Són Notícia:

TATA STEEL. WIJK AAN ZEE - FABIANO CARUANA - DAVID ANTON
LLIGA CATALANA
FESTIVAL GIBRALTAR - DAVID PARAVYAN
MASTERS PRAGA - DAVID ANTON

dimarts, 11 de febrer de 2020

Bob Dylan i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs



Bob Dylan

La xerrada sobre com Kubrick havia fet servir els escacs a la seva obra, i sobre com l’havien influenciat a nivell personal va tenir impacte. Vam rebre un nou correu del centre cívic preguntant-nos si en teníem més.

Potser vam començar massa fort amb el gegant del cinema; trobar una figura anàloga serà complicat, però em sona haver vist alguna imatge de Bob Dylan jugant a escacs. Estaríem parlant no només d’un gegant de la música, sinó d’un autèntic poeta doncs el 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Literatura.

Una cerca ràpida confirma les sospites de que hi ha diverses imatges d’en Bob Dylan jugant a escacs. Però hi ha més informació. Cançons que parlen d’escacs, o que fan servir l’imaginari dels escacs millor dit.


Sembla que qualsevol moment era bo per a fer una partida d’escacs. El veiem al restaurant, a l’avió...


... i inclús en un club d’escacs...:


... Sota l’atenta mirada del Gran Mestre i campió mundial Anatoly Karpov. Sembla que en Bob Dylan està escrivint. L’ambientació li permetrà trobar noves metàfores, com les que es poden trobar a la cançó “Only a Pawn in Their Game”, de l’àlbum “The Times They Are a-Changin” de l’any 1964? En aquesta cançó, al final de cada estrofa es repeteix la frase: “He’sonly a pawn in their game”.

Aquesta metàfora, de ser només un peó, en general no és gaire original. Ell mateix la fa servir més endavant, a la cançó “CaribbeanWind”, quasi vint anys després, a l’àlbum “Shot of Love” de 1981, on es troben els versos “Could I been used and played as a pawn? It certainly was possible as the gay night wore on”.

Estic convençut de que es podran trobar incomptables referències als escacs a les lletres de les seves cançons, però hi ha quelcom que m’agradaria esbrinar abans. Així com a en Kubrick li havien dedicat una novel·la de misteri, segur que a en Bob Dylan, o sobre ell, també s’ha escrit alguna cosa.

Bingo! A la biografia del cantant Dave Van Ronk trobem un paràgraf en el que es comenta el caràcter nerviós d’en Bob Dylan, il·lustrant-lo en el moment de jugar a escacs. Es veu que tenia el tic nerviós de moure la cama i que, era tan exagerat que la taula es movia com en una sessió d’espiritisme:

The first thing you notice dabout Bobby in those days was that he was full of nervous energy. We played quite a bit of chess, and his knees would always be boucing against the table so much that it was like being at a seance. He was herky-jerky, jiggling, sitting on the edge of his char”.

Hi ha una altra biografia de Bob Dylan feta per en Bob Spitz: “Dylan: A Biography by Bob Spitz” en la que s’inclouen diversos paràgrafs sobre com en Bob Dylan intentava guanyar psicològicament al seu rival, parlant durant la partida. El que avui en dia es coneix com a trash talking. En Bob Spitz també comenta els cops de cama i el nerviosisme, dient que feia els mateixos moviments de cames jugant a escacs, salvatges i nerviosos, que cantant.

Però si en Bob Dylan fou premiat amb el Nobel de Literatura no va ser pel que va escriure l’altra gent d’ell, sinó per la seva pròpia prosa. I és aquí, que a banda de les cançons que hem comentat, i de moltes altres en les que hi apareixen referències als escacs, en Bob Dylan també va escriure un llibre de poesia titulat “Tarantula” on es poden trobar els següents versos:

“in a hilarious grave of fruit hides the wee gun fighter warm bottle of rooming house juice in the rim of hiss heep skin/ lord thomas of the nightingales, bird of youth, rasputin the clod, galileo the regular guy&max, the novice chess player...

Darling the Hypocrite immediately ights a fire to the floor&People Gringo pounds his fist on a book&says that rocking chair&water melonare the same word only with different letters …St. Bread from the riots quad-entering with his chess pieces & a hilarious hard on & he laughstoo”.

M’encanta veure com gent que destaca tant en el seu àmbit té ben presents els escacs. Estic convençut de que, amb mesura, o sense, els deuen haver ajudat a empènyer el seu art cap a nous horitzons. Els puc imaginar fent partides rere partides amb les seves amistats, intentant desxifrar, al seu nivell, què pensa l’altra persona i com dimonis podria revertir la ratxa de quatre partides perdudes. És com s’aprèn, a base de cops. M’és molt fàcil imaginar-me’ls al que vam anomenar “La taula infinita” quan parlàvem d’escacs al cubisme.

Abans de tancar faig una darrera ullada i veig quelcom hilarant de debò. No podria assegurar si és una historieta, una cançó, o una anècdota, però sí que és un dels documents més curiosos que relacionen a en Bob Dylan amb els escacs: una narració rocambolesca en un to humorístic: https://www.youtube.com/watch?v=anaj9mcvFKs

És molt divertia la història que explica en Bob Dylan, de quan va anar a treballar al East Orange de New Jersey. Explica que van ser uns dies fatals, en els que ell anava al bar, i ningú estava pendent de la seva actuació perquè tothom estava concentrat en els escacs. Diu que la gent del local només pensava en escacs. Escacs, escacs i escacs tot el dia. Li van dir: “si has de tocar una cançó, toca-la fluixet, que estem jugant a escacs”. I, quan estava cantant, se sentia de fons un: “escac” o un: “vols dir? Aquesta jugada és dolentíssima!”. Total, que al final se’n va anar al propietari del local, i li va dir que li pagués, que ja havia acabat els dos dies de tocar, i que marxava. Li va dir: “dóna’m els meus diners” i el propietari del local li va dir que no pagaven en diners, que pagaven en peces d’escacs. Total, que les va acceptar i li va donar un rei i una dama! Un rei i una dama per estar dos dies tocant al local del East Orange! No s’ho podia creure! En sortir d’allà va anar cap a un bar, el més proper, i va demanar una cervesa. Quan li van servir va pensar: “què dimonis, pagaré amb les peces d’escacs”. I li va donar les peces d’escacs al cambrer, que se les va quedar i li va tornar quatre peons.

Una excel·lent història d’humor surrealista però que en realitat és una molt bona crítica al sistema, o una metàfora molt encertada del mateix. El paper moneda no és més que una convenció social, i què més dóna que a la mà tingui euros, o peces d’escacs, si les parts que participen en l’intercanvi estan d’acord. Què els hauria d’impedir fer les transaccions amb bitllets, peces d’escacs o grans de blat, tal com ja va fer el savi Sissa a la llegenda?


Bibliografia