Cairns
Cup
L’edició
de 2020 de la Cairns Cup es va disputar del 7 de febrer al 16 del mateix mes. L’any
passat va ser tot un esdeveniment, digne dels millors campionats a nivell
mundial, i enguany ho ha tornat a ser.
A
la primera ronda va haver-hi dues partides decisives, del total de cinc. Veiem
els resultats:
Ens
centrarem en la partida entre la Gran Mestra Humpy Koneru i la Mestra
Internacional Carissa Yip, que és la participant més jove, amb només 16 anys.
L’obertura va ser una King’s Indian Defensa, l’acrònim de la qual és KID, per
tant, es va fer broma sobre que la “kid” jugava la KID.
1.d4 Nf6
Jugada
a jugada. Les blanques trien els conceptes clàssics de “control del centre a
través de a ocupació efectiva” mentre que les negres opten pels conceptes hiper
moderns de “ja minaré el centre quan l’altre hagi establert el campament”.
2.c4 g6
És
un desenvolupament normal per part de les dues jugadores. És important veure el
2... g6 de les negres perquè aviat farà alfil g7. I és que hi ha jugades
precursores d’altres jugades. Hi ha jugades que han d’acompanyar a les
anteriors, i l’exemple del fianchet (l’estructura f7-g6-h7 amb alfil g7 i
enroc) és un dels més clars
3.Nc3 Bg7
L’exemple
c4-Nc3 també respon al que acabem de comentar. Primer peó i després la peça,
per a que el peó no et quedi darrere. No vull dir que sempre s’hagi de fer,
però si les blanques volen jugar d’una determinada manera, el 2.c4 s’ha de
seguir amb un eventual cavall c3. Posar-lo per a3 o d2 no acompanya tant a la
posició
4.e4 d6
Hi
ha molta teoria amb aquesta obertura. Si miréssim les estadístiques podríem
veure quins són els resultats per ELO’s promig, etcètera. Les blanques dominen
el centre ocupant-lo, mentre que les negres es preparen per minar-lo,
desenvolupant ràpidament el seu flanc de rei per enrocar-se i començar a jugar
amb totes les peces
5.Be2 0-0
Com
dèiem, les negres ja s’han enrocat. Aquest tipus d’obertures són molt riques
per les grans diferències entre les disposicions de peces. Són obertures
desequilibrades que normalment acabaran amb la partida decidida. Vegem les
blanques: tenen tres peons a la quarta fila, ocupant el centre i han
desenvolupat una peça de cada flanc. Mentrestant, cap peça negra passa de
sisena fila, i ja s’han enrocat
6.Be3 e5
I,
un cop enrocades, les negres no triguen en minar el centre. Però insistim en
que si voleu entrar en aquestes línies, s’ha d’estudiar molt, perquè s’han
jugat infinitat de vegades. Les blanques segueixen desenvolupant peces del
flanc de dama (retardant el possible enroc curt) i les negres passen de sisena,
i plantegen la primera ruptura
7.d5 Na6
Ruptura
que no convenç a les blanques, que prefereixen avançar el peó, limitant l’espai
de les negres. Això pot passar a ser una lluita per l’espai, per part de les
blanques, mentre que les negres mirin d’aprofitar-se de les concessions que
cada avançament de peó implica, doncs els peons no poden tornar enrere
8.h4 Nc6
Moment
de creixent tensió. Evidentment aquestes jugadores han de conèixer bé què estan
jugant, i les dues han d’estar més o menys còmodes amb les seves respectives
posicions. Ara bé, la partida està prenent uns camins irreversibles i decisius:
L’avançament del peó d’h per part de les blanques implica que el rei blanc
estarà lleugerament exposat si s’enroca curt. I el cavall c5 de les negres
implica poder acabar amb els peons doblats a la columna c, a canvi de la parella
d’alfils. Tot i que, probablement, això últim fos durant poca estona, perquè un
eventual c6 de les negres pràcticament forçarien el canvi de peó
9.Qc2 c6
Dama
c2 és una jugada versàtil: a banda de defensar el peó d’e4, recentment atacat,
permet insinuar un possible enroc llarg per part de les blanques. Les negres,
per la seva banda, es preparen per obrir alguna de les columnes del flanc de
dama, ja sigui la columna b després de dxc6 i bxc6, o ja sigui la columna c
després d’un cxd5
10.h5 cxd5
Els
desequilibris de la posició es van posant de manifest: mireu què amunt està el
peó blanc de la columna h, preparat per ser canviat pel de g6, o per arraconar
l’alfil de caselles negres a h8, traient-li una casella al rei negre. Això per
un flanc, mentre que pel centre del tauler hi ha brega a la casella d5i s’estan
obrint columnes que, presumiblement i tenint en compte el grau de
desenvolupament de cada bàndol, poden afavorir a les negres
11.cxd5 Qa5
La
jugada de les blanques és reactiva, així que tampoc cal comentar-la més enllà
de que és molt més saludable prendre amb el peó de c que amb el d’e, perquè si
es prengués amb el d’e, les blanques estarien convidant a les negres a avançar
els seus peons d’f i e, obrint la gran diagonal negra en la que l’alfil de g7
seria un semi-Déu. La jugada Dama a5 posa pressió al peó d’e4, ja que clava a
un dels defensors
12.Bd2 Bd7
Les
blanques es defensen el peó desclavant-se el cavall i les negres connecten les
torres amb aquest alfil d7, al mateix temps que el posa controlant aquestes
caselles sensibles com són a4 i b5,per les quals poden transitar varies peces
13.h6 Bh8
Les
blanques defineixen definitivament la qüestió del peó d’h, el qual avancen fins
a h6, fent recular l’alfil fins a h8. Aquest alfil que ha quedat confinat a h8
té difícil jugar a curt-mig termini, disminuint a l’hora les opcions de
retirada del rei negre. A més, el peó a h6 convida a somniar amb uns mats a la
última fila, com els que fèiem quan érem petits
14.Nh3 Qc7
Les
blanques treuen la darrera peça menor que li quedava per treure, i ho fa
contravenint el que diem als nens i nenes petites quan comencen: “els cavalls
al centre”. Evidentment, cada regla té la seva excepció, i les normes estan per
trencar-les. El cavall està millor a h3 pel simple fet de que no tapa l’acció
de l’alfil d’e2, i podria anar a f2 en un eventual esquema d’f3, cavall f2 i
g4. La dama blanca es torna a moure quan feia només tres jugades que havia anat
a a5. Dama a5 era una amenaça infantil, i ara les negres han de tornar-la a
moure. Podria haver estat una pèrdua de temps dama a5, podent fer directament
alfil d7? O la subtilesa de forçar a les negres a jugar alfil d2 compensa
aquest temps? Què espantava, alfil per c5?
15.Ng5 Rac8
Finalment
les blanques trien posar el cavall a g5, des d’on serà difícil per les negres
expulsar-lo (com a mínim ara necessitarien dos temps), i des d’on es suma a la
defensa d’e4, alliberant un dels altres dos defensors (cavall de c3 i dama de
c2). Les negres per la seva banda situen una de les torres a la columna oberta,
darrera de la dama. Segurament tingui més sentit que hi vagi la torre d’a que
la d’f, perquè la d’f està cridada a fer grans coses amb els peons d’f i e,
quan els pugui avançar, si és que els pot avançar
16.Qc1 a5
Com
dèiem, havent sumat un defensor a e4 (el cavall de g5) la dama s’allibera
d’aquesta tasca, i pot canviar de posició. Tot i que a primera vista, dama d1
no sembli la millor jugada del món, per l’escassa mobilitat que té. Les negres decideixen
moure el que poden moure. No sembla que el flanc de rei ni el centre el puguin
moure massa, així que opten per jugar per on poden jugar, i anar millorant la
seva posició pel flanc de dama. Si aquest peó que ara esta a a5 arriba a a3, la
diagonal a1-h8 cobraria més importància
17.0-0 Qd8
Per
fi les blanques s’enroquen, i les negres mouen per tercera vegada consecutiva
la seva dama, situant-la a la seva casella inicial. Valen aquests tres temps?
Han estat profitosos, o podria haver fet les jugades alfil d7, torre c8 i a5
sense necessitat de moure la dama tantes vegades, i guanyant tres temps com
podrien ser a4-a3 i algun altre?
18.Rb1 Ne8
Posar
la torre a b1 enlloc de c1 sembla una jugada fora psicològica. Li està dient:
“la podria posar a c1 i proposar-te el canvi de torres i anar simplificant a
poc a poc, però em veig amb prou confiança com per no canviar-te les peces i
anar a guanyar”. A més, prepara un b4 que li permetria obrir la columna b, i
atacar el peó de b7. Les negres podrien haver avançat el peó d’a una casella
més, però no semblava massa bona ja que un alfil c4 de les blanques podria
comportar perdre el peó, així que decideixen fer el que poden fer, que és donar
pas a la columna f
19.b3 f6
El
sentit de b3 pot costar de veure a primera vista, perquè és una jugada que no
sembla lògica després d’haver posat la torre al darrera. Però aquesta maniobra
és habitual: primer b3 per a després a3 i b4, evitant que ella em faci a4 si
faig primer a3. No obstant, després de tota aquesta maniobra, les blanques
acabaran amb un peó a b4 contra el que xocaria la torre. Potser li feia por
mantenir la torre a la gran diagonal negra, prevenint-se de cops tàctics. Les
negres juguen un f6 la funció de la qual únicament és treure el cavall blanc
d’allà. No obstant, el convida a entregar un peó a e6 a canvi d’aquesta
estructura negra, amb totes les peces a la seva primera fila. Pot compensar
l’entrega. Si hagués atacat el cavall amb alfil f6 enlloc d’f6, el salt a e6 no
existiria i el cavall hauria de retrocedir
20.Ne6 Nxe6
Efectivament,
les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten. Calcular-ho tot és
impossible, però aquestes intuïcions, veient com de desincronitzades estan les
peces negres, s’han d’escoltar
21.dxe6 Bxe6
Canvis
que s’havien de fer, res més a comentar
22.Bc4 Nc7
Les
negres intenten coordinar les peces a l’hora que les desenvolupa. Hagués estat
massa arriscat per les negres anar a guanyar el peó de c4 amb alfil per c4,
bxc4 i torre per c4 perquè la torre blanca de b1 prendria el peó de b7, entrant
amb gran dolor com sempre a la setena fila. Ja coneixeu la dita: “torres a
setena posaràs i la partida guanyaràs”
23.Nb5 Qd7
Aquí
ja comença a complicar-se la cosa i el càlcul augmenta. Una posició en la que
aturar-se. Què hagués passat si les negres haguessin pres a b5? O a c4? El
cavall b5 de les blanques és una d’aquelles jugades que qui mira una partida
d’escacs vol que es facin, perquè més enllà de les possibilitats tàctiques
directes de prendre a b5 o c4, s’ha descobert un camí per l’alfil de d2 que
està apuntant al peó indefens d’a5. La jugada de les negres, dama d7, fa
reaccionar a les blanques perquè està amenaçant el cavall de b5, que ara és
atacat per dues peces
24.Nxc7 Bxc4
Les
negres, per tal de no perdre el peó d’a7 es veuen en la tessitura de, en
comptes de prendre el cavall a c7 amb la torre, i esperar que les blanques
prenguin a e6 l’alfil, per reprendre amb la dama, es veuen en la tessitura de
prendre a c4, i obrir-li la columna b a les blanques i endarrerir-se encara més
el peó de d6, que tindrà molt complicat avançar pels peons blancs d’e4 i c4.
Recordem que les negres tenien un peó de menys, potser hagués estat interessant
tornar-lo, a canvi de tenir la columna c controlada
25.bxc4 Qxc7
Canvis
i canvis
26.Qb3 Qxc4
D’acord,
l’anàlisi que feia abans no té gaire sentit des del moment en que les negres
poden capturar tranquil·lament a c4. Però és un canvi difícil de fer, mai és
còmode deixar que t’entrin a setena malgrat t’enduguis algun peó més pel camí,
com el d’e4. De moment, si les blanques mantenen la dama a b3, les negres no
poden prendre a e4 perquè la dama de c4 està clavada. Sembla mentida que ara el
rei i l’estructura de peons negra tingui quelcom a veure a l’hora de que
menjar-se el peó d’e4 sigui una amenaça
27.Bxa5 Qxb3
Al
final el peó d’a acaba caient, i les blanques dominen la columna b, posant
pressió al peó de b7. I quan a un dels dos bàndols li toca defensar peons en un
final de torres, i a l’altra li toca atacar-los, les torres actives normalment
s’acaben imposant
28.Rxb3 Rf7
Hem
arribat a un punt en el que la naturalesa de la partida ha canviat. El mig joc
s’ha acabat i entrem en un final. El mig joc i el final no es regeixen per les
mateixes normes, i saber canviar el xip és fonamental. Les blanques tenen un peó
de menys, però la seva posició és més prometedora perquè estan posant pressió
sobre el peó de b7, amb l’amenaça d’entrar a setena amb les torres, i que el
rei negre no pugui sortir mai de la vuitena fila. I, tots i totes sabem, que el
rei al final de la partida és una peça més. Que quedi confinat a la última fila
és com tenir peça de menys. A més a més, l’alfil de les blanques de moment és
bastant superior a l’alfil de les negres, que està confinat a un extrem del
tauler, amb tot de peons per davant que el bloquegen. Si el negre aconseguís
donar-li vida, i canviar el peó d’f6 per el d’e4, la cosa milloraria bastant
perquè el peó de d6 cobraria molta importància, doncs no tindria cap peó
contraria que li fes la guitza
29.Rfb1 Rb8
I
el que dèiem, les torres blanques fan més goig que les negres. Ara les blanques
han de fer valor el seu alfil, que de moment és millor que l’altre, i han de
fer valer la clavada del peó de b7, avançant el seu peó d’a2 fins a a6, i
guanyar la partida amb això
30.Bd2 f5
El que dèiem, l’alfil blanc busca noves
caselles. Des de d2 pot defensar per si de cas el peó d’h6, i a banda,
situant-se a e3, per poder anar per exemple a a7, tocar la torre i menjar-se el
peó de b7 net (tot i que caldria valorar, si es posa l’alfil a a7, un b5 de les
negres, amenaçant-lo. Segurament alfil a7 no sigui la millor jugada). Les negres intenten agafar oxigen, i serien
la mar de felices si les blanques prenguessin a f5. Les opcions més saludables
són fer f3 o no fer-li cas a aquesta amenaça, i tirar cap a munt el peó d’a. El
blanc es pot permetre aquestes llicències, perquè la posició del rei i alfil
negre és lamentable i si en algun moment es canviés una torre guanyant el peó
de b7, l’altre torre negra no podria abandonar la última fila, per no deixar-se
l’escac. Així que, de moment, les blanques tenen prou temps
31.a4 fxe4
Les
blanques, entregant el peó d’e4 i donant-li aquest centre a les negres, van a
per totes. Deuen haver calculat que ja guanyen
32.a5 Rbf8
I,
efectivament, a partir d’aquí les blanques ja juguen soles. S’ha de ser valenta
per deixar-se entrar a f2, però ho tenen tot controlat, tal com demostrarà en
les següents jugades:
33.Rxb7 Rxf2 34.Bb4 e3
Calen
nervis d’acer, o ser molt bona, per veure que no existeix cap perill real a la
posició
35.Bxd6 Re8 36.Rb8 Rxb8
37.Rxb8+ Kf7 38.Rxh8 Rb2
Última
amenaça de les negres, però que té una fàcil resposta
39.Kf1 Ke6 40.Bc5
Una
partida que, malgrat la CarissaYip l’hagi perdut, ens ha deixat un molt bon
sabor de boca, doncs entre l’obertura triada i la tàctica que hi havia cap a
les jugades vint-i-escaig, ens fa pensar que com a aficionats ens donarà
partides molt vistoses en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada