell mateix la fa servir més endavant, a la
cançó “CaribbeanWind”,
quasi vint anys després, a l’àlbum “Shot of Love” de 1981, on es troben els
versos “Could I been used and played as a pawn? It certainly was possible as
the gay night wore on”.
Estic convençut de que es podran
trobar incomptables referències als escacs a les lletres de les seves cançons,
però hi ha quelcom que m’agradaria esbrinar abans. Així com a en Kubrick li
havien dedicat una novel·la de misteri, segur que a en Bob Dylan, o sobre ell,
també s’ha escrit alguna cosa.
Bingo! A la
biografia del cantant Dave Van Ronk trobem un paràgraf en el que es comenta el
caràcter nerviós d’en Bob Dylan, il·lustrant-lo en el moment de jugar a escacs.
Es veu que tenia el tic nerviós de moure la cama i que, era tan exagerat que la
taula es movia com en una sessió d’espiritisme:
“The
first thing you notice dabout Bobby in those days was that he was full of
nervous energy. We played quite a bit of chess, and his knees would always be
boucing against the table so much that it was like being at a seance. He was herky-jerky,
jiggling, sitting on the edge of his char”.
Hi ha una altra biografia de Bob Dylan
feta per en Bob Spitz: “Dylan: A Biography by Bob Spitz” en la que s’inclouen
diversos paràgrafs sobre com en Bob Dylan intentava guanyar psicològicament al
seu rival, parlant durant la partida. El que avui en dia es coneix com a trash talking. En Bob Spitz també
comenta els cops de cama i el nerviosisme, dient que feia els mateixos
moviments de cames jugant a escacs, salvatges i nerviosos, que cantant.
Però si en Bob Dylan fou premiat amb
el Nobel de Literatura no va ser pel que va escriure l’altra gent d’ell, sinó
per la seva pròpia prosa. I és aquí, que a banda de les cançons que hem
comentat, i de moltes altres en les que hi apareixen referències als escacs, en
Bob Dylan també va escriure un llibre de poesia titulat “Tarantula” on es poden
trobar els següents versos:
“in a hilarious grave of fruit hides the wee gun fighter warm bottle of
rooming house juice in the rim of hiss heep skin/ lord thomas of the nightingales,
bird of youth, rasputin the clod, galileo the regular guy&max, the novice
chess player...
Darling the Hypocrite immediately ights a fire to the floor&People Gringo
pounds his fist on a book&says that rocking chair&water melonare the same
word only with different letters …St. Bread from the riots quad-entering with his chess
pieces & a
hilarious hard on & he laughstoo”.
M’encanta
veure com gent que destaca tant en el seu àmbit té ben presents els escacs.
Estic convençut de que, amb mesura, o sense, els deuen haver ajudat a empènyer
el seu art cap a nous horitzons. Els puc imaginar fent partides rere partides
amb les seves amistats, intentant desxifrar, al seu nivell, què pensa l’altra
persona i com dimonis podria revertir la ratxa de quatre partides perdudes. És
com s’aprèn, a base de cops. M’és molt fàcil imaginar-me’ls al que vam anomenar
“La taula infinita” quan parlàvem d’escacs
al cubisme.
Abans
de tancar faig una darrera ullada i veig quelcom hilarant de debò. No podria
assegurar si és una historieta, una cançó, o una anècdota, però sí que és un
dels documents més curiosos que relacionen a en Bob Dylan amb els escacs: una
narració rocambolesca en un to humorístic: https://www.youtube.com/watch?v=anaj9mcvFKs
És
molt divertia la història que explica en Bob Dylan, de quan va anar a treballar
al East Orange de New Jersey. Explica que van ser uns dies fatals, en els que
ell anava al bar, i ningú estava pendent de la seva actuació perquè tothom
estava concentrat en els escacs. Diu que la gent del local només pensava en
escacs. Escacs, escacs i escacs tot el dia. Li van dir: “si has de tocar una
cançó, toca-la fluixet, que estem jugant a escacs”. I, quan estava cantant, se
sentia de fons un: “escac” o un: “vols dir? Aquesta jugada és dolentíssima!”.
Total, que al final se’n va anar al propietari del local, i li va dir que li
pagués, que ja havia acabat els dos dies de tocar, i que marxava. Li va dir: “dóna’m
els meus diners” i el propietari del local li va dir que no pagaven en diners,
que pagaven en peces d’escacs. Total, que les va acceptar i li va donar un rei
i una dama! Un rei i una dama per estar dos dies tocant al local del East
Orange! No s’ho podia creure! En sortir d’allà va anar cap a un bar, el més
proper, i va demanar una cervesa. Quan li van servir va pensar: “què dimonis,
pagaré amb les peces d’escacs”. I li va donar les peces d’escacs al cambrer,
que se les va quedar i li va tornar quatre peons.
Una
excel·lent història d’humor surrealista però que en realitat és una molt bona
crítica al sistema, o una metàfora molt encertada del mateix. El paper moneda
no és més que una convenció social, i què més dóna que a la mà tingui euros, o
peces d’escacs, si les parts que participen en l’intercanvi estan d’acord. Què
els hauria d’impedir fer les transaccions amb bitllets, peces d’escacs o grans
de blat, tal com ja va fer el savi Sissa a la llegenda?
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada