Els Gaudí dels Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs

Els Gaudí dels Escacs

21 d’octubre de 2019. Passa el temps volant. Ahir va ser un dia gran pel projecte Cooltura Escacs! Al Centre Cívic Navas s’hi van aplegar una seixantena de persones que no saben jugar a escacs per escoltar-nos parlar sobre com els escacs han aparegut al cinema i a la literatura. Seixanta persones que no estan acostumades a pensar en escacs. Ahir varen venir, i varen mostrar interès. Poc a poc, aquest era un dels objectius inicials de quan vam agafar el programa a finals de novembre de 2018. No obstant, ha estat un objectiu que he perseguit sempre. Ja ho vam intentar amb Columna Oberta en el seu moment, sense massa èxit. En part perquè no estàvem actius a les xarxes socials. Aprenentatge: “El que no es comunica no existeix”.

A l’acabar la conferència se’ns van apropar diverses persones, la majoria jubilades, preguntant-nos on i com podrien perfeccionar la tècnica que asseguraven tenir. Sempre que algú em diu: “sí, jo sé jugar a escacs”, penso que “no és el mateix saber moure les peces, que saber jugar”. Tot i que... Potser saber jugar és quelcom més profund. Potser saber jugar és com saber estar en el món. Podria ser que “sé jugar perquè no m’importa la competitivitat, perquè hi jugo per divertir-me, perquè si no sé les normes, me les invento, i aquí no passa res. El gaudi pel gaudi”.

Culleres, quanta sapiència! I jo encara encaixat en el que saber jugar és tenir més ELO. Quina lliçó de vida... Gaudi? Gaudí! Hem abandonat completament el tema dels Gaudí dels Escacs! Quin desastre! Entre tanta Caissa Card, conferències i participacions a Festes Majors, els Gaudí dels Escacs, el primer gran projecte que vam proposar, està al fons de l’armari agafant pols!

Recupero l’article que vam fer pel programa especial de final de Lliga del Xarxa de Mat. En aquell moment encara els anomenàvem els Òscar dels Escacs perquè no havíem caigut que ja tenim els nostres propis premis. Reviso també els comentaris que ens va deixar l’audiència sobre les possibles categories: l’escaquista revelació, la partida més bella, la combinació més estrambòtica, la millor escola, el millor acte de teatre per guanyar una partida, etc. Fins a 26 categories proposades quan dels Gaudí del cinema només n’hi ha 23. S’ha de depurar la llista i fer-la el màxim d’anàloga a l’original, que és quan la cosa té més gràcia:

	Categoria Premi Gaudí	Categoria Gaudí Escacs
1	Millor pel·lícula	Millor partida
2	Millor direcció	Capità en competicions d’equip
3	Millor guió	Millor preparació teòrica
4	Millora protagonista femenina	Millor escaquista dona
5	Millor protagonista masculí	Millor escaquista home
6	Millor pel·lícula documental	Millor crònica
7	Millor curtmetratge	El que t’insulta per internet
8	Millor música original	Millor cançó
9	Millor fotografia	Millor fotografia d’escacs
10	Millor vestuari	El vestit que li fan a algú
11	Millors efectes visuals	Peça de disseny gràfic
12	Premi Especial Trajectòria	Premi Especial Trajectòria

Doncs sembla que ja tenim la proposta per la primera edició de Premis Gaudí dels Escacs. Ara només falta fer-ne difusió, i aconseguir que la gent proposi candidats i candidates a totes les categories.

Però clar... S’ha d’anar amb compte. Correm el risc d’acabar centrant els premis en la competició, destacant els valors de la competitivitat, l’individualisme, etc. I aquest és un dels principis fonamentals pels quals volem que es defineixi aquesta nova etapa de Cooltura Escacs: subvertir les definicions. Que quan parlem de “millor partida” pugui ser la que va tenir lloc entre una persona gran i una de jove en el marc d’un programa per fer més estrets els vincles veïnals intergeneracionals i que, gràcies a la trobada setmanal, la persona jove va trobar a faltar un dimecres a la persona gran; va explicitar el seu neguit, i van entrar a casa la persona gran, trobant-la caiguda al mig del passadís sense poder-se moure des del dia anterior per la nit. El premi a “millor partida” hauria de ser, sense cap mena de dubte, per la partida setmanal que fan aquestes dues persones, i no tant per una partida sense cap error tècnic entre dos Grans Mestres, per exemple. Ens portarà feina subvertir les definicions. I és molt fàcil deixar-se endur pel que estem habituats.

Li pregunto a en Roger com ho podríem encarar i em diu que “de la mateixa manera que la gent pot proposar candidatures als Òscar, nosaltres també en podríem proposar. I no cal que sigui explícitament. Podem demanar a les nostres amistats que votin a qui vulguem”. És trist haver de manegar quelcom tan irrisori com els Gaudí dels Escacs, però tot sigui per mantenir l’esperit dels premis. Donem per bona la seva proposta i quedem així: començarem a impulsar els gaudí dels escacs a principis de temporada, i farem coincidir l’entrega de premis amb el final de la Lliga Catalana d’Escacs.

Penso en l’inventor dels Òscar dels Escacs, l’incombustible Jordi Puig Laborda, qui de ben segur es mereixeria un article per ell sol. Però serà un altre dia. Ara em pregunto per la capacitat d’un premi com els Gaudí dels Escacs per donar a conèixer una mica més el nostre estimat joc, esport, art o ciència; siguin el que siguin els escacs. En el seu moment, en Jordi Puig va aconseguir finançament d’un dels centres comercials més importants del regne d’Espanya. Regne. Negre. Què anacrònic.

Jocs i Escacs. Facilitat per Cooltura Escacs

Jocs d’escacs; amb els escacs; jocs i escacs; jocs

Després de tres hores de dinamització d’escacs al parc Folch i Torres donem per acabada la nostra participació a la Festa Major de Castellbisbal. És el meu últim dia de vacances i són les set de la tarda. Només pensar en l’estona que tinc encara abans d’arribar fins a casa em genera una sensació d’esgotament elevat. Calculo que aquesta nit no dormiré gaire, però ens ho hem passat d’allò més bé i els vincles amb en Jordi Seguí s’han de cuidar. Com a mínim els agosts, a la feina, són lleugerament més tranquils que la resta de l’any.

Recollit el material, les taules i les cadires enfilem cap al Bar El Casal a celebrar la jornada i, inevitablement com passa sempre als bars on hi ha escaquistes, apareix un tauler per art de màgia. En Jordi Seguí, a qui acompanya la Mireia, una escaquista del club d’escacs, ens ensenya una modalitat que desconeixíem. L’anomena “Jugador-Entrenador” i consisteix en que la partida d’escacs és per equips. Cada equip el formen dues persones: una fa el rol d’entrenador, i l’altre de jugador. Qui fa d’entrenador diu el nom d’una peça, i qui fa de jugador l’ha de moure. No es poden comunicar més que això. Per exemple, si en Roger fos el meu entrenador i a la primera jugada em digués “peó”, jo podria moure qualsevol dels vuit peons que tenim, i podria escollir si moure’l una, o dues caselles. La única restricció és el nom de la peça. Vam fer unes quantes partides d’aquesta modalitats i ens va captivar de seguida. A les primeres jugades el rol de l’entrenador potser no és tan important perquè les opcions són limitades i les obertures més o menys concretes. La diversió ve de la diferència de criteris entre els membres d’un equip. Quan des de la posició de jugador estàs esperant que digui “alfil” per satisfer un pla que t’havia costat preparar però que ara, a totes llums era més que evident, i l’entrenador diu: “peó”.

Aquesta sèrie de mals entesos animen les converses i els ànims. Res tenen a veure els espirituosos que ens anem prenem a mesura que avancen les partides.

Al cap d’una estona, en Jordi treu el que anomena “un petit tresor”; l’Hnefatafl o “escacs víkings.

Ens comenta que no recorda massa bé la història, però que ja hi ha evidències de jocs semblants a l’Hnefatafl des del segle cinquè abans de Crist. També que en nombrosos pel·lícules de víkings es pot veure que saber jugar a l’Hnefatafl era senyal de noblesa. Com en els nostres escacs, hi ha dos bàndols. No obstant, si en els nostres escacs cada bàndol ha de capturar al rei adversari, en l’Hnefatafl un dels bàndols ha de capturar al rei, mentre que l’altre ha d’assegurar que el seu rei arribi a una de les caselles laterals del tauler. La distribució de les peces és la següent:

Ell, que té el joc des de fa anys però que només ha jugat dues partides, ens apallissa. Tot i que a la tercera partida començo a entendre com avançar-me a les seves intencions, i a la cinquena l’aconsegueixo guanyar. M’imagino a l’Antoni Pous aficionant-se fàcilment a aquest joc, tal com s’ha aficionat al Shogi i, en última instància, al Jaque al Mago.

Els nostres amics diuen que els deu minuts d’entrevista amb l’inventor de Jaque al Mago van ser els millors moments de tota la temporada de ràdio. Que va ser ràdio de veritat. Jaque al Mago, o “escacs del nou mil·lenni”, com el seu inventor els anomena. Peces de col·leccionista i partides diabòliques. Les possibilitats tàctiques es disparen des de la primera jugada.

A més, hi ha peces tan divertides com el “Cavaller”, que sembla sortida de la pel·lícula “Desafiament Total”.

Seguim al bar El Casal quan s’ha fet fosc del tot. Sant Joan ha quedat enrere. Sempre he pensat que hi ha dos tipus de persones: les que celebren Sant Joan com l’inici de l’estiu, l’època de l’any més gloriosa i amb més oportunitats; i els que veuen en Sant Joan l’inici de la davallada. A partir d’aleshores, els dies es faran més curts i més curts fins a entrar a l’hivern. Sempre m’he situat en aquest segon grup.

Però ara, amb en Jordi, la Mireia i en Roger, jugant a diversos jocs, veig que tampoc és tan greu i que les vacances són la clau. Evidentment, no podíem marxar d’allà sense jugar una partida a les Caissa Cards. Friso per veure la nova versió ja acabada. Ens falten encara molts permisos d’imatge, però tot arribarà. De moment tenim la carta més important ja feta, la de la nostra companya i presentadora:

Quasi amb l’últim tren del dia, o de la nit, i havent deixat estratègicament els plafons dels Enigmescs a en Jordi Seguí, en Roger i jo tenim temps per parlar de la nova temporada de Cooltura Escacs. Sobretot, de què va fallar, i de com podríem innovar.

Em comenta que potser no hem aprofitat tot el potencial dels articles. I, tot i que gràcies a ells tenim alguns esdeveniments a Centres Cívics, coincideixo amb la seva valoració. Li pregunto si, sobre el que havíem dit de “què va fallar” i “com podríem innovar”, se’ns pot acudir alguna cosa a innovar al respecte dels articles i em diu que durant el transcurs de la temporada, una amiga seva que és editora, responsable editorial millor dit, s’ha interessat en el contingut dels articles i que, si fóssim capaços de trenar-los tots en una història, cabria la possibilitat d’editar-la. Penso en un dels llibres que vam sortejar, el “Duelo de Alfiles”, de Vicente Valero, i m’imagino que per aquí podrien anar els tirs. Però el biaix torna i sempre que escric em transformo en una còpia barata d’en Henry Miller. Podré controlar l’impuls? Com serà fer una novel·la a quatre mans?

-Saps que em va faltar a mi, en els articles? Exemples concrets. Com el que hem fet avui: exemples de jocs diferents als escacs. Com aquests escacs víkings als que hem jugat. O com l’entrenador-jugador. De fet, la idea original era donar exemples concrets de jocs inventats. Si va ser el primer que vam fer! Recordes quan ens reuníem amb la V. al Casal Jove la Fontana? Deu ser la primera foto de l’Instagram. En ella es veu el “tocat i ofegat”, el joc que em vaig inventar. Teníem les instruccions fetes, una explicació de la filosofia del comerç de proximitat i de l’educació per projectes i unes il·lustracions encantadores, i no les vam compartir mai!-

Bibliografia

https://es.wikipedia.org/wiki/Hnefatafl

https://jaquealmago.com/

Inici Lliga Catalana 2020. Fabiano Caruana guanya Tata Steel, Wijk Aan Zee; David Anton primer al Challenger. Ju Wenjun campiona del Món femenina

LLIGA  CATALANA

Web FCDE

Informació Lliga Catalana

Directe ronda 2 Valls - EEB

Directe ronda 2 Sabadell - Sant Cugat

Directe ronda 1 Cerdanyola Vallès - Foment Martinenc

Directe amb chess 24

Circular i informació Divisions Catalanes

Circular Territorial Barcelona

Circular Territorial Girona

Circular Territorial Lleida

Circular Territorial Tarragona

Classificació després ronda 2

Divisió d'Honor Grup 1

SCC Sabadell Chessy       2

CE Mollet                            2

Foment Martinenc               1'5

Tres Peons                           1

Cor de Marina Badalona     0'5

Gerunda                               0'5

Cerdanyola Vallès              0'5

Sant Cugat                        0

Divisió d'Honor Grup 2

CE Valls                                            2

CE Barberà                                    2

Ateneu Colon                               1'5

Escola d'Escacs de Barcelona           1

CE Barcelona                                1

Salauris Salou                              0'5

CE Sant Andreu                            0

CE Figueres                                  0

Ronda 2

Gerunda  -  Tres Peons                           5  -  5

Foment Martinenc  -  Cor de Marina     6  -  4

CE Mollet  -  Cerdanyola Vallès             7'5 -  2'5

Colon Sabadell Chessy  -  Sant Cugat       7  - 3

Figueres  -  Ateneu Colon                      4'5  -  5'5

Barberà  -  Salauris Salou                       6'5  -  3'5

Sant Andreu  -  CE Barcelona                 4'5  -  5'5

CE Valls  -  Escola d'Escacs de Barcelona     6  -  4

Ronda 1

Cerdanyola Vallès   -  Foment Martinenc     5  -  5

Sant Cugat  -  Mollet                                   4'5  -  5'5

Colon Sabadell Chessy  -  Gerunda            6'5  -  3'5

Cor de Marina  -  Tres Peons                       5  -  5

Valls  -  Figueres                                          7  -  3                              

Escola d'Escacs de Barcelona  -  Sant Andreu        7'5  -  2'5

Barcelona  -  Barberà                                   4'5  -  5'5

Escola Salou  -  Ateneu Colon                       5  -  5

TATA  STEEL.  WIJK  AAN  ZEE

Web Oficial

Segueix en directe

Directe amb chess 24

Crònica Europe Echecs rondes finals

Crònica Europe Echecs després ronda 5

Crònica chess 24 després ronda 5

Classificació final

Fabiano Caruana            USA               10 punts

Magnus Carlsen           Noruega           8 punts

Wesley So                      USA              7'5 punts

Daniil Dubov               Russia              7 punts

Jorden Van Foreest       Païssos Baixos   7 punts

Jan Krzystof Duda       Polonia             6'5 punts

Alireza Firouja                 Fide             6'5 punts

Anish Giri                  Païssos Baixos     6'5 punts

Viswanathan Anand     India                6'5 punts

Vladislav Artemiev       Russia             6 punts

Jeffery Xiong               USA                 6 punts

Nikita Vitiugov            Russia                5 punts

Yu Yangyi                    Xina                  4'5 punts

Vladislav Kovalev       Bielorrussia         4 punts

David Anton guanya el grup Challenger

Wijk Aan Zee

FESTIVAL  GIBRALTAR

Web Oficial

Chess Results

Segueix en directe

Crònica Europe Echecs

MUNDIAL  FEMENÍ

Web Oficial

Directe chess 24

Crònica Europe Echecs després ronda 8

Crònica final Europe Echecs


Ju Wenjun campiona després del desempat


Aleksandra Goryachkina      Russia      6
Ju Wenjun                          Xina            6



PROGRAMA   XARXA  DE  MAT

Programa amb convidats Gabriel Beaskoa i Toni Gallego

Video del programa

Podcast del programa

Programa amb convidats Josep Pellús i Xavier Martínez Pla

Video del programa

Podcast del programa

Tots els programes Xarxa de Mat

EL  BLOG  RECOMANA

Article a Chess.com sobre jugadors i partides destacades "a cegues".

Enllaç de l'article

Notícia a Chessbase. Quique Setien nou entrenador del Barça de fútbol.

Enllaç de l'article

Fotografies Copa Catalana Territorial Barcelona; per Roger Salvo.

Enllaç fotografies

Entrada al Blog Escacs i Escacs

Enigmescs. Facilitat per Cooltura Escacs

Enigmescs

Festa major. En Jordi Seguí en particular i Castellbisbal en general ens esperen. Però primer, passem per caixa. Una paella i una edició de Chesstonic a casa del seu inventor que, al seu torn, és l’inventor de les Caissa Cards. Una ment recta gràcies a lo retorçada que està. Parleu-li de les partides de Korobov, Rapport i YiWei a en Jordi Seguí, i comprendreu que els escacs són més que un joc, un esport, un art o una ciència. Són quelcom que ens toca ben a dins i que ho capgira tot.

Els Enigmescs, cedits pel club d’escacs Peona i Peó, són una col·lecció d’enigmes, o jocs d’enginy, relacionats amb els escacs. Els vaig crear en col·laboració amb el famós escriptor i ludolingüista Màrius Serra en motiu de la festa major del Guinardó de 2018, amb l’objectiu de fer una activitat paral·lela al II Actiu Internacional d’Escacs del Guinardó. Ens els va editar un dissenyador gràfic del coworking de retorn social Sinèrgics. Una història que s’ha de conèixer, aquesta de Sinèrgics.

Va ser una gran festa major, i el campionat va gaudir de diverses activitats paral·leles, com un taller per aprendre a jugar a les pròpies Caissa Cards, o un taller de Shogi, els escacs japonesos. En Màrius Serra inclús va improvisar un pregó que va ser escoltat per centenars de persones, doncs hi havia algunes colles castelleres a la plaça, i alguns comerços havien tret el seu estoc al carrer.

Els Enigmescs no ajuden al seu transport. Són 7 plafons DINA-1 que costen de dur en transport públic. Però la vida és això: tornar quan et donen, i donar sense esperar res a canvi. Amb en Jordi Seguí s’ha establert un vincle que s’ha de cuidar.

Així que, de camí a Castellbisbal, en els tres quarts d’hora de tren, repassem cadascun dels Enigmescs amb en Roger. Primer de tot, riem dels objectius que ens vam inventar en el seu moment:

“Els Enigmescs estan pensats per estimular l’apropament de la ciutadania al món dels escacs, a través d’enigmes de tota mena, en els que, de manera majoritària, no és necessari tenir coneixements tècnics del joc dels escacs, més enllà de, en alguns, saber moure les peces.

Amb els diferents jocs d’enginy, que tant poden ser lingüístics, lògics, matemàtics, etc., el que es pretén és estimular la participació i la creativitat de la ciutadania, tot mostrant les incomptables possibilitats que ofereixen els escacs”.

Però per molt que riem, no deixa de ser cert. Fem les coses per donar-les a conèixer. Per oferir alternatives. El primer Enigmesc és reciclat de la secció que vaig portar al Xarxa de Mat. Pobre Víctor Collell, que insistia i insistia en que anés al programa, i només m’hi apropava un cop l’any. Ara, amb el temps i amb el programa propi, em sento com en Jordi Évole quan, de col·laborador amb l’Andreu Buenafuente va passar a portar el seu programa. La secció que feia al Xarxa de Mat es basava en la mateixa idea amb la que hem encarat el Cooltura Escacs: “Coses que es poden fer amb els escacs més enllà de jugar a escacs”. I volia que el propi nom de la secció fos un exemple de la filosofia de la mateixa, així que em vaig inventar una sèrie de frases palindròmiques. En aquest primer Enigmesc es demana quina és la frase que no encaixa amb la resta:

El segon Enigmesc és un exemple d’un joc que s’anomena Escacs detectius. En aquest tipus de joc hi ha un tauler d’escacs, i hi ha unes lletres i uns números que ocupen sengles caselles. Cada lletra representa una peça, i els números indiquen els cops que la casella en qüestió està amenaçada. És un exercici a l’abast de qualsevol persona que sàpiga com es diuen i mouen les peces. I passa el mateix que amb les composicions d’escacs; quan només admeten una única solució és quan són més bells. La idea de mostrar que existeixen aquestes tipus de jocs és permetre a la gent conèixer-los, i animar-la a crear-ne els propis. La capacitat creadora és el que diferencia els escacs de qualsevol altre expressió cultural i artística des del punt de vista de la persona usuària. Qui va a veure una obra de teatre, o una pel·lícula al cinema, és mer espectador mentre que qui va a disputar un campionat d’escacs és qui genera el contingut. I, amb aquests exemples, volem demostrar que hi ha infinitat de maneres de generar contingut i posar a provar l’enginy de cadascú.

El tercer i quart Enigmescs són una picada d’ullet a en Màrius Serra i la que, en aquells moments, era la seva última novel·la: La novel·la de Sant Jordi. Tota la novel·la és un exercici de meta-realitat en la que l’autor escriu sobre l’autor que escriu sobre les coses que li passen i que es converteixen en realitat en aquest segon pla en el que l’autor de ficció està escrivint. És a dir, hi ha tres nivells: en Màrius Serra de carn i ós que escriu que en Màrius Serra està escrivint una novel·la en la que les coses que hi passen, li ocorren realment. Enmig d’aquest anar i venir entre els tres plans de realitat hi ha dos jocs: un que ja existeix, i un que es va inventar un amic seu expressament per aquesta novel·la. Són l’Eleusis i l’Ego respectivament.

Es pot trobar informació sobre l’Eleusis per internet, a la viquipèdia mateix. Però l’Ego és un joc expressament creat per l’Oriol Comas i Coma per La novel·la de Sant Jordi. La novel·la de Sant Jordi situa l’acció en el dia de Sant Jordi. Una de les activitats que organitza el departament d’ensenyament és la gimcana de l’Ego, en la que grups d’estudiants de secundària han de trobar a l’escriptor amb més Ego del dia de Sant Jordi, en base a un formulari en el que, per exemple, es valora si en els primers cinc segons de la conversa per a la firma dels exemplars ja ha parlat del seu llibre, o si parla de si mateix en tercera persona, entre d’altres.

Venia com a anell al dit un joc d’aquestes característiques perquè és ben sabut que els escaquistes amb molt ELO acostumen a tenir també molt EGO:

Arribem a Castellbisbal sense poder acabar la posada en comú dels Enigmesc, ni com encararem la performance. Coincidim en que trobem a faltar la Berta i en que aquestes actuacions a les festes majors haurien d’estar remunerades. Que surti del pressupost municipal. Com a mínim a la de Vallvidrera, que serà en dues setmanes, sí que hi ha destinada una petita partida pressupostària. Que no és pels guanys crematístics, sinó per posar en valor la dinamització de l’espai. Hores dedicades i estima posada en fer entenedors i divertits els escacs en les seves múltiples vessants.

Ens espera en Jordi Seguí a l’estació, carreguem el maleter i anem cap a casa seva a fer el que havíem vingut a fer, i pel que ens reunim quan ens reunim: la sobretaula. Fa honor al títol d’especialista en paelles. L’aire de Castellbisbal és diferent al de Barcelona, i hom es pregunta perquè ens entestem a viure tots encaixonats en blocs de pisos que estiguin prop de la feina. Barcelona ciutat t’expulsa d’ella mateixa, però hi ha aquesta meravellosa Barcelona metropolitana que t’acull i t’ofereix moltes possibilitats.

Parlem de tot, i ens aturem a la versió feminista de les Caissa Cards. Encara ens queden uns quants permisos per aconseguir, però que bonic serà veure jugadores i artistes de la talla de la Jennifer Shahade, la Juga Di Prima o l’Anaïs Nin transformades en un recurs educatiu i lúdic. És difícil aconseguir els permisos de les jugadores xineses i les georgianes, dos dels països que més promocionen que les dones puguin i vulguin jugar a escacs.

Fem el darrer repàs dels Enigmescs, ja sota els efectes del Chesstonic. El cinquè Enigmesc és un exemple del que es coneix com a Escacs retrospectius. Si abans posàvem un d’escacs detectius, ara un d’escacs retrospectius. Per saber-ne més hi ha dos llibre meravellosos del mateix autor, en RaymondSmullyan, que són: “Juegos y problemes de ajedrez para SherlockHolmes” i “Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia”.

Els Escacs retrospectius sí que són per ments retorçades, però poques coses donen més satisfacció que resoldre’n o compondre’n un. Com diria el meu amic Juan David: “nuncadisfrutétantovestido”.

Queden 2 Enigmescs que repassem al cotxe de camí a la plaça principal del poble. El sisè, un regal que ens va fer en Màrius Serra. Li vam dir que aquesta col·lecció d’enigmes era pel Club d’escacs Peona i Peó, i va alçar la vista cap al cel, com alguns escaquistes quan calculen variants, i va dir: “tinc un jeroglífic... Oi que el caminar d’un colom es diu peonar?”.

La idea original era tancar la primera tirada d’Enigmescs amb aquest sisè, però ens vam treure un darrer de la màniga, en base als Enigmàrius. El problema és que hi ha un error en una de les descripcions. Diu en Roger que no ha de ser cap problema això, i que podem jugar a que la gent detecti també l’error. Però si ja era quasi impossible endevinar la resposta, com per trobar a més a més l’error!

Ja fent la instal·lació a la plaça, no vull oblidar-me d’ensenyar-li a en Jordi Seguí que els Enigmescs han conegut gent important. No només en Màrius Serra va col·laborar en la seva confecció, sinó que el prestigiós periodista d’escacs, Leontxo García, i la Gran Mestre Femenina Ana Matnadze també els van conèixer, en una visita que el primer va fer al club i que després es va plasmar en un excel·lent reportatge sobre els escacs educatius al regne d’Espanya. Com d’anacrònic que arriba a sonar això: regne d’Espanya.

Bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleusis_(joc)

http://www.wikilengua.org/index.php/Ludoling%C3%BC%C3%ADstica

https://elpais.com/elpais/2019/06/10/eps/1560165279_831554.html